INVESTIDURA

Esta setmana s’ha celebrat el Ple de les Corts Valencianes on s’ha produït el Debat d’Investidura del nou President de la Generalitat Valenciana.
El que podíem esperar d’un plenari d’estes característiques és que el candidat a la Presidència explicara el seu programa de govern per als propers quatre anys i els grups de l’oposició opinaren i feren propostes alternatives, per tal que, entre tots, aclariren als valencians i valencianes quines coses faran per nosaltres els nostres governants.
Però, ai!, no és això el que va passar. El debat va estar buit de continguts: el candidat Camps es va limitar a dir que som els millors del món mundial i que el seu programa de govern és el programa que el Partit Popular va presentar a les eleccions. Tot el demés va ser un míting ple de prepotència i xuleria per part del candidat del PP, que fins i tot es va atrevir a dir-li a l’oposició el que havia de fer.
Camps va anar sobrat a eixe debat. Sobrat, amb la força que li dóna la seua aclaparadora majoria absoluta, i amb un absolut menyspreu per les altres opcions polítiques presents al Parlament Valencià i que han sigut votades per milers de valencians i valencianes.
Si alguna cosa va posar de manifest la sessió del dilluns, va ser que Camps està més pendent de Madrid i de l’estratègia de Rajoy que de les necessitats del poble valencià. I que la campanya electoral de les generals ha començat per al PP valencià.
Hui, ara mateix, s’està fent la sessió d’investidura de Francisco Camps com a President de la Generalitat Valenciana. En l’hemicicle sonarà l’himne valencià al piano, però no es farà cap declaració institucional sobre el 300 aniversari de la pèrdua dels nostres Furs, tal i com va proposar el BLOC.

NIT DE SANT JOAN

El solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, és el 21 de juny, i a molts indrets es celebra que l’estiu ja ha arribat. Els rituals són diversos, segons on estiguem.
Ací a les nostres terres, el celebrem la nit de Sant Joan. I al meu poble, Oliva, significa la inauguració oficial de la temporada estiuenca i de la platja com a espai físic. Els xiquets i xiquetes han acabat l’escola i eixe cap de setmana moltes famílies es desplacen a viure al barri marítim , que està a dos kms, per passar tres o quatre mesos. I ho celebrem, fent les fogueres i botant-les, tirant coets, fent correfocs i una revetlla amb un grup de música.

Ahir, els meus nebots Raimon i Júlia amb dos amiguets, Sergi i Carles, es van passar la vesprada buscant material per poder fer la foguera a la nit, a la vora de la mar. Després d’un sopar d’entrepans a la casa de la platja del meu germà i la meua cunyada, anàrem a fer la foguera a l’arena.

La platja anava ja il·luminant-se amb les flames, que s’enlairaven en una nit esplèndida. Molta gent, en grups, feia la seua foguera i la botava. Nosaltres, també. A les 12 de la nit, com mana la tradició, ens vam arremangar els pantalons i vam anar a banyar-nos els peus, a botar les ones d’escuma blanca. I vam demanar, cadascun de nosaltre, un desig; en silenci, per tal que es complesca. Els xiquets, que poden amb tot, van acabar donant-se un bany nocturn a la mar.

Després, vam arreplegar-ho tot per deixar l’arena en bones condicions.

Esta festivitat de Sant Joan és, també, una prova de civisme. No és tolerable l’estat en el que es queden les platges després d’una nit de festa., quan allò més fàcil és que cadascú arreplegue les seues deixalles. Eduquem els menuts, donant exemple els majors, demostrem que festa i civisme són compatibles.

CORTS I AJUNTAMENTS

Esta setmana s’han constituït les institucions valencianes sorgides de les eleccions del passat 27 de maig. El dijous dia 14 ho feien les Corts, i el dissabte 16 els Ajuntaments.
Pel que fa a les Corts, on el Partit Popular té una cómoda majoria absoluta, l’única novetat és la presència del nacionalisme polític. Enric Morera i Josep M. Panyella, els nostres dos diputats, van participar de la sessió que va elegir Milagrosa Martínez, ex-alcaldessa de Novelda i ex-consellera de Turisme, com a presidenta de les Corts Valencianes; una dona poc brillant políticament i que ha fet un pobre paper allà on ha estat en les seues responsabilitats polítiques.Els nostres dos diputats es faran ressò de les necessitats dels pobles valencians i traslladaran a la cambra les peticions dels nostres col•lectius.

Comença per al BLOC una nova etapa de treball institucional parlamentari que de ben segur donarà els seus fruits.

Les eleccions municipals deixen de vegades majories estranyes, i també composicions als Ajuntaments que fan dels pactes una necessitat. Esta vegada també ha estat així, i el BLOC ha participat activament en la constitució de més de 40 Ajuntaments progressistes, tal i com va manar el nostre Consell Nacional. Temps tindrem de fer be els números, per vore sobre quantes persones d’este país governarem, però ja sabem que hem aconseguit 18 alcaldies , que es voran augmentades en un futur quan el BLOC n’asumesca unes quantes més en funció dels pactes pels quals hi haurà rotativitat en l’alcaldia, com ara a Almussafes o Gavarda.

Jo vaig estar en l'Ajuntament d'Oliva, al costat dels tres regidors del BLOC, David Gonzàlez, Pau Pérez i Rosanna Torres, que tornen a ser decisius en la governabilitat del consistori, amb el PSOE en l'alcaldia de la ciutat. Després del plenari, el col·lectiu de militants i simpatitzants ho vam celebrar amb una magnífica paella al Bar El Pelut.

Ara toca fer política, de la bona, de la que millora el benestar dels ciutadans , però també la del contacte amb el votants, de la política de baix cap a dalt, comptant amb les persones, estant al seu costat per saber què volen.

I així comencem la campanya que ens ha de dur a les pròximes Eleccions Generals.

ANÀLISI DELS RESULTATS

Ahir dissabte, el BLOC va celebrar un tranquil Consell Nacional on es van analitzar els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del passat dia 27 de maig.
Les eleccions municipals de 2007 han consolidat al BLOC com la tercera força política municipal i l’onzena de tot l’estat, amb 298 regidors i regidores, 8 majories absolutes i 4 majories relatives. La nostra presència en 150 municipis ens porta a ser decisius per a la formació de governs en més de 70 d’eixos ajuntaments. Això unit al manteniment d’un diputat provincial de Castelló - M. Gràcia Moles, la nostra portaveu a Vila-real, va ser elegida per al càrrec pel Consell Nacional-, i de la presència de dos diputats del BLOC a les Corts Valencianes, converteix el BLOC en la tercera força política del País Valencià.
En qualsevol cas, dels resultats municipals també es desprenen diverses conclusions de caràcter organitzatiu, com ara la necessitat de dotar l’estructura nacional de presència en tot el territori, que permeta una acció de suport a les secretaries comarcals, independentment del que poden ajudar els alliberats i càrrecs públics locals.
Compromís pel País Valencià, la coalició dins la qual concorria el BLOC a les eleccions autonòmiques, ha obtingut el 8,14% dels sufragis, que atorguen a la coalició 7 diputats/des a les Corts Valencianes, dels quals 2 corresponen al BLOC. Estos resultats han suposat un retrocés respecte a la suma dels vots obtinguts per separat l’any 2003 per les principals organitzacions de la coalició (BLOC i EUPV), i per això no podem valorar d’èxit este resultat.El Compromís pel País Valencià, aconsegueix els millors resultats en les comarques de El Comtat, La Ribera Baixa, La Safor, El Camp de Morvedre, La Marina Alta, la Ribera Alta, l’Horta Nord i la Foia de Bunyol. I els pitjors en L’Alt Palància, El Baix Vinalopó, El Baix Segura, L’Alt Vinalopó i la Plana de Utiel-Requena. Si es comparen eixos resultats amb els obtinguts pel BLOC i per EUPV en les eleccions municipals, a grans trets s’observa que les comarques amb millor resultat per al Compromís corresponen a aquelles on el BLOC obté millors resultats municipals.
Del resultat de les eleccions es desprén la necessitat d’encetar, al si de les forces progressistes, un procés de reflexió sobre els motius d’esta victòria del PP i sobre els possibles canvis sociopolítics que han pogut influir en l’electorat.
Pel que fa al BLOC, esta reflexió també s’haurà de dur a terme des de diferents punts de vista. El primer, sobre la continuïtat o no del Compromís com a fórmula electoral; el segon, el paper que ha de jugar el BLOC a les Corts Valencianes, on s’haurà de marcar un perfil propi; i el tercer, la necessitat de continuar amb la planificació prevista en diferents documents per seguir creixent com a organització. El BLOC hauria de jugar un paper de lideratge del valencianisme progressista , fins i tot d’aquell que encara no està al si del nostre partit, si més no per la presència territorial i institucional del BLOC al llarg i ample del País.
Per això hem de reflexionar i fer autocrítica constructiva , així com analitzar en quins aspectes i en quina mesura hem presentat una bona estratègia política i una bona campanya, i en quins aspectes no ho hem fet. El Consell Nacional d’ahir ja va començar este treball.

