CAMPANYA

Esta campanya electoral, tan intensa, està demostrant una cosa: que el nacionalisme valencià està ben viu i guanya adeptes sense parar. Allà on anem hi ha més gent que mai en els actes, les sales o les places plenes, i cada vegada més col•lectius cívics i ciutadans s’interessen per la nostra oferta política.

La campanya electoral m’ha dut a molts llocs del nostre país: Albaida, Xàtiva, Picassent, Carlet, Alginet, Godella, Foios, Paterna, l’Olleria, Vilamarxant, Gandia, Ondara, València, Ontinyent, Oliva, Callosa d’En Sarrià, Llíria..., són alguns dels llocs per on he passat, a més de visitar mercats, associacions, de reunions amb entitats i persones individuals, amb mitjans de comunicació, de visites al barris, seguint la campanya “des de baix cap a dalt” en la que el BLOC es troba immers. Vull donar les gràcies a Albert Sebastià, Rafa Ramos, Adel Francés, Anna i Rosario, i sobretot al meu home, Rafa, que m’han fet de xofers i m’han acompanyat als diversos pobles i ciutats. La campanya, amb la seua companyia, ha estat més fàcil i agradable.

La nostra gent s’ha implicat del tot en esta campanya electoral i han fet un esforç titànic per arribar a totes bandes, i ara, tot eixe treball donarà el seu fruit el pròxim diumenge 27 de maig, quan, de ben segur, multiplicarem el número de regidors i regidores nacionalistes als Ajuntaments valencians.

I entrarem al Parlament. En esta nova legislatura, la presència del BLOC a les Corts valencianes augmentarà la seua pluralitat i la veu del nacionalisme polític es sentirà amb força fent propostes i defensant tot allò que incremente la qualitat de vida de tots els valencians i totes les valencianes.

En vint-i-quatre hores, més de 15000 SMS demanant el vot per al BLOC i el COMPROMÍS, han eixit des de la nostra web i la campanya del BLOC en internet ha sigut, sense dubte, la millor d’estes eleccions. Les noves tecnologies ens han donat l’oportunitat d’arribar a molta gent i hem d’aprofitar encara el que queda de campanya per fer arribar les nostres propostes.

Hui, últim dia de campanya electoral, aniré a Burjassot a fer el tancament de la campanya a les comarques de València, i després a Benifaió on el companys del BLOC fan el seu acte central. Acabaré al meu poble, Oliva, on el BLOC ha organitzat un concert per a la gent jove, a la platja, en el que participaran tots els grups de música que hi ha a la població.

I el diumenge, no vos oblideu: hem d’anar tots a votar. La dreta, el PP, no ho dubteu, te mobilitzats tots els seus efectius i el diumenge aniran a les urnes. Nosaltres, la gent progressista, valencianista i ecologista, hem de fer el mateix, anar a votar les candidatures del BLOC i del COMPROMÍS i així assegurar el canvi.

Un canvi de signe polític, ací al nostre país, que assegurarà un canvi de polítiques des de la Generalitat, a favor del territori, de l’educació, de la sanitat, dels sectors econòmics, de la nostra llengua i cultura. Un canvi a favor de les persones que vivim en este tros de terra que tant ens estimem.

Molta sort a tots i totes!!!.

HABITATGE JOVE

El problema de l’habitatge entre els joves s’ha convertit en un clàssic de les discussions polítiques i, des de fa algun temps, dels mitjans de comunicació, però això, lluny de sensibilitzar la gent pot tindre l’efecte contrari: que presente el problema com un element estructural i, per tant, impossible de solucionar. I això, evidentment, no és així (o no deuria ser-ho).
El problema és molt complex, sobretot perquè sovint fa la sensació que les polítiques municipals (que és a les que pertoca el disseny urbanístic) es decideixen més a despatxos d’empreses constructores que als respectius ajuntaments. I això és certament descoratjador. Tot i així, pense que un altre País Valencià és possible, i un altre urbanisme també, i que si les institucions prenen la iniciativa, el problema de l’habitatge jove tindrà possibilitats de resolució; però si continuen governant les grans empreses constructores i ajuntaments i Generalitat no marquen les directrius, no hi ha cap dubte que el problema tardarà a solucionar-se.
Recentment sembla ser que els totpoderosos grups constructors també han pres interés en l’habitatge jove, però davant d’això hem d’estar alerta: la necessitat de pisos per a joves no pot convertir-se en una nova ocasió per a l’especulació. Els i les joves tenen unes condicions de vida emancipada particulars (una gran part no formen famílies de la manera tradicional) i, per tant, les expectatives i necessitats són diferents a les familiars. Per això, esta necessitat ha de ser aprofitada com una oportunitat per a canviar algunes coses, i és una ocasió històrica per a rehabilitar els centres històrics de les ciutats, abandonats per les famílies tradicionals però que s’adapten ben bé a les necessitats dels i les joves. Així es resoldrà un dels principals problemes de les ciutats actuals: la despoblació dels barris històrics i dels centres. Així podrem, a mitjà termini, posar fre a un disseny urbanístic extensiu que potencia les urbanitzacions aïllades, insostenibles des del punt de vista ambiental i que provoquen greus problemes de socialització, sobretot de xiquets i joves.
A més del debat sobre l’oferta de pisos hi ha el debat sobre el règim de tinença, presentant-se’ns com una disjuntiva entre la compra i el lloguer. Davant esta tria, molts joves opten per la compra, esperant-se a tindre prou diners estalviats, sobretot perquè el preu i condicions dels lloguers els fa una opció més que arriscada. Però si tenim en compte les dificultats per trobar un treball estable i, per tant, per a tindre un crèdit bancari, la compra d’un pis s’ajorna fins ben passats els 30 anys, als quals se’n sumen 30 més per a pagar totes les lletres... de manera que un jove valencià pot estar fins als 60 anys sense tindre un pis propi.
Front a això hi ha alternatives raonables, però cal convéncer als dirigents polítics i empresarials, a les famílies i als propis joves valencians, que l’emancipació és una necessitat vital; el fet que la mitjana d’edat per anar-se’n de casa sobrepasse els 30 anys ha de convertir-se en una de les principals preocupacions de les agendes polítiques.

FESTA PER LA TERRA

Ja estem en campanya, i la del BLOC és ben intensa. Picassent, Carlet, Alginet i l’Olleria són alguns dels llocs que he visitat este cap de setmana, fent costat als nostres candidats i candidates locals i explicant les polítiques que el Compromís pel País Valencià vol per al nostre país.

El BLOC farà molts actes a tots els pobles i ciutats durant esta campanya. Ara, l’acte més important, aquell que serà l’acte central de la nostra campanya municipal, el realitzarem el proper dissabte, dia 19, a la ciutat de València, al Parc de Capçalera a partir de les 6 de la vesprada. Serà una FESTA PER LA TERRA on, a més de poder gaudir de les actuacions musicals de Pep Botifarra, Miquel Gil i Al Tall, es donaran cita els nostres candidats i candidates municipals, militants i simpatitzants i moltes persones que volen conéixer de primera mà allò que el BLOC ha de dir davant d’estes eleccions.. Farem una gran festa.

Des de fa setmanes heu vist cartells per tot el País on apareix la paraula POLÍTICA al revés. Què vol dir això? Vol dir, senzillament, que front a eixe model polític del PP basat en la manipulació, en la compra de voluntats, en la crispació, en intentar fer por a la ciutadania... nosaltres hem optat per fer la política AMB la gent, escoltant els homes i les dones del nostre País, recollint les seues –les vostres– propostes i fent, a partir d’elles, els nostres programes.

I fent la política des de baix cap a dalt, parlant amb la gent, hem pogut comprovar que, per damunt d’altres problemàtiques, els valencians i les valencianes estan, estem, molt preocupats per l’actual model urbanístic, per la destrucció del nostre territori, per la proliferació de macroprojectes, de camps de golf, de PAIs... La gent ha vist com, en pocs anys, el nostre país s’ha convertit en un solar; com els nostres pobles i ciutats han vist multiplicar-se el número de cases; hem patit, estem patint, un model de desenvolupament que, si no s’atura, acabarà amb la nostra agricultura, amb els nostres paisatges, amb el nostre patrimoni, amb la cohesió social, amb les tradicions dels nostres pobles, amb els serveis socials... Si no acabem amb el model urbanístic del PP estarem posant en un greu perill la qualitat de vida dels nostres fills i les nostres filles.

ES TRACTA DE LA NOSTRA TERRA! I per això des del BLOC apostem per fer públic un compromís amb un nou model urbanístic, basat en una paraula que el PP només utilitza quan l’interessa: CONSENS.

