DE FESTA

Este cap de setmana han sigut les festes de Moros i Cristians del meu poble. Em pregunte que deu pensar un turista que, casual i puntualment, passa per Oliva, un dia qualsevol de Festes de Moros i Cristians. De ben segur que pensarà : “esta gent s’ha tornat boja”. I quan torne a sa casa de la freda Europa, contarà l’anècdota d’aquell poble de la mediterrània pel qual va passar en el seu últim viatge i on la majoria de gent anava vestida amb xilabes i cotes , amb uns estranys gorrets al cap, mentre altres disparaven trons que omplien la ciutat d’un soroll eixordador, defensant uns senyors que anaven sumptuosament vestits de reis.
Però si eixe mateix turista, atret per les nostres magnífiques platges, està passant una temporadeta a Oliva i té l’oportunitat de viure des de dins la festa, perquè en l’Oficina de Turisme l’han informat que pot adquirir tiquets per anar a sopar a les diferents càbiles i cubils, i per veure les desfilades sentat còmodament; veu el gran teatre del desembarc i disfruta del ball amb l’orquestra prèvia, s’uneix a l’alegria de les diferents comparses, descobreix el putxero amb les pilotes, el burret, la música de les bandes que no deixen racó en silenci, la solemnitat de l’Entrada amb la fastuositat de totes les filades, però sobretot les dos capitanes... Si, a més, s’ha preocupat d’assabentar-se una mica de què va tot açò i què commemorem amb esta festa els valencians, de ben segur que quan arribe al seu país, parlarà d’estos dies com una de les fites importants de les seues vacances, parlarà de les nostres festes de Moros i Cristians com un espectacle que recomana veure a les seues amistats i familiars, els dirà que vinguen a Oliva en juliol i descobriran un poble acollidor i alegre, vertebrat i cohesionat al voltant de la festa, i obert al món.

I això és important per a Oliva. Per això les Festes de Moros i Cristians s’han consolidat com un element identificador del nostre poble, com un referent de les millors festes que es celebren en la zona; crec que tots i totes, d’una manera o altra, som conscients de la importància que té la Festa i per això contribuïm a fer-la més gran i lluidora cada any. Sense renunciar a divertir-nos tot el que puguem, acollint amb una gran generositat a tota persona que s’acosta a les nostres càbiles.

Enguany, hem donat un gran pas en l’enfortiment de les nostres Festes de Moros i Cristians, segur. La Comparsa Taifes, Capitana Mora d’este any, la més jove del bàndol moro, ha fet l’esforç per tal d’estar a l’altura i sorprendre a propis i estranys. El Capità, un home que viu la festa amb intensitat i passió, ha estat al front de totes les tropes sarraïnes en representació del cabdill àrab Al-Azraq. Ell, el més valent dels Taifes, ens ha representat a tots i totes nosaltres amb majestuositat i amb superbes vestimentes, acompanyat de la seua favorita i, sobretot del seu audaç i intrèpid Ambaixador.

L’altre bàndol, el cristià, amb el seu Capità Maser al front i ajudat pel seu Ambaixador, ha donat la justa rèplica.

A casa, som Tuaregs des de sempre. I ens agrada retrobar-nos amb tots els i les components de la comparsa, cada any, en estes festes que procurem gaudir a tope.

ENSENYAMENT DE 0-3 ANYS

Les xiquetes i els xiquets tenen el dret, legalment reconegut, a accedir a un ensenyament públic i gratuït, i la llei també reconeix el dret que assisteix els pares i les mares a conciliar la seua vida personal, familiar i laboral. Per tot això, apostem sense pal·liatius per l’escola pública, laica, democràtica i de qualitat, i per això defensem que s’amplie la prestació d’aquest servei a les xiquetes i xiquets entre 0 i 3 anys.

L’ensenyament pre-escolar (que és com s’anomena aquesta etapa educativa) no té caràcter obligatori, és cert, però no hi ha cap dubte que cada dia es fa més necessària la generalització d’aquesta xarxa i es fa més palesa la manca d’interés del govern valencià, en mans del PP, per posar-la en marxa.

És necessari que el govern central i la Generalitat es posen d’acord per iniciar el desplegament d’eixa xarxa. Per aconseguir-ho, s’hauria d’elaborar, en coordinació amb els professionals i les organitzacions sindicals, un mapa que determine les necessitats realment existents; a partir d’ací, el govern central haurà de garantir unes dotacions pressupostàries suficients.

Per la seua part, l’administració autonòmica, qui té les competències en matèria educativa, haurà de vetllar per la construcció de centres en condicions, per la contractació de personal i perquè es facen efectius eixos drets.

ACTIVITAT

El BLOC no para. El dissabte 5 de juliol, el Consell Nacional va convocar el V Congrés Nacional per als dies 28 de febrer i 1 de març del 2009 i va aprovar també, per unanimitat, una proposta de resolució presentada pel Consell Comarcal de la ciutat de València, de suport als nostres diputats, davant del que està passant al si del grup parlamentari COMPROMÍS.

El grup va celebrar dijous passat un acte a les Corts, de comiat de l’any parlamentari, on els diputats i les diputades van fer balanç del treball realitzat. Tot això davant un nodrit grup de persones entre les que es trobaven representants de la Intersindical, de CCOO, dels Verds-EE, d’Escola Valenciana, els ex-diputats Joan Ribó i Alfred Botella i un bon grapat de càrrecs públics i orgànics del BLOC i d’Iniciativa, junt als mitjans de comunicació que normalment cobreixen la informació parlamentària. Esperem que el proper curs siga millor pel que fa a la tranquil·litat als sí del grup parlamentari i tot el treball que fan els nostres diputats puga percebre’s en positiu per part dels valencians i les valencianes.

Ahir, dissabte, l’Assemblea Comarcal del Camp de Túria va triar com a nou Secretari Comarcal, Joano Baudés , fins fa pocs dies regidor del BLOC a Bétera. L’anime a fer bona faena; a esta comarca el valencianisme ha arrelat i ara l’hem de fer créixer. El pròxim dimecres es renovarà, també, la secretaria comarcal de l’Horta Sud, en una assemblea convocada a l’efecte a la nostra seu de Catarroja.

I ara entrem, de ple, en l’organització de tot el procés pre-congressual. I sobretot haurem de parlar molt entre nosaltres per tal de fer un congrés d’èxit, que rellance el projecte nacionalista valencià que representem i ens situe òptimament de cara al 2011.