ELECCIONS

Fa una setmana coneguérem quina era la voluntat política manifestada pels valencians i valencianes per la conformació del govern autonòmic i dels governs municipals. Ja hem pogut escoltar, o llegir, múltiples explicacions del que va passar el diumenge 27 de maig al País Valencià. Algunes molt centrades als números i, de vegades, hipodèrmiques; d'altres, però, més profundes.
Des del meu punt de mira, els resultats de les eleccions al País Valencià han evidenciat desajustos importants, de caràcter estructural, entre les ofertes polítiques de les forces progressistes i la població valenciana susceptible de donar suport a propostes de progrés social, econòmic i social. No pense que els resultats siguen una conseqüència d'una situació política conjuntural: al Pais Valencià, les autonòmiques les guanya el PP desde 1995, i a l'Ajuntament de València des de 1991; massa temps per explicar la seua victòria del diumenge, ara, com la resultant d'esdeveniments ocorreguts fa poques setmanes o mesos. Pense que les eleccions del 27 de maig fa molt més temps que les forces progressistes les havíem perdudes.
Les enquestes preelectorals indicaven l'existència de 'vot ocult'; un vot ocult que provenia de persones que en les anteriors eleccions havien votat PSOE, EU-ENTESA o BLOC-EV. Això ens feia pensar que el vot ocult era el vot amagat d'una part dels progressistes valencians, i que els resultats de les forces progressistes serien millors del que indicaven les enquestes. Però, no. Eixe vot ocult progressista es va manifestar molt majoritàriament a favor del PP. També els votants més joves, els que votaven per primera vegada a unes autonòmiques, han votat molt majoritàriament el PP. Tot plegat indica que una part rellevant de votants progressistes ha preferit votar PP.

Els números que he vist i la intuïció passada pel tamís de la raó, em diuen que hi hagut ciutadans valencianistes i d'esquerra (susceptibles de votar Compromís) que han preferit donar avantatge al PSOE davant un PP tan mobilitzat (allò del vot útil, una vegada més inútil) o, en el pol oposat, han preferit no votar; però, al mateix, també ha passat que ciutadans que havien votat PSOE, ara optaren per votar PP o no votar.
Podem pensar que això és degut a què les forces que conformàrem Compromís, ho férem tard i mal. No negaré que si s'haguera adelantat la decisió de l'acord, i s'haguera lligat l'acord a les principals ciutats del País Valencià, els resultats de la coalició autonòmica hagueren estat millors. També pense, però, que la millora dels resultats de Compromís per eixe camí no haguera aconseguit girar el resultat de les eleccions: majoria absoluta del PP. El que no hi cap dubte és que, si no s'haguera produït l'acord, ni EU ni BLOC haguérem obtingut respresentació parlamentària.
I dic això perquè estic convençuda que els fluxes de valencians i valencianes a l'abstenció o al PP no han estat fluxes de l'esquerra mobilitzada. La mobilització social de l'esquerra ha estat molt superior a la d'altres conteses electorals, i eixos grups socials mobilitzats ens vam trobar el diumenge votant Compromís o votant PSOE. La qüestió de fons és què va passar amb els milers i milers de valencians i valencianes progressistes que no estaven tan compromessos amb la mobilització social de l'esquerra. I ací és on trobem les raons estructurals que poden ajudar-nos a entendre els resultats electorals.
Parle de sectors socials directament afectats pels processos de globalització i pels processos d'individualització que viu la societat valenciana, com totes les societats occidentals. Parle de sectors socials afectats per les emigracions de capitals (les anomenades deslocalitzacions), per les immigracions de mà d'obra, per la precarietat laboral, per la precarietat formativa, per les pautes de consum massiu posicional, pel desconcert generat per les noves estructures familiars,...Fa molt de temps que estos sectors socials no voten EU i, em sembla, que mai han votat BLOC. Els nostres votants, d'EU i de BLOC, més freqüènts,són ciutadans amb recursos individuals suficients com per plantejar-se possibles alternatives col·lectives: són majoritàriament ciutadans amb recursos formatius, amb estabilitat laboral i certs recursos econòmics, amb què competir individualment.
Les condicions socials valencianes són generals a tot occident, i també al conjunt espanyol. Tanmateix, els resultats de diumenge al País Valencià són l'expressió d'un situació estructural específicament valenciana. Els ciutadans progressistes 'precaris' dels que parlava són més aviat votants tradicionals del PSOE, tal com es demostra sistemàticament amb els resultats de les Eleccions a Corts Espanyoles. És per a mi evident, que la inversió política del PSOE en la realitat valenciana és molt escassa. Sectors socials rellevants de jubilats, mestresses de casa, estudiants o treballadors precaris valencians s'han trobat en la disjuntiva de votar el projecte del PP per al País Valencià o no votar, ja que enfront no hi trobava una alternativa progressista valenciana als seus problemes, un buit massa gran. Ja vorem com a les Eleccions Generals sí que troben una alternativa progressista espanyola als seus problemes.
Amb les meues reflexions no busque culpabilitats. Busque complicitats. Per a canviar el govern de la Generalitat, cal un projecte progressista per al País Valencià (ha quedat molt clar ara que no n'hi ha prou amb un per a Espanya), una proposta valenciana de progrés que s'aprofite dels avantatges socials que poden derivar-se de la globalització i la individualització, i que tinga, també, respostes clares i contundents a les seues conseqüències negatives. Calen moltes complicitats a l'esquerra i centresquerra: si els que se suposa que estan cridats a liderar eixe canvi valencià no estan disposats a fer-ho, altres haurem de prendre la iniciativa. El País Valencià necessita un projecte de progrés propi amb què contrastar el que ens presenta el PP.

Pel que fa al BLOC, ens hem quedat en una situació agredolça: per primera vegada en vint anys tornem a estar presents al Parlament valencià, i ens hem mantingut -fins i tot hem augmentat una mica- en el número de regidors i regidores, que ens consoliden com a tercera força municipal. Ben cert és que en alguns llocs hem perdut representació municipal, i entenc la frustració de les persones dels pobles on això ha passat; també és la nostra. Vull, des d'ací, assegurar-los que tindran tota la col·laboració del partit per ajudar a refer eixes situacions. També hi ha molts llocs on hem augmentat i/o li hem fet perdre al PP la majoria absoluta; enhorabona.

Ara toca analitzar i comprendre, per rectificar en allò necessari. I fer molt de projecte, enfortir el BLOC. El País València necessita una força política com la que nosaltres representem. Continuarem treballant amb el cap ben alt.

CAMPANYA

Esta campanya electoral, tan intensa, està demostrant una cosa: que el nacionalisme valencià està ben viu i guanya adeptes sense parar. Allà on anem hi ha més gent que mai en els actes, les sales o les places plenes, i cada vegada més col•lectius cívics i ciutadans s’interessen per la nostra oferta política.

La campanya electoral m’ha dut a molts llocs del nostre país: Albaida, Xàtiva, Picassent, Carlet, Alginet, Godella, Foios, Paterna, l’Olleria, Vilamarxant, Gandia, Ondara, València, Ontinyent, Oliva, Callosa d’En Sarrià, Llíria..., són alguns dels llocs per on he passat, a més de visitar mercats, associacions, de reunions amb entitats i persones individuals, amb mitjans de comunicació, de visites al barris, seguint la campanya “des de baix cap a dalt” en la que el BLOC es troba immers. Vull donar les gràcies a Albert Sebastià, Rafa Ramos, Adel Francés, Anna i Rosario, i sobretot al meu home, Rafa, que m’han fet de xofers i m’han acompanyat als diversos pobles i ciutats. La campanya, amb la seua companyia, ha estat més fàcil i agradable.

