PROGRAMES ELECTORALS

Cada vegada què s’apropen eleccions, els partits preparem els nostres programes d’acció per tal d’oferir-los a les ciutadanes i ciutadans i que ens trien com a millor opció. Tanmateix, pocs partits assumeixen els programes oferts com un compromís públic amb la ciutadania.

Les dones i els homes del BLOC volem oferir este compromís públic a tots els valencians i valencianes, ja què entenem que el valor de la política es troba precisament en l’acompliment d’un acord entre les polítiques i els polítics triats i el conjunt de la ciutadania què els tria per tal que gestionen els assumptes col·lectius, de tots.

En este sentit, volem oferir tres compromisos:

1. Un compromís ferm amb el progrés i el benestar dels homes i dones que viuen al País Valencià, així com amb la sostenibilitat social i mediambiental d’este progrés i benestar, única assegurança possible de la seua continuïtat en el futur.

2. Un compromís cert amb l’autonomia, individual i col·lectiva, de les valencianes i valencians, que garantisca els drets de totes les persones i grups, condició necessària per avançar pel camí de la igualtat i la diversitat.

3. Un compromís real d’incorporació política efectiva del poble valencià en l’àmbit de relacions internacionals, garantia de la integració dels ciutadans i ciutadanes en un context europeu i mundial, cada vegada més global.

Cadascun d’estos tres compromisos, que assumeix el BLOC, per separat i, més encara, tots tres junts, constitueixen una alternativa real, certa i ferma, a les polítiques que el PP està desenvolupant des del govern de la Generalitat, i també a les practicades pel PSOE en la seua etapa de govern, i actualment en alguns ajuntaments.

Les actuals polítiques del govern del PP tenen com a objectiu el progrés i el benestar de sectors i grups socials molt reduïts i propers als seus postulats. L’ampla majoria de ciutadans i ciutadanes veuen com, mentre les grans empreses engreixen els seus comptes de resultats, i reparteixen privilegis entre els seus directius, les seues condicions de vida no milloren al mateix ritme. És més, en molts casos, les condicions de treball són cada vegada més precàries i els serveis públics cada vegada més privats. I tot això, a més, en un context de producció clarament insostenible, des del punt de mira social i mediambiental: l’aigua o l’asfaltat de cada vegada més quilòmetres de costa i d’horta són els exemples més cridaners.

La voluntat de control del govern del PP sobre la societat valenciana es concreta en una restricció alarmant dels contextos en què els individus i grups poden triar, en una restricció, en definitiva, de l’autonomia, individual i col·lectiva. El control sobre els mitjans de comunicació n’és l’exemple més vistós, però a això caldria afegir la nul·la disposició al diàleg, la prepotència en l’acció de govern i la seua confusió entre majoria absoluta i govern absolut.

Però, a més, entenc que el progrés de la nostra societat sols és pot aconseguir de manera sòlida si va acompanyat del consens entre els diferents sectors econòmics i socials, i sempre sota la supervisió d’un Govern valencià que siga veritable garantia en la defensa d’allò comú front als interessos particulars.

El BLOC és l’única opció política què garantirà, dins del Parlament valencià, el respecte i promoció de les llibertats individuals en tant que ciutadans i ciutadanes, però també som els únics convençuts de què el progrés del nostre País no ha de passar per Madrid per arribar a ocupar el lloc que li pertoca en el context internacional. Alguns diuen que el temps dels nacionalismes ha passat, però els valencianistes estem convençuts que ara més que mai cal reivindicar la nostra plena equiparació amb les àrees de la Unió Europea i de la Mediterrània amb què compartim interessos econòmics, tradicions culturals i dinàmiques socials. L’única eixida viable per a què el nostre País afronte amb èxit el procés de globalització vigent passa per trencar la submissió a Madrid i lligar els nostres interessos al veritable marc geopolític on estem inserits: un Arc Mediterrani del qual formem part junt a Catalunya i les Illes Balears, però també amb les zones costaneres de França i Itàlia i amb l’altra vora de la Mediterrània, l’africana. Fer declaracions grandiloqüents és ben fàcil, i reunir-se amb els “col·legues” polítics d’altres “regions espanyoles”, també. El que farem des del BLOC, però, serà reivindicar el dret del nostre País a participar en peu d’igualtat en el procés de construcció europea i demanar que el disseny de les grans infrastructures estatals atenga als veritables interessos i necessitats de la ciutadania valenciana.

Però a més d’això entenem que el País que volem construir ha de ser-ho de totes les persones, sense cap mena d’exclusió, i per aconseguir això partim d’una situació evident de desigualtat: les dones, que representen al voltant del 50% de la societat valenciana, i els joves, veritable motor del nostre progrés col·lectiu, necessiten polítiques específiques de promoció. No és una qüestió de discriminació positiva, sinó el fruit del convenciment que el País Valencià serà jove, i serà igual per a homes i dones ... o no serà.

DES DE BAIX, CAP A DALT

Supose que molts de vosaltres haureu vist, durant els darrers dies, uns anuncis als diaris, tanques i cabines repartides pel territori, algunes targetes postals o haureu escoltat unes insercions a la ràdio en què apareix, junt a l’anagrama del BLOC, la paraula POLÍTICA cap per avall. Algú podria pensar que ha estat una errada de la impremta, però hui dia la gent en sap moltíssim, de temes de disseny i de publicitat, i sé cert que la majoria de vosaltres vàreu entendre perfectament que la imatge volia dir alguna cosa.

Si mireu detingudament els cartells i les targetes, trobareu una frase que aclareix bastant bé el sentit de la campanya: “des de baix, cap a dalt”, és a dir, política feta a l’inrevés de com habitualment la fan els partits polítics, que tenen la pèssima costum d’amollar a la ciutadania els seus programes sense haver-los preguntat abans si eixes propostes responen als seus problemes reals, o no.

Des del BLOC, doncs, hem decidit donar-li la volta a la manera com se sol fer la política i hem optat per convertir en l’element central de la nostra precampanya allò que portem fent fa molts anys als pobles i comarques on tenim presència: parlar amb la gent, escoltar la gent i demostrar-los que el BLOC és un eina útil, la millor eina en la meua opinió, per millorar la seua vida quotidiana. Perquè finalment crec, que si els càrrecs públics, els alcaldes, diputats, regidors etc. obliden que la seua funció és resoldre els problemes de les persones, si un partit polític oblida això, està començant a entrar en un terreny molt perillós.

La política des de baix cap a dalt serà l’element central de la nostra campanya en els propers mesos, però ha estat també la clau per bastir eixe instrument electoral que s’anomena COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ. Un instrument que ha estat el resultat, precisament, de la nostra manera de fer la política, de fer-la escoltant la gent, estant al carrer, prenent part en les iniciatives organitzades per la rica societat civil del nostre país.

L’estratègia que proposem té un element central: substituir la tradicional manera com els partits polítics s’adrecen als votants, basada en els mitjans de comunicació massius i en una concepció del votant com un subjecte aïllat i passiu, per una comunicació directa, personal i en dos sentits.La comunicació per mitjans massius arriba a molta gent, és innegable, però té, com a mínim dos problemes: que no sabem l’efecte que els impactes mediàtics tenen sobre les persones i que, a més, solament és possible per a aquells partits amb grans recursos econòmics i mediàtics al seu abast. La manca de comunicació directa amb els votants, a més, pot generar sorpreses, i és que no podem saber si les polítiques que hem dut a terme o que proposem, agraden o no agraden als nostres votants més fidels, per la qual cosa podria donar-se el cas que estiguérem fent propostes contradictòries amb allò que espera de nosaltres el nostre cos electoral més proper.

Per això, a més dels mitjans de comunicació, utilitzem en esta campanya electoral un mètode de treball que afavorix la comunicació del BLOC amb els seus votants –amb aquells que ho han sigut i amb aquells que podrien ser-ho amb certa facilitat-, per tal d’aconseguir un intercanvi de compromisos: el nostre, de donar serveis polítics als ciutadans, i el d’ells, de fer-nos arribar les seus propostes, suggeriments, etc., de votar-nos i d’aportar nous votants potencials.

ES TRACTA DEL TERRITORI, ESTÚPID

La defensa del territori ha format part intrínseca de la cultura política del nacionalisme valencià pràcticament des dels seus inicis, però en els darrers anys, ha pres especial rellevància en l’acció i discurs del BLOC com a conseqüència de la pressió sobre el territori que ha propiciat el govern valencià del PP. Tot això ha convertit el compromís amb la sostenibilitat en un dels pilars ideològics del BLOC, fins al punt d’influir sobre el nostre projecte polític global.

El territori és el marc sobre el qual es desenvolupen les relacions socials, econòmiques, culturals i polítiques i, per tant, qualsevol modificació d’eixe marc repercuteix de manera immediata sobre el conjunt de la societat. La qualitat de vida dels valencians i valencianes, la viabilitat econòmica de les nostres empreses o la nostra agricultura, la integració social, i fins i tot els referents culturals i identitaris depenen en gran mesura de l’ordenació i l’equilibri territorial.