RTVE AL PAÍS VALENCIÀ

Crec que els mitjans públics han de ser un instrument per al suport i la difusió dels productes audiovisuals que es creen a casa nostra i que es fan en la nostra llengua i aposte per la pluralitat en els mitjans de comunicació. Per això, crec que el centre territorial de RTVE al País Valencià ha de convertir-se en un centre de producció de programes amb plantilles fixes i amb una programació molt més ampla de la que hi ha actualment.

Cal recordar que la legislatura passada ha estat marcada per la voluntat del govern Zapatero de retallar les plantilles dels centres territorials de RTVE al 50%, la qual cosa afectaria de manera molt especial les treballadores i treballadors, és evident, però també al conjunt del sector audiovisual valencià i a la qualitat dels productes que eixirien del centre de RTVE a Paterna. Finalment, els sindicats i el govern van arribar a un acord que va “salvar la situació” des del punt de mira laboral, però que no ha servit per donar l’impuls que necessita la delegació valenciana de RTVE.

Apostem per una producció continuada de programes de qualitat i per una programació completa i en la nostra llengua; per això cal que s’estabilitzen les plantilles i les produccions de les delegacions d’Alacant i de Castelló.

Treballarem, també, perquè tornen les emissions de “Ràdio 4”, la primera emissora de ràdio que va emetre en la nostra llengua.

FIRA DE FIRES

El cap de setmana passat, el meu poble va celebrar la Fira d’enguany baix el lema Fira de Fires.
Des d’antic, Oliva celebrava la Fira a finals de juny, quan comença l’estiu, però fa més de deu anys que, acabada la participació dels gremis i l’elecció d’una Regina de festes, no aconseguia trobar un model per a les seues festes majors. Enguany, el departament de festes de l’Ajuntament, dirigit per la regidora del BLOC, Rosanna Torres, l’ha encertada de ple, apostant per tres dies de festa amb una proposta lúdica i cultural de primer nivell.

La Fira de Fires ha acollit un mercat cristià, un àrab i un jueu, amb diversos actes paral·lels; la fira del Rebombori per als més menuts; la Pista de la Fira per a la gent gran; la Fira Gastronòmica que és recupera amb col·laboració amb Gastroliva, l’Associació d’Hosteleria local; la Fira Esotèrica o de la màgia; la Fira al Ras, amb les actuacions de Desgavell i Fangoria, entre d’altres; teatre de carrer, gimcanes urbanes, revetlles, etc., etc. Tot açò en distints escenaris de la ciutat, que han fet que els carrers d’Oliva estigueren, durant tres dies, plens de gent gaudint de la festa. La Fira ha servit, també, per recuperar el Tio de la Porra, que en un recorregut per les escoles va començar la festa divendres al matí.

Per primera vegada en molts anys, els olivans i olivanes, amb tota la gent que ens ha visitat estos dies, hem viscut una fira intensa i participativa. Enhorabona, Rosanna.

CONFERÈNCIA NACIONAL

Ahir vam celebrar, al BLOC, la Conferència Nacional, que vaig tindre l'honor de presidir, i que d’entre altres coses, va posar al dia les estratègies a seguir per millorar i modernitzar la nostra organització, per guanyar eficiència en la comunicació interna i externa i per aconseguir que els nostres posicionaments polítics, sempre de defensa dels interessos valencians, arriben amb nitidesa a la societat valenciana, a la que ens dirigim.

La Conferència ha estat la culminació d’un intens debat a si del nostre partit. Pràcticament la totalitat dels col·lectius locals del BLOC s’han reunit en assemblea, a la qual ha assistit algun membre de l’Executiva Nacional, per tractar els tres eixos que he citat. Açò ha suposat un gran esforç per part de tots i totes, però ha pagat la pena ja que ens ha permés, per un costat prendre-li el `pols a l’organització i, al mateix temps, que ahir poguérem treure conclusions i propostes útils per a la nostra acció política. Totes les intervencions que es van produir, van aportar alguna cosa positiva.

També els alcaldes de Xeresa, Tomàs Ferrandis, de Muro, Rafael Climent, de Sueca, Joan Baldoví i el regidor de Castelló, Enric Nomdedéu, ens van explicar les bones pràctiques polítiques que porten a cap als seus municipis, per tal de treure els bons resultats que aconsegueixen, en pobles i ciutats de distinta mida. Va ser molt il•lustratiu i crec que molt útil per la militància, que omplia la sala del Paranimf de la Universitat Politècnica de València.

L’intens dia de feina de la gent del BLOC, va culminar amb la taula rodona que va moderar Pere Mayor. Francisco Jorquera, del BNGa, Iñaki Anasagasti, del PNB, Koldo Amezketa, de NaBai, Antoni Vives, de Convergència, Pere Sampol, de PSM-EN i Josep M. Pañella, del BLOC, van debatre sobre Nacionalismes i Bipartidisme a l’estat espanyol. Conclusions molt clares: hem de coordinar-nos més, els partits nacionalistes, per relacionar-nos amb el PSOE que governa l’estat i fer-nos cada vegada més forts cadascú a casa seua ; però també la conclusió, certa, que som els partits nacionalistes dels distints territoris els únics que parem el bipartidisme i impedim majories absolutes.

Crec que vam fer una cosa important ahir, pel projecte polític. I crec, també, que tots i totes vam eixir més animats i animades del que vam entrar.

J.V. MARQUÉS

El dijous passat vam dir adéu a J.V. Marqués, en una senzilla cerimònia al crematori del cementiri de València. Amb ell se n' ha anat un referent indiscutible del valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme al País Valencià. Descansa en pau, amic Marqués.

Vaig conéixer Josep Vicent Marqués en arribar a la Universitat de València a estudiar Biologia, l’any 72. Vaig entrar a formar part de Germania Socialista de la mà de Pura Peiró i Robert Usach, i allà vaig trobar-me amb Vicent Martí, amb Marqués, Imma Seguí i d’altres companys i companyes. En la nostra organització, els components participatius, no autoritaris i transformadors, generaven unes dinàmiques d’aprenentatge i formació, personal i col·lectiva, que encara hui ens permet reconéixer-nos quan ens trobem. Marqués ens colpejava el pensament amb la seua creativitat, amb les seues anàlisis imprevisibles i innovadores. Amb ell vam aprendre a discutir i a debatre. I és així com, amb ell, vam guanyar en autonomia i en capacitat crítica, i vam poder pensar les nostres condicions de vida, el nostre territori, el nostre país, el País Valencià, des de nosaltres mateixos, sense esperar que altres el pensaren, i el feren, per nosaltres. Gràcies Marqués.

