WANTED CAMPS. ONLY ALIVE

Des de què Mònica Oltra, síndica del Grup Parlamentari Compromís (BLOC-Iniciativa), davant l’absència del President Camps de la sessió de control al govern, a les Corts, va lluir una samarreta amb la imatge de Camps i la llegenda “Wanted. Only alive”, el PP ha donat ordre de perseguir, políticament, als diputats i diputades del grup i, sobretot, a la síndica.
Es ben clar. Dels fets ocorreguts el dia d’autos deixa constància el vídeo de la sessió, on es veu com Rafael Maluenda (PP), li trasllada a la Presidenta de les Corts les ordres que, prèviament, li havia transmés Ricardo Costa, síndic del Grup Popular. Textual : ”la llamas al orden una vez, dos veces, tres veces, i la expulsas”. I així, fil per randa, ho va fer la presidenta Milagrosa Martínez, tot i que no va estar prou hàbil i no van poder imposar-li una sanció a Mònica Oltra, a més de l’expulsió de la sessió.
Ara volen sancionar-la. En l’últim ple de les Corts, els diputats del PP van armar un bon escàndol davant la pregunta del Grup Compromís sobre el cas Gürtel, i la presidenta en lloc de cridar-los a l’ordre a ells, ho va fer per dues vegades a Oltra, buscant, de nou l’expulsió i, ara si, la sanció.
No ens preguntem el per què d’esta actitud. Sabem de cert els motius: al PP valencià i a Camps els molesten les preguntes i les intervencions de Compromís sobre la imputació del President de la Generalitat en la trama de presunta corrupció del seu partit. Camps es posa molt nerviós cada vegada que les diputades i diputats de Compromís intervenen sobre este tema. Li fan mal les seues preguntes, que l’obliguen a haver de donar respostes, i cau en contradiccions, es posen de manifest les mentides que ha dit, i continua dient, sobre tot això dels vestits d’home - pel que es veu regalats per Orange Market-, sobre les seues relacions amb els implicats en la trama. Però darrere de tot això, potser hi ha un monumental entramat de finançament del Partit Popular, i clar, deu fer-los terror que isca a la llum.
Per això amaguen la informació. El Grup Parlamentari Compromís ha registrat 5112 preguntes parlamentaris, relacionades amb els contractes del Consell del PP amb les empreses implicades en l’auto del jutge Garzón, i esta és l’hora que no hem rebut cap resposta. Les preguntes en les sessions de control, tampoc la tenen.
Mentrestant, les valencianes i els valencians assistim a un tristíssim espectacle: el President de la Generalitat, el síndic del Grup Popular a les Corts, un ex-vicepresident del Consell i una alt càrrec de Turisme, passant pels tribunals en qualitat d’imputats en un delicte; i ex-consellers, alts càrrecs i mig govern, citats a declarar. Estos dies, a més, hem sabut que el fiscal li demana a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló (PP), dos anys de presó.
Fins quan, els valencians hem de ser la riota de tot l’estat espanyol?. El President Francisco Camps és ja un cadàver polític, sense credibilitat, incapaç d’impulsar i dur a terme les accions que este país nostre necessita per fer front a la crisi, per implantar un nou model de creixement econòmic, per garantir una major protecció social a les persones més necessitades de la nostra societat. El President de la Generalitat valenciana no pot ja liderar este país.
En lloc de perseguir políticament aquella gent que està complint amb la seua obligació, amb la que li van manar els electors, Francisco Camps faria be en dimitir o convocar, ja, eleccions. Però una cosa els ha de quedar clara als dirigents del PPCV: Els diputats i les diputades del BLOC i d’Iniciativa continuaran fent la feina de defensa dels interessos del valencians i les valencianes, des d’una posició progressista i valencianista, continuaran treballant per la defensa dels valors democràtics de la transparència i l’honestedat en la vida política, encara que això supose haver d’aguantar el tarannà poc democràtic i de falta de respecte a les llibertats, dels dirigents del Partit Popular.