La política de l’actual Consell, i de molts ajuntaments governats pel Partit Popular i, desgraciadament, també pel PSOE, està provocant una veritable depredació dels escassos i fràgils recursos naturals amb què compta el nostre país. Això, a més de tindre conseqüències ambientals immediates –i altres que aniran posant-se de manifest amb els anys- influeix directament sobre el conjunt de la societat, i d’exemples en tenim un bon grapat:

- un creixement urbanístic accelerat i sense planificació com el que estan patint les nostres comarques provoca una minva de les dotacions de serveis que haurien de garantir la qualitat de vida de la ciutadania. Així, per exemple, influeix sobre la qualitat de vida el fet que les noves urbanitzacions s’ubiquen fora dels centres urbans i obliguen les persones que s’hi traslladen a fer desplaçaments amb vehicles particulars.

- el fet que les noves urbanitzacions es dissenyen com a recintes tancats genera problemes d’integració –o millor dit de desintegració- social, ja que provoca una segregació de la gent que hi viu respecte a la resta de la societat. Si a això sumem que, sovint, eixes urbanitzacions compten amb centres educatius i sanitaris privats o concertats, la diferència encara es fa més clara.

- a més a més, el nou model urbanístic també comença a tindre efectes sobre la qualitat de la vida política valenciana: l’increment de residents comunitaris en molts dels nostres municipis ha començat a provocar, des de fa alguns anys, l’aparició de partits que només aspiren a representar les minories de residents i que actuen més en clau de lobby que d’opció de govern.

Així mateix, els municipis amb nuclis residencials diferenciats, o que han crescut molt en els darrers temps, estan trobant greus problemes per integrar políticament els nous veïns.

- el desordre urbanístic i territorial també influeix sobre l’accés (social i físic) a la cultura i als recursos educatius, i fins i tot sobre elements identitaris i simbòlics. Si es fomenta un model urbanístic basat en urbanitzacions tancades i distanciades entre elles serà molt difícil que les persones que hi viuen se senten identificades amb un municipi, amb una comarca o amb el conjunt del País Valencià.
Però parlar de sostenibilitat no és només parlar d’urbanisme. És parlar d’infrastructures, és parlar de model econòmic i industrial, és parlar d’aigua.

Actuar des de la responsabilitat i la coherència ideològica ens porta, com a nacionalistes, a oposar-nos a la utilització partidista d’una qüestió tan sensible com ho és la política de l’aigua. Com a nacionalistes, com a progressistes i com a partit preocupat pel territori i la sostenibilitat, apostem per una nova cultura de l’aigua que permeta arribar a amples acords i a una distribució justa i eficaç dels escassos recursos hídrics amb què comptem.

Per tot això, defensar un altre model d’urbanisme, una altra cultura de l’aigua, una ordenació del territori respectuosa i sostenible no pot ser, per raons ideològiques i per raons estratègiques, una qüestió secundària en el discurs i en l’acció política del BLOC. No podem permetre’ns deixar-ho com qüestions conjunturals o d’abast local, perquè l’aposta pel territori és tan important en el nucli ideològic del BLOC com la defensa de la nostra llengua o d’un model de societat progressista.

Per aixó, parafrasejant Clinton, es tracta del territori, estúpid.

PP I TELEVISIÓ

Quan Zaplana va abandonar la Generalitat per convertir-se en ministre, va delegar en José Luis Olivas i va dessignar Francisco Camps com a candidat, semblava que el cicle del PP començava a esgotar-se. Que el president de la Generalitat abandone, com ho va fer Zaplana, era un fet políticament molt destacable, una decisió molt agosarada que podria passar-los factura. Però en això, com en tantes altres coses, el PP valencià ha comptat amb el suport dels mitjans de comunicació, bàsicament de la televisió pública valenciana, que ha estat l’instrument més útil per a les victòries electorals del PP. La marxa de Zaplana, en un país amb un sentiment identitari relativament feble com el nostre, es va vendre com un salt endavant: es faria ministre!, per la qual cosa no va fer més que consolidar l’avantatge del PP, que va aconseguir que un desconegut Camps es convertira en president.

Cal reconéixer que Camps va intentar, al principi de la legislatura, marcar distàncies amb Zaplana i prendre un perfil d’un tímid valencianisme, però com ha anat avançant la legislatura, l’enfrontament intern al PP valencià i, sobretot, el canvi de govern a Espanya, ha fet que el PP de Camps haja tret la seua cara més ultraconservadora, demagoga i anticatalanista. Això li ha fet guanyar-se suports en moments puntuals, especialment front a un PSOE que, en estes estratègies, es veu empresonat, però crec que cada dia més valencians i valencianes s’adonen que, més enllà de Canal 9, el País arrossega un seguit de problemes que el PP és incapaç de resoldre.

Permeteu-me que torne a parlar de Canal 9 perquè és clau per entendre un fet: que l’opinió pública valenciana s’informe a través dels mitjans espanyols, i no dels valencians. L’escassa qualitat de Canal 9, i particularment dels seus informatius, amb una pèssima i interessada informació sobre política valenciana, ha fet des de fa anys que la política que compte per als valencians i valencianes siga l’espanyola, que és la que apareix als noticiaris “seriosos” de les cadenes estatals. Això ha provocat, per exemple, un coneixement molt més alt dels polítics espanyols que dels valencians i ha contribuït també a què els debats polítics centrals en la societat valenciana hagen estat els d’abast estatal.

El particular, per dir-li d’alguna manera, context informatiu valencià explica també que els intents del PP valencià per tirar ma del victimisme i del greuge comparatiu no hagen reeixit. Són discursos fonamentalment adreçats a un sector de la població d’edat avançada i nivell d’estudis mitjà-baix, però este no és el sector numèricament més important de la societat valenciana.

Davant d’esta situació, la recepció de TV3 al País Valencià suposa una entrada d’aire fresc en el panorama comunicatiu. I ara Camps i el PP volen tancar-la. No em detindré en analitzar les causes, que molts bloguistes ja han fet i amb els que estic d’acord (vegeu el post “Per la TV3” al Blog d’Enric Morera), però si diré que en l’era de la comunicació global, que vullguen impedir-nos vore una televisió que es realitza al país veí, a Catalunya, és inadmissible. Que cansat resulta lluitar pel que és evident!, que deia Cambó.

LA FALLA, L'ESTACIÓ I EL TREN

Els amics, i sobretot les amigues, de la Falla L'Estació d'Oliva, em van demanar una col·laboració per al llibret de la falla d'enguany. Estan d'aniversari, fan 25 anys. Gustosament, vaig respondre a la seua demanda i ací teniu l'article que ha aparegut.

La Falla, l'Estació i el Tren

La Falla l’Estació està de celebració: enguany fa un quart de segle, 25 anys. Els fallers i les falleres, i de retruc el nostre poble, ho festejaran com toca.

Les Falles a Oliva són una festa totalment consolidada; tant és així que enguany vorà la llum una de nova. I la Falla l’Estació és una institució dins del món faller. Quan vam viure al barri participàvem, i la meua filla va ser Fallera Infantil del Foc. M’agrada, sobretot, que al meu poble hi haja una falla que porte el nom de l’Estació que ja no existeix; és una manera de no perdre la memòria d’allò que va ser el nostre poble, Oliva, en altres temps.

Perquè Oliva tenia tren. Esta afirmació, que per molts no és cap novetat, ho és i molt per a la gent de menys de trenta anys, que no ha vist mai passar cap tren pel nostre poble i que no ha conegut cap edifici destinat a fer el paper d’Estació.

Així és, amigues i amics. Oliva va perdre el seu tren que l’unia amb Carcaixent, Gandia i Dénia fa una trentena d’anys, i fa quasi vint l’edifici de l’antiga Estació. En un primer moment, les autoritats deien que ràpidament es perllongaria la línia que uneix València amb Gandia, però no ha estat així, i continuem aïllats de la resta de la nostra comarca i de la comarca veïna del sud, La Marina.

Jo recorde molt be els temps que el tren parava a la nostra Estació. La via sempre era una fita. Viure a la part de baix, era molt lluny en alguna época, no com ara que el poble s’ha fet gran; creuar les vies era una cosa perillosa i s’havia d’anar amb compte. Anar a Dénia a l’oculista o a Gandia a comprar era fàcil, només havies de pujar al primer tren que passara. El tren li donava importància a Oliva, no érem com altres poblacions veïnes que no en tenien, nosaltres estàvem ben comunicats i això sempre és signe de cosmopolitisme, de modernitat.

Trenta anys després, però, ens trobem a l’alçada d’eixes altres poblacions a les que, en certa mesura, miràvem per damunt del muscle. Ara, nosaltres tampoc tenim tren ni Estació.

Este estat de coses, a hores d’ara, és inexplicable. Oliva es troba immersa en un eix de comunicació, per la costa, que fa que un transport públic com el ferrocarril siga una inversió totalment rendible. La població ho reivindiquem i les autoritats municipals estan d’acord, de forma unànime, en que esta infrastructura és absolutament necessària. No pot ser que des de dalt, des de la Generalitat i el Govern Central ens tinguen abandonats en este tema tan important per a la nostra vida quotidiana.