Els nostres pobles i les nostres ciutats, si cal, han de créixer. Això és innegable. La població creix i, a més, el nostre país acull cada any persones que venen ací buscant un treball i una vida millor, o que venen ací atrets pel nostre clima i els nostres paisatges. Fins fa pocs anys semblava lògic que, a major demanda, hi haguera més oferta de vivendes. Però en poc temps hem vist com se li ha pegat la volta a l’argument, i l’oferta ha crescut molt per damunt de les necessitats reals. Gràcies a la LRAU abans, i a la LUV ara, investigades i denunciades pel Parlament Europeu i gràcies a la totpoderosa figura de l’agent urbanitzador, hem vist com als nostres pobles i ciutats s’han proposat PAIs que duplicarien, o fins i tot triplicarien l’actual població sense que ningú haguera preguntat si això feia falta, si hi havia necessitat de tantes cases. Ningú no ens ha preguntat mai si ens agrada el golf i, de sobte, sembla haver-se convertit en l’esport nacional.

Des del BLOC apostem per acabar amb eixa situació, aturar l’actual model de creixement, i posar les bases per a un creixement intel·ligent, sostenible i, sobretot, fet per a les persones.

Per això apostem per una nova legislació que acabe amb els abusos urbanístics, i que torne la iniciativa als ciutadans i a les institucions, i no deixe en mans d’unes poques empreses el disseny del nostre futur. Per això defensem que els projectes urbanístics es facen dins dels Plans Generals, i que els plans siguen el resultat de processos de participació. Hem de donar veu a la gent, justament perquè es tracta de la nostra terra, dels nostres pobles. I exigirem que abans d’aprovar cap pla es garantisca, com a condició indispensable, l’abastiment d’aigua, un percentatge suficient de vivenda protegida, la dotació de serveis públics i uns mitjans de transport que eviten l’ús massiu del transport privat.

Tot açò reivindicarem i ens comprometrem a dur-ho a cap a partir del proper 27 de maig, en la FESTA PER LA TERRA , a la que tots i totes esteu convidats. Vos esperem el proper dissabte a València.

CULTURA, EDUCACIÓ I LLENGUA

Des del meu punt de mira, la cultura ha de ser entesa com una espai de llibertat i independència, de creativitat. El suport a la creació i la difusió de la cultura no pot basar-se en una dialèctica de subvenció a canvi de silenci, sinó que qualsevol govern valencià hauria d’assumir el suport als sectors intel•lectuals com una inversió a llarg termini i, necessàriament, a fons perdut.

I parlar de cultura em porta a parlar d’educació. Educació entesa en el sentit més ample del terme, és a dir, com un compromís que ha d’implicar tota la societat, no només els docents o les famílies.

Per tant, el canvi de govern de què venim parlant haurà de comptar, necessàriament, amb un compromís ferm de tots els partits i totes les administracions amb l’educació; amb aquella que es transmet a les escoles, i també amb aquella que es pot enriquir a través dels mitjans de comunicació, de l’art i els espectacles, de la lectura i fins i tot de les noves tecnologies. En estos moments, el sistema educatiu públic travessa una profunda crisi que només té un responsable: el govern de la Generalitat del Partit Popular. Una crisi que té una cara més visible –la que donen els “barracons” en què es veuen obligats a estudiar milers de xiquets i xiquetes– però que no es limita a això: fa ja anys que el PP va decidir que l’ensenyament públic seria subsidiari del privat i del concertat, i emparant-se en una suposada “llibertat de tria” el govern valencià ha contribuït a convertir els centres públics en una mena d’escola de segona.

L’única solució a eixa situació, doncs, passa perquè el govern de tots els valencians tracte la xarxa pública com l’autèntica prioritat, perquè és l’única que pot garantir realment una educació plural, igualitària, democràtica i compromesa amb el territori.

El principal tret cultural propi del nostre país, la nostra llengua, ha de ser objecte, urgentment, d’un gran acord nacional que la traga dels enfrontaments polítics i partidistes. En l’actual legislatura, la irresponsabilitat del govern valencià en matèria lingüística ha arribat a fites màximes en reobrir un conflicte que estava en procés de regressió i, a més, portar-lo a institucions estatals i europees, on s’han viscut episodis autènticament ridículs. Tot això, unit a les febles polítiques de normalització heretades dels governs anteriors i empitjorades per l’actual, està provocant un evident descens del nombre de parlants; i això no ha estat, com s’ha atrevit a dir algun conseller, culpa de la nova immigració, sinó de la manca d’inversions en prestigi social.

Aprendre i parlar valencià, una llengua que provoca enfrontaments socials i polítics, no podrà ser percebut per la societat –i menys encara pels nouvinguts- com una inversió en cultura ni en integració, sinó com un esforç innecessari i problemàtic.

Per tant, a partir del dia 27 caldrà que els polítics valencians estiguem a l’altura, i ens dotem d’instruments que tanquen definitivament el conflicte lingüístic i permeten una inversió real i efectiva en normalitzar la nostra llengua.

MÉS QUE MAI

Ha estat un cap de setmana ben intens, es nota que la campanya electoral ja està ahí. El divendres, entre les moltes presentacions de candidatures locals que hi havia programades al llarg i ample del país, em va tocar fer doblet i anar a Xàtiva primer, i després a Ontinyent, a la Vall d’Albaida.

Les companyes i els companys de Xàtiva havien preparat un molt bona presentació de la seua candidatura, encapçalada per la nostra Secretària de Política Municipal, Cristina Suñer. Més de dues-centes persones es van donar cita al pati de la Casa de la Cultura de la població per escoltar allò que el BLOC havia de dir. El canvi a esta simbòlica ciutat és imprescindible per tal que Alfonso Rus deixe de fer malifetes polítiques i crec que el BLOC multiplicarà els seus resultats a la capital de La Costera. Algú repartia una octaveta amb un dibuix que feia referència a la crema de la ciutat de Xàtiva, el 1707, molt ingeniós; deia: Xàtiva. 1707, Socarrats. 2007, Rus-tits.

En acabar l’acte hi havia un vi d’honor, però no em vaig poder quedar per tal d’arribar a hora a Ontinyent, on es realitzava un sopar de presentació de les candidatures del BLOC a la Vall d’Albaida. Vaig compartir taula amb Julià Engo i Àgueda Micó, tots dos regidors a l’Olleria, i la resta de persones del col·lectiu. Molt agradable i interessant la conversa a la taula. A l’hora del café, es van presentar els caps de llista de les poblacions de la comarca i vaig tancar l’acte. He de dir que em vaig emocionar, com sol passar-me quan vaig de visita pel país. Vore tanta gent compromesa amb el seu poble, amb la seua comarca, amb el seu País, no és per menys.

El dissabte 5, la cita era a la ciutat de València, on Acció Cultural convocava la ja tradicional manifestació en commemoració del 25 d’abril. Desenes de milers de persones vam recórrer els carrers, pacíficament; érem més que mai i l’ambient va ser magnífic. Bandes de música i xarangues vingudes d’arreu del país, muixarangues, manetes roges amb l’Adéu PP, pancartes i altres atraccions, amenitzaren el recorregut. Vam poder vore tota l’oposició social i política al Partit Popular, llevat del PSOE, que no va aparéixer per cap lloc.

Al final, cansats però satisfets per l’enorme participació, sobretot de gent jove, que es va donar cita en el concert posterior al campus de Tarongers.

Des d’Altea m’arriba hui, per correu electrònic un spot de la campanya electoral a esta població de la Marina Baixa, on l’amiga Pepa Narbó encapçala la candidatura del BLOC. Es veu un autobús amb l’Adéu PP anant-se’n , per de seguida aparéixer un cartell que diu Benvinguda, Pepa i porta la seua foto. Seria molt important que el PP deixara de governar també Altea després del 27 de maig i entre d’altres coses es poguera acabar salvant el riu Algar.

POLÍTIQUES PER L'OCUPACIÓ

Dintre de les polítiques per l’ocupació, trobem les actives, que pretenen augmentar l’ocupació i/o reduir l’atur, i les passives, com ho són les prestacions per l’atur. En ambdues polítiques la despesa pública de l’Estat espanyol respecte del seu PIB se situa molt per baix de la mitjana europea.

Pel que fa a les polítiques actives, els recursos destinats als serveis públics d’ocupació, encarregats de gestionar la col•locació i la intermediació entre l’oferta i la demanda de treball, són molt pocs. Els fons destinats a les polítiques d’inserció laboral de joves i discapacitats també són molt reduïts. Per acabar, també a la formació professional, ocupacional i continua es dediquen pocs recursos en comparació a la mitjana europea.