El contacte amb Marqués va ser intermitent, però contínuo. Sobretot els anys que va estiuejar, amb Virgínia i Jaume, a la platja d’Oliva, época en la que també veníen de vacances a l’hivern. Anaven a un apartament dels Mestre, i ens trobàvem a l’arena, nedàvem, passejàvem i moltes nits feiem soparets inacabables, plens de converses i partides de cartes i fins i tot de Trivial. Eren els anys que escrivia “Tots els colors del roig”, i l’amiga Fanni li feia de secretària-mecanógrafa.

Eixa és la imatge que vull recordar de l’amic Marqués. Un capell de palla al cap, per protegir-se del sol, carregat amb la sombrilla, el cabàs i els periòdics, dirigint-se a la mar amb el seu fill per trobar-se amb tots nosaltres i fer-la petar; i a les vesprades dedicat a la producció literària i a l’estudi. Estava feliç eixos anys. Amb ells em quede.

OFRENAR

Rodríguez Zapatero va sopar l’altre dia amb els presidents de les Comunitats Autònomes per parlar del finançament autonòmic. No va sopar, però, amb tots els presidents autonòmics, va sopar només amb els presidents del PSOE. No em sembla bé que el president del govern d’Espanya convoque un sopar a La Moncloa amb els presidents autonòmics, però només del seu partit, els del PP deuen estar molt ocupats amb el seu congrés. Però ¿voleu dir que el PSOE no té altres mecanismes per tal de coordinar posicions i propostes, com ara congressos, reunions directives, comissions, consells federals, etc.? Potser no és molt greu, però el detall denota falta de tacte i de visió institucional, de conjunt.

El Periódico de Catalunya publicava el darrer 11 de maig unes dades sobre el repartiment autonòmic per càpita que resulta de l’actual sistema de finançament autonòmic. La font de la informació és el mateix Ministeri d’Economia que dirigeix Pedro Solbes, diuen que ministre valencià. Les dades mostren que la Generalitat valenciana rebia el 2005, per cada valencià i valenciana, uns 1.867€. La informació em suggereix diverses reflexions. La primera i potser la més evident és la de ‘on ha invertit el senyor Camps i el seu govern els diners, els nostres diners? Vaja, els 1.867€ que, el 2005, vingueren a títol de la meua ciutadania valenciana, on són?’. Pregunta que necessita no d’un sinó de molts blogs.

La segona potser no siga tan evident i per això costa més de difondre. La cosa és que la Generalitat valenciana rep per cada valenciana i valencià, menys diners dels que rep el govern d’Andalusia per cada andalús i andalusa o el govern d’Extremadura per cada extremeny i extremenya. I clar quan sents parlar d’igualtat en boca dels qui defensen l’espanyolitat del conjunt, ‘todos los españoles hemos de ser iguales’, resulta que la igualtat s’acaba quan arribem a la butxaca. I els valencians i valencianes paguem i callem.

La diferència del que rep la Generalitat valenciana respecte a la mitjana del que reben en conjunt els governs autonòmics de règim comú és, el 2005, d’uns 144€ per valencià i valenciana. Vist així pot semblar que no és molt, però clar, el que estem dient és que, només el 2005, la Generalitat valenciana va rebre 684 milions d’euros menys dels que haguera rebut si el finançament autonòmic fora equitatiu. Repetisc, sí heu llegit bé, 684.000.000€ menys en només un any. ¿Quants anys portem així, perdent capacitat econòmica, pagant i callant? Feu números.

Certament, la valenciana no és l’única Comunitat Autònoma que pateix este espoli econòmic d’Espanya. Al nostre costat estan Catalunya, les Illes Balears, Múrcia, Madrid i Canàries. Vaja que l’Arc Mediterrani (Catalunya, Balears, País Valencià i Múrcia), Madrid i Canàries, financem, paguem Espanya. I d’això fa ja molt de temps.

Amb tot, el que em resulta encara més sagnant és que d’estes sis comunitats autònomes a les que els toca menys en el repartiment del pastis d’Espanya, hi ha tres que tenen una renda per càpita inferior a la mitjana espanyola: és a dir, són tres comunitats autònomes amb renda per sota de la mitjana espanyola que reben menys diners del finançament comú. És això solidaritat? O és que ens prenen el pèl? Efectivament, sense que servisca d’excusa o explicació a l’espoli que també pateixen elles, Balears, Catalunya i Madrid, tenen rendes per càpita per damunt de la mitjana, però és que Múrcia, Canàries i el País Valencià tenim una renda per càpita per sota, i així i tot, encara rebem menys. Això sí que és ser espavilats i llestos!! Però ja sabeu, ‘Per a ofrenar noves glòries a Espanya’.

PREMI ABRIL

Ara fa huit anys que el BLOC de La Safor-Valldigna va instaurar el Premi Abril, a l’acció cívica valenciana, i cada any s’atorga a una persona, entitat o col·lectiu de la nostra comarca que s’haja caracteritzat per la defensa de la nostra terra, la nostra cultura, llegua i tradicions des de qualsevol vessant.

Molt diferents han sigut els guardonats al llarg d’estos anys. Des del Pare Vicent Faus al CEIC Alfons el Vell, passant per l’Associació de Malalts d’Alzheimer, Joan Climent, el Col·lectiu de Mestres de La Safor, la Plataforma pels Pobles de La Safor o la Plataforma cívica Carretera No!, d’Oliva.

Enguany, l’Executiva Comarcal del BLOC, ha decidit atorgar el VIII Premi Abril al Col·lectiu Obertament, que es composa de persones creatives afectades per una malaltia mental greu, que utilitza diferents manifestacions artístiques com a forma d’expressió, comunicació i acció social.

Opine que premiar Obertament ha estat tot un encert. Ja vaig tindre l’oportunitat de felicitar-los efusivament en la meua intervenció en l’acte d’entrega del premi, celebrat el divendres passat a la Casa de la Marquesa de Gandia, en un saló ple de gent del BLOC, d’amigues i amics d’Obertament, de la gent del propi col·lectiu i públic en general. Ens acompanyaven l’alcaldessa de Palma, els alcaldes d’Almoines, Potries i Xeresa i regidors i regidores de quasi tots els pobles de la comarca. A l’acte, molt emotiu, les persones d’Obertament ens van mostrar tot el seu art: hi van haver cançons, poesia, piano, i vam poder vore el llibre i les dues agendes que ja tenen al carrer sobre els pobles i racons de la comarca. Ens ofereixen un producte molt digne, culturalment parlant, i molt arrelat al nostre territori.