Així que esperem que Oliva torne a tindre tren i Estació. Un tren modern, adequat als temps actuals, que ajude a vertebrar el nostre territori i que ens done solució als nostres problemes de transport públic i de comunicació amb altres nuclis, per nosaltres estratègics en les nostres relacions comercials, turístiques, familiars, de serveis, etc., com ho són Dénia, Gandia, València...I una Estació nova, intermodal, que aculla el tren i els autobusos, per la que torne a passar gent anant i tornant, que constituesca, una altra vegada, una fita per tots nosaltres.

Mentre tot açò arriba, a Oliva sempre sabrem que érem una ciutat amb tren i Estació, siga quina siga l’edat que tinguem. La Falla l’Estació ens ho recorda, portant el nom d’eixe edifici emblemàtic que tantes activitats cíviques va acollir, en altres temps. Ja fa vint-i-cinc anys que els fallers i les falleres de la Falla l’Estació ho feu i vos desitge que continueu per molt de temps. Hem de plantar la falla al voltant de la nova Estació del tren que passarà per Oliva.

ECONOMIA

He passat part del cap de setmana a Elx. Vaig arribar divendres a la nit, en companyia del nostre candidat al Compromís per les comarques del sud, Dimas Montiel, per tal d’assistir a un sopar de dinamització del BLOC. Ens reuníem amb els militants i simpatitzants del Baix Vinalopó. A l’endemà al matí, dissabte a les 11,30, es presentava al Centre de Congressos la candidatura Compromís per Elx, i vaig intervindre en l’acte, donant suport als companys i companyes del BLOC i d’EU. Alfons Lujan, el nostre secretari comarcal, ocupa el número dos de la candidatura, que encapçala Àngels Candela d’EU i actual regidora d’esta formació a Elx. Estic convençuda que treuran uns magnífics resultats; la llista és bona.
Estar a la ciutat del palmeral ( quina preciositat!) fent i conversant de política, quasi obliga a parlar d’economia, d’indústria, en definitiva de la situació en que es troben els nostres sectors productius.
Des de fa anys, el govern valencià insisteix a destacar que el nostre és un país pròsper que creix més que la mitjana espanyola, i aboca dades i xifres que, segons com s’interpreten, podrien fer pensar que tenen raó. Ara bé, també hi ha altres dades: hi ha les dades que indiquen que estem a la cua de l’estat en tot allò que es refereix a inversió social (despesa sanitària, educativa, en R+D+I, en atenció a persones amb discapacitat...), també les que demostren la profunda crisi del sector industrial tradicional, davant la qual el govern valencià, senzillament, ha decidit mirar cap a un altre costat; i també hi ha dades que posen de manifest que la millora d’alguns indicadors no ha implicat una millora de la qualitat de vida de més gent, sinó que un grup relativament reduït ha vist multiplicar-se els seus guanys de manera ràpida i fàcil.
El nostre ha estat el país del “pelotazo”, del guany fàcil, i tot això sota l’aixopluc d’un govern que ha renunciat a la seua funció primordial: la d’assegurar l’equilibri territorial, la justícia social, el compliment de la llei i que l’interés general estiga per damunt dels interessos particulars. En esta qüestió, més que en cap altra, la irresponsabilitat del govern valencià ha estat majúscula, sobretot per haver abandonat els sectors productius que generen riquesa i ocupació estable i haver impulsat un model de desenvolupament que només aporta solucions a curt termini.
I, el que és pitjor, tot això s’ha fet sense cap mena de planificació: el disseny i ordenació del territori s’ha deixat en mans dels promotors i s’ha fet a cop de talonari i a base de PAIs; la viabilitat de les nostres indústries s’ha intentat buscar mitjançant subvencions que només són pedaços que no resolen el problema de soca-rel; el futur de l’agricultura valenciana s’ha deixat exclusivament en mans dels agricultors, als quals s’ha posat en la disjuntiva de mantindre uns camps que no funcionen o vendre’ls per construir cases i camps de golf.
Evidentment, cada partit polític porta unes propostes econòmiques diferents als seus programes, però més enllà del recanvi d’unes polítiques concretes per unes altres, hem de ser capaços de construir una política econòmica amb capacitat per generar valors afegits que no suposen la destrucció massiva de l’estructura econòmica del país.

DIA DE LA DONA

Milers de persones vam prendre ahir els carrers de València, en la celebració del Dia de la Dona, per recordar a esta societat el camí que encara ens queda per recórrer fins aconseguir la igualtat real entre homes i dones.
Una gran pancarta amb el lema “El món serà feminista o no serà”, obria la manifestació i en ella ens aplegàvem representants dels partits polítics, de les forces sindicals i de la Plataforma Feminista del P.V. La conquesta dels drets de les dones i l’aprovació, ahir mateix al Senat, de la Llei d’Igualtat, eren els discursos principals de la marxa reivindicativa i festiva.
El BLOC va començar els seus actes commemoratius d’esta data el dia anterior, dimecres, amb una taula rodona al Club Diario Levante, que sota el títol de “Dona i Espai públic” va reunir a la professora del departament de Filosofia del Dret de la Universitat de València, Ruth Mestre, a la Diputada del Scotish National Party, Roseanna Cunningham i a la secretària de l’Euskadi Buru Batzar, del Partit Nacionalista Basc, i membre d'AHOTSAK (dones pel procés de pau en Euskal Herria), Josune Ariztondo. La pregunta que se’ls feia era si realment hi ha un model femení d’entendre i fer política , i com exercir-lo. La conclusió fou que potser sí, però que s’han de prendre precaucions i s’ha d’anar en compte en no repetir errors del model masculí imperant.
Totes elles apuntaven que la solució a la poca presència de dones en la política, passaria per una nova cultura política amb accions específiques que aconseguesquen la igualtat efectiva entre homes i dones i en que és millor centrar eixa defensa en la igualtat de drets. Remarcaven que les dones som el 52% de la població , que estem afectades pels problemes del món igual que els homes i que tenim dret a participar en la búsqueda de solucions, ja que les lleis ens emparen. “Soc més partidària del lobby que del ghetto, que opera des de l’agravi, encara que també són necessaris els espais exclusius de dones per a la reivindicació”, concloïa Josune Ariztondo.
Es van assenyalar com a necessàries les quotes de paritat, per tal de corregir la disfuncionalitat d’un sistema que dificulta l’accés i la permanència de les dones en la política, tot i que estaven d’acord en que esta no era una solució “per se” a tots els problemes de la poca representativitat de les dones en la política.
Per la nit vam sopar a Ca Revolta amb el Bloc Jove, que celebrava la Primera Trobada de Dones del Bloc Jove i on vam poder constatar com està de viu este debat al si de la nostra organització, i la intenció de les dones del BLOC de reforçar el nostre compromís públic.

LLEI D'IGUALTAT, LLISTES PARITÀRIES I QUOTES

Les polítiques d’igualtat han assolit una actualitat innegable com a conseqüència del desenvolupament d’un seguit de mesures per part, especialment, del govern central de Rodríguez Zapatero. Vaja per endavant, que personalment considere que la paritat absoluta en el govern i la posada en marxa d’algunes de les mesures que es derivaran de la Llei d’Igualtat són avanços molt significatius, però també crec que hem d’intentar sortejar els arbres més vistosos per arribar a veure el bosc en el seu conjunt, i és en este exercici on s’evidencien les limitacions d’algunes d’eixes mesures del govern socialista: hi ha paritat entre ministres, però no així en el segon graó de l’Administració central (secretaris d’estat etc.), ni en el cos diplomàtic, ni en el Consell General del Poder Judicial, ni tan sols entre les files dels grups parlamentaris majoritaris al parlament espanyol. Cal, per tant, rascar una miqueta més per comprovar que el camí no s’acaba ací.

El mateix caldria dir de la Llei d’Igualtat, de la qual l’aspecte que ha assolit major transcendència mediàtica és la paritat en les llistes electorals o en els consells d’administració de les empreses. De les empreses, per cert, que tinguen més de 250 treballadors, és a dir, que dels plans d’igualtat dins l’empresa restaran exemptes l’amplíssima majoria de les empreses del nostre país, que són xicotetes i mitjanes.

En qualsevol cas, la llei d’igualtat ha reviscolat el debat sobre les quotes i sobre la paritat en les llistes electorals, un debat que en el BLOC fa anys que va ajornant-se, com en els altres partits, i que amb la nova llei haurem de posar damunt de la taula de manera immediata. Crec que quan s’ha parlat d’esta qüestió s’ha fet massa sovint de manera descontextualitzada, pensant en les quotes, o en la paritat, com si foren mesures deslligades de moltes altres que també contribueixen a la igualtat real entre homes i dones.

Jo sí que sóc partidària de la paritat en les llistes, i sí que sóc partidària de les quotes, perquè trobe que són l’única manera efectiva de trencar amb el famós sostre de vidre. Hi ha una situació excepcional –dramàticament excepcional, diria jo–: que les dones som més de la meitat de la població però la nostra presència en llocs de responsabilitat està molt lluny d’això. I per a una situació excepcional, les mesures també han de ser excepcionals.