Els últims anys, la generació d’ocupació s’ha fonamentat en sectors clarament expansius com ara la construcció, el comerç i el sector públic. Ara com ara és molt difícil que tots tres puguen mantenir eixe ritme de creació d’ocupació. Davant este escenari previsible esdevé més i més important la fixació d’una línia política de creació d’ocupació estable i fixa què no depenga exclusivament de les fluctuacions del mercat.

Per tot això hui dia, i més encara al País Valencià, no es pot tractar –com fan altres– la qüestió laboral des d’un punt de vista estrictament quantitatiu: a pesar de ser important, el principal problema no és el percentatge de persones aturades, sinó analitzar les causes d’esta situació, posar-ne remei i, sobretot, insistir en la qualitat de l’ocupació.

Per tant, des del BLOC apostem per l’estabilitat i la qualitat en el treball, un sistema salarial d’acord amb l’especialització, unes condicions laborals dignes (des del punt de vista de les relacions laborals i de la seguretat en el treball) i per l’accés al món del treball de dones, joves i grups amb risc d’exclusió.

A més, el BLOC impulsarà totes aquelles iniciatives que tendeixen a consolidar els anomenats “nous filons d’ocupació”, treballs vinculats a sectors econòmics relativament nous (serveis a la vida diària, solidaritat, medi ambient, turisme cultural, sector audiovisual, societat de la informació...) i que compten amb una notable especialització. Junt a això, la integració europea dóna oportunitats noves per a completar la formació de treballadors i treballadores a diferents països d’Europa dins del marc de programes d’intercanvi i formació. Per això cal estendre la formació en estes àrees als sectors socials que en resten més allunyats (majors de 40 anys, joves sense formació superior...) i apropar la informació a tots els pobles i comarques del País.
Però també, en este 1 de maig, m'agradaria reclamar un marc propi de relacions laborals a nivell del País Valencià. En este marc treballarem per desenvolupar lleis que milloren les condicions laborals de les treballadores i els treballadors valencians.

PREMIS LLIBERTATS NACIONALS

El dissabte 28 d'abril, al Teatre El Micalet, de València, el BLOC va fer entrega dels seus Premis Llibertats Nacionals, que enguany han arribat als 20 anys, i que sempre celebrem per commemorar el 25 d’abril.

Els premiats d’enguany, el Centre de Cultura Contemporània, Octubre, i l’organització basca Lokarri.

Joan Mansanet, secretari comarcal de València, va ser l’encarregat de parlar sobre el premi Cap i Casal al centre Octubre, que va arreplegar Eliseu Climent. L’existència d’este gran i espectacular contenidor cultural, a l’antic edifici dels magatzems El Siglo, en ple cor de la ciutat de València, és una magnífica notícia, i sense dubte es mereixia la concessió del premi d’enguany.

El premi Llibertats Nacionals que concedeix l’executiva Nacional del BLOC, ha anat enguany a les mans de Lokarri. El seu Coordinador General, Paul Rios, es va desplaçar fins València per arreplegar el premi, i jo mateixa vaig ser l’encarregada de fer-li l’entrega i de parlar sobre esta organització.

Este és el parlament que vaig realitzar.

Moltes vegades, quan parlem del 25 d’abril, de la batalla d’Almansa i dels maulets, se’ns oblida que l’abolició dels nostres Furs l’any 1707 va tindre lloc en mig d’una guerra. D’una guerra tan desagradable, tan inhumana, tan injusta i tan reprovable com qualsevol altra guerra. Una guerra en la qual vam perdre el nostre autogovern, sí, però on també van morir milers de valencianes i valencians.

Dic tot això perquè el passat dimecres, 25 d’abril, l’Executiva Nacional del BLOC va aprovar una Declaració en la qual remarcàvem un element fonamental: que ara, tres-cents anys després, la recuperació de la sobirania nacional del poble valencià vindrà de les urnes, o no vindrà. La llibertat nacional s’aconseguirà pacíficament, i democràticament, o no hi haurà llibertat possible.

Lliurar el nostre Premi Llibertats Nacionals d’enguany a LOKARRI, “Xarxa ciutadana per l’acord i la consulta” ha estat un enorme encert i crec que lliga molt bé amb això que vos estava dient: els homes i les dones de LOKARRI demostren amb el seu treball diari la importància de la pau i el diàleg com a elements indispensables per construir qualsevol projecte polític.

LOKARRI és una paraula en euskera que vol dir “allò que serveix per a unir”. Crec que més clar no es pot dir: la xarxa Lokarri té com a principal objectiu promoure la unitat, el diàleg, la negociació a Euskal Herria per construir una pau que siga satisfactòria per a tots.

LOKARRI es declara hereu d’ELKARRI, l’organització que durant més de deu anys va treballar de manera més activa per afavorir l’inici d’un procés de pau al País Basc. La treva d’ETA, la llei de partits, els acords entre PP i PSOE en matèria antiterrorista i la il·legalització de Batasuna van fer que ELKARRI decidira dissoldre’s en una nova organització que s’adaptara a la nova situació política, a Euskal Herria i a Espanya. ELKARRI va preparar el procés de pau, i LOKARRI està treballant activament per desenvolupar-lo, per promoure fòrums de participació i diàleg arreu d’Euskal Herria.

Premiar LOKARRI és fer un reconeixement a la societat civil d’una terra tan estimada pels nacionalistes valencians com és Euskal Herria. És reconèixer els milers d’homes i de dones anònims que han estat víctimes de la manipulació, la crispació i dels interessos d’alguns partits polítics. I premiar LOKARRI és, també, posar de manifest el compromís ferm dels nacionalistes valencians amb la pau i el diàleg, però també, que ningú no ho oblide, amb la llibertat del nostre poble.

Els valencians i valencianes sabem molt bé què volen dir les paraules crispació, demagògia, manipulació i censura, i crec que és precisament per això que no podem deixar de sentir-nos solidaris amb els moviments que, com LOKARRI, treballen per acabar amb eixa manera de fer i d’entendre la política. Perquè acabar amb vides humanes per defensar unes idees és una acció absolutament execrable, i aquell que ho fa perd tota la credibilitat per continuar defensant eixes idees. I jo personalment, com a nacionalista, m’opose i m’oposaré sempre a que ningú utilitze el nacionalisme, que és inseparable de la paraula llibertat, com a excusa per matar.

Però crec, i pense que estareu d’acord amb mi, que l’única via per acabar amb la violència a Euskal Herria passa pel reconeixement de l’existència d’un conflicte i, a partir d’este punt, per la posada en funcionament d’instruments per al diàleg. Sense diàleg, i vull remarcar-ho amb contundència, no serà possible la pau.

En nom de l’Executiva Nacional del BLOC, i m’atreviria a dir que en nom també de centenars de milers de valencians que apostem per la pau i per la llibertat a Euskal Herria, faig lliurament del Premi Llibertats Nacionals 2007 a LOKARRI.

25 D'ABRIL

Enguany, el 25 d’abril, Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, té una significació especial perquè es commemora el tercer centenari de la desfeta austriacista a la batalla d’Almansa, de l’abolició dels Furs del Regne de València i de la supressió, “por justo derecho de conquista”, del règim polític amb el qual s’havia governat autònomament el País Valencià des de la fundació del Regne per Jaume I.

La desaparició del marc legal que garantia la independència política del nostre país, però, no va acabar amb una identitat col•lectiva que va anar adaptant-se, actualitzant-se i reorientant-se fins a donar lloc a l’actual identitat nacional del País Valencià. Malgrat la posada en marxa, ara fa 25 anys, d’algunes institucions que han permés als valencians i valencianes gaudir d’un cert grau d’autonomia política dins de l’estat espanyol, estes encara estan molt lluny d’assegurar la sobirania política del poble valencià que garantien els Furs abolits per Felip V.

Per tot això, el Bloc Nacionalista Valencià, com a expressió política del moviment valencianista, en commemoració del tricentenari del 25 d’abril de 1707, fa la següent DECLARACIÓ:

1. El 25 d’abril és la data que, des de fa anys, simbolitza les aspiracions d’autogovern del poble valencià i recorda l’existència d’una entitat política independent anomenada Regne de València, que va ser suspesa a foc i flama per les armes de Felip V de Borbó.

2. Des del BLOC denunciem el silenci deliberat de la Generalitat Valenciana en la commemoració del tricentenari de la batalla d’Almansa i els intents d’aigualir el seu caràcter reivindicatiu i de limitar-la a un acte institucional.