La nostra gent s’ha implicat del tot en esta campanya electoral i han fet un esforç titànic per arribar a totes bandes, i ara, tot eixe treball donarà el seu fruit el pròxim diumenge 27 de maig, quan, de ben segur, multiplicarem el número de regidors i regidores nacionalistes als Ajuntaments valencians.

I entrarem al Parlament. En esta nova legislatura, la presència del BLOC a les Corts valencianes augmentarà la seua pluralitat i la veu del nacionalisme polític es sentirà amb força fent propostes i defensant tot allò que incremente la qualitat de vida de tots els valencians i totes les valencianes.

En vint-i-quatre hores, més de 15000 SMS demanant el vot per al BLOC i el COMPROMÍS, han eixit des de la nostra web i la campanya del BLOC en internet ha sigut, sense dubte, la millor d’estes eleccions. Les noves tecnologies ens han donat l’oportunitat d’arribar a molta gent i hem d’aprofitar encara el que queda de campanya per fer arribar les nostres propostes.

Hui, últim dia de campanya electoral, aniré a Burjassot a fer el tancament de la campanya a les comarques de València, i després a Benifaió on el companys del BLOC fan el seu acte central. Acabaré al meu poble, Oliva, on el BLOC ha organitzat un concert per a la gent jove, a la platja, en el que participaran tots els grups de música que hi ha a la població.

I el diumenge, no vos oblideu: hem d’anar tots a votar. La dreta, el PP, no ho dubteu, te mobilitzats tots els seus efectius i el diumenge aniran a les urnes. Nosaltres, la gent progressista, valencianista i ecologista, hem de fer el mateix, anar a votar les candidatures del BLOC i del COMPROMÍS i així assegurar el canvi.

Un canvi de signe polític, ací al nostre país, que assegurarà un canvi de polítiques des de la Generalitat, a favor del territori, de l’educació, de la sanitat, dels sectors econòmics, de la nostra llengua i cultura. Un canvi a favor de les persones que vivim en este tros de terra que tant ens estimem.

Molta sort a tots i totes!!!.

HABITATGE JOVE

El problema de l’habitatge entre els joves s’ha convertit en un clàssic de les discussions polítiques i, des de fa algun temps, dels mitjans de comunicació, però això, lluny de sensibilitzar la gent pot tindre l’efecte contrari: que presente el problema com un element estructural i, per tant, impossible de solucionar. I això, evidentment, no és així (o no deuria ser-ho).
El problema és molt complex, sobretot perquè sovint fa la sensació que les polítiques municipals (que és a les que pertoca el disseny urbanístic) es decideixen més a despatxos d’empreses constructores que als respectius ajuntaments. I això és certament descoratjador. Tot i així, pense que un altre País Valencià és possible, i un altre urbanisme també, i que si les institucions prenen la iniciativa, el problema de l’habitatge jove tindrà possibilitats de resolució; però si continuen governant les grans empreses constructores i ajuntaments i Generalitat no marquen les directrius, no hi ha cap dubte que el problema tardarà a solucionar-se.
Recentment sembla ser que els totpoderosos grups constructors també han pres interés en l’habitatge jove, però davant d’això hem d’estar alerta: la necessitat de pisos per a joves no pot convertir-se en una nova ocasió per a l’especulació. Els i les joves tenen unes condicions de vida emancipada particulars (una gran part no formen famílies de la manera tradicional) i, per tant, les expectatives i necessitats són diferents a les familiars. Per això, esta necessitat ha de ser aprofitada com una oportunitat per a canviar algunes coses, i és una ocasió històrica per a rehabilitar els centres històrics de les ciutats, abandonats per les famílies tradicionals però que s’adapten ben bé a les necessitats dels i les joves. Així es resoldrà un dels principals problemes de les ciutats actuals: la despoblació dels barris històrics i dels centres. Així podrem, a mitjà termini, posar fre a un disseny urbanístic extensiu que potencia les urbanitzacions aïllades, insostenibles des del punt de vista ambiental i que provoquen greus problemes de socialització, sobretot de xiquets i joves.
A més del debat sobre l’oferta de pisos hi ha el debat sobre el règim de tinença, presentant-se’ns com una disjuntiva entre la compra i el lloguer. Davant esta tria, molts joves opten per la compra, esperant-se a tindre prou diners estalviats, sobretot perquè el preu i condicions dels lloguers els fa una opció més que arriscada. Però si tenim en compte les dificultats per trobar un treball estable i, per tant, per a tindre un crèdit bancari, la compra d’un pis s’ajorna fins ben passats els 30 anys, als quals se’n sumen 30 més per a pagar totes les lletres... de manera que un jove valencià pot estar fins als 60 anys sense tindre un pis propi.
Front a això hi ha alternatives raonables, però cal convéncer als dirigents polítics i empresarials, a les famílies i als propis joves valencians, que l’emancipació és una necessitat vital; el fet que la mitjana d’edat per anar-se’n de casa sobrepasse els 30 anys ha de convertir-se en una de les principals preocupacions de les agendes polítiques.

FESTA PER LA TERRA

Ja estem en campanya, i la del BLOC és ben intensa. Picassent, Carlet, Alginet i l’Olleria són alguns dels llocs que he visitat este cap de setmana, fent costat als nostres candidats i candidates locals i explicant les polítiques que el Compromís pel País Valencià vol per al nostre país.

El BLOC farà molts actes a tots els pobles i ciutats durant esta campanya. Ara, l’acte més important, aquell que serà l’acte central de la nostra campanya municipal, el realitzarem el proper dissabte, dia 19, a la ciutat de València, al Parc de Capçalera a partir de les 6 de la vesprada. Serà una FESTA PER LA TERRA on, a més de poder gaudir de les actuacions musicals de Pep Botifarra, Miquel Gil i Al Tall, es donaran cita els nostres candidats i candidates municipals, militants i simpatitzants i moltes persones que volen conéixer de primera mà allò que el BLOC ha de dir davant d’estes eleccions.. Farem una gran festa.

Des de fa setmanes heu vist cartells per tot el País on apareix la paraula POLÍTICA al revés. Què vol dir això? Vol dir, senzillament, que front a eixe model polític del PP basat en la manipulació, en la compra de voluntats, en la crispació, en intentar fer por a la ciutadania... nosaltres hem optat per fer la política AMB la gent, escoltant els homes i les dones del nostre País, recollint les seues –les vostres– propostes i fent, a partir d’elles, els nostres programes.

I fent la política des de baix cap a dalt, parlant amb la gent, hem pogut comprovar que, per damunt d’altres problemàtiques, els valencians i les valencianes estan, estem, molt preocupats per l’actual model urbanístic, per la destrucció del nostre territori, per la proliferació de macroprojectes, de camps de golf, de PAIs... La gent ha vist com, en pocs anys, el nostre país s’ha convertit en un solar; com els nostres pobles i ciutats han vist multiplicar-se el número de cases; hem patit, estem patint, un model de desenvolupament que, si no s’atura, acabarà amb la nostra agricultura, amb els nostres paisatges, amb el nostre patrimoni, amb la cohesió social, amb les tradicions dels nostres pobles, amb els serveis socials... Si no acabem amb el model urbanístic del PP estarem posant en un greu perill la qualitat de vida dels nostres fills i les nostres filles.

ES TRACTA DE LA NOSTRA TERRA! I per això des del BLOC apostem per fer públic un compromís amb un nou model urbanístic, basat en una paraula que el PP només utilitza quan l’interessa: CONSENS.

Els nostres pobles i les nostres ciutats, si cal, han de créixer. Això és innegable. La població creix i, a més, el nostre país acull cada any persones que venen ací buscant un treball i una vida millor, o que venen ací atrets pel nostre clima i els nostres paisatges. Fins fa pocs anys semblava lògic que, a major demanda, hi haguera més oferta de vivendes. Però en poc temps hem vist com se li ha pegat la volta a l’argument, i l’oferta ha crescut molt per damunt de les necessitats reals. Gràcies a la LRAU abans, i a la LUV ara, investigades i denunciades pel Parlament Europeu i gràcies a la totpoderosa figura de l’agent urbanitzador, hem vist com als nostres pobles i ciutats s’han proposat PAIs que duplicarien, o fins i tot triplicarien l’actual població sense que ningú haguera preguntat si això feia falta, si hi havia necessitat de tantes cases. Ningú no ens ha preguntat mai si ens agrada el golf i, de sobte, sembla haver-se convertit en l’esport nacional.

Des del BLOC apostem per acabar amb eixa situació, aturar l’actual model de creixement, i posar les bases per a un creixement intel·ligent, sostenible i, sobretot, fet per a les persones.