Evidentment, la quota no és un objectiu “per se”, sinó un mitjà, només un dels possibles mitjans, per arribar a una efectiva igualtat d’oportunitats. Entre moltes dones, i particularment entre les que som progressistes, hi ha una oposició a la quota i una reivindicació de què siguem valorades exclusivament per la nostra vàlua, no pel nostre sexe. Això està, en el plànol teòric, molt bé. Estic d’acord. Però baixant a la pràctica, a la realitat, la conclusió és clara: tenim els mateixos drets que els homes, sí; ningú no entrebanca el nostre accés a l’ensenyament, a la universitat, a les empreses etc.; però la realitat és que, malgrat eixa igualtat “de dret”, la nostra presència és absolutament testimonial. I en els casos que no ho és, hi ha darrere unes trajectòries personals en les quals s’han fet importants sacrificis que els homes no han hagut de fer en la majoria de les ocasions.

La decisió no és solament de les dones. La igualtat entre homes i dones és cosa dels homes i de les dones i, per tant, no es tracta de què nosaltres, les dones, hàgem de lluitar perquè algú ens concedisca uns drets, sinó que nosaltres, i ells, hem de lluitar per construir una societat millor, i la nostra societat solament serà millor si tots i totes tenim els mateixos drets reals, en la teoria i en la pràctica.

De tot açò vam parlar ahir, dissabte, en la taula rodona que sota el títol DONES I POLÍTICA van organitzar a Gandia les dones del BLOC d’esta localitat de la Safor i en la que vaig participar junt a Maria Antònia Vadell, diputada del PSM al Parlament de les Illes Balears i Ana Luisa Bouza, del BNGa, i Directora General del Servizo Galego d’Igualdade. La taula va estar moderada per Carme Gimeno, Secretària de Polítiques d’Igualtat del BLOC.

LA SOCIETAT

El nostre país, com totes les societats occidentals, està canviat de manera molt accelerada, i davant d’això el govern valencià dóna la callada per resposta. Canvis que afecten l’estructura social del País Valencià, però també canvis que modifiquen l’estructura tradicional de valors socials.

L’arribada i integració al País Valencià de persones immigrades no pot ser gestionada de manera contradictòria, i com si els fluxos d’entrada que ara experimentem foren similars als experimentats en altres moments de la nostra història. Cal una política de recepció de la immigració que contemple les especificitats d’origen, causes i conseqüències, d’un fenomen d’abast global.

A més d’això, els drets civils, la igualtat d’oportunitats i tot allò que dóna cos al que sol anomenar-se “estat del benestar” estan experimentant els canvis propis d’una societat cada vegada més exigent pel que fa als seus drets. Les problemàtiques associades a l’emancipació dels joves de la llar familiar, les derivades de les greus desigualtats de gènere (sobre tot d’accés als recursos col·lectius i públics) i la violència contra les dones o la dramàtica situació en què s’hi troba la sanitat pública exigeixen de la política un tractament a llarg termini, responsable i compromés, i no només mesures conjunturals per sortir al pas.

Només així, des de la responsabilitat, aconseguirem una societat més rica i més participativa, amb xarxes associatives més fortes que redundaran en un increment de la solidaritat interna. El contrari, governar –o desgovernar- propiciant enfrontaments territorials i simbòlics, contribueix a introduir elements de conflicte que poden generar, a mitjà termini, problemes de convivència realment greus. I, en qualsevol cas, contribueix a desestructurar una societat que necessita de tota la seua força col·lectiva per encarar la resolució solidària dels problemes que ens trobem.

ASSEMBLEA DE REGIDORS I REGIDORES

L’Assemblea de Regidors i Regidores Nacionalistes del País Valencià, es va reunir ahir, dissabte 24 de febrer, al Saló d’Actes de la Mancomunitat de Municipis de La Safor, amb un ordre del dia ben interessant i útil per als nostres regidors i regidores, però també per als candidats i candidates que integraran les llistes locals en les pròximes eleccions del mes de maig. L’Assemblea tenia per objectiu presentar les Bones Pràctiques del BLOC, aprovar el Programa Marc Municipal i presentar la campanya electoral que realitzarem als municipis valencians.

El Programa Marc és un document que facilitarà a les nostres candidates i candidats municipals la preparació dels seus programes electorals, i serà la base per al debat amb els votants a fi de concretar les prioritats polítiques dels futurs regidors nacionalistes.

Al Programa Marc Municipal aprovat s’han treballat dues qüestions que són transversals a totes les àrees: la participació ciutadana i l’ordenació del territori. Estes dues qüestions ja es marcaven com a elements estratègics a la Ponència Política del passat Congrés del BLOC i presideixen la nostra proposta programàtica als municipis en les eleccions de maig.

El Programa Marc Municipal, ha estat realitzat a partir del treball i l’experiència adquirida al llarg d’aquesta legislatura, pels nostres 300 regidores i regidors; una eina fonamental que ens ha permès valorar, molt positivament, la tasca del dia a dia feta a cadascun dels ajuntaments valencians on el BLOC té presència i que marca un abans i un després en la manera de fer política al País Valencià; una política diferent que busca el benestar social per als ciutadans, el respecte al medi ambient, amb recursos econòmics propis i una administració transparent i participativa. A través dels 26 punts fonamentals del Programa Marc Municipal, es desenvolupa un bloc de propostes per als nostres municipis i ciutats, escollides a partir dels diferents documents polítics i ideològics redactats durant estos darrers anys, de les fitxes de bones pràctiques municipals que han elaborat molts dels nostres regidors i regidores i per últim, i de manera molt significativa, a partir de la col·laboració activa dels i les militants del BLOC. Este Programa Marc Municipal es basa en noves propostes per a l’agricultura, per a l’aigua, per a la cultura, per a l’economia, per a l’educació, per a l’energia, per a la joventut, per al medi ambient, per a la participació ciutadana, per a l’ocupació, per a la sanitat, per al turisme, per a l’urbanisme,.... Volem donar un nou sentit a la manera de governar els nostres pobles i ciutats, volem una política diferent que entenguen tots els ciutadans i ciutadanes del País Valencià, volem uns ajuntaments que treballen per a les persones i en benefici de tots i totes, volem un canvi.

Una de les qüestions més significatives del procés d’elaboració del Programa Marc ha estat la inclusió de l’anàlisi de les “bones pràctiques del BLOC”. El BLOC està gestionant a molts municipis del País Valencià, està duent a terme iniciatives interessants, i està resolent els problemes dels nostres pobles d’una forma novedosa i atractiva. En definitiva, tenim un bon calaix de bones experiències a nivell local i les hem incorporat al nostre programa per mostrar a la societat valenciana que el BLOC aporta una forma distinta, atractiva i eficaç de fer política a les institucions.

A més, entre les tasques que van desenvolupar els regidors i les regidores en esta assemblea, està la de determinar els 5 Punts Essencials que seran fonamentals en tots els programes electorals del BLOC a tots els municipis del país, i que analitzaran les propostes i les percepcions dels militants, obtingudes als Sopars de Dinamització que està duent a terme el partit en totes les comarques. Estos 5 punts seran la base central de la campanya municipal del BLOC a tot el País.

A l’Assemblea també es va discutir el model de campanya a desenvolupar pel BLOC a les eleccions municipals i autonòmiques de 2007, i de quina forma els col·lectius locals poden participar del model polític de “Política des de baix cap a dalt”, que el BLOC vol dur endavant com una mena de compromís amb els seus votants per convertir-se en el seu instrument polític a les institucions locals i nacionals.

En definitiva, una jornada ben productiva que posa en marxa la campanya electoral municipal del BLOC per a les próximes eleccions del mes de maig.

EL CANVI QUE NECESSITEM

El País Valencià necessita urgentment un canvi de govern. Un canvi, però, que no signifique una simple substitució del partit que governa. Cal una transformació profunda en l’estil, els objectius i els continguts que orienten la política valenciana. En uns altres territoris de l’estat, es parla fa temps de la “segona transició” per a emmarcar tots els processos de reforma que estan duent-se a terme ara, després de tres dècades de règim democràtic. A casa nostra, però, eixe profund procés de renovació del marc polític no s’ha dut a terme encara i la reforma de l’Estatut d’Autonomia, que hauria d’haver servit per a fer-ho possible, ha sigut un absolut fracàs. Podríem dir que, en molts aspectes, el nostre país encara no ha tancat la “primera transició”, i superar eixa etapa històrica s’ha de convertir en un objectiu polític prioritari per a una força que, com el BLOC, aposta pel futur del País Valencià.
Es tracta, per tant, que l’endemà de les eleccions autonòmiques de 2007 comencem a treballar per un pacte nacional que, deixant els interessos partidistes de banda, aconseguisca construir unes regles de joc estables i acceptades per tothom. Evidentment, un projecte d’eixes característiques només es pot posar en marxa si al parlament valencià hi ha una força política el principal objectiu de la qual siga, precisament, la construcció nacional del País Valencià; en definitiva, una força política com el BLOC. Sense eixos acords, sense un marc polític, institucional, econòmic, lingüístic o mediambiental consensuat i estable, cap projecte polític nacional no reeixirà. Per dir-ho més clar: mentre les institucions valencianes, la nostra llengua o els nostres mitjans de comunicació no siguen espais d’encontre en què els valencians i valencianes ens reconeguem com a col·lectivitat, serà inviable un projecte de construcció nacional com el que planteja el BLOC.
Sense el nacionalisme polític i cívic eixe gran acord de què parle no serà possible. El Partit Popular, per raons òbvies, no està en disposició de protagonitzar cap canvi polític, ja que ha estat el principal responsable de la profunda crisi que la política valenciana travessa en estos moments. El PSPV-PSOE va governar la Generalitat i també va contribuir en gran mesura a la pèrdua de prestigi de la política valenciana, amb instruments tan útils per a eixe objectiu com ho ha sigut, des del seu mateix naixement, la televisió pública valenciana. En qualsevol cas, el PSOE és el principal partit de l’oposició i, per tant, qui hauria de liderar el canvi polític a 2007, però no ho pot fer a soles, i no només per una simple qüestió d’aritmètica parlamentària, sinó perquè tampoc el PSOE té interés en generar una dinàmica política que dote el País Valencià dels instruments que necessita per esdevindre una entitat política de pes.
Esta reflexió em condueix a la conclusió que el canvi polític que haurà d’iniciar-se el mes de maig d’enguany no podrà tindre un sol protagonista, bàsicament perquè cap dels dos partits amb capacitat per esdevindre electoralment majoritaris estaria disposat a dur a terme una transformació en profunditat que no creuen necessària. Per tant, la clau la tenim nosaltres, la gent del BLOC, la gent del Compromís pel País Valencià, l’única força que podrà propiciar un canvi qualitatiu i profund en la política valenciana, perquè eixe és, precisament, un dels eixos centrals del nostre projecte polític.

