PLURINACIONALITAT

La trajectòria democràtica de l’Estat espanyol, en el darrer quart de segle, ha permés avanços innegables en el reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Amb tot, el respecte de la diversitat cultural i el dret a l’autogovern dels diferents pobles que integren l’Estat, continuen sent les assignatures pendents d’este procés. La superació de les particulars circumstàncies històriques que van condicionar el procés, ja llunyà, de transició democràtica i de conformació de l’Estat autonòmic i els canvis en el nostre entorn –europeu i mundial- fan que una revisió a fons del model d’Estat siga no sols possible i necessària, sinó també inajornable.
Els obstacles per a desenvolupar les parcel·les que corresponen a les comunitats autònomes en la construcció d’un Estat social i democràtic de dret, són un reflex evident que el pluralisme polític i la diversitat cultural no es perceben com a oportunitats de progrés sinó com a problemes. Jo diria que hem de partir de la premissa contrària: la diversitat és un valor no sols a protegir, sinó una oportunitat davant dels reptes que ens planteja la construcció europea i un context internacional en continu canvi. La gestió de la diversitat cultural, la igualtat de drets en ciutadania i la participació d’eixa ciutadania activa en les decisions polítiques, haurien de ser objectius principals en l’actuació de l’Estat.
D’altra banda, l’avanç en un tímid reconeixement de la diversitat cultural a l’Estat ha xocat amb la manca de voluntat política dels successius governs espanyols, que han continuat considerant una sola llengua com a nacional i a les altres com a subalternes. En comptes de prendre com a responsabilitat prioritària la configuració d’un Estat igualitari des del punt de vista lingüístic, estes qüestions han estat relegades a la categoria d’assumptes particulars de cada comunitat autònoma.
La cultura moderna al País Valencià, que s’expressa en la llengua que compartim amb catalans i balears, ha vist, així, dificultada la seua cohesió interna, a més de la necessitat de ser finançada per cada territori si volem assegurar-ne la supervivència.
El reconeixement de la pluralitat cultural i territorial, és a dir la plurinacionalitat, és un repte i una oportunitat. Més autogovern significa, en síntesi, més benestar i més democràcia.