APROFUNDINT EN LES DADES

En primer lloc, vull agrair les aportacions constructives que s'han fet als comentaris sobre els resultats electorals. Treballar amb dades sempre és positiu i, a partir d'elles, podem entendre més coses; encara que no totes, és veritat. Vull, però, fer algunes matisacions, en el sentit d'aprofundir en les dades.

1. No crec que el centre siga el lloc per on puga créixer el BLOC. De fet, vull recordar que les eleccions de 2003 no van suposar un creixement significatiu del BLOC: vam passar d'uns 102.000 a uns 114.000, i d'un 4.6% a un 4.8%. En aquelles eleccions vam experimentar un canvi important de votants: vam guanyar per un costat, però en vam perdre per l'altre. Segons l'enquesta de juny de 2007, només al punt 5 de l'escala ideològica (el centre), se situa, més o menys, un 26.2% de la població valenciana. Però és una població que es distribueix, al mateix temps, d'una manera determinada segons la seua identitat. I, segons les dades disponibles, només un 2% dels valencians i valencianes es definirien com a valencianistes i de centre: per tant, no hi ha tant per on créixer.

2. A les eleccions de 2003, segons l'enquesta postelectoral 2519 del CIS, el BLOC va aconseguir fidelitzar aproximadament un 78% del seus votants de 1999: va perdre, més o menys, un 20% de votants. Que va canviar per altres de nous, procedents de votants de primera vegada i d'antics votants d'UV. A les eleccions de 2007, segons l'enquesta postelectoral 2714 del CIS, el BLOC va aconseguir fidelitzar a Compromís aproximadament un 90% dels seus votants i es va aconseguir atreure més antics votants del PSOE que en 2003; EU, però, va perdre, més o menys, un 33% dels seus antics votants. Així, en les autonòmiques de 2007, el BLOC ha aconseguit, en termes generals, una fidelització de votants, com mai abans l'havia aconseguida.

3. Segons les dades disponibles en eixe estudi 2714 del CIS, la composició ideològica del votant del BLOC no ha canviat gaire amb l'estratègia del Compromís; de fet, el votant mitjà de Compromís se sembla més al votant mitjà del BLOC que no al d'EU. El votant mitjà de Compromís el 2007 se situa ideològicament en el 3.14, i al BLOC el situa al 3.27 i a EU al 2.89. Amb Compromís obtenim el tros més gran en el 4 i en el 3, i no hem perdut la nostra presència en el 5. La distribució ideològica del vot de Compromís, segons la mateixa base de dades, és:

4. Clar que la percepció social del BLOC ha canviat! Però no ho ha fet entre els propis votants, sinó entre els d'altres partits: pense que no era bona cosa que, el 2005, els votants del PSOE situaren el BLOC en el 5.00 (quan els propis votants socialistes se situaven al 3.87), o els d'EU ens situaren en el 4.62. Ara uns i altres ens situen una mica per damunt del 3. Són els votants del PP, els que ens situen quasi a l'extrema esquerra i fan que la mitjana de posició ideològica global del BLOC baixe tant. Els resultats de les eleccions generals de 2008 no han canviat aquesta situació i no pot provocar una avaluació negativa de l'estratègia amb el Compromís i Iniciativa. Si alguna cosa ens diuen els resultats del 9M és que quan unes eleccions es convoquen en clau espanyola, els electors voten en clau espanyola. I les reflexions més productives les traurem de preguntar-nos per les millors estratègies, no per les millors ideologies, per arribar a una societat tan espanyolitzada com la valenciana.