RECONEIXEMENT

El divendres, dia 8, el Bloc de La Safor-Valldigna feia entrega del IX Premi Abril a l’Acció Cívica Valenciana, en un acte celebrat a la Casa de la Cultura de Xeresa, municipi saforenc governat pel BLOC, amb Tomàs Ferrandis, l’alcalde, al cap de l’equip de govern. Vaig tancar l’acte, en nom i representació de l’Executiva Nacional, però com ja els vaig dir, sense poder oblidar, ni voler fer-ho, que sóc una militant del BLOC d'esta comarca, perquè justament les persones i entitats que l’Executiva Comarcal ha decidit premiar enguany, m'ho fan molt difícil: l’Associació Comarcal d’Ajuda al Poble Sahrauí (ACAPS), Miquel Joan, i el Moviment Escolta de la Safor.
És difícil, per no dir impossible, parlar d'ACAPS sense recordar que jo mateixa vaig estar fa ja alguns anys als campaments de refugiats de Tinduf, coneixent de prop la realitat que pateix el poble sahrauí i coneixent, també, la impressionant tasca que fan des de fa anys les associacions de solidaritat amb este poble.
I em resulta difícil, per no dir impossible, parlar de la trajectòria de Miquel Joan sense recordar la meua mateixa o la de tantes companyes i companys que, com Miquel, han treballat de valent pel projecte polític valencianista i progressista als pobles i ciutats de la nostra comarca i, el que és més important, que continuen fent-ho.
Crec que els premiats d’enguany són la prova més clara d'un fet incontestable: que estem en el lloc on toca, que les dones i els homes del BLOC, contràriament al que algú, de manera interessada, puga dir per ahí, tenim un projecte polític sòlid, coherent, compartit i arrelat.
L’agraïment pel seu compromís, l'hem reiterat enguany, a nivell comarcal, a una persona exemplar: el professor i periodista de Tavernes, Miquel Joan, regidor l'any 1979 i pare del nostre company Jordi, regidor actualment a l'Ajuntament de Tavernes. Un reconeixement que no necessita ni tan sols justificació perquè allò que va fer Miquel, i tants altres, l'any 79, i el que es va fer a les eleccions següents, i a les següents i així fins ara mateix, va ser, simplement, assumir la veu d'un poble, com deia el poeta, i posar-se al seu servei.
Al servei del poble valencià, sí, però que ningú no es confonga: nosaltres no som d'eixos nacionalistes que es diuen no-nacionalistes i que posen la seua nació per damunt de les persones que viuen. Nosaltres volem un país més lliure per una raó fonamental: perquè volem que les persones que viuen ací tinguen un futur millor. Volem un país lliure, solidari, sostenible, democràtic... I per això som valencianistes i som progressistes, les dues coses, mai una sense l'altra; perquè volem un país més lliure, sí, però per construir una societat millor.
És justament perquè som nacionalistes, i perquè som progressistes, que ens preocupa la injustícia dins de casa nostra, i també fora. I és per això que el nostre moviment fa molts anys que té una estreta vinculació amb les associacions que treballen per cooperar amb el Poble del Sàhara. La raó, és òbvia: el sahrauí és un poble oprimit políticament, arraconat, criminalitzat... i tot això davant el silenci de la comunitat internacional i de la complicitat, cada vegada més explícita, de l'estat espanyol. Un moviment nacionalista no pot deixar de ser solidari amb altres moviments que també busquen un estat propi arreu del Món; i, a més, un moviment progressista no pot deixar passar una injustícia com la que s'experimenta cada dia en els camps de refugiats sense fer alguna cosa.
Per tot això celebre i compartisc plenament la iniciativa del BLOC de la Safor-Valldigna de premiar dues trajectòries, una individual i una associativa, que tenen moltes més coses en comú del que podria semblar i que, a més, representen de manera tan evident el sentir i el compromís de moltes de les persones que formem el BLOC.
Si a tot això afegim la tercera pota del nostre moviment, l'ecologisme, entendrem perfectament el sentit del premi que enguany, per primera vegada, ha concedit el col·lectiu del BLOC JOVE de la nostra comarca: al moviment escolta, una autèntica escola de formació de joves en valors com la solidaritat, la cooperació, el coneixement i respecte pel nostre medi natural i, perquè no dir-ho, també la diversió i l'esplai. Premiar els escoltes és reconéixer la seua aportació a la transmissió als joves de la nostra comarca d'uns valors que també són, en gran mesura, els nostres.
Moltes felicitats als premiats i no voldria que s’entenguera açò com un colpet a l'esquena o, en el cas de Miquel, com un homenatge de jubilació. Ni molt menys!. El nostre país necessita persones joves actives, i necessita un teixit associatiu ric, i necessita la trajectòria dels que ja no són tan joves com a exemple i necessita, també, saber que allò que fem té una transcendència que travessa les fronteres d'aquest país llarg i estret i arriba a pobles germans que necessiten el nostre suport.