Per això apostem per una nova legislació que acabe amb els abusos urbanístics, i que torne la iniciativa als ciutadans i a les institucions, i no deixe en mans d’unes poques empreses el disseny del nostre futur. Per això defensem que els projectes urbanístics es facen dins dels Plans Generals, i que els plans siguen el resultat de processos de participació. Hem de donar veu a la gent, justament perquè es tracta de la nostra terra, dels nostres pobles. I exigirem que abans d’aprovar cap pla es garantisca, com a condició indispensable, l’abastiment d’aigua, un percentatge suficient de vivenda protegida, la dotació de serveis públics i uns mitjans de transport que eviten l’ús massiu del transport privat.

Tot açò reivindicarem i ens comprometrem a dur-ho a cap a partir del proper 27 de maig, en la FESTA PER LA TERRA , a la que tots i totes esteu convidats. Vos esperem el proper dissabte a València.

CULTURA, EDUCACIÓ I LLENGUA

Des del meu punt de mira, la cultura ha de ser entesa com una espai de llibertat i independència, de creativitat. El suport a la creació i la difusió de la cultura no pot basar-se en una dialèctica de subvenció a canvi de silenci, sinó que qualsevol govern valencià hauria d’assumir el suport als sectors intel•lectuals com una inversió a llarg termini i, necessàriament, a fons perdut.

I parlar de cultura em porta a parlar d’educació. Educació entesa en el sentit més ample del terme, és a dir, com un compromís que ha d’implicar tota la societat, no només els docents o les famílies.

Per tant, el canvi de govern de què venim parlant haurà de comptar, necessàriament, amb un compromís ferm de tots els partits i totes les administracions amb l’educació; amb aquella que es transmet a les escoles, i també amb aquella que es pot enriquir a través dels mitjans de comunicació, de l’art i els espectacles, de la lectura i fins i tot de les noves tecnologies. En estos moments, el sistema educatiu públic travessa una profunda crisi que només té un responsable: el govern de la Generalitat del Partit Popular. Una crisi que té una cara més visible –la que donen els “barracons” en què es veuen obligats a estudiar milers de xiquets i xiquetes– però que no es limita a això: fa ja anys que el PP va decidir que l’ensenyament públic seria subsidiari del privat i del concertat, i emparant-se en una suposada “llibertat de tria” el govern valencià ha contribuït a convertir els centres públics en una mena d’escola de segona.

L’única solució a eixa situació, doncs, passa perquè el govern de tots els valencians tracte la xarxa pública com l’autèntica prioritat, perquè és l’única que pot garantir realment una educació plural, igualitària, democràtica i compromesa amb el territori.

El principal tret cultural propi del nostre país, la nostra llengua, ha de ser objecte, urgentment, d’un gran acord nacional que la traga dels enfrontaments polítics i partidistes. En l’actual legislatura, la irresponsabilitat del govern valencià en matèria lingüística ha arribat a fites màximes en reobrir un conflicte que estava en procés de regressió i, a més, portar-lo a institucions estatals i europees, on s’han viscut episodis autènticament ridículs. Tot això, unit a les febles polítiques de normalització heretades dels governs anteriors i empitjorades per l’actual, està provocant un evident descens del nombre de parlants; i això no ha estat, com s’ha atrevit a dir algun conseller, culpa de la nova immigració, sinó de la manca d’inversions en prestigi social.

Aprendre i parlar valencià, una llengua que provoca enfrontaments socials i polítics, no podrà ser percebut per la societat –i menys encara pels nouvinguts- com una inversió en cultura ni en integració, sinó com un esforç innecessari i problemàtic.

Per tant, a partir del dia 27 caldrà que els polítics valencians estiguem a l’altura, i ens dotem d’instruments que tanquen definitivament el conflicte lingüístic i permeten una inversió real i efectiva en normalitzar la nostra llengua.

MÉS QUE MAI

Ha estat un cap de setmana ben intens, es nota que la campanya electoral ja està ahí. El divendres, entre les moltes presentacions de candidatures locals que hi havia programades al llarg i ample del país, em va tocar fer doblet i anar a Xàtiva primer, i després a Ontinyent, a la Vall d’Albaida.

Les companyes i els companys de Xàtiva havien preparat un molt bona presentació de la seua candidatura, encapçalada per la nostra Secretària de Política Municipal, Cristina Suñer. Més de dues-centes persones es van donar cita al pati de la Casa de la Cultura de la població per escoltar allò que el BLOC havia de dir. El canvi a esta simbòlica ciutat és imprescindible per tal que Alfonso Rus deixe de fer malifetes polítiques i crec que el BLOC multiplicarà els seus resultats a la capital de La Costera. Algú repartia una octaveta amb un dibuix que feia referència a la crema de la ciutat de Xàtiva, el 1707, molt ingeniós; deia: Xàtiva. 1707, Socarrats. 2007, Rus-tits.

En acabar l’acte hi havia un vi d’honor, però no em vaig poder quedar per tal d’arribar a hora a Ontinyent, on es realitzava un sopar de presentació de les candidatures del BLOC a la Vall d’Albaida. Vaig compartir taula amb Julià Engo i Àgueda Micó, tots dos regidors a l’Olleria, i la resta de persones del col·lectiu. Molt agradable i interessant la conversa a la taula. A l’hora del café, es van presentar els caps de llista de les poblacions de la comarca i vaig tancar l’acte. He de dir que em vaig emocionar, com sol passar-me quan vaig de visita pel país. Vore tanta gent compromesa amb el seu poble, amb la seua comarca, amb el seu País, no és per menys.

El dissabte 5, la cita era a la ciutat de València, on Acció Cultural convocava la ja tradicional manifestació en commemoració del 25 d’abril. Desenes de milers de persones vam recórrer els carrers, pacíficament; érem més que mai i l’ambient va ser magnífic. Bandes de música i xarangues vingudes d’arreu del país, muixarangues, manetes roges amb l’Adéu PP, pancartes i altres atraccions, amenitzaren el recorregut. Vam poder vore tota l’oposició social i política al Partit Popular, llevat del PSOE, que no va aparéixer per cap lloc.

Al final, cansats però satisfets per l’enorme participació, sobretot de gent jove, que es va donar cita en el concert posterior al campus de Tarongers.

Des d’Altea m’arriba hui, per correu electrònic un spot de la campanya electoral a esta població de la Marina Baixa, on l’amiga Pepa Narbó encapçala la candidatura del BLOC. Es veu un autobús amb l’Adéu PP anant-se’n , per de seguida aparéixer un cartell que diu Benvinguda, Pepa i porta la seua foto. Seria molt important que el PP deixara de governar també Altea després del 27 de maig i entre d’altres coses es poguera acabar salvant el riu Algar.

POLÍTIQUES PER L'OCUPACIÓ

Dintre de les polítiques per l’ocupació, trobem les actives, que pretenen augmentar l’ocupació i/o reduir l’atur, i les passives, com ho són les prestacions per l’atur. En ambdues polítiques la despesa pública de l’Estat espanyol respecte del seu PIB se situa molt per baix de la mitjana europea.

Pel que fa a les polítiques actives, els recursos destinats als serveis públics d’ocupació, encarregats de gestionar la col•locació i la intermediació entre l’oferta i la demanda de treball, són molt pocs. Els fons destinats a les polítiques d’inserció laboral de joves i discapacitats també són molt reduïts. Per acabar, també a la formació professional, ocupacional i continua es dediquen pocs recursos en comparació a la mitjana europea.

Els últims anys, la generació d’ocupació s’ha fonamentat en sectors clarament expansius com ara la construcció, el comerç i el sector públic. Ara com ara és molt difícil que tots tres puguen mantenir eixe ritme de creació d’ocupació. Davant este escenari previsible esdevé més i més important la fixació d’una línia política de creació d’ocupació estable i fixa què no depenga exclusivament de les fluctuacions del mercat.

Per tot això hui dia, i més encara al País Valencià, no es pot tractar –com fan altres– la qüestió laboral des d’un punt de vista estrictament quantitatiu: a pesar de ser important, el principal problema no és el percentatge de persones aturades, sinó analitzar les causes d’esta situació, posar-ne remei i, sobretot, insistir en la qualitat de l’ocupació.

Per tant, des del BLOC apostem per l’estabilitat i la qualitat en el treball, un sistema salarial d’acord amb l’especialització, unes condicions laborals dignes (des del punt de vista de les relacions laborals i de la seguretat en el treball) i per l’accés al món del treball de dones, joves i grups amb risc d’exclusió.