PRESENTACIÓ DEL COMPROMÍS

Ahir dia 17, sobre les 11 del matí d’un dissabte de temperatures primaverals, van començar a arribar persones a la Universitat Politècnica de València, per tal d’assistir a l’acte de presentació del Compromís pel País Valencià, la coalició que formen EU, el BLOC, els Verds del P.V., els Verds-Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana, per presentar-se a les eleccions autonòmiques pròximes.

L’escenari va se el Paranimf d’esta Universitat i l’acte va estar magistralment conduït pels periodistes Clara Esteve i Artur Balaguer

Donava alegria vore a les quasi 600 persones que abarrotaven la sala i que estaven animades, molt animades, per la perspectiva del canvi polític que es pot donar al País Valencià a partir del mes de maig d’enguany. I a eixe canvi contribuirà, de manera decisiva, la coalició que ahir celebrava la seua posada de llarg davant de la societat valenciana.

Efectivament, una vintena de representants de la societat civil van desfilar per l’escenari donant el seu suport al Compromís, entre ells Escola Valenciana, la Intersindical, CCOO, UGT, La Unió de Llauradors i Ramaders, Valencians pel Canvi, Xúquer Viu, Lambda, ca Revolta, Acció Ecologista-Agró, el Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor, la Societat Coral El Micalet... També personalitats, a títol individual, com ara Joan Francesc Mira, Enrique Cerdán Tato o Alfons Cervera, s’hi van voler adherir i van dirigir la paraula als assistents. Tos ells ocupaven la fila zero del Paranimf, i a l’altre costat van seure els candidats i candidates de la coalició.

La música va estar a càrrec del cantautor Rafa Xambó, acompanyat de La Fusteria, i es van projectar uns curtmetratges del projecte ‘Ja en tenim prou’.

Va ser un acte bonic i emotiu. La gent anava caldejant-se i els aplaudiments creixien per moments. Tot el que s’hi va dir, va estar traduït al llenguatge dels signes per dos joves.

Al final, els representants dels cinc partits coaligats van prendre la paraula. En les seues intervencions, tant el candidat autonòmic del BLOC, Enric Morera, com la candidata a la presidència de la Generalitat de Compromís, Glòria Marcos, van agrair a la societat civil el suport a la iniciativa i van destacar la transcendència de la coalició per rellevar el Partit Popular de les institucions. Els dirigents de Compromís van voler deixar clar el missatge que “una altra forma de fer política és possible, més igualitària, més respectuosa amb el medi ambient, la llengua i la cultura, més honesta; en definitiva: un altre País Valencià és possible”.

L’acte d’ahir constitueix el tret d’eixida de la campanya electoral de Compromís pel País Valencià, amb la qual pretenem explicar a tots els valencians i totes les valencianes les propostes que portarem a les Corts Valencianes. Al PP li queden menys de cent dies d’estar en el govern.

PLURINACIONALITAT

La trajectòria democràtica de l’Estat espanyol, en el darrer quart de segle, ha permés avanços innegables en el reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Amb tot, el respecte de la diversitat cultural i el dret a l’autogovern dels diferents pobles que integren l’Estat, continuen sent les assignatures pendents d’este procés. La superació de les particulars circumstàncies històriques que van condicionar el procés, ja llunyà, de transició democràtica i de conformació de l’Estat autonòmic i els canvis en el nostre entorn –europeu i mundial- fan que una revisió a fons del model d’Estat siga no sols possible i necessària, sinó també inajornable.
Els obstacles per a desenvolupar les parcel·les que corresponen a les comunitats autònomes en la construcció d’un Estat social i democràtic de dret, són un reflex evident que el pluralisme polític i la diversitat cultural no es perceben com a oportunitats de progrés sinó com a problemes. Jo diria que hem de partir de la premissa contrària: la diversitat és un valor no sols a protegir, sinó una oportunitat davant dels reptes que ens planteja la construcció europea i un context internacional en continu canvi. La gestió de la diversitat cultural, la igualtat de drets en ciutadania i la participació d’eixa ciutadania activa en les decisions polítiques, haurien de ser objectius principals en l’actuació de l’Estat.
D’altra banda, l’avanç en un tímid reconeixement de la diversitat cultural a l’Estat ha xocat amb la manca de voluntat política dels successius governs espanyols, que han continuat considerant una sola llengua com a nacional i a les altres com a subalternes. En comptes de prendre com a responsabilitat prioritària la configuració d’un Estat igualitari des del punt de vista lingüístic, estes qüestions han estat relegades a la categoria d’assumptes particulars de cada comunitat autònoma.
La cultura moderna al País Valencià, que s’expressa en la llengua que compartim amb catalans i balears, ha vist, així, dificultada la seua cohesió interna, a més de la necessitat de ser finançada per cada territori si volem assegurar-ne la supervivència.
El reconeixement de la pluralitat cultural i territorial, és a dir la plurinacionalitat, és un repte i una oportunitat. Més autogovern significa, en síntesi, més benestar i més democràcia.

LES CASES DE TAMARIT

El Centre històric d’Oliva, és un conjunt de gran interés. En ell trobem les Cases senyorials del Carrer Tamarit, que són un conjunt d’edificis, situats als números 2, 4 i 6, que constitueixen una mostra singular de l’arquitectura valenciana i que van anar evolucionant entre el segle XIV i el segle XIX, cinc segles on podem trobar moments de màxim esplendor en la societat olivana. La importància d’estes cases és capital, ja que són una mostra de la combinació d’elements renaixentistes amb una tendència parcel·lària gòtica, sobretot pel que fa a la construcció dels murs. Constitueixen un dels vestigis més importants de l’arquitectura valenciana de l’època, a més de tindre una finestra gòtica i la representació d’una lògia renaixentista en el sostre.

Les Cases de Tamarit, de propietat particular fins l’any 1997, quan l’Ajuntament les va adquirir, han estat reivindicades durant molt de temps per tal que es rehabilitaren i es dedicaren a un ús públic. El BLOC d’Oliva, sempre ha estat a favor que açò passara i hem mamprés campanyes al llarg dels anys per tal que la institució pública les adquirira i les restaurara.

El procés de recuperació d’estes cases ha estat molt costós: ja en l’any 1983, la Universitat de València i la Universitat Politècnica, van advocar per tal que es recuperaren i s’inclogueren en el Catàleg de Bens Protegits. Mentre tant, les cases anaven deteriorant-se i fins i tot a cop de martell es van destruir elements que, gràcies a les fotografies existents i buscant entre les runes, s’han pogut rehabilitar, com ara l’enteixinat de la vivenda del número 6, del segle XVI, que s’ha reposat al seu lloc original.

Ha estat la Regidoria de Patrimoni Històric, en mans de l’amiga i regidora del BLOC, Imma Seguí, la que ha fet possible l’adquisició i restauració d’este conjunt arquitectònic, tot convencent als distints grups polítics de l’Ajuntament d’Oliva, així com als responsables de la Generalitat, de la urgent necessitat d’actuar sense més demora sobre este complex de gran interés patrimonial. L’arquitecte Miguel del Rey ha estat l’encarregat de dirigir els treballs.

Ara, per fi, les Cases de Tamarit d’Oliva obrin les seues portes. Des de hui i fins el 25 de febrer es faran unes jornades de portes obertes per tal que el públic puga visitar-les i contemplar una exposició sobre la importància d’estos edificis i del procés de la seua rehabilitació. Després, es tancaran per tal de dotar els immobles dels elements necessaris per acollir la Biblioteca Central i el Museu Etnològic de la ciutat, fins la seua inauguració el pròxim mes d’abril.

Felicitats al poble d’Oliva, i molt especialment a Imma Seguí, pel magnífic treball realitzat en este espai que a partir d’ara podrem gaudir tots, olivans i visitants.

FITUR

Hui tanca les seues portes FITUR 2007, la Fira Internacional de Turisme més important de l’estat i la segona del món, després de la ITB de Berlín. En deu pavellons d’IFEMA, el recinte firal de Madrid, es donen cita les empreses turístiques i la representació institucional que compten alguna cosa en el món del turisme, a nivell mundial. Són cinc dies de fira, on els tres primers estan destinats als professionals del sector i els dos últims obri les seues portes al públic en general.

