24.7.07

PARÈNTESI

Desgraciadament, no hi ha hagut acord en el Grup Parlamentari de Compromís, i els diputats i diputades que conformen la majoria han decidit substituir Glòria Marcos com a Síndica. Prèviament, en la reunió que van mantindre ahir dilluns, li van oferir a Marcos la possibilitat de continuar, sempre que reconeguera que les coses no s’havien fet be i per tant la rectificació. Però no, Glòria Marcos persisteix en la seua actitud autoritària, i per tant la petició de substitució s’ha fet efectiva davant la Mesa de les Corts, que ara haurà de prendre una decisió.

Potser, al remat, tot serà bo per a una Glòria Marcos a la que vegem molt tocada física i anímicament. El desmai en l’hemicicle de les Corts, l’emoció en el consell Nacional d’EU, plors en la roda de premsa posterior a la reunió del Grup Parlamentari, ens mostren una Marcos que necessita descans.
Ara toca fer un reglament de funcionament del Grup, per tal que la convivència siga possible i es puguen dur endavant les iniciatives a que ens vam comprometre amb els valencians i les valencianes.
Mentrestant, jo comence les meues vacances i això farà que estiga unes setmanes sense escriure en este Blog. Estaré fora un temps i, segurament, serà difícil comunicar-me amb vosaltres per este mitjà.
Que passeu tots i totes un bon estiu. I descansem, que bona falta ens farà per tornar a la faena en setembre amb renovades energies. La tardor es presenta calenteta des del punt de mira polític.

16.7.07

CRISI EN COMPROMÍS

Estos dies, Compromís pel País Valencià es veu immers en una crisi que afecta al Grup Parlamentari sorgit de les eleccions del passat 27 de maig. El detonant ha estat la designació del representant davant del Consell d’Administració de la RTVV. Però la cosa ve de més lluny. Anem a pams.

Després de les eleccions, s’hauria d’haver reunit la Comissió Política de la coalició formada pels representants de totes les forces polítiques signants del Compromís. Era convenient per molts motius. Per un costat per tal d’analitzar a fons els resultats electorals , però sobretot perquè davant la constitució del grup parlamentari i les designacions a realitzar al principi de la legislatura, feien necessari un intercanvi d’opinions i consensuar perfils polítics per als distints càrrecs. Però no, la Comissió Política no s’ha reunit fins el dia 10 de juliol, pràcticament mes i mig després de les eleccions. Tard i mal.
Mentre, es va nomenar la Síndica del Grup, Glòria Marcos (EU), i el Síndic adjunt, Enric Morera (BLOC). En el grup parlamentari no va haver acord respecte del nomenament del segon síndic adjunt, però Marcos va nomenar Lluís Torró, cap de llista per Alacant del Compromís, unilateralment, sense comptar amb l’aprovació dels demés diputats i diputades del Grup.
També, els òrgans d’EU proposen Amadeu Sanchis, cap de llista de EU a la ciutat de València en les últimes eleccions municipals, com a representant de la coalició al Consell d’Administració de RTVV. Des del BLOC els vam notificar, verbal i per escrit, als companys i companyes d’EU, que no ens semblava la persona adequada per a eixe càrrec per moltes raons, però fonamentalment perquè pensem que una persona que es va negar a fer el Compromís a la ciutat de València i després es va quedar fora de l’Ajuntament, no era la més adequada per representar la coalició. Però a més, per coherència política: el programa electoral d’EU parlava de fer eixe nomenament d’acord amb el Consell de l’Audiovisual i amb un perfil professional i no partidista. És la mateixa opinió que tenen els sindicats i la mateixa Unió de Periodistes. No pot ser que protestem perquè el Consell de RTVV és partidista i el PP el controla, i després nosaltres nomenem una persona de partit (del PC) que no té res a vore des del punt de vista professional amb els mitjans de comunicació. És una flagrant contradicció i falta de coherència política.
Ara, el més greu d’esta qüestió és que Glòria Marcos, en la reunió del Grup Parlamentari, es negue a què es vote la proposta per por a perdre-la. La greu crisi interna que pateix EU no pot influir en la democràcia interna , necessària, en el Grup Parlamentari de Compromís.
Malament anem si les decisions al si de Compromís s’han de prendre sense comptar amb totes les forces que el conformem. Des del BLOC no estem acostumats a eixa manera, dictatorial, de funcionar.