A més, el BLOC impulsarà totes aquelles iniciatives que tendeixen a consolidar els anomenats “nous filons d’ocupació”, treballs vinculats a sectors econòmics relativament nous (serveis a la vida diària, solidaritat, medi ambient, turisme cultural, sector audiovisual, societat de la informació...) i que compten amb una notable especialització. Junt a això, la integració europea dóna oportunitats noves per a completar la formació de treballadors i treballadores a diferents països d’Europa dins del marc de programes d’intercanvi i formació. Per això cal estendre la formació en estes àrees als sectors socials que en resten més allunyats (majors de 40 anys, joves sense formació superior...) i apropar la informació a tots els pobles i comarques del País.
Però també, en este 1 de maig, m'agradaria reclamar un marc propi de relacions laborals a nivell del País Valencià. En este marc treballarem per desenvolupar lleis que milloren les condicions laborals de les treballadores i els treballadors valencians.

PREMIS LLIBERTATS NACIONALS

El dissabte 28 d'abril, al Teatre El Micalet, de València, el BLOC va fer entrega dels seus Premis Llibertats Nacionals, que enguany han arribat als 20 anys, i que sempre celebrem per commemorar el 25 d’abril.

Els premiats d’enguany, el Centre de Cultura Contemporània, Octubre, i l’organització basca Lokarri.

Joan Mansanet, secretari comarcal de València, va ser l’encarregat de parlar sobre el premi Cap i Casal al centre Octubre, que va arreplegar Eliseu Climent. L’existència d’este gran i espectacular contenidor cultural, a l’antic edifici dels magatzems El Siglo, en ple cor de la ciutat de València, és una magnífica notícia, i sense dubte es mereixia la concessió del premi d’enguany.

El premi Llibertats Nacionals que concedeix l’executiva Nacional del BLOC, ha anat enguany a les mans de Lokarri. El seu Coordinador General, Paul Rios, es va desplaçar fins València per arreplegar el premi, i jo mateixa vaig ser l’encarregada de fer-li l’entrega i de parlar sobre esta organització.

Este és el parlament que vaig realitzar.

Moltes vegades, quan parlem del 25 d’abril, de la batalla d’Almansa i dels maulets, se’ns oblida que l’abolició dels nostres Furs l’any 1707 va tindre lloc en mig d’una guerra. D’una guerra tan desagradable, tan inhumana, tan injusta i tan reprovable com qualsevol altra guerra. Una guerra en la qual vam perdre el nostre autogovern, sí, però on també van morir milers de valencianes i valencians.

Dic tot això perquè el passat dimecres, 25 d’abril, l’Executiva Nacional del BLOC va aprovar una Declaració en la qual remarcàvem un element fonamental: que ara, tres-cents anys després, la recuperació de la sobirania nacional del poble valencià vindrà de les urnes, o no vindrà. La llibertat nacional s’aconseguirà pacíficament, i democràticament, o no hi haurà llibertat possible.

Lliurar el nostre Premi Llibertats Nacionals d’enguany a LOKARRI, “Xarxa ciutadana per l’acord i la consulta” ha estat un enorme encert i crec que lliga molt bé amb això que vos estava dient: els homes i les dones de LOKARRI demostren amb el seu treball diari la importància de la pau i el diàleg com a elements indispensables per construir qualsevol projecte polític.

LOKARRI és una paraula en euskera que vol dir “allò que serveix per a unir”. Crec que més clar no es pot dir: la xarxa Lokarri té com a principal objectiu promoure la unitat, el diàleg, la negociació a Euskal Herria per construir una pau que siga satisfactòria per a tots.

LOKARRI es declara hereu d’ELKARRI, l’organització que durant més de deu anys va treballar de manera més activa per afavorir l’inici d’un procés de pau al País Basc. La treva d’ETA, la llei de partits, els acords entre PP i PSOE en matèria antiterrorista i la il·legalització de Batasuna van fer que ELKARRI decidira dissoldre’s en una nova organització que s’adaptara a la nova situació política, a Euskal Herria i a Espanya. ELKARRI va preparar el procés de pau, i LOKARRI està treballant activament per desenvolupar-lo, per promoure fòrums de participació i diàleg arreu d’Euskal Herria.

Premiar LOKARRI és fer un reconeixement a la societat civil d’una terra tan estimada pels nacionalistes valencians com és Euskal Herria. És reconèixer els milers d’homes i de dones anònims que han estat víctimes de la manipulació, la crispació i dels interessos d’alguns partits polítics. I premiar LOKARRI és, també, posar de manifest el compromís ferm dels nacionalistes valencians amb la pau i el diàleg, però també, que ningú no ho oblide, amb la llibertat del nostre poble.

Els valencians i valencianes sabem molt bé què volen dir les paraules crispació, demagògia, manipulació i censura, i crec que és precisament per això que no podem deixar de sentir-nos solidaris amb els moviments que, com LOKARRI, treballen per acabar amb eixa manera de fer i d’entendre la política. Perquè acabar amb vides humanes per defensar unes idees és una acció absolutament execrable, i aquell que ho fa perd tota la credibilitat per continuar defensant eixes idees. I jo personalment, com a nacionalista, m’opose i m’oposaré sempre a que ningú utilitze el nacionalisme, que és inseparable de la paraula llibertat, com a excusa per matar.

Però crec, i pense que estareu d’acord amb mi, que l’única via per acabar amb la violència a Euskal Herria passa pel reconeixement de l’existència d’un conflicte i, a partir d’este punt, per la posada en funcionament d’instruments per al diàleg. Sense diàleg, i vull remarcar-ho amb contundència, no serà possible la pau.

En nom de l’Executiva Nacional del BLOC, i m’atreviria a dir que en nom també de centenars de milers de valencians que apostem per la pau i per la llibertat a Euskal Herria, faig lliurament del Premi Llibertats Nacionals 2007 a LOKARRI.

25 D'ABRIL

Enguany, el 25 d’abril, Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, té una significació especial perquè es commemora el tercer centenari de la desfeta austriacista a la batalla d’Almansa, de l’abolició dels Furs del Regne de València i de la supressió, “por justo derecho de conquista”, del règim polític amb el qual s’havia governat autònomament el País Valencià des de la fundació del Regne per Jaume I.

La desaparició del marc legal que garantia la independència política del nostre país, però, no va acabar amb una identitat col•lectiva que va anar adaptant-se, actualitzant-se i reorientant-se fins a donar lloc a l’actual identitat nacional del País Valencià. Malgrat la posada en marxa, ara fa 25 anys, d’algunes institucions que han permés als valencians i valencianes gaudir d’un cert grau d’autonomia política dins de l’estat espanyol, estes encara estan molt lluny d’assegurar la sobirania política del poble valencià que garantien els Furs abolits per Felip V.

Per tot això, el Bloc Nacionalista Valencià, com a expressió política del moviment valencianista, en commemoració del tricentenari del 25 d’abril de 1707, fa la següent DECLARACIÓ:

1. El 25 d’abril és la data que, des de fa anys, simbolitza les aspiracions d’autogovern del poble valencià i recorda l’existència d’una entitat política independent anomenada Regne de València, que va ser suspesa a foc i flama per les armes de Felip V de Borbó.

2. Des del BLOC denunciem el silenci deliberat de la Generalitat Valenciana en la commemoració del tricentenari de la batalla d’Almansa i els intents d’aigualir el seu caràcter reivindicatiu i de limitar-la a un acte institucional.

3. Des del BLOC creiem que l’estudi, la divulgació i el record del 25 d’abril i del vell Regne de València han de ser eines útils perquè cada vegada siguen més els valencians i valencianes que se senten membres d’un projecte polític i d’una identitat col•lectiva que actualment es diu País Valencià, que es declara hereu d’aquell regne independent.

4. Com a formació unitària del valencianisme polític, els homes i les dones del BLOC afirmem la nostra voluntat d’anar recuperant progressivament els instruments que garantien, fa 300 anys, la independència política del Regne de València. Aspirem, doncs, a la construcció d’un País Valencià políticament lliure i socialment just.

5. Per assolir eixos objectius democràticament, els nacionalistes valencians entenem que la política és el millor dels instruments, per la qual cosa reivindiquem el treball diari dels centenars de càrrecs públics del BLOC, que han aconseguit que, cada dia que passa, més homes i més dones del nostre país siguen conscients de la necessitat de què el nostre país compte amb instruments polítics propis que afavorisquen el dret a triar quin futur volem.