Però premiar Obertament, es premiar també les persones que aposten per l’associacionisme, per la col·laboració i per la reivindicació. I este és el model de societat que volem: una societat de persones lliures i iguals, que tinguen els mateixos drets i deures independentment del seu sexe, del seu origen geogràfic, de la seua religió o de les seues capacitats físiques, psíquiques o sensorials; de dones i d’homes crítics, que treballen per superar qualsevol mena de barrera, d’injustícia o de discriminació.

Crec sincerament que el nostre partit s’enforteix, es cohesiona i es fa més útil cada vegada que organitza un acte com este.

RODALIES

Els pressupostos generals de l’estat porten anys de governs del PSOE, però també del PP, incloent una xicoteta partida per fer “estudis informatius” de la línia de ferrocarril entre Gandia i Dénia, una reivindicació històrica de les comarques de La Safor i La Marina que continua bloquejada per la manca de voluntat política del govern central i del govern valencià, i dels partits que els sostenen, el PSOE i el PP.

El Gandia-Dénia és només un exemple, perfectament aplicable al tren Castelló-Vinaròs i a la pèssima situació en què es troba la línia entre Xàtiva i Alcoi. Per a PP i per a PSOE hi ha altres prioritats: allò que anomenen “grans infrastructures”, és a dir la xarxa de trens d’alta velocitat, amb un costos econòmics elevadíssims, amb un impacte ambiental enorme però, això sí, amb una repercussió mediàtica espectacular.

Nosaltres apostem perquè el País Valencià tinga comunicacions ràpides i eficaces per ferrocarril amb Europa, amb el centre de la Península i amb Catalunya, però això no pot ser incompatible amb la construcció d’una xarxa de trens de rodalia que garantisca la mobilitat en les àrees metropolitanes i entre els diferents pobles; una xarxa que permetrà la progressiva reducció del trànsit rodat i que tindrà, per tant, un cost ambiental molt baix.

Apostem, també, perquè la xarxa de rodalies siga gestionada per la Generalitat, perquè és la millor forma per integrar-la en plans de mobilitat més amples que incloguen també la xarxa de FGV, les rutes urbanes i metropolitanes d’autobús etc.

Ara el PP valencià vol demanar al govern central del PSOE la transferència d’esta competència, però el que és cert és que ni uns ni altres han invertit un sols euro en la millora dels trens de rodalies ací al nostre país.

El PAÍS VALENCIÀ I ESPANYA

En els darrers temps, per motius ben diversos, la Constitució espanyola s’ha convertit en protagonista indiscutible de l’actualitat política, bé per plantejar-ne la seua reforma, o bé –en la majoria dels casos– per convertir-la en un fre per a tots aquells que plantegem avançar cap a un altre model d’organització de l’estat espanyol. Des d’una òptica nacionalista i valenciana la Constitució de 1978 no ens deixa gens satisfets i creiem necessària una reforma en profunditat de la Carta Magna perquè garantisca la plurinacionalitat de l’estat i, per tant, que el poble valencià puga exercir el seus drets polítics com a nació.
L’estat espanyol és, a pesar de l’exaltació que alguns fan de la descentralització autonòmica, un dels països més centralitzats d’Europa, i això es nota especialment als mitjans de comunicació. En el nostre cas, fora de la televisió i ràdio públiques valencianes, de la premsa escrita –bàsicament provincial– o dels mitjans d’abast local i comarcal, la major part de la informació política de la ciutadania valenciana prové de les institucions centrals de l’estat. Per dir-ho més clar: el Parlament espanyol o el Govern central són millor coneguts pels valencians i valencianes que les nostres Corts o el Consell, i això com a conseqüència d’un context comunicatiu fortament centralitzat.
Però a més de l’oportunitat mediàtica, no hi ha cap mena de dubte que bona part de les decisions que afecten la vida quotidiana de la nostra ciutadania es prenen a Madrid. De fet, moltes més de les que nosaltres voldríem: dels Pressupostos Generals de l’Estat depén el finançament de la Generalitat; a Madrid es dissenyen les principals infrastructures; el govern de l’estat pren decisions en relació a ports i aeroports, defensa, costes, presons, seguretat etc.
És el nostre compromís treballar per la construcció d’un estat plurinacional, plurilingüe, on la solidaritat no siga una excusa per espoliar el nostre país sense tan sols conéixer que aportem i que gaudim o que ens manca en cadascun dels territoris, amb un marc legal suficientment obert com per garantir el dret d’autodeterminació de les nacions que el formen i, a més, un estat respectuós amb el medi ambient, amb els drets civils i amb la pau com a nucli central de les relacions internacionals.

ARRELAR I CRÉIXER

El 14 de juny d’enguany, el BLOC celebrarà una Conferència Nacional, al Palau de Congressos de València, sota el lema “Estratègia 2011: arrelar i créixer”. La Conferència Nacional és un esdeveniment arreplegat als Estatuts del BLOC, i es convoca per tractar temes sectorials o programàtics, i en cap cas pot canviar la línia política aprovada als Congressos del nostre partit.

Eixe dissabte, dedicarem tot el matí a discutir i analitzar les conclusions que haurem extret de les reunions de tots el nostres col·lectius locals, que debatran sobre tres eixos estratègics: organització i funcionament intern, comunicació política i imatge pública i discurs i posicionament estratègic. També parlarem de bones pràctiques polítiques, i ho farem a través de l’experiència exitosa de tres municipis de distinta grandària: xicotets, mitjans i grans. Per la vesprada, en una taula rodona amb representants d’alt nivell del partits nacionalistes de l’estat, amb representació al parlament espanyol, parlarem de “Nacionalismes i bipartidisme a l’Estat Espanyol”, un tema que preocupa, i molt, als distints partits nacionalistes, després de l’alt grau de bipartidisme que s’ha produït en les passades eleccions generals. Tots hem de resituar les nostres estratègies i el BLOC farà d’amfitrió d’esta primera posada en comú.

Davant de la Conferència Nacional tenim una oportunitat immillorable per fer un salt qualitatiu en la permanent reflexió col·lectiva que ens ha de dur a optimitzar les eines que tenim al nostre abast per defensar el nostre projecte polític. Una profunda reflexió i un ric intercanvi d'experiències personals i col·lectives que hauran de servir per orientar encertadament el projecte polític del BLOC.