6.7.07

UN ANY DE L'ACCIDENT DEL METRO

El passat dimarts dia 3 de juliol va fer un any del terrible accident de la Línia 1 del Metro de València, i entre d’altres actes, l’Associació de Víctimes va convocar una concentració, a l’entrada de l’Estació del C/ Jesús, a la una del migdia, l’hora en que es va produir l’accident de l’any passat.
Els vaig acompanyar junt a d’altres companys i companyes del BLOC, PSOE, EU i de diversos sindicats, tots ells representats pels seus màxims dirigents. Es van posar rams de flors a la boca del metro, es sentien plors dels familiars i després vam guardar 5 minuts de silenci, impressionats i commoguts. Per totes bandes samarretes i enganxines : 43 morts + 47 ferits = 0 responsabilitats.
No hi havia cap representant públic del Partit Popular ni del govern de l’Ajuntament de València o de la Generalitat. Ells es van fer els seus propis actes, sense comptar amb les víctimes i els seus familiars. La vespra, el dia 2, l’alcaldessa de València Rita Barberà, i el vice-president Rambla, van inaugurar un monòlit en record de les víctimes –monòlit de la mort, li diuen els familiars- i van haver d’escoltar imprecacions i xiulits. Això si, acompanyats per l’Arquebisbe Garcia-Gasco, el mateix que volia cobrar-los 300 euros a l’Associació per celebrar una missa a la Catedral. Ells sols, els del PP. Com el mateix dia 3, en la convocatòria de 5 minuts de silenci a les portes de les Institucions; ells tots sols. Els demés estàvem a l’entrada del Metro de Jesús, amb les víctimes i els seus familiars.
Per cert, tampoc va estar en eixe acte Canal 9, però si en els del PP.
Res d’açò m’estranya ja a estes altures. No pot estranyar-nos si reparem en el fet que, passat un any, el President de la Generalitat encara no s’ha reunit oficial i públicament amb l’Associació de Víctimes. Com tampoc m’estranya que la Comissió Parlamentària més curta de la història, que va “investigar” l’accident acabara donant-li la culpa al xofer i no s’assumira cap responsabilitat política per les deficiències en seguretat existents el la Línia. ¿Com pot el govern del PP tindre culpa de res si són els millors i els ha votat tanta gent el passat 27 de maig?. Hi ha coses, però, que no les disculpen els resultats de les urnes.
43 morts + 47 ferits.= 0 responsabilitats. Les víctimes i els seus familiars continuen esperant, desesperats.

1.7.07

NOU CONSELL

Francisco Camps ha nomenat un nou govern, el nou Consell que ha de gestionar els nostres assumptes públics en els propers anys.
El divendres al matí vaig acompanyar el nostre Secretari General i Diputat, Enric Morera, al Palau de la Generalitat, i vaig poder contemplar en directe el jurament (tots van jurar) dels nous Consellers i Conselleres. El Saló de Corts o Sala Nova, l’estança més important del Palau, va acollir l’acte. Entre el públic, el Delegat del Govern (l’únic càrrec socialista present), el President del Consell Valencià de Cultura, la Presidenta de les Corts, familiars dels nous consellers i conselleres, els que no repetiran en el càrrec i molts, molts, a l’espera de destí en el segon escaló de l’Administració de la Generalitat Valenciana.
El nou govern està format per els que, a partir d’ara, seran els responsables de les 14 conselleries en que Camps ha organitzat l’acció política, tres d’elles convertides en vice-presidències en mans de Vicente Rambla, Gerardo Camps i l’ultracatòlic Juan Cotino, homes forts del nou govern. Noves cares i altres ja molt conegudes, com la de Rafael Blasco, nou conseller d’Immigració i Ciutadania, un supervivent on els haja. En general, pareix un Consell de baix perfil polític i poc conflictiu, on sembla que el que ha primat per a l’elecció és la fidelitat a Camps (no hi ha cap Zaplanista). Però tampoc se li veu al nou govern un gran perfil tècnic. Com a mostra la nova Consellera de Turisme, Angèlica Such, experta en polítiques de família, i aliena fins ara al que ha sigut la política turística; això si, és de Benidorm!.
La Llei d’Igualtat i les Polítiques de Paritat se les ha botat impunement Francisco Camps. De 14 conselleries, només 4 dones són titulars d’una: Turisme, Cultura, Agricultura i Indústria i Innovació. I cap vice-presidència està en mans d’una dona.
Temps tindrem de conéixer als nous consellers i conselleres. D’alguns d’ells i d’algunes d’elles ja tenim notícia d’alguna malifeta del passat, com a responsables autonòmics o municipals. Valga com a exemple el fet que la nova Consellera de Cultura, Trinidat Miró, es va carregar les magnífiques Jornades de Sociolingüística que es feien a Alcoi, sent Regidora de Cultura d’eixa ciutat.
Tinc la impressió que en vorem de bones en este període polític que tenim al damunt.