MANIFESTACIONS

Ha estat una setmana de manifestacions. El dimarts, dia 28 A, la Plataforma per l’Ensenyament públic ens convocava a una jornada de vaga en l’educació, i a la manifestació de la vesprada. Eixe mateix dia, a les 16 hores, s’havia de reunir la Comissió d’Educació de les Corts, i membres de la Plataforma i professionals de la premsa s’hi van presentar per tal d’assistir com a públic convidat a la sessió. Però no va poder ser: la Secretària d’Educació, Concha Gómez, compareixia i va arribar acompanyada d’una multitud de càrrecs de la Conselleria que, ràpidament, van ocupar tots els seients de convidats. Davant del rifi-rafe corresponent, la presidenta de la comissió, del PP, la va suspendre. Així demostrava, el PP, la nul•la voluntat de diàleg amb els representants de l’estament educatiu, el sector social que més maldecaps li està donant a Camps esta legislatura. És un clamor la petició de dimissió del Conseller d’Educació, Font de Mora. Per la vesprada, a la multitudinària manifestació, les pancartes i els crits dels manifestants així ho demanaven. Però el president Camps, s’enroca; com en tants altres temes. Per exemple amb això dels vestits i el cas Gürtel. Si és cert que no hi ha “nada de nada”, com li agrada dir, només havia de presentar les factures. Però clar, com diu el mateix Rajoy, no és creïble que tot un president de la Generalitat s’embrute per tres peces de roba, per més selectes que siguen. Per tant, haurem de treure com a conclusió que, pressuntament, hi ha molt, molt més, darrere d’esta història d’amistats de l’ànima dels nostre president.
I el divendres, la celebració de l’1 de maig, treia als carrers altra vegada a molts milers de persones, convocades pels sindicats, per exigir ocupació, inversió pública i protecció social. Enguany, el Dia del Treball està marcat arreu per la crisi i l'augment de l'atur, amb més de 4 milions de parats a tot l'estat, dels quals vora 500.000 són al País Valencià.
Cada vegada es mostra amb major virulència la destrucció d’ocupació en el nostre territori. Segons les dades de l’EPA, a fi del primer trimestre de 2009, al País Valencià 491.200 persones es troben en situació d’atur. Això suposa un increment respecte al trimestre anterior de 109.500 parats, un 28% més. Respecte al mateix període de l’any anterior, les xifres de l’atur s’han duplicat. És a dir, ara hi ha 250.200 parats més que fa un any. Així, la taxa d’atur en el País Valencià es situa en el 19,20%, superant àmpliament la taxa d’atur del conjunt de l’Estat que es situa en el 17,36%, amb 4.010.700 aturats, el valor més elevat per primera vegada en la història. Les mesures implementades tant des del Govern central com des del Consell no estan tenint cap efecte de contenció de l’alarmant increment de l’atur. Les diferents Administracions haurien d’impulsar noves i contundents mesures en coordinació amb les organitzacions socials, que siguen capaces de posar fre a una situació que desborda dramàticament totes les previsions.
I davant d’esta situació, Francisco Camps torna a enrocar-se. Torna a repetir la cançoneta aquella que tant li agrada sobre la Comunitat Valenciana, en el sentit que ací lliguem els gossos amb llonganisses, demostrant poc respecte per aquells i aquelles que a dures penes poden sobreviure.
Motius per eixir al carrer a protestar per la situació política que vivim al País Valencià, amb estos governants del PP, en tenim tots els dies