BONES FESTES

SOLIDARITAT

L’experiència més recent, amb la crisi que patim actualment, però també la més antiga, la d’altres crisis prèvies, ja ens indica que el progrés social requereix de compromisos comunitaris, que no podem refiar eixe progrés a les exclusives regles de l’ individualisme i el benefici privat. Eixos mecanismes, independitzats d’allò social, no incrementen l’autonomia sinó tot el contrari: estableixen nous mecanismes de dependència, a sobre dels prèviament existents. Les activitats humanes, necessàriament socials, no són només competitives, ans al contrari, són fonamentalment cooperatives. L’adquisició de competències, arribar a ser competents, està substancialment lligat a les capacitats cooperatives de les persones. Les societats que aconsegueixen nivells de solidaritat i cohesió interna elevats, milloren significativament les capacitats per respondre als reptes de l’entorn, la seua competència, al mateix temps que eleven la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

La vida, individual i social, és incerta per definició, implica l’assumpció d’una gran quantitat de riscos, molts dels quals són riscos que no depenen de les decisions dels individus, sinó que són producte de l’entorn on es viu o de l’atzar. Les societats que més progressen i milloren la seua qualitat de vida són aquelles capaces d’assumir comunitàriament eixa mena de riscos no generats per la pròpia acció, sinó sobrevinguts des de i generats per l’entorn natural i social. Esta capacitat de compartir i cooperar en la superació dels riscos pot enriquir una societat i, en qualsevol cas, redueix significativament el malestar individual, i així també el comunitari, tot aconseguint que les persones, objectiu últim de qualsevol acció política, visquen amb menys por i major seguretat.

La societat valenciana pateix d’importants buits de solidaritat, tant la dotació de recursos formatius i informatius que ajuden en la conformació de preferències i situen els agents en posició de poder assumir i anticipar els riscos (educació), com la cobertura de riscos sobre la pròpia vida (sanitat) o la cobertura del risc d’haver nascut en un entorn extremadament limitat en recursos (servei social) o la de perdre el treball (atur) o la d’estar sol a la vellesa o en la malaltia (dependència), etc. són manifestament millorables. Tots aquests exemples són aspectes de la vida que no podem deixar en mans de cada persona, de les seues possibilitats individuals, són responsabilitat de la comunitat i s’han d’assumir entre tots i, per tant, els agents públics han de vetllar per la seua cobertura. És la comunitat en el seu conjunt la primera interessada i responsable de què els seus membres tinguen una formació que els capacite per assumir i anticipar riscos, de què els seus membres tinguen una vida saludable i se’ls ajude en la malaltia o la vellesa, de què no hi haja bosses de marginació, etc.

I és ben cert que els agents privats (tercer sector o empreses privades) poden col·laborar, però la responsabilitat és col·lectiva i és una responsabilitat de la que no és pot dimitir.

AUTONOMIA

El BLOC sempre ha treballat, i ha de continuar fent-ho, pel progrés de la societat valenciana. És ben evident, que pràcticament la resta de partits diran el mateix. Però, la nostra concepció del progrés és ben diferent: autonomia i solidaritat. Un increment de la autonomia, estretament lligat a la llibertat individual i col·lectiva, exigible per tal de garantir el reconeixement de totes i cadascuna de les persones que habiten una societat com a subjectes amb finalitats pròpies; un increment de la solidaritat, estretament lligat a la fraternitat i igualtat, exigibles per tal de garantir una distribució dels riscos, imprescindible per la convivència pacífica, més segura. Una entitat, siga com siga i de l’àmbit que siga, només progressa quan és capaç de guanyar en autonomia respecte al seu entorn. És esta autonomia la que li permet d’establir els seus propis objectius, les seues pròpies finalitats, sense necessitat d’haver d’acceptar els objectius i finalitats d’altres, o de l’entorn, i la capacita per anticipar-se.