Enguany, entre el 31 de gener i el 4 de febrer, es celebrava la 27a. edició d’esta fira, on s’han congregat 845 expositors directes i 13190 empreses procedents de 170 països/regions, en una superfícies de més de 89000 metres quadrats.

El País Valencià ocupava tot el pavelló número 5 de la fira, amb més de dos mil metres quadrats, on s’agrupava l’oferta de les tres províncies valencianes – fins i tot per promocionar el turisme som provincians!-. Una gran foto de Camps i Obélix (Gerard Depardieu), en la Ciudad de la Luz d’Alacant ocupava un gran mural en el passadís central del nostre pavelló, en un exercici d’egocentrisme que feia que els visitants es preguntaren qui era el que estava en companyia d’Obélix –textual, ho vaig sentir comentar a dos visitants estrangers-.

Que els responsables turístics de la Generalitat aposten fort per Fitur és normal en un país on el turisme constitueix quasi el 15% del PIB i aporta el 15% dels llocs de treball, però queda clar, també, que l’administració turística valenciana necessita una revisió en profunditat i, sobretot, comptar amb el sector.

Actualment, al País Valencià, l’administració turística es troba dispersa: Conselleria de Turisme, Agència Valenciana del Turisme, patronats provincials depenent de les Diputacions, etc. Es fa necessària la creació d’una vice-presidència del Consell que coordine la política turística de la Generalitat, així com també es necessari i urgent l’elaboració d’un Pla Estratègic de Turisme, que s’hauria de fer donant participació al sector, i que hauria de definir les actuacions necessàries en matèria turística en els pròxims anys.

Al nostre país no existeix un model turístic únic i definit, sinó tants models com divers és el País Valencià: turisme de sol i platja, d’interior, turisme rural, de ciutats monumentals, urbà, cultural...I sovint es confon turisme amb construcció. La urbanització del nostre territori al complet, no és bona política turística, si volem un turisme de qualitat. De fet, la competència no la tenim entre els pobles i ciutats del nostre territori sinó amb altres destinacions turístiques que ofereixen qualitat, uns paisatges ben conservats, etc. Per tot això es fa necessari invertir en R+D+I, en la formació del sector, i en potenciar els nostres trets característics com a poble, les nostres festes, les nostres tradicions, la nostra gastronomia.

Durant dos dies, el nostre Secretari General, Enric Morera i jo mateixa, vam estar presents a Fitur donant suport als nostres alcaldes i regidors i regidores. Allí vam estar acompanyant a l’alcalde de El Verger, Manuel Martínez, de Xaló, César Sivera, als nostres regidors d’Oliva, Pau Pérez, de Callosa d’En Sarrià, Vicent Llobell, de Cullera, Ferran Sanz i Pilar Torres, de Gandia, Josep Moya i Marcel•lí Giner, de Peníscola, Isabel Guzmán, de Dénia, Anna Hernández, d’Alcalá de Xivert , Ximo Pitarch, de Benicarló, Josep Manuel Ferrer, de Benicàssim, Josep A. Cassany, de Torreblanca Josep Rubert i al nostre alcaldable per Benidorm, Ramon Antón, junt al president del BLOC i diputat provincial per Castelló, Josep M. Pañella. Tots ells i molts més, treballen incansablement per tal d’aconseguir que el nostre país tinga el turisme de qualitat que ens mereixem i necessitem.

El dijous dia 1, es va celebrar a Fitur el dia de la Comunidad Valenciana, i el president Camps va fer un discurs. He de confessar-vos que el vaig trobar buit de contingut, antic i que reflexava l’esgotament del projecte del PP, també en matèria turística.

EL PORRAT DE SANT BLAI DE POTRIES

El meu amic i company de l’Executiva Nacional del BLOC, Damià Oliver, alcalde de Potries (La Safor), es troba immers en els preparatius del Porrat de Sant Blai, un any més. Des de que el BLOC va assumir l’alcaldia de Potries, l’any 2003, no puc ni recordar la gran quantitat d’activitats culturals que s’han fet i com s’ha potenciat el porrat més famós de la Safor.

Els porrats són una de les expressions més importants de la cultura popular a la nostra comarca. Tradicionalment, el porrat era un tipus de fira o mercat que es celebrava al voltant d’una església o ermita amb motiu de la festivitat d’un Sant, on es venien dolços i es feien tot tipus de menjars. Ara, han evolucionat i al seu voltant es programen tot tipus d’activitats culturals i lúdiques.

Actualment, són nombrosos els pobles de la comarca que celebren els seus porrats i per això, la legislatura passada, la Mancomunitat de Municipis de La Safor va iniciar un programa anomenat La Ruta dels Porrats, on huit pobles es van unir per potenciar i fer gran esta magnífica festa que, cada vegada més, es converteix en un element d’atracció turística i de focus cultural.

L’Ajuntament de Potries, amb Damià Oliver i el seu equip al capdavant, ha apostat fort pel seu porrat. El d’enguany, està dedicat a la Comunicació en totes les seues vessants, com a mitjà per arribar a la societat del coneixement. En ell trobareu una fira d’editors, il·lustradors i escriptors, la participació de diferent empreses del mercat digital i d’internet, de la Universitat Politècnica de València, així com de diferents mitjans de comunicació. Tot açò, junt a diversos tallers i conferències, donaran al visitant una idea objectiva del panorama comunicatiu de la nostra comarca i la societat valenciana en general.

Així, el porrat de Sant Blai es dividirà enguany en quatre aspectes diferents: el porrat temàtic sobre la comunicació, la fira d’atraccions, les parades típiques i moltes activitats culturals, entre les que destaca la música, tant clàssica, amb grups de Xàtiva, Romania, França, Itàlia i Potries, com moderna, amb les actuacions del grup il·licità Motorcity i de Seguridad Social.

Des de que era menuda que tots els anys em deixe caure algun dia per Potries quan celebra el seu porrat. Enguany, tampoc faltaré a la cita, donat l’interessant programa d’activitats que ens han preparat. I el dissabte 3 de febrer, després del sopar del Mig Any de la festa de Moros i Cristians d’Oliva, aniré a sentir a Seguridad Social i a pagar l’entrada solidària que enguany es destinarà a un projecte per a les dones bolivianes. Paga la pena acostar-se a Potries durant el seu porrat, vos ho assegure.

CAMÍ PER ENDAVANT

Tornant a l’enquesta del diumenge del grup Marest, els resultats mostren el que podria significar un canvi de cicle polític al País Valencià, obrint un badall d'aire fresc en la política valenciana. Fins i tot, poden superar les pròpies expectatives. I ens indica que hem encertat el camí: la societat valenciana necessitava, i necessita, despertar d'un somni, convertir la política virtual en política real; i eixa política virtual, que per a molts és un malson, sembla que comença a desmuntar-se. Hem encertat el camí, però el camí encara està per fer. No podem fer nosaltres també política virtual: eixos resultats són els d'una enquesta, les eleccions estan per vindre i les dades l'única cosa que ens indiquen és que és possible. Que no és poc, però no és suficient. Per a què les coses canvien, a banda de ser possible, hem de voler. Ara, les dades ens diuen que podem, per tant hem de reforçar la nostra voluntat i aconseguir que les dades, que els desitjos es convertisquen en realitat, no quedar-nos en la mera propaganda, amb la façana, en el curt termini, que això els del PP ja ho saben fer molt bé.

Nosaltres tenim un projecte a curt, mitjà i llarg termini. Nosaltres tenim un compromís amb un poble que suporta cada vegada menys les mentides, els bombos i platerets, i demana responsabilitats i polítiques reals, no virtuals, demana més fets i menys paraules i imatges. El nostre és un país amb moltes possibilitats, amb una gran quantitat de persones capacitades, amb un entorn natural i urbà molt ric. I un grup de persones atrinxerades en els seients del govern estan fent malbé tots els nostres recursos: els recursos naturals, ja ho sabem, però també els humans, amb unes polítiques de curt termini que ens porten a la fallida més estrepitosa.

Del 20 de gen er al 25 de gener s'està celebrant el Foro Social Mundial a Nairobi. I entre el 24 de gener i el 28 de gener, se celebra el Foro Econòmic Mundial a Davos. Ambdós esdeveniments marquen l'agenda anual de discussió sobre la globalització, assenyalen les línies de debat. En un dels informes, es mostra com els Estats Units i l'Extrem Orient, bàsicament Xina, inverteixen més que la Unió Europea, globalment considerada, en I+D+I, en desenvolupament sostenible, en societat de la informació o en inclusió social. També se situa la competitivitat espanyola, en el conjunt europeu, per darrere de la d'Irlanda, Estònia, Portugal, i Txèquia, en una llista que encapçalen Dinamarca, Finlàndia i Suècia. No fa molt, en un post anterior, vos comentava que la posició del País Valencià al conjunt espanyol anava perdent posicions respecte a la resta de comunitats autònomes, especialment respecte a Madrid, País Basc o Catalunya.