EUSKADI

Ha estat una setmana de vacances, entre Falles i Setmana Santa, i hem aprofitat per fer una escapada de cinc dies al País Basc. Quin país més bonic!. Ens hem estat a Donostia, al bell mig del seu centre històric, i des d’allí hem fet viatges per la costa, inclosa la que està a França, fins a Biarritz; i la de l’altra part , Zarautz, Getaria, per provar l’exquisit “cogote” de lluç fet a la brasa, Lekeitio, fins arribar a Gernika , on ens vam trobar un autobús de valencians, amb gent coneguda: Pep Cortell, del BLOC de Sueca que els feia de guia, Paco Garcia i família, del BLOC de València, Enric Crespo, d’Iniciativa, Pepe i Mar. Vam vore junts la Sala de Juntes i ens vam fotografiar davant del roure vell. També l’Euskadi dels pobles de l’interior, Bergara, Oñati, Idiazabal, Arrasate..., han estat objecte de la nostra atenció. Quin país més verd! Ara, que ja poden: va ploure molt. El clima és el preu que paguen per tindre tanta aigua.

El viatge també ha estat gastronòmic i venim satisfets del peix i del marisc del Cantàbric-Kantauri, de la carn de l’interior, dels pinxos de les Jatetxea de Donostia... I del vi, inclòs el Txacoli. L’últim dia de la nostra estada, es celebrava l’Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria Basca, que enguany ha tingut especial rellevància pel moment polític en que es troba l’Estat Espanyol i els possibles pactes que es poden donar entre el PSOE i el PNB.

Hem vingut amb energies renovades. Ara toca posar-se a treballar per tal d’organitzar un bon debat i una bona Conferència Nacional, al si del BLOC, que li done participació als homes i dones del nostre partit, però també a totes aquelles persones de la societat civil valenciana que hi vulguen aportar alguna cosa. El projecte polític del valencianisme progressista , que significa el BLOC, de segur que sabrà articular la manera de rebre el màxim nombre d’aportacions i plasmar-les en la seua realitat política del dia a dia. Tenim l’obligació de cohesionar eixe espai, que a este país nostre vol una política diferent a la que fan PP i PSOE, i que el País Valencià compte.

PARLEM-NE

La ciutadania té el dret a exigir que el seu vot siga útil per dur a la pràctica les polítiques que afecten el seu benestar general. I, en el procés electoral, la percepció d'esta utilitat és central en la decisió final del vot.
El Partit Popular fa molts anys que és el partit hegemònic del sistema polític valencià: des de les Generals de 1993, fa 15 anys, ha guanyat amb molta diferència totes les eleccions que s'han celebrat al País Valencià. I quan, el 2004, semblava que el cicle anava tancant-se, arriba el 2007 i la distància entre el PSOE i el PP s'amplia. El PP va guanyar les Generals al País Valencià abans que a Espanya; i mentre a Espanya el PSOE ja ha guanyat dues eleccions, al País Valencià la distància a favor del PP s'amplia.

El votant mitjà del BLOC a les Eleccions Autonòmiques, incloses les de 2003, és un votant que, en una escala ideològica de l'1 al 10 (on l'1 és l'extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta), se situa al voltant del 3,2. Per tant, el votant mitjà del BLOC a les eleccions on millors resultats obtenim és un votant valencianista d'esquerra (a les municipals el votant mitjà del BLOC es modera una mica i se situa al voltant del 3,5). En este eix ideològic, el votant mitjà d'EU se situa al voltant del 2,9. Este eix ideològic és el que bàsicament visibilitza la societat valenciana i esta proximitat entre votants es la que va aconsellar els acords que conformaren Compromís pel País Valencià a les Autonòmiques de 2007. És cert, i n'érem conscients, que el votant mitjà del BLOC se situa bastant allunyat dels votants mitjans de tota la resta de partits polítics valencians. I quan dic tota la resta és tota la resta. Cap altre votant manifesta un nivell tan elevat d'identitat valenciana com el del BLOC; i, precisament, el votant mitjà d'EU s'expressa amb una identitat espanyola bastant nítida. És esta distància identitària la que ens ajuda a entendre els resultats de Compromís a les Autonòmiques de 2007. Però, no ens enganyem. El votant mitjà de Compromís és més pròxim al votant mitjà del BLOC que no al d'EU. La pèrdua de vots de la suma va ser deguda de manera destacada a la fugida d'antics votants d'EU que no votaren a Compromís. Així ens ho diuen les dades, i així ho ha entés també Iniciativa del Poble Valencià, conformada per la gent més valencianista d'EU: altrament no hagueren donat el pas d'escindir-se d'EU per entendre's, que no fusionar-se, amb el BLOC; i conformar un espai electoral de progrés social valencianista. Un espai polític de progrés social valencianista que el PSOE és incapaç d'oferir al País Valencià, perquè no forma part del seu projecte modernitzador d'Espanya. I és la conformació d'eixa política de progrés social valencianista l'única capaç de guanyar vots en el terreny tradicionalment ocupat pel PSOE.