En els darrers anys, el BLOC ha posat en marxa una nova cultura organitzativa, expressada amb el concepte de “Política des de baix cap dalt”, amb la qual hem tractat d'establir un diàleg fluid amb la societat i molt especialment amb les nostres bases socials, les del valencianisme progressista. Mitjançant iniciatives com ara els Sopars de Dinamització, les reunions amb l'electorat, la realització d'enquestes internes o les auditories de funcionament dels col·lectius locals, hem obtingut una valuosa informació que no només esdevé una potent i nítida radiografia del BLOC, sinó que ha estat, al mateix temps, una dinàmica molt profitosa per al disseny de la nostra proposta política. Una experiència amb la participació de la militància, els simpatitzants i l'electorat que cal potenciar encara amb més força per tal d'aprofitar les oportunitats i salvar els riscos que es deriven dels nostres punts forts i d'aquells més febles que s’hi han detectat.

Espere que la Conferència Nacional servisca per aconseguir nous i exitosos objectius, i això només serà possible amb la participació de tots i totes, militants i simpatitzants del BLOC.

EDICIONS BROMERA

Enguany fa 8 segles del naixement de Jaume I, el rei que va decidir que esta franja de terra que s’estén entre l’Ebre i el Segura es convertira en un país independent i que s’anomenara Regne de València. Fa 770 anys que eixe Regne va iniciar la seua vida pròpia, amb les seues pròpies lleis, privilegis i institucions. Ara fa justament 301 anys que Felip V va començar a passar a foc les nostres llibertats nacionals. I fa uns quants dies la Fundació Jaume II, encarregada de la gestió del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, ens va prohibir al BLOC celebrar l’acte d’entrega dels Premis Llibertats Nacionals dins del recinte.
El PP, el mateix partit que va defensar que en el nou Estatut es declarara el Monestir de la Valldigna com a “referent cultural i d’identitat del poble valencià” ens nega el dret a utilitzar-lo com a marc per a l’entrega d’uns premis que volen reconéixer justament això: una entitat que treballa per la identitat i la cultura del nostre país, l’editorial BROMERA.
Com a saforenca i valenciana, vaig celebrar moltíssim que es reconeguera el valor històric, patrimonial i simbòlic del Monestir de la Valldigna, i que això s’haja desenvolupat en una llei específica. Però amb legislar no n’hi ha prou. Els monuments estan per ser gaudits, per ser estudiats, per ser visitats i per ser utilitzats per la societat civil. Però clar, ells, els del PP, això no ho entenen, i si ens encantem convertiran el Monestir de la Valldigna en un parc temàtic com Terra Mítica.
Premiar BROMERA era un deute pendent de la nostra organització. Any rere any hem assistit al lliurament dels Premis Ciutat d’Alzira, un referent indefugible en el calendari cultural i literari del nostre País, i des del BLOC, tant a les Corts com als centenars d’ajuntaments on tenim presència, hem donat suport decidit a la Fundació Bromera per al foment de la lectura, una feliç iniciativa que ompli un buit lamentable, el buit en política cultural i en política lingüística al qual ens ha portat el govern del PP.
Per tot això, i per les acurades edicions, i pel treball en favor de la literatura infantil i juvenil, i per haver transmés l’estima per la lectura i per la nostra llengua a tants valencians i valencianes. Per tot això mereixia el premi des de feia molt de temps.
Però enguany, l’Any Jaume I, ens ha ofert el magnífic llibre preparat per Antoni Furió sobre el Rei Conqueridor; i l’any passat ens va oferir la magnífica obra de Joan Francesc Mira sobre la Batalla d’Almansa, i en altres ocasions ens ha apropat als Borja, i a la ciutat de València, i a Ausiàs March, i a l’Albufera, i a la nostra cuina i als nostres paratges naturals.
Per tot això vam considerar que la millor manera de recordar Jaume I i, al mateix temps, d’homenatjar Bromera pel seu treball de tants anys, era concedint-los el Premi Llibertats Nacionals, que vam entregar dissabte a les portes del Monestir.

Perquè nosaltres, a diferència d’ells, entenem que la cultura descansa sobre la llibertat, sobre la diversitat, sobre la creativitat. Nosaltres, a diferència d’ells, no censurem, ni prohibim fer actes, ni ens neguem a donar subvencions per a les Trobades. Nosaltres, a diferència d’ells, ens estimàvem el Monestir de la Valldigna quan la desídia del PP, i del PSOE, el va deixar en una situació de pràctic abandonament. I nosaltres, en definitiva, a diferència d’ells, entenem que la nostra història s’ha de conèixer, s’ha d’estudiar i s’ha de respectar, i això només és possible d’una manera: llegint.

EL VALENCIÀ ÉS FUTUR

El dijous passat vaig assistir, en representació del BLOC, a la roda de premsa que oferia Escola Valenciana, a la seu del Consell Valencià de Cultura, per presentar les Trobades 2008. El BLOC no falta mai a esta convocatòria, ja que per nosaltres Escola Valenciana és una de les entitats cíviques més importants del nostre país. Tot el treball que fan a favor de la recuperació de la nostra llengua a l’escola, però també preocupant-se pel seu ús social, és impagable.
Enguany, les Trobades fan 23 anys i es celebrem amb el lema “el valencià és futur”. Diego Gómez, president de l’entitat, va explicar que amb este lema “es vol transmetre un missatge en positiu, una declaració d’intencions, convençuts que l’aposta de l’entitat per promoure la nostra llengua en diversos àmbits està donant els seus fruits, davant l’escassa política lingüística del govern valencià”. Té tota la raó. 25 anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, a hores d’ara no existeix la Direcció General de Política Lingüística, i no parlem ja d’una Oficina de Drets Lingüístics, ambiciosa proposta que presentarà Escola Valenciana al mes de novembre, tot coincidint amb la data de l’aniversari de la LUEV.
Gómez va dir que estava convençut que si el Rei Jaume I visquera ara, aniria a les Trobades amb la samarreta de la festa per la llengua. Segur. I ben probablement hauria ajudat a l’entitat a celebrar-les, no com el govern valencià, que no les subvenciona. El PP s’omple la boca de paraules grandiloqüents, vol demostrar la seua gran valenciania, però no dóna suport a la manifestació més important, a favor de la nostra llengua, que es celebra al País Valencià. Els importa poc el valencià, al govern de Camps. A més de gastar-lo poc, i alguns i algunes, gens, manifesten un gran menyspreu pel nostre tret cultural més important, com demostra l’absència del Conseller Font de Mora en el ple de les Corts on havia de respondre a una pregunta del BLOC sobre el tema de les ajudes a les Trobades.
Tots i totes els que som usuaris del valencià, els que volem viure en la nostra llengua, en tots els àmbits en els que ens relacionem ací a la nostra terra; que volem que el valencià siga una eina d’enteniment, de comunicació, de coneixement, i no font de crispació i conflicte; tots i totes, de segur ens anirem trobant en alguna de les 19 Festes per la Llengua organitzades esta primavera per Escola Valenciana. Un plaer.