3. Des del BLOC creiem que l’estudi, la divulgació i el record del 25 d’abril i del vell Regne de València han de ser eines útils perquè cada vegada siguen més els valencians i valencianes que se senten membres d’un projecte polític i d’una identitat col•lectiva que actualment es diu País Valencià, que es declara hereu d’aquell regne independent.

4. Com a formació unitària del valencianisme polític, els homes i les dones del BLOC afirmem la nostra voluntat d’anar recuperant progressivament els instruments que garantien, fa 300 anys, la independència política del Regne de València. Aspirem, doncs, a la construcció d’un País Valencià políticament lliure i socialment just.

5. Per assolir eixos objectius democràticament, els nacionalistes valencians entenem que la política és el millor dels instruments, per la qual cosa reivindiquem el treball diari dels centenars de càrrecs públics del BLOC, que han aconseguit que, cada dia que passa, més homes i més dones del nostre país siguen conscients de la necessitat de què el nostre país compte amb instruments polítics propis que afavorisquen el dret a triar quin futur volem.

Enguany, en el tercer centenari de la desfeta austriacista d’Almansa, els valencians i les valencianes tenim l’oportunitat de guanyar amb les armes que ens dóna la democràcia, que no són altres que la força de les urnes.

El Partit Popular és l’antítesi de tot allò que representa el BLOC i és, cada vegada de manera més palesa, el principal entrebanc per avançar en la construcció nacional del País Valencià. Per això, el canvi polític que reclamen milers de valencians i valencianes és especialment important per als nacionalistes, ja que sols així podrem, des de les institucions, assentar unes bases més sòlides per avançar en un futur de llibertat per al País Valencià.

VIATJANT PEL PAÍS

Quan et mous pel País te n’adones que el poeta tenia raó quan deia que, de tan estret no té ni voreres. Vivim en un país allargat i estret i això fa que hages de recórrer grans distàncies per desplaçar-te d’un lloc a un altre. El dijous, Carlet (La Ribera Alta), a una reunió amb votants; el divendres, la presentació del Compromís per Paterna, on vaig estar amb els companys del BLOC Emili Mira, Roger Mira i Vicent Jutglà en un míting ben muntat i que estava ple de gent; i per acabar el dia, un sopar de l’Associació La Brúixola, dinamitzada per l’incansable Rafa Sena, al Micalet de València, tot gaudint de la cuina d’Enric Casassús. Em van convidar per la celebració dels tres-cents anys de la Batalla d’Almansa, encara que vam acabar parlant més de les properes eleccions.

El dissabte al matí vaig estar a Vila-real (La Plana Baixa). Els companys i les companyes del Bloc Jove hi feien una estada, una Trobada de Joves Nacionalistes, a l’alberg de l’Ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, i em van convidar a fer una xerrada. Vam parlar de nacionalisme i del BLOC, del moviment valencianista al llarg del temps, i en concret, de la part de la història del valencianisme que jo mateixa he conegut personalment, ja que he tingut la sort de viure una part molt important de l’evolució d’este moviment.Vam acabar parlant d’estratègies de futur, dels espais de creixement del nacionalisme, de la dualitat i dentitària ací al nostre país...S’hi acostaren M. Gràcia Moles, la nostra portaveu a l’Ajuntament de Vila-real i Josep Sendra, d’Oliva, que venia de Vinaròs.

Per la vesprada hi havia convocades a les ciutats de Castelló, València i Alacant les manifestacions del Compromís pel territori. Totes elles han estat un èxit. Els joves acudirien a la de Castelló i després cap al concert de Benicarló. Jo vaig anar, ràpidament, cap a Albaida, on vaig participar en la presentació de la candidatura del BLOC a eixa localitat de la Vall d’Albaida. La llista encapçalada per Josep Albert és molt bona i de segur seran decisius per decidir l’Ajuntament de la seua ciutat després del 27 de maig. Multiplicaran resultats. Estaven també els companys Rafa Francés, d’Ontinyent i Jesús Pla, el nostre regidor d’Agullent.

Mentre tant, a la Seu Nacional del BLOC els companys Enric Capilla, Lluismi Campos i Gerard Donat, fan guàrdia el cap de setmana per resoldre tots els problemes que puguen sorgir en la presentació de les candidatures; el dilluns s’acaba el termini.

El BLOC està en campanya electoral i des d’ara fins el dia de les eleccions li dirà Adéu al PP des de l’aire en una avioneta que porta una pancarta de molts metres. L’heu vista?.

R+D+I

En tots els països desenvolupats del Món, la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és d’una importància cabdal. Cap país que no vullga tindre una posició subsidiària respecte dels altres no pot deixar d’invertir en este concepte. Així, per exemple, l’article 44.2 de la Constitució espanyola disposa que els poders públics han de promoure la ciència i la recerca científica i tècnica.
La R+D inclou la recerca bàsica i aplicada que es pot desenvolupar, tant en el sector públic (universitats i centres de recerca) com en el sector privat (fonamentalment empreses) encara què hi ha també fórmules mixtes, de recerca pública finançada per empreses per a una finalitat particular. Les empreses valencianes, però, fan més innovació que no recerca, per la qual cosa se sol entendre este camp com el de l’R+D+I.
Si es té en compte que la producció industrial valenciana s’orienta sobretot cap a articles de consum (moble, calcer, ceràmica, vidre, tèxtil, joguet...) que han de satisfer una demanda molt exigent pel que fa a la varietat i la innovació, i que la nostra oferta ha d'entrar en una lluita ferotge per la competència en els circuits mundials del mercat, l’R+D+I es converteix en l’única possibilitat de fer front al futur comercial globalitzat amb garanties d’èxit.
Per tant, entenc que el Govern de la Generalitat hauria d’afavorir totes les iniciatives empresarials i professionals que fomenten l’R+D+I, però no sols això, sinó que hauria de tindre una política activa de foment de la innovació a les empreses i hauria de ser l’encarregada de posar les bases per a una relació fluïda entre la universitat i el món empresarial.
A hores d’ara l’Estat Espanyol té un clar dèficit en esta matèria, i el País Valencià està per baix de la mitjana de les autonomies de l’Estat en inversió pública en R+D+I amb un 0’90 del PIB valencià, la qual cosa ens situa per darrere de Catalunya, Madrid, Navarra o el País Basc. Però de la despesa valenciana en R+D+I sols un 10% ix directament de l’administració (la resta de la universitat i les empreses); amb això restem en penúltima posició, tenint sols a Castella i Lleó per darrere.
A tot això cal sumar la problemàtica situació laboral dels investigadors valencians: molts d’ells es veuen obligats a marxar a altres ciutats i països per a completar la seua formació, i després no hi ha programes suficientment dotats de reincorporació d’especialistes. La situació dels becaris investigadors i de l’ample col·lectiu de treballadors de la investigació sense assegurances ni contractes, i la fugida o els entrebancs per al treball de científics prominents són un veritable drama per a un País que aspira a fer-se un lloc en l’economia i la ciència del segle XXI.