Enguany, en el tercer centenari de la desfeta austriacista d’Almansa, els valencians i les valencianes tenim l’oportunitat de guanyar amb les armes que ens dóna la democràcia, que no són altres que la força de les urnes.

El Partit Popular és l’antítesi de tot allò que representa el BLOC i és, cada vegada de manera més palesa, el principal entrebanc per avançar en la construcció nacional del País Valencià. Per això, el canvi polític que reclamen milers de valencians i valencianes és especialment important per als nacionalistes, ja que sols així podrem, des de les institucions, assentar unes bases més sòlides per avançar en un futur de llibertat per al País Valencià.

VIATJANT PEL PAÍS

Quan et mous pel País te n’adones que el poeta tenia raó quan deia que, de tan estret no té ni voreres. Vivim en un país allargat i estret i això fa que hages de recórrer grans distàncies per desplaçar-te d’un lloc a un altre. El dijous, Carlet (La Ribera Alta), a una reunió amb votants; el divendres, la presentació del Compromís per Paterna, on vaig estar amb els companys del BLOC Emili Mira, Roger Mira i Vicent Jutglà en un míting ben muntat i que estava ple de gent; i per acabar el dia, un sopar de l’Associació La Brúixola, dinamitzada per l’incansable Rafa Sena, al Micalet de València, tot gaudint de la cuina d’Enric Casassús. Em van convidar per la celebració dels tres-cents anys de la Batalla d’Almansa, encara que vam acabar parlant més de les properes eleccions.

El dissabte al matí vaig estar a Vila-real (La Plana Baixa). Els companys i les companyes del Bloc Jove hi feien una estada, una Trobada de Joves Nacionalistes, a l’alberg de l’Ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, i em van convidar a fer una xerrada. Vam parlar de nacionalisme i del BLOC, del moviment valencianista al llarg del temps, i en concret, de la part de la història del valencianisme que jo mateixa he conegut personalment, ja que he tingut la sort de viure una part molt important de l’evolució d’este moviment.Vam acabar parlant d’estratègies de futur, dels espais de creixement del nacionalisme, de la dualitat i dentitària ací al nostre país...S’hi acostaren M. Gràcia Moles, la nostra portaveu a l’Ajuntament de Vila-real i Josep Sendra, d’Oliva, que venia de Vinaròs.

Per la vesprada hi havia convocades a les ciutats de Castelló, València i Alacant les manifestacions del Compromís pel territori. Totes elles han estat un èxit. Els joves acudirien a la de Castelló i després cap al concert de Benicarló. Jo vaig anar, ràpidament, cap a Albaida, on vaig participar en la presentació de la candidatura del BLOC a eixa localitat de la Vall d’Albaida. La llista encapçalada per Josep Albert és molt bona i de segur seran decisius per decidir l’Ajuntament de la seua ciutat després del 27 de maig. Multiplicaran resultats. Estaven també els companys Rafa Francés, d’Ontinyent i Jesús Pla, el nostre regidor d’Agullent.

Mentre tant, a la Seu Nacional del BLOC els companys Enric Capilla, Lluismi Campos i Gerard Donat, fan guàrdia el cap de setmana per resoldre tots els problemes que puguen sorgir en la presentació de les candidatures; el dilluns s’acaba el termini.

El BLOC està en campanya electoral i des d’ara fins el dia de les eleccions li dirà Adéu al PP des de l’aire en una avioneta que porta una pancarta de molts metres. L’heu vista?.

R+D+I

En tots els països desenvolupats del Món, la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és d’una importància cabdal. Cap país que no vullga tindre una posició subsidiària respecte dels altres no pot deixar d’invertir en este concepte. Així, per exemple, l’article 44.2 de la Constitució espanyola disposa que els poders públics han de promoure la ciència i la recerca científica i tècnica.
La R+D inclou la recerca bàsica i aplicada que es pot desenvolupar, tant en el sector públic (universitats i centres de recerca) com en el sector privat (fonamentalment empreses) encara què hi ha també fórmules mixtes, de recerca pública finançada per empreses per a una finalitat particular. Les empreses valencianes, però, fan més innovació que no recerca, per la qual cosa se sol entendre este camp com el de l’R+D+I.
Si es té en compte que la producció industrial valenciana s’orienta sobretot cap a articles de consum (moble, calcer, ceràmica, vidre, tèxtil, joguet...) que han de satisfer una demanda molt exigent pel que fa a la varietat i la innovació, i que la nostra oferta ha d'entrar en una lluita ferotge per la competència en els circuits mundials del mercat, l’R+D+I es converteix en l’única possibilitat de fer front al futur comercial globalitzat amb garanties d’èxit.
Per tant, entenc que el Govern de la Generalitat hauria d’afavorir totes les iniciatives empresarials i professionals que fomenten l’R+D+I, però no sols això, sinó que hauria de tindre una política activa de foment de la innovació a les empreses i hauria de ser l’encarregada de posar les bases per a una relació fluïda entre la universitat i el món empresarial.
A hores d’ara l’Estat Espanyol té un clar dèficit en esta matèria, i el País Valencià està per baix de la mitjana de les autonomies de l’Estat en inversió pública en R+D+I amb un 0’90 del PIB valencià, la qual cosa ens situa per darrere de Catalunya, Madrid, Navarra o el País Basc. Però de la despesa valenciana en R+D+I sols un 10% ix directament de l’administració (la resta de la universitat i les empreses); amb això restem en penúltima posició, tenint sols a Castella i Lleó per darrere.
A tot això cal sumar la problemàtica situació laboral dels investigadors valencians: molts d’ells es veuen obligats a marxar a altres ciutats i països per a completar la seua formació, i després no hi ha programes suficientment dotats de reincorporació d’especialistes. La situació dels becaris investigadors i de l’ample col·lectiu de treballadors de la investigació sense assegurances ni contractes, i la fugida o els entrebancs per al treball de científics prominents són un veritable drama per a un País que aspira a fer-se un lloc en l’economia i la ciència del segle XXI.

CANDIDATURES LOCALS

Ara, amb el decret de convocatòria electoral publicat, estem immersos en la confecció de candidatures d’última hora (en presentarem vora 250) i, sobretot, en la presentació pública de candidatures locals. La setmana passada vaig anar a la de Godella i a la de Foios (L’Horta Nord), i divendres és va presentar, públicament en un acte al Centro Olivense, la candidatura del meu poble, Oliva, on tinc el goig d’ocupar el lloc d’honor número 21, l’últim de la llista.
Va ser un acte bonic, molt cuidat en tots els detalls. L’escenari, no molt gran, tenia unes cadires en un lateral que ocupaven companys i companyes , inclòs el nostre candidat a l’alcaldia de Gandia, Josep Moya, i que al llarg de l’acte van anar eixint a dir una frase d’explicació del nostre projecte polític o de suport als candidats i candidates. Imma Seguí, Moya, Paco Devesa, i altres, van desfilar pel faristol. A l’altre costat, el grup Tramuntana, format per un violí, un saxo, una dolçaina i un piano, intercalava peces musicals als parlaments.
En una gran pantalla al costat de l’escenari s’anava projectant un DVD com a fons a les paraules d’explicació i presentació de Remei Martínez i Paco Pérez. Després de presentar el Compromís pel País Valencià, la nostra candidatura autonòmica, em va tocar el torn de pujar a l’escenari com a candidata a les Corts Valencianes. La sala, quasi a obscures; un focus m’il·luminava.
Els vaig contar, a les més de 300 persones que omplien el local de gom a gom, com em sentia de feliç d’estar al meu poble i poder dirigir-me a tots ells i totes elles. Que havíem fet el Compromís pel País Valencià per tal que no es perdera cap vot a les properes eleccions i poder acomplir l’objectiu de fer fora de les institucions autonòmiques, democràticament, al Partit Popular. Però que la solució no és un PSOE instal•lat al poder; això ja ho hem experimentat en altres époques i sabem que no ho és, la solució. El que necessitem és que els diputats i diputades del Compromís condicionem, després del 27 de maig, un govern progressista, valencianista i ecologista. I ho necessitem per canviar de polítiques: per protegir el nostre territori, per invertir en els serveis públics, per salvar la nostra agricultura, per fer de la nostra llengua una eina de comunicació i d’entesa i no de conflicte, per aconseguir uns mitjans de comunicació públics de qualitat, plurals i en valencià...Quantes coses bones podrem fer per este País si hi ha canvi el 27 de maig!!. I ho farem comptant amb les persones, donant-los la veu als homes i dones que vivim en este tros de terra que tant ens estimem. Vaig acabar comprometent-me amb els meus veïns i veïnes en que, si som decisius, no pararem fins treure la carretera de dins del poble i portar el tren.
Finalment, tota la llista va ser cridada a l’escenari, encapçalada per David Gonzàlez, el nostre candidat a l’alcaldia d’Oliva, que després de fer repàs a les moltes coses aconseguides en esta legislatura des de les delegacions de Patrimoni històric, Turisme, Comerç, Mercats i Consum que hem gestionat, es va ratificar en que l’objectiu de la candidatura és treballar pel benestar dels homes i les dones de la nostra ciutat, i que el BLOC és un partit amb vocació de governar com ja ho hem fet a Oliva i a centenars d’altres pobles i ciutats.
Per acabar, va sonar la Muixaranga mentre una veu en off recitava el poema Assumiràs la veu del poble, de Vicent Andrés Estellés. Un acte preciós!
Espere uns bons resultats a Oliva en les properes eleccions. La llista del BLOC és bona, renovada i representa el ric entramat associatiu i cívic de la nostra ciutat. I les ganes, la capacitat i la il·lusió de la gent són molt grans. S’està fent un bon treball.