TIBET LLIURE

Amb ocasió dels Jocs Olímpics de Beijing que tindran lloc l’agost d’enguany, s’han produït una série de manifestacions de gent a favor de l’alliberament de l’ocupació i domini de Xina cap al Tibet. S’ha aprofitat el recorregut de la torxa olímpica per les principals ciutats del món, per expressar la ironia que significa que els jocs de la Pau siguen organitzats per un país que manté una ocupació militar en esta regió, des de fa molts anys.

El Tibet és una regió autònoma del Sud-oest de Xina, enclavada en l’Àsia Central, i la seua capital és Lhasa. Està a més de 4500 mts d’altura i envoltat de les serralades més grans del món : al Tibet és troba l’Everest fent frontera amb Nepal. La població és en una gran majoria budista, encara que el religiosos han disminuït des de l’ocupació xinesa. La llengua majoritària és el tibetà. En l’actualitat, la zona pateix una opressiva dominació per part de la Xina, i cap país estranger ha reconegut el govern en l’exili del Dalai Lama.

El que si pareix ser cert és, que si be les condicions de vida del Tibet han millorat considerablement baix el règim xinés, la Revolució Cultural (1966-1976) i l’actual i contínua immigració de xinesos, han erosionat seriament la cultura i les tradicions d’este poble i violat sistemàticament els drets humans dels tibetans que expressen el seu descontent cap l’ocupació xinesa.

El mes de març passat, es va desencadenar una revolta de la que no es coneixen molt be ni el número de víctimes, ni el motius concrets, ara, de les protestes. Xina, durant estos successos, va expulsar als mitjans de comunicació internacionals del Tibet, pel que es desconeix amb exactitud el grau de repressió portat a cap per l’exèrcit xinés. El Partit Comunista xinés va dir que “aplacaria” als manifestants i va enviar prop de sis mil militars a la zona. Les últimes imatges de televisió, mostraven tancs entrant en Lhasa, la capital.

Ara, la Xina diu que al Tibet existeix una dictadura religiosa, per justificar les seues actuacions. Estic d'acord amb la necessitat de secularitzar el règim polític tibetà, estic d'acord que el cap de l'estat tibetà no ha de ser un líder religiós, estic d'acord que en tot això els que més pateixen són els habitants del Tibet... Però que això ho diga la Xina, ja fa gràcia!. I, sobretot, que la manera d'imposar eixa suposada democràcia "à là chinoise" siga procedint a l'extermini cultural del Tibet i a la deliberada emigració massiva cap a les regions tibetanes per deixar els indígenes en minoria, em sembla escandalós.

Igual d’escandalós que el silenci d'Europa occidental, tan interessada a mantindre un règim com el xinés, que és el somni de tot bon capitalista: un règim liberal en allò econòmic, però dictatorial en allò polític, cosa que garanteix que els milions de xinesos i xineses que ens fan les samarretes de Zara o les espardenyes de Nike no s'afiliaran a cap sindicat, ni faran cap vaga, ni plantejaran cap alternativa política; senzillament, no poden fer-ho (dumping social, se'n diu d'això).

APROFUNDINT EN LES DADES

En primer lloc, vull agrair les aportacions constructives que s'han fet als comentaris sobre els resultats electorals. Treballar amb dades sempre és positiu i, a partir d'elles, podem entendre més coses; encara que no totes, és veritat. Vull, però, fer algunes matisacions, en el sentit d'aprofundir en les dades.

1. No crec que el centre siga el lloc per on puga créixer el BLOC. De fet, vull recordar que les eleccions de 2003 no van suposar un creixement significatiu del BLOC: vam passar d'uns 102.000 a uns 114.000, i d'un 4.6% a un 4.8%. En aquelles eleccions vam experimentar un canvi important de votants: vam guanyar per un costat, però en vam perdre per l'altre. Segons l'enquesta de juny de 2007, només al punt 5 de l'escala ideològica (el centre), se situa, més o menys, un 26.2% de la població valenciana. Però és una població que es distribueix, al mateix temps, d'una manera determinada segons la seua identitat. I, segons les dades disponibles, només un 2% dels valencians i valencianes es definirien com a valencianistes i de centre: per tant, no hi ha tant per on créixer.

2. A les eleccions de 2003, segons l'enquesta postelectoral 2519 del CIS, el BLOC va aconseguir fidelitzar aproximadament un 78% del seus votants de 1999: va perdre, més o menys, un 20% de votants. Que va canviar per altres de nous, procedents de votants de primera vegada i d'antics votants d'UV. A les eleccions de 2007, segons l'enquesta postelectoral 2714 del CIS, el BLOC va aconseguir fidelitzar a Compromís aproximadament un 90% dels seus votants i es va aconseguir atreure més antics votants del PSOE que en 2003; EU, però, va perdre, més o menys, un 33% dels seus antics votants. Així, en les autonòmiques de 2007, el BLOC ha aconseguit, en termes generals, una fidelització de votants, com mai abans l'havia aconseguida.

3. Segons les dades disponibles en eixe estudi 2714 del CIS, la composició ideològica del votant del BLOC no ha canviat gaire amb l'estratègia del Compromís; de fet, el votant mitjà de Compromís se sembla més al votant mitjà del BLOC que no al d'EU. El votant mitjà de Compromís el 2007 se situa ideològicament en el 3.14, i al BLOC el situa al 3.27 i a EU al 2.89. Amb Compromís obtenim el tros més gran en el 4 i en el 3, i no hem perdut la nostra presència en el 5. La distribució ideològica del vot de Compromís, segons la mateixa base de dades, és:

4. Clar que la percepció social del BLOC ha canviat! Però no ho ha fet entre els propis votants, sinó entre els d'altres partits: pense que no era bona cosa que, el 2005, els votants del PSOE situaren el BLOC en el 5.00 (quan els propis votants socialistes se situaven al 3.87), o els d'EU ens situaren en el 4.62. Ara uns i altres ens situen una mica per damunt del 3. Són els votants del PP, els que ens situen quasi a l'extrema esquerra i fan que la mitjana de posició ideològica global del BLOC baixe tant. Els resultats de les eleccions generals de 2008 no han canviat aquesta situació i no pot provocar una avaluació negativa de l'estratègia amb el Compromís i Iniciativa. Si alguna cosa ens diuen els resultats del 9M és que quan unes eleccions es convoquen en clau espanyola, els electors voten en clau espanyola. I les reflexions més productives les traurem de preguntar-nos per les millors estratègies, no per les millors ideologies, per arribar a una societat tan espanyolitzada com la valenciana.