CANDIDATURES LOCALS

Ara, amb el decret de convocatòria electoral publicat, estem immersos en la confecció de candidatures d’última hora (en presentarem vora 250) i, sobretot, en la presentació pública de candidatures locals. La setmana passada vaig anar a la de Godella i a la de Foios (L’Horta Nord), i divendres és va presentar, públicament en un acte al Centro Olivense, la candidatura del meu poble, Oliva, on tinc el goig d’ocupar el lloc d’honor número 21, l’últim de la llista.
Va ser un acte bonic, molt cuidat en tots els detalls. L’escenari, no molt gran, tenia unes cadires en un lateral que ocupaven companys i companyes , inclòs el nostre candidat a l’alcaldia de Gandia, Josep Moya, i que al llarg de l’acte van anar eixint a dir una frase d’explicació del nostre projecte polític o de suport als candidats i candidates. Imma Seguí, Moya, Paco Devesa, i altres, van desfilar pel faristol. A l’altre costat, el grup Tramuntana, format per un violí, un saxo, una dolçaina i un piano, intercalava peces musicals als parlaments.
En una gran pantalla al costat de l’escenari s’anava projectant un DVD com a fons a les paraules d’explicació i presentació de Remei Martínez i Paco Pérez. Després de presentar el Compromís pel País Valencià, la nostra candidatura autonòmica, em va tocar el torn de pujar a l’escenari com a candidata a les Corts Valencianes. La sala, quasi a obscures; un focus m’il·luminava.
Els vaig contar, a les més de 300 persones que omplien el local de gom a gom, com em sentia de feliç d’estar al meu poble i poder dirigir-me a tots ells i totes elles. Que havíem fet el Compromís pel País Valencià per tal que no es perdera cap vot a les properes eleccions i poder acomplir l’objectiu de fer fora de les institucions autonòmiques, democràticament, al Partit Popular. Però que la solució no és un PSOE instal•lat al poder; això ja ho hem experimentat en altres époques i sabem que no ho és, la solució. El que necessitem és que els diputats i diputades del Compromís condicionem, després del 27 de maig, un govern progressista, valencianista i ecologista. I ho necessitem per canviar de polítiques: per protegir el nostre territori, per invertir en els serveis públics, per salvar la nostra agricultura, per fer de la nostra llengua una eina de comunicació i d’entesa i no de conflicte, per aconseguir uns mitjans de comunicació públics de qualitat, plurals i en valencià...Quantes coses bones podrem fer per este País si hi ha canvi el 27 de maig!!. I ho farem comptant amb les persones, donant-los la veu als homes i dones que vivim en este tros de terra que tant ens estimem. Vaig acabar comprometent-me amb els meus veïns i veïnes en que, si som decisius, no pararem fins treure la carretera de dins del poble i portar el tren.
Finalment, tota la llista va ser cridada a l’escenari, encapçalada per David Gonzàlez, el nostre candidat a l’alcaldia d’Oliva, que després de fer repàs a les moltes coses aconseguides en esta legislatura des de les delegacions de Patrimoni històric, Turisme, Comerç, Mercats i Consum que hem gestionat, es va ratificar en que l’objectiu de la candidatura és treballar pel benestar dels homes i les dones de la nostra ciutat, i que el BLOC és un partit amb vocació de governar com ja ho hem fet a Oliva i a centenars d’altres pobles i ciutats.
Per acabar, va sonar la Muixaranga mentre una veu en off recitava el poema Assumiràs la veu del poble, de Vicent Andrés Estellés. Un acte preciós!
Espere uns bons resultats a Oliva en les properes eleccions. La llista del BLOC és bona, renovada i representa el ric entramat associatiu i cívic de la nostra ciutat. I les ganes, la capacitat i la il·lusió de la gent són molt grans. S’està fent un bon treball.

UNA IDENTITAT VALENCIANA OBERTA AL MÓN

No és cert que la globalització implica una superació de les identitats nacionals substituïdes per una identitat universal cosmopolita. Més bé està ocorrent el contrari. El processos de globalització, amb els seus components d’homogeneització, generen el reforçament d’identitats que serveixen d’ancoratge en un món vertiginós.

El que sí que és cert és que estes identitats nacionals estan canviant en els seus continguts, de forma què cada vegada es fonamenten menys en una suposada homogeneïtat essencial dels ciutadans i ciutadanes, i més en una voluntat expressada de dur endavant un projecte col·lectiu autònom que els identifique en el món global: un projecte que es base en el reconeixement dels drets cívics d’una cultura democràtica, que els cohesiona i els dóna la força necessària per encarar els reptes i riscos de la societat global emergent.

Així, davant el nacionalisme excloent i essencialista del PP, fonamentat en la tradició i els vells símbols nacionals, que es tanca als progressos en la construcció d’una societat políticament global, el BLOC ofereix al poble valencià una proposta política nacional oberta al món, en la què la integració i l’autonomia són els principis rectors, que han d’ajudar-nos a adequar les nostres estructures polítiques a les necessitats dels nous temps.

El País Valencià comença el segle XXI amb algunes incerteses importants pel que fa al seu autogovern i al seu futur com a col·lectivitat diferenciada. Ens enfrontem a una ideologia majoritària que, sota l’aparença amable i l’utilització de l’etiqueta valencianista, amaga un projecte de subordinació del nostre país al centre peninsular.

Actualment, la Generalitat Valenciana representa la voluntat política d’autogovern dels valencians i valencianes, en aplegar les institucions que, triades pels mateixos valencians i valencianes, han de defensar els seus interessos en tots els àmbits d’acció col•lectiva: el Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes. En estos moments, els valencians i valencianes disposem, per tant, d’unes institucions que poden convertir-se en un instrument de primer ordre de l’acció col·lectiva valenciana, a favor de la conscienciació nacional valenciana, però també, segons com s’utilitzen, en la seua alienació.

A més, estes institucions d’autogovern tenen competències sobre un territori ben delimitat. De les activitats que es desenvolupen en este territori som responsables els valencians i valencianes davant la resta de pobles del món. És rellevant assenyalar també que l’estructura del territori valencià pateix una infradotació greu d’infrastructures. I és rellevant perquè este aspecte afecta les decisions referides a l’assignació de recursos públics, si es té en compte que la seua funció més important és afavorir la captació de factors de producció —treball i capital— o impedir que estos es traslladen a altres territoris més desenvolupats. En este sentit no es pot pretendre defensar que la política regional espanyola haja estat neutral amb la societat valenciana.

Cal oposar al discurs victimista entre comunitats autònomes riques i pobres, les dades de producció i renda que ens permeten afirmar que les desigualtats territorials a l’Estat espanyol són menys destacades —de fet les desigualtats entre zones rurals i metropolitanes són més importants— que les disparitats amb la resta de territoris europeus. Certament, hi ha diferències entre les comunitats autònomes espanyoles, però les divergències es troben instal·lades com un tòpic en la doctrina nacionalista espanyola a l’ús, de manera que constitueixen un clar coll d’ampolla per a la convergència amb Europa. La prioritat és saber si el poble valencià ha de guanyar-se la mateixa qualitat de vida que la mitjana europea o ha d’acontentar-se a ser una regió perifèrica i abandonada d’Espanya.

D’altra banda, cal dir que els valencians i valencianes tenim una cultura molt diversa i, per això, tolerant i respectuosa amb les altres cultures. De vegades potser renunciem massa aviat a les nostres pròpies característiques en favor d’aquells que ens visiten. Així, al nostre territori es parlen dues llengües que conviuen, segons com, en alguns àmbits territorials i/o socials. I la substitució cultural s’ha constituït en un dels trets diferencials, si més no d’alguns importants espais socials valencians. L’esforç de molts professionals de l’ensenyament per tal de formar noves generacions de valencians i valencianes conscients i dignes, i la presència d’una escola valenciana, juntament amb altres factors, ens permeten albirar esperances serioses per al futur. Amb tot, es conserven tradicions festives (Falles, Moros i Cristians, Fogueres, Gaiates, Sexenni, Festa d’Elx, Festa del Vi) amb importants arrels històriques, així com la presència d’un patrimoni històric i cultural molt destacat, amb aportacions més que reconegudes en tots els àmbits de les arts (pintura, escultura, arquitectura, literatura, etc.) al patrimoni universal de la humanitat.

Amb una cultura pròpia, una història i unes institucions d’autogovern, amb una problemàtica socioeconòmica particular, amb uns reptes i un entorn físic específics, els valencians i valencianes podem plantejar-nos, sense titubejos, la necessitat de dissenyar la nostra pròpia política sense dependències ni sucursalismes, perquè som nosaltres mateixos els que hem de fer anar endavant els nostres propis projectes. Ja ho hem fet, podem fer-ho i ho farem.

TROBADES

Ha arribat la primavera, i amb ella, com cada any des de fa 22, les Trobades d’Escoles en Valencià, les Festes de l’ús educatiu i social del valencià. Començaven este cap de setmana a El Verger (La Marina Alta), a Quatretonda (La Vall d’Albaida) i a Sueca (La Ribera Baixa), i es perllongaran fins ben entrat el mes de juny en un total de 20 Trobades.
Les Trobades són un invent valencià únic a Europa i segurament a la resta del món. Una Trobada és una festa per la llengua que reclama insistentment, dels responsables, majors quotes de normalitat lingüística: de fer del valencià la llengua pròpia i oficial d’ús normal per a tots i totes i per a tot. Les Trobades són la festa de l’ensenyament i l’ús social del valencià. Una festa magnífica. En les Tobades trobem gent de totes les edats, xiquets, xiquetes i joves, fonamentalment, però també pares i mares d’alumnes, mestres i responsables públics. Una Trobada és una expressió pública d’autoestima col•lectiva. Les Trobades van nàixer com un aplec reivindicatiu i lúdic de les escoles d’ensenyament en valencià, i actualment s’han convertit en els encontres per la llengua i la cultura valenciana més multitudinaris del País Valencià.
Enguany, les trobades continuaran reivindicant una societat valenciana més sostenible, com van fer al 2006, però com a campanya central destaca este any el LLIURAMENT DE NOTES A LA CONSELLERIA. Amb esta campanya Escola Valenciana publica mitjançant un Llibre d’Escolaritat d’Ensenyament Bàsic les notes que ha extret la Conselleria d’Educació durant la present legislatura. La comissió avaluadora de les Trobades 2007 ha qualificat la Conselleria d’Educació amb un Necessita Millorar tenint en compte 10 àrees avaluables, adjuntant també les observacions pertinents. Està clar que els responsables educatius del País Valencià no han superat el curs, ni pel que fa a la normalització lingüística, ni tampoc pel que fa a infrastructures i suport a l’ensenyament públic.
El compte enrere per a les festes per la llengua i l'ensenyament en valencià ja ha començat. Les vint coordinadores d'Escola Valenciana-Federacíó d'Associacions per la Llengua estan ja immerses en la preparació dels events cívics. Enguany, Escola Valenciana manté el COMPROMÍS VALENCIÀ i proclama que EL FUTUR ÉS NOSTRE, un futur amb més valencià en tots el àmbits d'ús, amb més ensenyament públic en valencià, més sostenible i amb més democràcia participativa. Tots i totes estem convidats.