El País Valencià només podrà progressar en la mesura en què aconseguisca incrementar la seua autonomia de l’entorn: la seua autonomia política, la seua autonomia econòmica, la seua autonomia cultural... Autonomia que no significa autarquia i tancament, sinó més aviat el contrari: capacitat pròpia per interactuar amb altres sistemes polítics, econòmics i culturals. O altrament dit, enlloc de dependència, necessitem interdependència: i això només s’ha aconseguix amb més autonomia.

Políticament, s’ha d’aconseguir que el sistema polític valencià no siga tributari de l’espanyol, del que participa i continuarà fent-ho durant molt de temps. Participar d’un sistema polític més ampli, com ara l’espanyol, no significa, necessàriament, estar doblegat; i el País Valencià s’hi troba massa sovint doblegat en la determinació dels seus propis objectius i finalitats, certament per l’estructura constitucional espanyola, però primerament i inicialment, perquè els partits polítics que representen el País Valencià en els sistemes polítics dels que forma part, són partits polítics integrats en estructures organitzatives jerarquitzades i poc participatives. Tenim poca capacitat per intervindre al si d’aquests partits (altres ja ho han intentat i així va: PSPV dins el PSOE), més enllà d’intentar desplaçar-los del camp polític valencià. I és per això tant rellevant que el BLOC aconseguisca representació pròpia en tantes institucions polítiques com puga. Ara bé, en l’entramat institucional existent hi ha possibilitats que permeten el creixement progressiu de l’autonomia política valenciana: es va reformar un Estatutet que no havia estat desenvolupat en les seues possibilitats, s’ha aprovat un altre Estatutet que, tot i les seues limitacions, permeten que, amb voluntat política, la societat valenciana guanye en autonomia política, es poden establir acords que superen l’àmbit autonòmic (amb altres forces polítiques, amb altres comunitats autònomes, etc.). Unes possibilitats que s’haurien d’explotar al màxim.

Econòmicament, s’ha d’aconseguir que el sistema econòmic valencià no siga dependent de determinats sectors o territoris. La diversificació sempre aconsegueix la dispersió dels riscos i, d’aquesta manera, incrementa l’autonomia de l’entorn. L’economia valenciana no pot dependre de la construcció, ni de sectors econòmics amb baix valor afegit. L’economia de serveis de baixa aportació, pot ser reconduïda cap a una economia de serveis d’alt valor afegit, que interactue amb els sectors industrials tradicionals i l’agricultura valencianes. La inversió en I+D+I, la reducció de la dependència energètica, l’economia del benestar social, l’economia de la cultura, el manteniment d’un entorn natural en condicions etc..., són activitats que, diversificades, poden augmentar l’autonomia de l’economia valenciana de les crisis i problemes de l’entorn, tot oferint multitud d’alternatives i oportunitats de treball als valencians i valencianes.

Culturalment, s’ha d’aconseguir que el sistema cultural valencià siga més autònom, generar una espai propi de creativitat, crear espais on la més que evident creativitat de la nostra societat puga expressar-se. La generació de referents d’àmbit global ocupats, però, per creatius i creadors forans, poden ser un esperó, però són totalment insuficients per tal de millorar les oportunitats de l’expressivitat dels valencians i valencianes: el consum passiu de la cultura dels altres és insuficient, és necessària la creativitat pròpia, per tal de generar un espai social més autònom. Això no pot significar tampoc tancament a d’altres cultures, sinó tot el contrari obertura des de la convicció de les pròpies capacitats.

Estos processos d’increment de l’autonomia valenciana, política, econòmica i cultural, no són independents, sinó tot el contrari es reforcen mútuament, i conjuntament són la garantia del progrés de l’entitat social valenciana, són els que poden aconseguir que els valencianes i valencianes sigam més competents política, econòmica i culturalment, i amb esta competència crescuda pugam encarar les incerteses que sempre ens plantejarà l’entorn sense pors i major capacitat d’anticipació.

El BLOC ha d’apostar-hi fermament, i col·laborar amb tots els agents socials i polítics (siguen valencians o d’altres indrets) quan calga, per tal d’aconseguir que estos processos es desenvolupen al si de la societat valenciana i en les seues relacions amb la resta de societats.