EUSKADI

Ha estat una setmana de vacances, entre Falles i Setmana Santa, i hem aprofitat per fer una escapada de cinc dies al País Basc. Quin país més bonic!. Ens hem estat a Donostia, al bell mig del seu centre històric, i des d’allí hem fet viatges per la costa, inclosa la que està a França, fins a Biarritz; i la de l’altra part , Zarautz, Getaria, per provar l’exquisit “cogote” de lluç fet a la brasa, Lekeitio, fins arribar a Gernika , on ens vam trobar un autobús de valencians, amb gent coneguda: Pep Cortell, del BLOC de Sueca que els feia de guia, Paco Garcia i família, del BLOC de València, Enric Crespo, d’Iniciativa, Pepe i Mar. Vam vore junts la Sala de Juntes i ens vam fotografiar davant del roure vell. També l’Euskadi dels pobles de l’interior, Bergara, Oñati, Idiazabal, Arrasate..., han estat objecte de la nostra atenció. Quin país més verd! Ara, que ja poden: va ploure molt. El clima és el preu que paguen per tindre tanta aigua.

El viatge també ha estat gastronòmic i venim satisfets del peix i del marisc del Cantàbric-Kantauri, de la carn de l’interior, dels pinxos de les Jatetxea de Donostia... I del vi, inclòs el Txacoli. L’últim dia de la nostra estada, es celebrava l’Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria Basca, que enguany ha tingut especial rellevància pel moment polític en que es troba l’Estat Espanyol i els possibles pactes que es poden donar entre el PSOE i el PNB.

Hem vingut amb energies renovades. Ara toca posar-se a treballar per tal d’organitzar un bon debat i una bona Conferència Nacional, al si del BLOC, que li done participació als homes i dones del nostre partit, però també a totes aquelles persones de la societat civil valenciana que hi vulguen aportar alguna cosa. El projecte polític del valencianisme progressista , que significa el BLOC, de segur que sabrà articular la manera de rebre el màxim nombre d’aportacions i plasmar-les en la seua realitat política del dia a dia. Tenim l’obligació de cohesionar eixe espai, que a este país nostre vol una política diferent a la que fan PP i PSOE, i que el País Valencià compte.

PARLEM-NE

La ciutadania té el dret a exigir que el seu vot siga útil per dur a la pràctica les polítiques que afecten el seu benestar general. I, en el procés electoral, la percepció d'esta utilitat és central en la decisió final del vot.
El Partit Popular fa molts anys que és el partit hegemònic del sistema polític valencià: des de les Generals de 1993, fa 15 anys, ha guanyat amb molta diferència totes les eleccions que s'han celebrat al País Valencià. I quan, el 2004, semblava que el cicle anava tancant-se, arriba el 2007 i la distància entre el PSOE i el PP s'amplia. El PP va guanyar les Generals al País Valencià abans que a Espanya; i mentre a Espanya el PSOE ja ha guanyat dues eleccions, al País Valencià la distància a favor del PP s'amplia.

El votant mitjà del BLOC a les Eleccions Autonòmiques, incloses les de 2003, és un votant que, en una escala ideològica de l'1 al 10 (on l'1 és l'extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta), se situa al voltant del 3,2. Per tant, el votant mitjà del BLOC a les eleccions on millors resultats obtenim és un votant valencianista d'esquerra (a les municipals el votant mitjà del BLOC es modera una mica i se situa al voltant del 3,5). En este eix ideològic, el votant mitjà d'EU se situa al voltant del 2,9. Este eix ideològic és el que bàsicament visibilitza la societat valenciana i esta proximitat entre votants es la que va aconsellar els acords que conformaren Compromís pel País Valencià a les Autonòmiques de 2007. És cert, i n'érem conscients, que el votant mitjà del BLOC se situa bastant allunyat dels votants mitjans de tota la resta de partits polítics valencians. I quan dic tota la resta és tota la resta. Cap altre votant manifesta un nivell tan elevat d'identitat valenciana com el del BLOC; i, precisament, el votant mitjà d'EU s'expressa amb una identitat espanyola bastant nítida. És esta distància identitària la que ens ajuda a entendre els resultats de Compromís a les Autonòmiques de 2007. Però, no ens enganyem. El votant mitjà de Compromís és més pròxim al votant mitjà del BLOC que no al d'EU. La pèrdua de vots de la suma va ser deguda de manera destacada a la fugida d'antics votants d'EU que no votaren a Compromís. Així ens ho diuen les dades, i així ho ha entés també Iniciativa del Poble Valencià, conformada per la gent més valencianista d'EU: altrament no hagueren donat el pas d'escindir-se d'EU per entendre's, que no fusionar-se, amb el BLOC; i conformar un espai electoral de progrés social valencianista. Un espai polític de progrés social valencianista que el PSOE és incapaç d'oferir al País Valencià, perquè no forma part del seu projecte modernitzador d'Espanya. I és la conformació d'eixa política de progrés social valencianista l'única capaç de guanyar vots en el terreny tradicionalment ocupat pel PSOE.

Davant unes Eleccions Generals, al votant mitjà del BLOC, valencianista i d'esquerra, li espanta la possibilitat de tindre un govern del PP, no només a la Generalitat, sinó també a l'Estat: es tracta del votant més crític amb el PP, més crític encara que els votants d'EU (que comparteixen l'espanyolitat amb el partit de la dreta). Així, davant el dubte generat per una campanya presidencialista, promotora del bipartidisme i la por, el votant mitjà del BLOC a les autonòmiques i municipals vota PSOE, per a evitar l'arribada d'un govern del PP també a Madrid, les polítiques del qual se situen a les antípodes de les seues preferències ideològiques i identitàries.

La proposta electoral BLOC-INICIATIVA-VERDS no ha tingut el temps suficient de maduració i treball de base, ni evidentment la projecció mediàtica necessària per competir a unes eleccions com les Generals, en les que els votants han pogut vore més sovint la Rosa Díez, entrevistada per diverses cadenes espanyoles, que als nostres candidats.