PROGRAMES ELECTORALS

Cada vegada què s’apropen eleccions, els partits preparem els nostres programes d’acció per tal d’oferir-los a les ciutadanes i ciutadans i que ens trien com a millor opció. Tanmateix, pocs partits assumeixen els programes oferts com un compromís públic amb la ciutadania.

Les dones i els homes del BLOC volem oferir este compromís públic a tots els valencians i valencianes, ja què entenem que el valor de la política es troba precisament en l’acompliment d’un acord entre les polítiques i els polítics triats i el conjunt de la ciutadania què els tria per tal que gestionen els assumptes col·lectius, de tots.

En este sentit, volem oferir tres compromisos:

1. Un compromís ferm amb el progrés i el benestar dels homes i dones que viuen al País Valencià, així com amb la sostenibilitat social i mediambiental d’este progrés i benestar, única assegurança possible de la seua continuïtat en el futur.

2. Un compromís cert amb l’autonomia, individual i col·lectiva, de les valencianes i valencians, que garantisca els drets de totes les persones i grups, condició necessària per avançar pel camí de la igualtat i la diversitat.

3. Un compromís real d’incorporació política efectiva del poble valencià en l’àmbit de relacions internacionals, garantia de la integració dels ciutadans i ciutadanes en un context europeu i mundial, cada vegada més global.

Cadascun d’estos tres compromisos, que assumeix el BLOC, per separat i, més encara, tots tres junts, constitueixen una alternativa real, certa i ferma, a les polítiques que el PP està desenvolupant des del govern de la Generalitat, i també a les practicades pel PSOE en la seua etapa de govern, i actualment en alguns ajuntaments.

Les actuals polítiques del govern del PP tenen com a objectiu el progrés i el benestar de sectors i grups socials molt reduïts i propers als seus postulats. L’ampla majoria de ciutadans i ciutadanes veuen com, mentre les grans empreses engreixen els seus comptes de resultats, i reparteixen privilegis entre els seus directius, les seues condicions de vida no milloren al mateix ritme. És més, en molts casos, les condicions de treball són cada vegada més precàries i els serveis públics cada vegada més privats. I tot això, a més, en un context de producció clarament insostenible, des del punt de mira social i mediambiental: l’aigua o l’asfaltat de cada vegada més quilòmetres de costa i d’horta són els exemples més cridaners.

La voluntat de control del govern del PP sobre la societat valenciana es concreta en una restricció alarmant dels contextos en què els individus i grups poden triar, en una restricció, en definitiva, de l’autonomia, individual i col·lectiva. El control sobre els mitjans de comunicació n’és l’exemple més vistós, però a això caldria afegir la nul·la disposició al diàleg, la prepotència en l’acció de govern i la seua confusió entre majoria absoluta i govern absolut.

Però, a més, entenc que el progrés de la nostra societat sols és pot aconseguir de manera sòlida si va acompanyat del consens entre els diferents sectors econòmics i socials, i sempre sota la supervisió d’un Govern valencià que siga veritable garantia en la defensa d’allò comú front als interessos particulars.

El BLOC és l’única opció política què garantirà, dins del Parlament valencià, el respecte i promoció de les llibertats individuals en tant que ciutadans i ciutadanes, però també som els únics convençuts de què el progrés del nostre País no ha de passar per Madrid per arribar a ocupar el lloc que li pertoca en el context internacional. Alguns diuen que el temps dels nacionalismes ha passat, però els valencianistes estem convençuts que ara més que mai cal reivindicar la nostra plena equiparació amb les àrees de la Unió Europea i de la Mediterrània amb què compartim interessos econòmics, tradicions culturals i dinàmiques socials. L’única eixida viable per a què el nostre País afronte amb èxit el procés de globalització vigent passa per trencar la submissió a Madrid i lligar els nostres interessos al veritable marc geopolític on estem inserits: un Arc Mediterrani del qual formem part junt a Catalunya i les Illes Balears, però també amb les zones costaneres de França i Itàlia i amb l’altra vora de la Mediterrània, l’africana. Fer declaracions grandiloqüents és ben fàcil, i reunir-se amb els “col·legues” polítics d’altres “regions espanyoles”, també. El que farem des del BLOC, però, serà reivindicar el dret del nostre País a participar en peu d’igualtat en el procés de construcció europea i demanar que el disseny de les grans infrastructures estatals atenga als veritables interessos i necessitats de la ciutadania valenciana.

Però a més d’això entenem que el País que volem construir ha de ser-ho de totes les persones, sense cap mena d’exclusió, i per aconseguir això partim d’una situació evident de desigualtat: les dones, que representen al voltant del 50% de la societat valenciana, i els joves, veritable motor del nostre progrés col·lectiu, necessiten polítiques específiques de promoció. No és una qüestió de discriminació positiva, sinó el fruit del convenciment que el País Valencià serà jove, i serà igual per a homes i dones ... o no serà.

DES DE BAIX, CAP A DALT

Supose que molts de vosaltres haureu vist, durant els darrers dies, uns anuncis als diaris, tanques i cabines repartides pel territori, algunes targetes postals o haureu escoltat unes insercions a la ràdio en què apareix, junt a l’anagrama del BLOC, la paraula POLÍTICA cap per avall. Algú podria pensar que ha estat una errada de la impremta, però hui dia la gent en sap moltíssim, de temes de disseny i de publicitat, i sé cert que la majoria de vosaltres vàreu entendre perfectament que la imatge volia dir alguna cosa.

Si mireu detingudament els cartells i les targetes, trobareu una frase que aclareix bastant bé el sentit de la campanya: “des de baix, cap a dalt”, és a dir, política feta a l’inrevés de com habitualment la fan els partits polítics, que tenen la pèssima costum d’amollar a la ciutadania els seus programes sense haver-los preguntat abans si eixes propostes responen als seus problemes reals, o no.

Des del BLOC, doncs, hem decidit donar-li la volta a la manera com se sol fer la política i hem optat per convertir en l’element central de la nostra precampanya allò que portem fent fa molts anys als pobles i comarques on tenim presència: parlar amb la gent, escoltar la gent i demostrar-los que el BLOC és un eina útil, la millor eina en la meua opinió, per millorar la seua vida quotidiana. Perquè finalment crec, que si els càrrecs públics, els alcaldes, diputats, regidors etc. obliden que la seua funció és resoldre els problemes de les persones, si un partit polític oblida això, està començant a entrar en un terreny molt perillós.

La política des de baix cap a dalt serà l’element central de la nostra campanya en els propers mesos, però ha estat també la clau per bastir eixe instrument electoral que s’anomena COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ. Un instrument que ha estat el resultat, precisament, de la nostra manera de fer la política, de fer-la escoltant la gent, estant al carrer, prenent part en les iniciatives organitzades per la rica societat civil del nostre país.

L’estratègia que proposem té un element central: substituir la tradicional manera com els partits polítics s’adrecen als votants, basada en els mitjans de comunicació massius i en una concepció del votant com un subjecte aïllat i passiu, per una comunicació directa, personal i en dos sentits.La comunicació per mitjans massius arriba a molta gent, és innegable, però té, com a mínim dos problemes: que no sabem l’efecte que els impactes mediàtics tenen sobre les persones i que, a més, solament és possible per a aquells partits amb grans recursos econòmics i mediàtics al seu abast. La manca de comunicació directa amb els votants, a més, pot generar sorpreses, i és que no podem saber si les polítiques que hem dut a terme o que proposem, agraden o no agraden als nostres votants més fidels, per la qual cosa podria donar-se el cas que estiguérem fent propostes contradictòries amb allò que espera de nosaltres el nostre cos electoral més proper.