UNA IDENTITAT VALENCIANA OBERTA AL MÓN

No és cert que la globalització implica una superació de les identitats nacionals substituïdes per una identitat universal cosmopolita. Més bé està ocorrent el contrari. El processos de globalització, amb els seus components d’homogeneització, generen el reforçament d’identitats que serveixen d’ancoratge en un món vertiginós.

El que sí que és cert és que estes identitats nacionals estan canviant en els seus continguts, de forma què cada vegada es fonamenten menys en una suposada homogeneïtat essencial dels ciutadans i ciutadanes, i més en una voluntat expressada de dur endavant un projecte col·lectiu autònom que els identifique en el món global: un projecte que es base en el reconeixement dels drets cívics d’una cultura democràtica, que els cohesiona i els dóna la força necessària per encarar els reptes i riscos de la societat global emergent.

Així, davant el nacionalisme excloent i essencialista del PP, fonamentat en la tradició i els vells símbols nacionals, que es tanca als progressos en la construcció d’una societat políticament global, el BLOC ofereix al poble valencià una proposta política nacional oberta al món, en la què la integració i l’autonomia són els principis rectors, que han d’ajudar-nos a adequar les nostres estructures polítiques a les necessitats dels nous temps.

El País Valencià comença el segle XXI amb algunes incerteses importants pel que fa al seu autogovern i al seu futur com a col·lectivitat diferenciada. Ens enfrontem a una ideologia majoritària que, sota l’aparença amable i l’utilització de l’etiqueta valencianista, amaga un projecte de subordinació del nostre país al centre peninsular.

Actualment, la Generalitat Valenciana representa la voluntat política d’autogovern dels valencians i valencianes, en aplegar les institucions que, triades pels mateixos valencians i valencianes, han de defensar els seus interessos en tots els àmbits d’acció col•lectiva: el Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes. En estos moments, els valencians i valencianes disposem, per tant, d’unes institucions que poden convertir-se en un instrument de primer ordre de l’acció col·lectiva valenciana, a favor de la conscienciació nacional valenciana, però també, segons com s’utilitzen, en la seua alienació.

A més, estes institucions d’autogovern tenen competències sobre un territori ben delimitat. De les activitats que es desenvolupen en este territori som responsables els valencians i valencianes davant la resta de pobles del món. És rellevant assenyalar també que l’estructura del territori valencià pateix una infradotació greu d’infrastructures. I és rellevant perquè este aspecte afecta les decisions referides a l’assignació de recursos públics, si es té en compte que la seua funció més important és afavorir la captació de factors de producció —treball i capital— o impedir que estos es traslladen a altres territoris més desenvolupats. En este sentit no es pot pretendre defensar que la política regional espanyola haja estat neutral amb la societat valenciana.

Cal oposar al discurs victimista entre comunitats autònomes riques i pobres, les dades de producció i renda que ens permeten afirmar que les desigualtats territorials a l’Estat espanyol són menys destacades —de fet les desigualtats entre zones rurals i metropolitanes són més importants— que les disparitats amb la resta de territoris europeus. Certament, hi ha diferències entre les comunitats autònomes espanyoles, però les divergències es troben instal·lades com un tòpic en la doctrina nacionalista espanyola a l’ús, de manera que constitueixen un clar coll d’ampolla per a la convergència amb Europa. La prioritat és saber si el poble valencià ha de guanyar-se la mateixa qualitat de vida que la mitjana europea o ha d’acontentar-se a ser una regió perifèrica i abandonada d’Espanya.

D’altra banda, cal dir que els valencians i valencianes tenim una cultura molt diversa i, per això, tolerant i respectuosa amb les altres cultures. De vegades potser renunciem massa aviat a les nostres pròpies característiques en favor d’aquells que ens visiten. Així, al nostre territori es parlen dues llengües que conviuen, segons com, en alguns àmbits territorials i/o socials. I la substitució cultural s’ha constituït en un dels trets diferencials, si més no d’alguns importants espais socials valencians. L’esforç de molts professionals de l’ensenyament per tal de formar noves generacions de valencians i valencianes conscients i dignes, i la presència d’una escola valenciana, juntament amb altres factors, ens permeten albirar esperances serioses per al futur. Amb tot, es conserven tradicions festives (Falles, Moros i Cristians, Fogueres, Gaiates, Sexenni, Festa d’Elx, Festa del Vi) amb importants arrels històriques, així com la presència d’un patrimoni històric i cultural molt destacat, amb aportacions més que reconegudes en tots els àmbits de les arts (pintura, escultura, arquitectura, literatura, etc.) al patrimoni universal de la humanitat.

Amb una cultura pròpia, una història i unes institucions d’autogovern, amb una problemàtica socioeconòmica particular, amb uns reptes i un entorn físic específics, els valencians i valencianes podem plantejar-nos, sense titubejos, la necessitat de dissenyar la nostra pròpia política sense dependències ni sucursalismes, perquè som nosaltres mateixos els que hem de fer anar endavant els nostres propis projectes. Ja ho hem fet, podem fer-ho i ho farem.

TROBADES

Ha arribat la primavera, i amb ella, com cada any des de fa 22, les Trobades d’Escoles en Valencià, les Festes de l’ús educatiu i social del valencià. Començaven este cap de setmana a El Verger (La Marina Alta), a Quatretonda (La Vall d’Albaida) i a Sueca (La Ribera Baixa), i es perllongaran fins ben entrat el mes de juny en un total de 20 Trobades.
Les Trobades són un invent valencià únic a Europa i segurament a la resta del món. Una Trobada és una festa per la llengua que reclama insistentment, dels responsables, majors quotes de normalitat lingüística: de fer del valencià la llengua pròpia i oficial d’ús normal per a tots i totes i per a tot. Les Trobades són la festa de l’ensenyament i l’ús social del valencià. Una festa magnífica. En les Tobades trobem gent de totes les edats, xiquets, xiquetes i joves, fonamentalment, però també pares i mares d’alumnes, mestres i responsables públics. Una Trobada és una expressió pública d’autoestima col•lectiva. Les Trobades van nàixer com un aplec reivindicatiu i lúdic de les escoles d’ensenyament en valencià, i actualment s’han convertit en els encontres per la llengua i la cultura valenciana més multitudinaris del País Valencià.
Enguany, les trobades continuaran reivindicant una societat valenciana més sostenible, com van fer al 2006, però com a campanya central destaca este any el LLIURAMENT DE NOTES A LA CONSELLERIA. Amb esta campanya Escola Valenciana publica mitjançant un Llibre d’Escolaritat d’Ensenyament Bàsic les notes que ha extret la Conselleria d’Educació durant la present legislatura. La comissió avaluadora de les Trobades 2007 ha qualificat la Conselleria d’Educació amb un Necessita Millorar tenint en compte 10 àrees avaluables, adjuntant també les observacions pertinents. Està clar que els responsables educatius del País Valencià no han superat el curs, ni pel que fa a la normalització lingüística, ni tampoc pel que fa a infrastructures i suport a l’ensenyament públic.
El compte enrere per a les festes per la llengua i l'ensenyament en valencià ja ha començat. Les vint coordinadores d'Escola Valenciana-Federacíó d'Associacions per la Llengua estan ja immerses en la preparació dels events cívics. Enguany, Escola Valenciana manté el COMPROMÍS VALENCIÀ i proclama que EL FUTUR ÉS NOSTRE, un futur amb més valencià en tots el àmbits d'ús, amb més ensenyament públic en valencià, més sostenible i amb més democràcia participativa. Tots i totes estem convidats.