El BLOC té el repte de fer arribar el seu ideari valencianista i de progrés a la societat valenciana, i sobretot a aquell sector més permeable a les nostres propostes.

El BLOC fa política valencianista tots els dies i en tots els llocs on està present, als Ajuntaments i a les Corts valencianes. Si és així, ¿perquè els valencians i les valencianes no perceben al BLOC com l'opció que més útil pot ser als seus interessos?. De tot açò haurem de parlar també en la Convenció que celebrarem pròximament. D'eixe debat hauria d'eixir un posicionament polític clar del BLOC i aclarir la manera de dur-lo a terme.

A pesar dels desastrosos resultats que vam obtindre el passat 9M, veig amb optimisme el futur del nacionalisme valencià. El BLOC és una organització forta, bastant ben distribuïda territorialment (amb el dèficit de les zones castellano-parlants), amb lideratges forts a nivell local i comarcal, que puja de militants i simpatitzants i que, de segur, sabrà trobar el millor camí per tal de consolidar-nos com la força política que necessita este país.

Voleu dir que entre tots i totes no ho podem aconseguir?. Crec que si.

Dit això, pense que hem de començar a reforçar el partit. I reforçar vol dir liderar. Tenim molt bona gent que està fent molt bona faena al territori. Segurament, sense aquesta xarxa i el treball que s'està fent, els resultats electorals haurien estat pitjors. Ens espera una faena intensa i estem a temps de rectificar en allò que considerem necessari i reforçar allò que ja fem be.

Parlem-ne. Ara, només passen les vacances de Falles i Setmana Santa comencem, tranquil·lament, a debatre entre nosaltres, sense apriorismes, ni manies. Hem de millorar en moltes coses, aprendre dels errors, i consensuar una fulla de ruta que ens duga a l'èxit electoral al 2011.

RESULTATS ELECTORALS

Font: Ministeri Interior

Al resultats es pot vore com excepte el PSOE i el PP, la resta de forces polítiques rellevants han patit retrocessos en vot absolut, i en percentatge, respecte a 2004, excepte BNG i NaBai que aconsegueixen estabilitzar-se.
El creixement és sobre tot del PP, que ha guanyat més de 400.000 vots i 4 punts percentuals, ja que el del PSOE és molt discret. NaBai guanya algun vot, com BNG, però els percentatges es mantenen pràcticament.
Així doncs, hem assistit a una concentració generalitzada del vot.
BLOC-INICIATIVA-VERDS es troba dintre de la tònica general, amb una pèrdua relativa de vot (27%) similar a la del PNB (28%), IU (25%), CC (30%) o Aralar (22%).
La victòria del PSOE em sembla ‘pírrica’ a la vista del cost que ha tingut, amb la pèrdua de 5 diputats d’ERC, 3 diputats d’IU-ICV, 1 diputat del PNB, 1 diputat de CC, 1 d’EA i 1 de la CHA. És a dir, s’han canviat 12 diputats que donaven suport al govern Zapatero, per 5 diputats del PSOE i 1 de CiU; més 5 diputats del PP i 1 de UPyD (Rosa Díez), que no li’n donaran. En total, el progrés i la diversitat està pitjor que estava.
Al País Valencià, però, el passeig del PP continua. L’esforç de traspàs de vots del valencianisme i l’esquerra cap el PSOE no ha servit per evitar, ni reduir, la victòria del PP al País Valencià. El PP ha passat de 1.242.800 vots (47%) en 2004, a 1.411.052 vots (52%) a tot el País Valencià. Uns resultats històrics. Torna a guanyar: uns 170.000 vots respecte a G-2004 i uns 140.000 respecte a A-2007 (que ja fou un resultat exagerat); en percentatges guanya uns 5 punts percentuals respecte a 2004. Mentrestant, el PSOE perd vots, uns 14.000 i, també, 1.6 punts percentuals.
El comportament dels resultats d’EU i del BLOC-INICIATIVA-VERDS encaixen perfectament en la tendència general mostrada pels resultats a la resta d’Espanya per forces de característiques similars.

AVANÇA LA CAMPANYA

Ja hem passat l’equador de la campanya electoral i estic contenta de com van les coses. Tots els actes de la nostra coalició, BLOC-INICIATIVA-VERDS, estan plens de persones interessades en les nostres propostes. Ho he pogut comprovar personalment a Gandia, Sueca, en l’acte del Compromís amb la Música en valencià, a Llíria, i ahir a València en l’acte central de la campanya.

La sala gran del Complex Esportiu La Petxina es va quedar xicoteta, estava plena de gom a gom, i fora, a través d’una pantalla, seguien l’acte les persones que no havien pogut entrar-hi. En total, més d’un miler de persones ens aplegàrem anit a València per sentir als nostres candidats i candidates. La música d’Enric Casassús va començar, i la intervenció d’Isaura Navarro va acabar un acte que ens dóna ànims per encarar, amb força, la recta final de la campanya electoral.

La nostra coalició trenca l’agenda política al bipartidisme que ens volen imposar en esta campanya. El bipartidisme és una amenaça a la qualitat de la democràcia al conjunt de l’Estat, i és especialment greu al nostre país, perquè és ací, més que en altres llocs, on les coincidències entre PP i PSOE són majors: en el model d’organització territorial, basat en les províncies i no en les comarques; en el model urbanístic, que es fonamenta en la depredació dels recursos naturals; en la marginació de la nostra llengua; en la negativa a publicar les balances fiscals; en el manteniment de l’antidemocràtica barrera electoral; en un disseny radial de les infrastructures que no té en compte les especificitats de la nostra economia, la nostra població i el nostre medi ambient...La millor prova d’eixa coincidència de projectes entre el PP i el PSOE la vam tindre en l’aprovació de “l’Estatut de la vergonya”, un estatutet que ens condemna a ser una “comunidad” de segona divisió i que va ser aplaudit per tots els diputats valencians al Congrés dels Diputats, amb una sola excepció: la diputada Isaura Navarro. Ella va ser l’única veu dissonant, l’única que va demostrar que el País Valencià existeix més enllà de la trista Comunidad Valenciana imposada pels partits centralistes.

La nostra coalició, la de BLOC-INICIATIVA-VERDS, té propostes, valors i idees per fer que el nostre futur, els de tots els valencians i totes les valencianes, siga més sostenible, solidari i

just.

_Per cert, estic també contenta perquè he superat les 100 entrades al meu blog. De fet, acabe d'adonar-me que esta entrada és la que fa 101. Gràcies a tots i totes els que ho feu possible amb les vostres visites, lectures i comentaris._