Per això, a més dels mitjans de comunicació, utilitzem en esta campanya electoral un mètode de treball que afavorix la comunicació del BLOC amb els seus votants –amb aquells que ho han sigut i amb aquells que podrien ser-ho amb certa facilitat-, per tal d’aconseguir un intercanvi de compromisos: el nostre, de donar serveis polítics als ciutadans, i el d’ells, de fer-nos arribar les seus propostes, suggeriments, etc., de votar-nos i d’aportar nous votants potencials.

ES TRACTA DEL TERRITORI, ESTÚPID

La defensa del territori ha format part intrínseca de la cultura política del nacionalisme valencià pràcticament des dels seus inicis, però en els darrers anys, ha pres especial rellevància en l’acció i discurs del BLOC com a conseqüència de la pressió sobre el territori que ha propiciat el govern valencià del PP. Tot això ha convertit el compromís amb la sostenibilitat en un dels pilars ideològics del BLOC, fins al punt d’influir sobre el nostre projecte polític global.

El territori és el marc sobre el qual es desenvolupen les relacions socials, econòmiques, culturals i polítiques i, per tant, qualsevol modificació d’eixe marc repercuteix de manera immediata sobre el conjunt de la societat. La qualitat de vida dels valencians i valencianes, la viabilitat econòmica de les nostres empreses o la nostra agricultura, la integració social, i fins i tot els referents culturals i identitaris depenen en gran mesura de l’ordenació i l’equilibri territorial.

La política de l’actual Consell, i de molts ajuntaments governats pel Partit Popular i, desgraciadament, també pel PSOE, està provocant una veritable depredació dels escassos i fràgils recursos naturals amb què compta el nostre país. Això, a més de tindre conseqüències ambientals immediates –i altres que aniran posant-se de manifest amb els anys- influeix directament sobre el conjunt de la societat, i d’exemples en tenim un bon grapat:

- un creixement urbanístic accelerat i sense planificació com el que estan patint les nostres comarques provoca una minva de les dotacions de serveis que haurien de garantir la qualitat de vida de la ciutadania. Així, per exemple, influeix sobre la qualitat de vida el fet que les noves urbanitzacions s’ubiquen fora dels centres urbans i obliguen les persones que s’hi traslladen a fer desplaçaments amb vehicles particulars.

- el fet que les noves urbanitzacions es dissenyen com a recintes tancats genera problemes d’integració –o millor dit de desintegració- social, ja que provoca una segregació de la gent que hi viu respecte a la resta de la societat. Si a això sumem que, sovint, eixes urbanitzacions compten amb centres educatius i sanitaris privats o concertats, la diferència encara es fa més clara.

- a més a més, el nou model urbanístic també comença a tindre efectes sobre la qualitat de la vida política valenciana: l’increment de residents comunitaris en molts dels nostres municipis ha començat a provocar, des de fa alguns anys, l’aparició de partits que només aspiren a representar les minories de residents i que actuen més en clau de lobby que d’opció de govern.

Així mateix, els municipis amb nuclis residencials diferenciats, o que han crescut molt en els darrers temps, estan trobant greus problemes per integrar políticament els nous veïns.

- el desordre urbanístic i territorial també influeix sobre l’accés (social i físic) a la cultura i als recursos educatius, i fins i tot sobre elements identitaris i simbòlics. Si es fomenta un model urbanístic basat en urbanitzacions tancades i distanciades entre elles serà molt difícil que les persones que hi viuen se senten identificades amb un municipi, amb una comarca o amb el conjunt del País Valencià.
Però parlar de sostenibilitat no és només parlar d’urbanisme. És parlar d’infrastructures, és parlar de model econòmic i industrial, és parlar d’aigua.

Actuar des de la responsabilitat i la coherència ideològica ens porta, com a nacionalistes, a oposar-nos a la utilització partidista d’una qüestió tan sensible com ho és la política de l’aigua. Com a nacionalistes, com a progressistes i com a partit preocupat pel territori i la sostenibilitat, apostem per una nova cultura de l’aigua que permeta arribar a amples acords i a una distribució justa i eficaç dels escassos recursos hídrics amb què comptem.

Per tot això, defensar un altre model d’urbanisme, una altra cultura de l’aigua, una ordenació del territori respectuosa i sostenible no pot ser, per raons ideològiques i per raons estratègiques, una qüestió secundària en el discurs i en l’acció política del BLOC. No podem permetre’ns deixar-ho com qüestions conjunturals o d’abast local, perquè l’aposta pel territori és tan important en el nucli ideològic del BLOC com la defensa de la nostra llengua o d’un model de societat progressista.

Per aixó, parafrasejant Clinton, es tracta del territori, estúpid.

PP I TELEVISIÓ

Quan Zaplana va abandonar la Generalitat per convertir-se en ministre, va delegar en José Luis Olivas i va dessignar Francisco Camps com a candidat, semblava que el cicle del PP començava a esgotar-se. Que el president de la Generalitat abandone, com ho va fer Zaplana, era un fet políticament molt destacable, una decisió molt agosarada que podria passar-los factura. Però en això, com en tantes altres coses, el PP valencià ha comptat amb el suport dels mitjans de comunicació, bàsicament de la televisió pública valenciana, que ha estat l’instrument més útil per a les victòries electorals del PP. La marxa de Zaplana, en un país amb un sentiment identitari relativament feble com el nostre, es va vendre com un salt endavant: es faria ministre!, per la qual cosa no va fer més que consolidar l’avantatge del PP, que va aconseguir que un desconegut Camps es convertira en president.

Cal reconéixer que Camps va intentar, al principi de la legislatura, marcar distàncies amb Zaplana i prendre un perfil d’un tímid valencianisme, però com ha anat avançant la legislatura, l’enfrontament intern al PP valencià i, sobretot, el canvi de govern a Espanya, ha fet que el PP de Camps haja tret la seua cara més ultraconservadora, demagoga i anticatalanista. Això li ha fet guanyar-se suports en moments puntuals, especialment front a un PSOE que, en estes estratègies, es veu empresonat, però crec que cada dia més valencians i valencianes s’adonen que, més enllà de Canal 9, el País arrossega un seguit de problemes que el PP és incapaç de resoldre.

Permeteu-me que torne a parlar de Canal 9 perquè és clau per entendre un fet: que l’opinió pública valenciana s’informe a través dels mitjans espanyols, i no dels valencians. L’escassa qualitat de Canal 9, i particularment dels seus informatius, amb una pèssima i interessada informació sobre política valenciana, ha fet des de fa anys que la política que compte per als valencians i valencianes siga l’espanyola, que és la que apareix als noticiaris “seriosos” de les cadenes estatals. Això ha provocat, per exemple, un coneixement molt més alt dels polítics espanyols que dels valencians i ha contribuït també a què els debats polítics centrals en la societat valenciana hagen estat els d’abast estatal.

El particular, per dir-li d’alguna manera, context informatiu valencià explica també que els intents del PP valencià per tirar ma del victimisme i del greuge comparatiu no hagen reeixit. Són discursos fonamentalment adreçats a un sector de la població d’edat avançada i nivell d’estudis mitjà-baix, però este no és el sector numèricament més important de la societat valenciana.

Davant d’esta situació, la recepció de TV3 al País Valencià suposa una entrada d’aire fresc en el panorama comunicatiu. I ara Camps i el PP volen tancar-la. No em detindré en analitzar les causes, que molts bloguistes ja han fet i amb els que estic d’acord (vegeu el post “Per la TV3” al Blog d’Enric Morera), però si diré que en l’era de la comunicació global, que vullguen impedir-nos vore una televisió que es realitza al país veí, a Catalunya, és inadmissible. Que cansat resulta lluitar pel que és evident!, que deia Cambó.

LA FALLA, L'ESTACIÓ I EL TREN

Els amics, i sobretot les amigues, de la Falla L'Estació d'Oliva, em van demanar una col·laboració per al llibret de la falla d'enguany. Estan d'aniversari, fan 25 anys. Gustosament, vaig respondre a la seua demanda i ací teniu l'article que ha aparegut.

La Falla, l'Estació i el Tren

La Falla l’Estació està de celebració: enguany fa un quart de segle, 25 anys. Els fallers i les falleres, i de retruc el nostre poble, ho festejaran com toca.

Les Falles a Oliva són una festa totalment consolidada; tant és així que enguany vorà la llum una de nova. I la Falla l’Estació és una institució dins del món faller. Quan vam viure al barri participàvem, i la meua filla va ser Fallera Infantil del Foc. M’agrada, sobretot, que al meu poble hi haja una falla que porte el nom de l’Estació que ja no existeix; és una manera de no perdre la memòria d’allò que va ser el nostre poble, Oliva, en altres temps.

