TIBET LLIURE

Amb ocasió dels Jocs Olímpics de Beijing que tindran lloc l’agost d’enguany, s’han produït una série de manifestacions de gent a favor de l’alliberament de l’ocupació i domini de Xina cap al Tibet. S’ha aprofitat el recorregut de la torxa olímpica per les principals ciutats del món, per expressar la ironia que significa que els jocs de la Pau siguen organitzats per un país que manté una ocupació militar en esta regió, des de fa molts anys.

El Tibet és una regió autònoma del Sud-oest de Xina, enclavada en l’Àsia Central, i la seua capital és Lhasa. Està a més de 4500 mts d’altura i envoltat de les serralades més grans del món : al Tibet és troba l’Everest fent frontera amb Nepal. La població és en una gran majoria budista, encara que el religiosos han disminuït des de l’ocupació xinesa. La llengua majoritària és el tibetà. En l’actualitat, la zona pateix una opressiva dominació per part de la Xina, i cap país estranger ha reconegut el govern en l’exili del Dalai Lama.

El que si pareix ser cert és, que si be les condicions de vida del Tibet han millorat considerablement baix el règim xinés, la Revolució Cultural (1966-1976) i l’actual i contínua immigració de xinesos, han erosionat seriament la cultura i les tradicions d’este poble i violat sistemàticament els drets humans dels tibetans que expressen el seu descontent cap l’ocupació xinesa.

El mes de març passat, es va desencadenar una revolta de la que no es coneixen molt be ni el número de víctimes, ni el motius concrets, ara, de les protestes. Xina, durant estos successos, va expulsar als mitjans de comunicació internacionals del Tibet, pel que es desconeix amb exactitud el grau de repressió portat a cap per l’exèrcit xinés. El Partit Comunista xinés va dir que “aplacaria” als manifestants i va enviar prop de sis mil militars a la zona. Les últimes imatges de televisió, mostraven tancs entrant en Lhasa, la capital.

Ara, la Xina diu que al Tibet existeix una dictadura religiosa, per justificar les seues actuacions. Estic d'acord amb la necessitat de secularitzar el règim polític tibetà, estic d'acord que el cap de l'estat tibetà no ha de ser un líder religiós, estic d'acord que en tot això els que més pateixen són els habitants del Tibet... Però que això ho diga la Xina, ja fa gràcia!. I, sobretot, que la manera d'imposar eixa suposada democràcia "à là chinoise" siga procedint a l'extermini cultural del Tibet i a la deliberada emigració massiva cap a les regions tibetanes per deixar els indígenes en minoria, em sembla escandalós.

Igual d’escandalós que el silenci d'Europa occidental, tan interessada a mantindre un règim com el xinés, que és el somni de tot bon capitalista: un règim liberal en allò econòmic, però dictatorial en allò polític, cosa que garanteix que els milions de xinesos i xineses que ens fan les samarretes de Zara o les espardenyes de Nike no s'afiliaran a cap sindicat, ni faran cap vaga, ni plantejaran cap alternativa política; senzillament, no poden fer-ho (dumping social, se'n diu d'això).