Mentre tot això passa, i el País Valencià ocupa una posició cada vegada més endarrerida, el nostre govern ens entreté i es baralla. Sí, ens distrau amb operacions-espectacle: unes operacions que al meu poble diríem 'fum de botja'.

Els valencians i valencianes no ens mereixem el govern que tenim, no hem comés cap pecat per haver de purgar-lo amb tanta crueltat. Ens mereixem un govern que gestione les institucions amb transparència i responsabilitat, un govern que establisca mecanismes justos en els processos de presa de decisions, un govern que col•labore, en compte d'enfrontar-s'hi, amb una societat civil tan rica i complexa com la valenciana.

I tot això, el govern del PP ens ho nega als valencians i valencianes. També és ben cert que el mèrit de tindre un govern eficaç no el regala ningú, ni toca en la tómbola: l'hem de lluitar cada dia, l'hem de treballar i mantenir, l'hem d'exigir, amb la responsabilitat que ens dóna, a cadascun dels ciutadans, l'acompliment de les nostres obligacions.

Estic contenta, molt contenta, pels resultats de l'enquesta publicats diumenge. Tinc eixa mena d'alegria que dóna assumir una responsabilitat amb la convicció que hi ha coses a fer, que hi ha camí per endavant i que, a més a més, estem preparats per recórrer eixe camí, que disposem de les persones més adients i capacitades i, si no defallim, ho aconseguirem. Podrem fer Política (amb majúscula) des del País Valencià.

EL CANVI A TOCAR

Ahir diumenge, el periòdic Levante-EMV publicava una enquesta realitzada pel Grup Marest, que ha significat una molt bona notícia per al BLOC i per al COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ

L'enquesta diu que la coalició de EU-BLOC-ELS VERDS traurà 12 diputats a les Corts Valencianes en les eleccions del pròxim 27 de maig. Respecte a l’últim sondeig del mes de juny del 2006, la Coalició és l’única opció política que es presentarà a les pròximes eleccions que augmenta significativament en percentatge de vots, tot passant del 10% del mes de juny al 12,6% que li atorga l’enquesta actual.

Però esta notícia és torna encara millor perquè diu que el PP perdria la majoria absoluta en eixes eleccions; és a dir, una majoria de valencians i valencianes prefereixen un govern progressista, valencianista i ecologista.

Queda clar que ni el discurs victimista del govern valencià del PP front al govern central, ni la por que intenten posar-li als electors en el cos els populars, amb el seu discurs tremendista front al Compromís pel País Valencià, està tenint efecte. Per contra, sí sembla que cada vegada més valencians i valencianes s’estan adonant que al nostre país les coses no poden continuar igual. No potser que continuem governats per un partit, el PP, dividit en dues meitats i que dedica més energies a la seua crisi interna que a governar: un partit, el PP, que afona els nostres sectors productius tradicionals, que no inverteix en la sanitat -estem a la cua de l’Estat en inversió per persona i en número de llits per habitant- ni en l’educació pública; un partit, el PP, que només empra la nostra llengua per al conflicte, i que fa de la nostra TV pública, Canal 9, el seu corralet particular. Que destrueix el nostre territori i que està immers en nombrosos processos judicials per presumpta corrupció.

En este canvi que es produirà a partir de maig, el BLOC i COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ, serem decisius, tal i com diuen les dades de l’enquesta. El PSOE ja sap que ell sol no pot guanyar-li al PP, hui per hui, i per tant caldrà que es pose a la feina i faça els deures per llevar-li vots.

Els partits que formem COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ, tenim també l’obligació d’explicar a la societat valenciana l’acord que hem fet i per què treballarem, ja que com diu l’enquesta són encara molt pocs els valencians i les valencianes assabentats, el 41%.

Per realitzar esta tasca, nosaltres no comptem amb grans grups mediàtics ni amb quantitats ingents de diners, però comptem amb una eina impagable: els nostres militants i simpatitzants. És absolutament necessari que tots i totes ens posem les piles i ens mobilitzem; cal convéncer a les persones una a una i eixa tasca ningú la farà millor que nosaltres.

Des d’ací vull animar-vos a tots aquells que penseu que el canvi és precís, inajornable, que el PP no pot governar quatre anys més, a que comencem una campanya electoral des de ja mateix i amb entusiasme. Tots, militants, simpatitzants, votants, som necessaris. I si volem, podem.

LA PRIMERA VISITA DE CAMPS A BARCELONA

Hui a migdia, s’ha constituït a Barcelona el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, reivindicat des de fa més de dos dècades i que fins ara era gestionat exclusivament per l’Estat espanyol; des d’ara endavant tindran representació, també, els governs de Catalunya, del Balears i d’Aragó.

Amb el Patronat s’espera millorar la conservació dels fons i facilitar la investigació històrica i la projecció de la institució.

Este arxiu és un dipòsit documental de l’antiga cancelleria reial de la Corona d’Aragó, i entre els documents valencians més destacats que es troben en ell està el Llibre del Repartiment, i els documents de l’Administració, dia a dia, del període Foral valencià.

L’acte s’ha celebrat al Palau del Lloctinent de Barcelona, rehabilitat per ser la seu de l’Arxiu, i ha estat presidit per la ministra de Cultura, Carmen Calvo, a la que acompanyaven en la foto de família els presidents de Catalunya, José Montilla, del País Valencià, Francisco Camps, de les Balears, Jaume Matas, i d’Aragó, Marcelino Iglesias.

És la primera vegada, des de 1993, que els presidents dels quatre governs es reuneixen i la primera vegada, també, que Francisco Camps va de visita oficial a Barcelona.

Esta primera visita de Camps a Barcelona ho ha estat per un tema cultural i educatiu molt important, però no puc deixar de preguntar-me en quantes ocasions haurà sigut necessari que els representants dels governs valencià i català s’hagueren vist per tractar temes importants pels dos territoris, i no han fet.

Catalunya és la nostra Comunitat autònoma veïna pel nord i per tant la nostra eixida natural cap a Europa. A més d’una llengua, ens uneixen molts altres interessos econòmics, d’infrastructures, culturals, empresarials, etc. En esta situació, allò més normal seria que els representants dels dos governs es visitaren freqüentment, o al menys tant sovint com ho fan Camps i Valcárcel, president de la Comunitat autònoma veïna pel sud, Múrcia.

EL CANVI CLIMÀTIC

Al Gore, vice-president dels EEUU amb Clinton, i que va perdre les eleccions a la presidència l’any 2000 front a Bush, protagonitza un documental, An Inconvenient Truth, dirigit per Davis Guggenheim, sobre els efectes devastadors del canvi climàtic. La pel·lícula, estrenada a les nostres pantalles amb el nom de Una verdad incómoda, fa un contundent i preocupant retrat de la situació del nostre planeta, amenaçat per l’escalfament global provocat per la ingent quantitat de CO2 que els éssers humans emetem a l’atmosfera.

Quasi al mateix temps que s’estrenava ací esta pel·lícula, del 6 al 17 de novembre passat, a Nairobi (Kénia) es celebrava la 12a. Conferència sobre Canvi Climàtic, promoguda per l’ONU. El Secretari General de l’organisme, Kofi Annan, declarava: “El canvi climàtic no és cosa de la ciència ficció. Destruirà collites, posarà en perill a les poblacions costaneres, destruirà ecosistemes, escamparà malalties i augmentarà els conflictes per tal d’aconseguir recursos”.

Estem davant d’un tema molt seriós, i tots els experts coincideixen a afirmar que el Protocol de Kioto, acordat el 1997, pel qual s’havien de reduir les emissions de sis gasos provocadors de l’escalfament global, és un pas, però massa menut. A més, no és compleixen els objectius marcats.

Ara, a mitjans d’esta setmana que acabem, la Comissió Europea ha donat a conéixer un informe, l’Informe Peseta, sobre els efectes del canvi climàtic, molt preocupant. La Comissió ha fet esment dels problemes de dependència energètica del continent europeu, i en especial dels perills derivats de l’augment de les temperatures en la zona mediterrània.

Pel que fa a la conca mediterrània, es parla també de risc de desertificació, falta crònica d’aigua, pèrdua de producció agrària. L’informe adverteix que per efecte de l’escalfament de la terra augmentarà el nivell del mar, i recomana adaptar el litoral construint dics i reomplint les platges. I diu també que els estius seran insuportables en la mediterrània, per efecte de les altes temperatures i que augmentaran les catàstrofes naturals relacionades amb l’aigua, com ara inundacions i riuades.

Tot açò indubtablement tindrà un efecte sobre la nostra economia, ja que, entre altres coses, haurem de resignar-nos a que els turistes canvien els seus destins en temporada estival, però a més, pel que fa a l’agricultura, la gran perjudicada serà el sud d’Europa.

Si tenim en compte que ens afectarà fins i tot la salut, ens va en açò, ni més ni menys, que les pròpies condicions de vida.

El canvi climàtic i els seus efectes són tan importants per tots nosaltres, que no podem tancar els ulls i quedar-nos parats sense fer res. Els governs dels països més rics i desenvolupats del món no poden desentendre’s d’este problema capital. Els valencians, davant esta situació, hem de desenvolupar polítiques de sostenibilitat que contribuisquen a assolir els reptes fixats per les distintes Conferències Mundials sobre el Clima.