Perquè Oliva tenia tren. Esta afirmació, que per molts no és cap novetat, ho és i molt per a la gent de menys de trenta anys, que no ha vist mai passar cap tren pel nostre poble i que no ha conegut cap edifici destinat a fer el paper d’Estació.

Així és, amigues i amics. Oliva va perdre el seu tren que l’unia amb Carcaixent, Gandia i Dénia fa una trentena d’anys, i fa quasi vint l’edifici de l’antiga Estació. En un primer moment, les autoritats deien que ràpidament es perllongaria la línia que uneix València amb Gandia, però no ha estat així, i continuem aïllats de la resta de la nostra comarca i de la comarca veïna del sud, La Marina.

Jo recorde molt be els temps que el tren parava a la nostra Estació. La via sempre era una fita. Viure a la part de baix, era molt lluny en alguna época, no com ara que el poble s’ha fet gran; creuar les vies era una cosa perillosa i s’havia d’anar amb compte. Anar a Dénia a l’oculista o a Gandia a comprar era fàcil, només havies de pujar al primer tren que passara. El tren li donava importància a Oliva, no érem com altres poblacions veïnes que no en tenien, nosaltres estàvem ben comunicats i això sempre és signe de cosmopolitisme, de modernitat.

Trenta anys després, però, ens trobem a l’alçada d’eixes altres poblacions a les que, en certa mesura, miràvem per damunt del muscle. Ara, nosaltres tampoc tenim tren ni Estació.

Este estat de coses, a hores d’ara, és inexplicable. Oliva es troba immersa en un eix de comunicació, per la costa, que fa que un transport públic com el ferrocarril siga una inversió totalment rendible. La població ho reivindiquem i les autoritats municipals estan d’acord, de forma unànime, en que esta infrastructura és absolutament necessària. No pot ser que des de dalt, des de la Generalitat i el Govern Central ens tinguen abandonats en este tema tan important per a la nostra vida quotidiana.

Així que esperem que Oliva torne a tindre tren i Estació. Un tren modern, adequat als temps actuals, que ajude a vertebrar el nostre territori i que ens done solució als nostres problemes de transport públic i de comunicació amb altres nuclis, per nosaltres estratègics en les nostres relacions comercials, turístiques, familiars, de serveis, etc., com ho són Dénia, Gandia, València...I una Estació nova, intermodal, que aculla el tren i els autobusos, per la que torne a passar gent anant i tornant, que constituesca, una altra vegada, una fita per tots nosaltres.

Mentre tot açò arriba, a Oliva sempre sabrem que érem una ciutat amb tren i Estació, siga quina siga l’edat que tinguem. La Falla l’Estació ens ho recorda, portant el nom d’eixe edifici emblemàtic que tantes activitats cíviques va acollir, en altres temps. Ja fa vint-i-cinc anys que els fallers i les falleres de la Falla l’Estació ho feu i vos desitge que continueu per molt de temps. Hem de plantar la falla al voltant de la nova Estació del tren que passarà per Oliva.

ECONOMIA

He passat part del cap de setmana a Elx. Vaig arribar divendres a la nit, en companyia del nostre candidat al Compromís per les comarques del sud, Dimas Montiel, per tal d’assistir a un sopar de dinamització del BLOC. Ens reuníem amb els militants i simpatitzants del Baix Vinalopó. A l’endemà al matí, dissabte a les 11,30, es presentava al Centre de Congressos la candidatura Compromís per Elx, i vaig intervindre en l’acte, donant suport als companys i companyes del BLOC i d’EU. Alfons Lujan, el nostre secretari comarcal, ocupa el número dos de la candidatura, que encapçala Àngels Candela d’EU i actual regidora d’esta formació a Elx. Estic convençuda que treuran uns magnífics resultats; la llista és bona.
Estar a la ciutat del palmeral ( quina preciositat!) fent i conversant de política, quasi obliga a parlar d’economia, d’indústria, en definitiva de la situació en que es troben els nostres sectors productius.
Des de fa anys, el govern valencià insisteix a destacar que el nostre és un país pròsper que creix més que la mitjana espanyola, i aboca dades i xifres que, segons com s’interpreten, podrien fer pensar que tenen raó. Ara bé, també hi ha altres dades: hi ha les dades que indiquen que estem a la cua de l’estat en tot allò que es refereix a inversió social (despesa sanitària, educativa, en R+D+I, en atenció a persones amb discapacitat...), també les que demostren la profunda crisi del sector industrial tradicional, davant la qual el govern valencià, senzillament, ha decidit mirar cap a un altre costat; i també hi ha dades que posen de manifest que la millora d’alguns indicadors no ha implicat una millora de la qualitat de vida de més gent, sinó que un grup relativament reduït ha vist multiplicar-se els seus guanys de manera ràpida i fàcil.
El nostre ha estat el país del “pelotazo”, del guany fàcil, i tot això sota l’aixopluc d’un govern que ha renunciat a la seua funció primordial: la d’assegurar l’equilibri territorial, la justícia social, el compliment de la llei i que l’interés general estiga per damunt dels interessos particulars. En esta qüestió, més que en cap altra, la irresponsabilitat del govern valencià ha estat majúscula, sobretot per haver abandonat els sectors productius que generen riquesa i ocupació estable i haver impulsat un model de desenvolupament que només aporta solucions a curt termini.
I, el que és pitjor, tot això s’ha fet sense cap mena de planificació: el disseny i ordenació del territori s’ha deixat en mans dels promotors i s’ha fet a cop de talonari i a base de PAIs; la viabilitat de les nostres indústries s’ha intentat buscar mitjançant subvencions que només són pedaços que no resolen el problema de soca-rel; el futur de l’agricultura valenciana s’ha deixat exclusivament en mans dels agricultors, als quals s’ha posat en la disjuntiva de mantindre uns camps que no funcionen o vendre’ls per construir cases i camps de golf.
Evidentment, cada partit polític porta unes propostes econòmiques diferents als seus programes, però més enllà del recanvi d’unes polítiques concretes per unes altres, hem de ser capaços de construir una política econòmica amb capacitat per generar valors afegits que no suposen la destrucció massiva de l’estructura econòmica del país.

DIA DE LA DONA

Milers de persones vam prendre ahir els carrers de València, en la celebració del Dia de la Dona, per recordar a esta societat el camí que encara ens queda per recórrer fins aconseguir la igualtat real entre homes i dones.
Una gran pancarta amb el lema “El món serà feminista o no serà”, obria la manifestació i en ella ens aplegàvem representants dels partits polítics, de les forces sindicals i de la Plataforma Feminista del P.V. La conquesta dels drets de les dones i l’aprovació, ahir mateix al Senat, de la Llei d’Igualtat, eren els discursos principals de la marxa reivindicativa i festiva.
El BLOC va començar els seus actes commemoratius d’esta data el dia anterior, dimecres, amb una taula rodona al Club Diario Levante, que sota el títol de “Dona i Espai públic” va reunir a la professora del departament de Filosofia del Dret de la Universitat de València, Ruth Mestre, a la Diputada del Scotish National Party, Roseanna Cunningham i a la secretària de l’Euskadi Buru Batzar, del Partit Nacionalista Basc, i membre d'AHOTSAK (dones pel procés de pau en Euskal Herria), Josune Ariztondo. La pregunta que se’ls feia era si realment hi ha un model femení d’entendre i fer política , i com exercir-lo. La conclusió fou que potser sí, però que s’han de prendre precaucions i s’ha d’anar en compte en no repetir errors del model masculí imperant.
Totes elles apuntaven que la solució a la poca presència de dones en la política, passaria per una nova cultura política amb accions específiques que aconseguesquen la igualtat efectiva entre homes i dones i en que és millor centrar eixa defensa en la igualtat de drets. Remarcaven que les dones som el 52% de la població , que estem afectades pels problemes del món igual que els homes i que tenim dret a participar en la búsqueda de solucions, ja que les lleis ens emparen. “Soc més partidària del lobby que del ghetto, que opera des de l’agravi, encara que també són necessaris els espais exclusius de dones per a la reivindicació”, concloïa Josune Ariztondo.
Es van assenyalar com a necessàries les quotes de paritat, per tal de corregir la disfuncionalitat d’un sistema que dificulta l’accés i la permanència de les dones en la política, tot i que estaven d’acord en que esta no era una solució “per se” a tots els problemes de la poca representativitat de les dones en la política.
Per la nit vam sopar a Ca Revolta amb el Bloc Jove, que celebrava la Primera Trobada de Dones del Bloc Jove i on vam poder constatar com està de viu este debat al si de la nostra organització, i la intenció de les dones del BLOC de reforçar el nostre compromís públic.