Davant unes Eleccions Generals, al votant mitjà del BLOC, valencianista i d'esquerra, li espanta la possibilitat de tindre un govern del PP, no només a la Generalitat, sinó també a l'Estat: es tracta del votant més crític amb el PP, més crític encara que els votants d'EU (que comparteixen l'espanyolitat amb el partit de la dreta). Així, davant el dubte generat per una campanya presidencialista, promotora del bipartidisme i la por, el votant mitjà del BLOC a les autonòmiques i municipals vota PSOE, per a evitar l'arribada d'un govern del PP també a Madrid, les polítiques del qual se situen a les antípodes de les seues preferències ideològiques i identitàries.

La proposta electoral BLOC-INICIATIVA-VERDS no ha tingut el temps suficient de maduració i treball de base, ni evidentment la projecció mediàtica necessària per competir a unes eleccions com les Generals, en les que els votants han pogut vore més sovint la Rosa Díez, entrevistada per diverses cadenes espanyoles, que als nostres candidats.

El BLOC té el repte de fer arribar el seu ideari valencianista i de progrés a la societat valenciana, i sobretot a aquell sector més permeable a les nostres propostes.

El BLOC fa política valencianista tots els dies i en tots els llocs on està present, als Ajuntaments i a les Corts valencianes. Si és així, ¿perquè els valencians i les valencianes no perceben al BLOC com l'opció que més útil pot ser als seus interessos?. De tot açò haurem de parlar també en la Convenció que celebrarem pròximament. D'eixe debat hauria d'eixir un posicionament polític clar del BLOC i aclarir la manera de dur-lo a terme.

A pesar dels desastrosos resultats que vam obtindre el passat 9M, veig amb optimisme el futur del nacionalisme valencià. El BLOC és una organització forta, bastant ben distribuïda territorialment (amb el dèficit de les zones castellano-parlants), amb lideratges forts a nivell local i comarcal, que puja de militants i simpatitzants i que, de segur, sabrà trobar el millor camí per tal de consolidar-nos com la força política que necessita este país.

Voleu dir que entre tots i totes no ho podem aconseguir?. Crec que si.

Dit això, pense que hem de començar a reforçar el partit. I reforçar vol dir liderar. Tenim molt bona gent que està fent molt bona faena al territori. Segurament, sense aquesta xarxa i el treball que s'està fent, els resultats electorals haurien estat pitjors. Ens espera una faena intensa i estem a temps de rectificar en allò que considerem necessari i reforçar allò que ja fem be.

Parlem-ne. Ara, només passen les vacances de Falles i Setmana Santa comencem, tranquil·lament, a debatre entre nosaltres, sense apriorismes, ni manies. Hem de millorar en moltes coses, aprendre dels errors, i consensuar una fulla de ruta que ens duga a l'èxit electoral al 2011.