PROGRAMES ELECTORALS

Cada vegada què s’apropen eleccions, els partits preparem els nostres programes d’acció per tal d’oferir-los a les ciutadanes i ciutadans i que ens trien com a millor opció. Tanmateix, pocs partits assumeixen els programes oferts com un compromís públic amb la ciutadania.

Les dones i els homes del BLOC volem oferir este compromís públic a tots els valencians i valencianes, ja què entenem que el valor de la política es troba precisament en l’acompliment d’un acord entre les polítiques i els polítics triats i el conjunt de la ciutadania què els tria per tal que gestionen els assumptes col·lectius, de tots.

En este sentit, volem oferir tres compromisos:

1. Un compromís ferm amb el progrés i el benestar dels homes i dones que viuen al País Valencià, així com amb la sostenibilitat social i mediambiental d’este progrés i benestar, única assegurança possible de la seua continuïtat en el futur.

2. Un compromís cert amb l’autonomia, individual i col·lectiva, de les valencianes i valencians, que garantisca els drets de totes les persones i grups, condició necessària per avançar pel camí de la igualtat i la diversitat.

3. Un compromís real d’incorporació política efectiva del poble valencià en l’àmbit de relacions internacionals, garantia de la integració dels ciutadans i ciutadanes en un context europeu i mundial, cada vegada més global.

Cadascun d’estos tres compromisos, que assumeix el BLOC, per separat i, més encara, tots tres junts, constitueixen una alternativa real, certa i ferma, a les polítiques que el PP està desenvolupant des del govern de la Generalitat, i també a les practicades pel PSOE en la seua etapa de govern, i actualment en alguns ajuntaments.

Les actuals polítiques del govern del PP tenen com a objectiu el progrés i el benestar de sectors i grups socials molt reduïts i propers als seus postulats. L’ampla majoria de ciutadans i ciutadanes veuen com, mentre les grans empreses engreixen els seus comptes de resultats, i reparteixen privilegis entre els seus directius, les seues condicions de vida no milloren al mateix ritme. És més, en molts casos, les condicions de treball són cada vegada més precàries i els serveis públics cada vegada més privats. I tot això, a més, en un context de producció clarament insostenible, des del punt de mira social i mediambiental: l’aigua o l’asfaltat de cada vegada més quilòmetres de costa i d’horta són els exemples més cridaners.

La voluntat de control del govern del PP sobre la societat valenciana es concreta en una restricció alarmant dels contextos en què els individus i grups poden triar, en una restricció, en definitiva, de l’autonomia, individual i col·lectiva. El control sobre els mitjans de comunicació n’és l’exemple més vistós, però a això caldria afegir la nul·la disposició al diàleg, la prepotència en l’acció de govern i la seua confusió entre majoria absoluta i govern absolut.

Però, a més, entenc que el progrés de la nostra societat sols és pot aconseguir de manera sòlida si va acompanyat del consens entre els diferents sectors econòmics i socials, i sempre sota la supervisió d’un Govern valencià que siga veritable garantia en la defensa d’allò comú front als interessos particulars.

El BLOC és l’única opció política què garantirà, dins del Parlament valencià, el respecte i promoció de les llibertats individuals en tant que ciutadans i ciutadanes, però també som els únics convençuts de què el progrés del nostre País no ha de passar per Madrid per arribar a ocupar el lloc que li pertoca en el context internacional. Alguns diuen que el temps dels nacionalismes ha passat, però els valencianistes estem convençuts que ara més que mai cal reivindicar la nostra plena equiparació amb les àrees de la Unió Europea i de la Mediterrània amb què compartim interessos econòmics, tradicions culturals i dinàmiques socials. L’única eixida viable per a què el nostre País afronte amb èxit el procés de globalització vigent passa per trencar la submissió a Madrid i lligar els nostres interessos al veritable marc geopolític on estem inserits: un Arc Mediterrani del qual formem part junt a Catalunya i les Illes Balears, però també amb les zones costaneres de França i Itàlia i amb l’altra vora de la Mediterrània, l’africana. Fer declaracions grandiloqüents és ben fàcil, i reunir-se amb els “col·legues” polítics d’altres “regions espanyoles”, també. El que farem des del BLOC, però, serà reivindicar el dret del nostre País a participar en peu d’igualtat en el procés de construcció europea i demanar que el disseny de les grans infrastructures estatals atenga als veritables interessos i necessitats de la ciutadania valenciana.

Però a més d’això entenem que el País que volem construir ha de ser-ho de totes les persones, sense cap mena d’exclusió, i per aconseguir això partim d’una situació evident de desigualtat: les dones, que representen al voltant del 50% de la societat valenciana, i els joves, veritable motor del nostre progrés col·lectiu, necessiten polítiques específiques de promoció. No és una qüestió de discriminació positiva, sinó el fruit del convenciment que el País Valencià serà jove, i serà igual per a homes i dones ... o no serà.

DES DE BAIX, CAP A DALT

Supose que molts de vosaltres haureu vist, durant els darrers dies, uns anuncis als diaris, tanques i cabines repartides pel territori, algunes targetes postals o haureu escoltat unes insercions a la ràdio en què apareix, junt a l’anagrama del BLOC, la paraula POLÍTICA cap per avall. Algú podria pensar que ha estat una errada de la impremta, però hui dia la gent en sap moltíssim, de temes de disseny i de publicitat, i sé cert que la majoria de vosaltres vàreu entendre perfectament que la imatge volia dir alguna cosa.

Si mireu detingudament els cartells i les targetes, trobareu una frase que aclareix bastant bé el sentit de la campanya: “des de baix, cap a dalt”, és a dir, política feta a l’inrevés de com habitualment la fan els partits polítics, que tenen la pèssima costum d’amollar a la ciutadania els seus programes sense haver-los preguntat abans si eixes propostes responen als seus problemes reals, o no.

Des del BLOC, doncs, hem decidit donar-li la volta a la manera com se sol fer la política i hem optat per convertir en l’element central de la nostra precampanya allò que portem fent fa molts anys als pobles i comarques on tenim presència: parlar amb la gent, escoltar la gent i demostrar-los que el BLOC és un eina útil, la millor eina en la meua opinió, per millorar la seua vida quotidiana. Perquè finalment crec, que si els càrrecs públics, els alcaldes, diputats, regidors etc. obliden que la seua funció és resoldre els problemes de les persones, si un partit polític oblida això, està començant a entrar en un terreny molt perillós.

La política des de baix cap a dalt serà l’element central de la nostra campanya en els propers mesos, però ha estat també la clau per bastir eixe instrument electoral que s’anomena COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ. Un instrument que ha estat el resultat, precisament, de la nostra manera de fer la política, de fer-la escoltant la gent, estant al carrer, prenent part en les iniciatives organitzades per la rica societat civil del nostre país.

L’estratègia que proposem té un element central: substituir la tradicional manera com els partits polítics s’adrecen als votants, basada en els mitjans de comunicació massius i en una concepció del votant com un subjecte aïllat i passiu, per una comunicació directa, personal i en dos sentits.La comunicació per mitjans massius arriba a molta gent, és innegable, però té, com a mínim dos problemes: que no sabem l’efecte que els impactes mediàtics tenen sobre les persones i que, a més, solament és possible per a aquells partits amb grans recursos econòmics i mediàtics al seu abast. La manca de comunicació directa amb els votants, a més, pot generar sorpreses, i és que no podem saber si les polítiques que hem dut a terme o que proposem, agraden o no agraden als nostres votants més fidels, per la qual cosa podria donar-se el cas que estiguérem fent propostes contradictòries amb allò que espera de nosaltres el nostre cos electoral més proper.

Per això, a més dels mitjans de comunicació, utilitzem en esta campanya electoral un mètode de treball que afavorix la comunicació del BLOC amb els seus votants –amb aquells que ho han sigut i amb aquells que podrien ser-ho amb certa facilitat-, per tal d’aconseguir un intercanvi de compromisos: el nostre, de donar serveis polítics als ciutadans, i el d’ells, de fer-nos arribar les seus propostes, suggeriments, etc., de votar-nos i d’aportar nous votants potencials.