ELS NÚMEROS DE FRANCISCO CAMPS

L'altre dia, el President de la Generalitat, Francisco Camps, ens presentava el seu programa per als propers anys, quan ja no som Objectiu 1 en la Unió Europea, i per tant anem a deixar de rebre moltes ajudes d’Europa que fins ara han arribat al País Valencià. I deia el President que deixar de ser Objectiu 1 en la Unió Europea només podia ser qualificat com a èxit, que era una prova de l'èxit de les seues polítiques, ja que havien tret la Comunitat Valenciana de l'entorn menys desenvolupat d'Europa. Déu meu, quanta misèria!! quanta paciència s’ha de tindre!!
No diu el President que si deixem de ser Objectiu 1 de la Unió Europea no és per "mèrits" propis, sinó pels "demèrits" dels nouvinguts a la Unió. Amb l'entrada de països com Hongria o Polònia, i ara Romania i Bulgària, la mitjana de la renda per càpita de la Unió Europea ha baixat molt. I com la mitjana europea ha baixat tant, l'escassa renda per càpita del País Valencià sembla menys escassa i pugem de categoria. Però no pugem de categoria per mèrits propis, no pugem gràcies a les polítiques de Camps: pugem de categoria perquè la Unió Europea s'ha ampliat amb països de renda baixa.
De fet, si seguim els mateixos criteris, segons Eurostat, entre les regions europees de l'Estat espanyol que lideren el grup, el País Valencià ha perdut posicions relatives. Hem anat cap enrera, en termes relatius. Fixeu-vos que al 2003, de les 254 regions de la Unió Europea dels 25 (UE-25), el País Valencià ocupava el lloc 143é, amb una renda per càpita que representava el 91.8% de la UE-25: és a dir, per baix de la mitjana europea (100%), però també per baix de la mitjana espanyola (97.4%). Cert és que el 1995, el País Valencià ocupava el lloc 154é, amb una renda per càpita que representava el 83.3% de la mitjana europea.
Però en este "joc", no es tracta només de córrer, es tracta de córrer com a mínim tant com els demés, tal i com deia el conill d'"Alicia en el país de les meravelles". I resulta que no, que el que vol vendre Camps és mentida: el País Valencià no corre com els demés, corre bastant menys.
Efectivament, la Comunitat de Madrid el 1995 ocupava el lloc 61é al conjunt de la UE-25, mentre que al 2003 passa a ocupar el lloc 30é (¿recordeu que el País Valencià ocupava el 143é?): és a dir, la Comunitat de Madrid havia guanyat 31 posicions; Navarra ocupava el lloc 69é el 1995, i passa al 41é l’any 2003, 28 posicions guanyades; Catalunya el 1995 la trobem al lloc 83é, i el 2003 al lloc 51é, 32 posicions guanyades; el País Basc estava el 2003 al lloc 46é, quan el 1995 es trobava al 92é: o siga, 46 posicions guanyades. I el País Valencià? Doncs el País Valencià ocupava el lloc 154é el 1995, i el 143é el 2003, com acabem de dir; és a dir, 11 posicions guanyades. Vol dir això que som més lluny de Madrid, de Catalunya, de Navarra o del País Basc, que hem retrocedit en termes relatius.
Si el President de la Generalitat fa els números com els fa, no m'extranya que el País Valencià vaja cap enrera en lloc de cap endavant. Anem malament, els valencians, anem apanyats si torna a governar-nos un altre període el PP. ¿Quantes posicions relatives perdrem més?. En termes de competitivitat no ens ho podem permetre, perdre'n més

PROVINCIALISME

Tinc un fillol de 21 anys, Nicolau, que fa quasi el doble que jo d'alçada i que està preparant-se les proves per entrar de bomber. Tots els anys, el dia de Reis, ve a dinar a casa amb nosaltres, i enguany ens contava els duríssims i intensius entrenaments als que es sotmet per tal d’estar en condicions de passar les proves físiques de l’examen. I estava indignat. Ho estava perquè ell, que viu a Dénia, té un programa d’estudis i proves específic per a la província d’Alacant, el contingut del qual té poc a veure amb el que es demana a València i/o a Castelló.

És a dir, que per aprovar un examen per entrar al Consorci de Bombers, no es demanen els mateixos coneixements i estat físic a tot el territori valencià, sinó que depén de la província on t’examines. I una vegada ja estan dins, per tal de traslladar-se, tampoc és fàcil poder fer-ho entre les distintes províncies valencianes. Com si els focs cremaren diferent!

Això passa perquè ací, al País Valencià, els Consorcis de Bombers no depenen de la Generalitat, sinó que són provincials i depenen de la Diputació corresponent. Il·lògic.

Il·lògic, deia Nicolau, perquè si el seu funcionament es coordinara a nivell de tot el territori valencià, seria més efectiu, a banda de totes les altres raons que ràpidament deduïm.

L’ordenació territorial per províncies és decimonònica i no respon als reptes actuals que té plantejats una societat moderna com la valenciana. Només té com a finalitat fomentar el clientelisme i exercir un control sobre el territori.

El provincialisme, però, no afecta només al cos de bombers. Que els programes d’actuació em matèria econòmica, turística, de seguretat, etc. es vegen segmentats per províncies, perjudica el seu rendiment. Oliva o Gandia tenen més a vore, des del punt de vista socioeconòmic, amb Dénia que no amb Requena, però són de províncies distintes i en molts temes que haurien de coordinar-se per augmentar el benestar dels seus ciutadans, viuen d’esquena. Per això, entre altres raons, no és fa el pont sobre el riu Molinell que uniria Oliva i Dénia per la costa o el tren Gandia-Dénia., per exemple.

El provincialisme, a més, dificulta la construcció d’una identitat pròpia. Crea confusió, en dir-se una província com el conjunt del territori –“hi ha dos equips valencians en primera”, diu el meu germà; “tres”, li contesta el meu nebot de 10 anys-, fragmentació, burocratització, despersonalització, fomenta el cantonalisme; i el provincianisme, en el sentit més pejoratiu del terme: una vegada, en la més important Fira de Turisme del món, a Berlín, on l’oferta valenciana anava junta baix la marca Land Valencia, vaig sentir protestar enèrgicament a un regidor de la província de Castelló per què no apareixia el nom del seu poble i el de la província al que pertanyia.

A qui li interessa este estat de coses?. Esta clar que als valencians, no. Nicolau té raó, és il·lògic el provincialisme.

THE WEST WING

El Ala Oeste de la Casa Blanca és una série de televisió que ha tingut èxit a molts països, però que ací, a l’Estat espanyol, sempre s’ha passat per la xicoteta pantalla de manera irregular, en dies insòlits i hores intempestives.
És una idea original del prestigiós guionista Aaron Sorkin i produïda per un dels més importants productors de Hol·lywood, John Wells i la Warner Bros., que està protagonitzada per Martin Sheen (President Bartlet), Rob Lowe (Sam Seaborn), Allison Janney (C.J. Cregg), Dule Hill (Charlie Young), Janel Moloney (Donna Moss), Richard Schiff (Toby Ziegler), John Spencer (Leo McGarry), Stockard Channing (Abigail Bartlet) i Bradley Whitford (Josh Lyman).
The West Wing narra els successos quotidians viscuts des de la Casa Blanca per un president demócrata dels EEUU i el seu equip. Una quotidianitat que esta feta de xicotetes coses humanes, però també de candents assumptes nacionals i internacionals. Esta ficció mostra a un president culte, preparat, que es troba envoltat d’un equip intel·ligent i treballador. L’àmbit d’acció és l'ala oest de la Casa Blanca, on estan ubicats el Despatx Oval i les oficines dels principals assessors i departaments del govern nord-americà.
Però el que menys importa és que es desenvolupe en la Casa Blanca. La série fa un retrat realista, ni sardònic ni ingenu, del que pot ser una Administració Estatal: el tira i afluixa amb diferents grups de pressió, el dur cop a la ideologia que suposa enfrontar-se amb la realitat, les ànsies de poder, els conflictes personals, la importància de la retòrica, la influència de l’opinió pública a través de les enquestes...
Les càmeres es mouen amb agilitat pels passadissos, les oficines i els salons de l’ala oest de la Casa Blanca, seguint el frenètic ritme de treball dels funcionaris governamentals, mostrant-nos les seues reunions pràctiques i executives, els seus processos per a la presa de decisions, els seus ràpids diàlegs, però també els seus temors, els seus dubtes i els seus errors.
Personalment m’encanta El Ala Oeste de la Casa Blanca, perquè tracta de personatges intel·ligents que intenten resoldre problemes difícils, éssers humans que no són infal·libles, que s’equivoquen ... Persones responsables que intenten fer be el seu treball, brillants individualment però també capaços de treballar en equip.
Formalment, la série és impecable i la més premiada en la història de la televisió nord-americana. Un estil ràpid, bona fotografia, personatges perfectament dibuixats, una magnífica interpretació. Especialment bons són els diàlegs, vibrants, intel·ligents i indirectes, carregats d’ironia de vegades.
Crec que es tracta d’una série que no es poden perdre aquells que treballen vinculats a la política. És ficció, clar. Però és una ficció molt intel·ligent, molt ben feta, que ajuda a pensar i que a més, ensenya. Us la recomane (està en DVD).