RESULTATS ELECTORALS

Font: Ministeri Interior

Al resultats es pot vore com excepte el PSOE i el PP, la resta de forces polítiques rellevants han patit retrocessos en vot absolut, i en percentatge, respecte a 2004, excepte BNG i NaBai que aconsegueixen estabilitzar-se.
El creixement és sobre tot del PP, que ha guanyat més de 400.000 vots i 4 punts percentuals, ja que el del PSOE és molt discret. NaBai guanya algun vot, com BNG, però els percentatges es mantenen pràcticament.
Així doncs, hem assistit a una concentració generalitzada del vot.
BLOC-INICIATIVA-VERDS es troba dintre de la tònica general, amb una pèrdua relativa de vot (27%) similar a la del PNB (28%), IU (25%), CC (30%) o Aralar (22%).
La victòria del PSOE em sembla ‘pírrica’ a la vista del cost que ha tingut, amb la pèrdua de 5 diputats d’ERC, 3 diputats d’IU-ICV, 1 diputat del PNB, 1 diputat de CC, 1 d’EA i 1 de la CHA. És a dir, s’han canviat 12 diputats que donaven suport al govern Zapatero, per 5 diputats del PSOE i 1 de CiU; més 5 diputats del PP i 1 de UPyD (Rosa Díez), que no li’n donaran. En total, el progrés i la diversitat està pitjor que estava.
Al País Valencià, però, el passeig del PP continua. L’esforç de traspàs de vots del valencianisme i l’esquerra cap el PSOE no ha servit per evitar, ni reduir, la victòria del PP al País Valencià. El PP ha passat de 1.242.800 vots (47%) en 2004, a 1.411.052 vots (52%) a tot el País Valencià. Uns resultats històrics. Torna a guanyar: uns 170.000 vots respecte a G-2004 i uns 140.000 respecte a A-2007 (que ja fou un resultat exagerat); en percentatges guanya uns 5 punts percentuals respecte a 2004. Mentrestant, el PSOE perd vots, uns 14.000 i, també, 1.6 punts percentuals.
El comportament dels resultats d’EU i del BLOC-INICIATIVA-VERDS encaixen perfectament en la tendència general mostrada pels resultats a la resta d’Espanya per forces de característiques similars.

AVANÇA LA CAMPANYA

Ja hem passat l’equador de la campanya electoral i estic contenta de com van les coses. Tots els actes de la nostra coalició, BLOC-INICIATIVA-VERDS, estan plens de persones interessades en les nostres propostes. Ho he pogut comprovar personalment a Gandia, Sueca, en l’acte del Compromís amb la Música en valencià, a Llíria, i ahir a València en l’acte central de la campanya.

La sala gran del Complex Esportiu La Petxina es va quedar xicoteta, estava plena de gom a gom, i fora, a través d’una pantalla, seguien l’acte les persones que no havien pogut entrar-hi. En total, més d’un miler de persones ens aplegàrem anit a València per sentir als nostres candidats i candidates. La música d’Enric Casassús va començar, i la intervenció d’Isaura Navarro va acabar un acte que ens dóna ànims per encarar, amb força, la recta final de la campanya electoral.

La nostra coalició trenca l’agenda política al bipartidisme que ens volen imposar en esta campanya. El bipartidisme és una amenaça a la qualitat de la democràcia al conjunt de l’Estat, i és especialment greu al nostre país, perquè és ací, més que en altres llocs, on les coincidències entre PP i PSOE són majors: en el model d’organització territorial, basat en les províncies i no en les comarques; en el model urbanístic, que es fonamenta en la depredació dels recursos naturals; en la marginació de la nostra llengua; en la negativa a publicar les balances fiscals; en el manteniment de l’antidemocràtica barrera electoral; en un disseny radial de les infrastructures que no té en compte les especificitats de la nostra economia, la nostra població i el nostre medi ambient...La millor prova d’eixa coincidència de projectes entre el PP i el PSOE la vam tindre en l’aprovació de “l’Estatut de la vergonya”, un estatutet que ens condemna a ser una “comunidad” de segona divisió i que va ser aplaudit per tots els diputats valencians al Congrés dels Diputats, amb una sola excepció: la diputada Isaura Navarro. Ella va ser l’única veu dissonant, l’única que va demostrar que el País Valencià existeix més enllà de la trista Comunidad Valenciana imposada pels partits centralistes.

La nostra coalició, la de BLOC-INICIATIVA-VERDS, té propostes, valors i idees per fer que el nostre futur, els de tots els valencians i totes les valencianes, siga més sostenible, solidari i

just.

_Per cert, estic també contenta perquè he superat les 100 entrades al meu blog. De fet, acabe d'adonar-me que esta entrada és la que fa 101. Gràcies a tots i totes els que ho feu possible amb les vostres visites, lectures i comentaris._