ELECCIÓ DE CANDIDATS

Vaig començar este blog amb un post sobre la presentació de la meua candidatura per ocupar el número 2 de la llista electoral per la circumscripció de València, a les properes eleccions autonòmiques. Ara, s’ha culminat el procés amb la celebració, dissabte passat, del Consell Nacional del BLOC que va triar els candidats al primer i segon lloc per les circumscripcions de Castelló i Alacant i els candidats al segon i tercer lloc de la circumscripció de València.
Els companys Josep M. Pañella i Vicent Coll van ser elegits per la candidatura de les comarques del nord i Dimas Montiel i Vicent Llobell per les del sud. Jo mateixa i Tomàs Pérez vam estar elegits per la circumscripció de València; tot açò després que, el 30 de setembre passat, elegirem el nostre Secretari General, Enric Morera, com a candidat a la Presidència de la Generalitat. A tots, la meua enhorabona.
En tota esta conjuntura, vaig aconseguir 120 avals de les companyes i companys del Consell Nacional, i a tots ells i totes elles vull donar-los les gràcies. També, a la totalitat dels membres del Consell Nacional que dissabte van participar en les votacions; no puc imaginar-me res més democràtic.
Estos dies, estem immersos en les negociacions amb Esquerra Unida, Els Verds del P.V. i Els Verds-Esquerra Ecologista per tal de tancar una coalició electoral, i puc dir a hores d’ara que anem avançant. L’objectiu del canvi polític al nostre País està, així, més a prop.

DONES I VIOLÈNCIA

El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, celebrat des del 1981 i reconegut per l’Assemblea General de l’ONU en 1999. Un dia per a la conscienciació de la societat i dels governs, un dia per a la reflexió i el treball , un dia per recordar a totes les dones del món que no havien de ser víctimes de ningú i tanmateix han perdut la vida.
Este dia es celebra per Minerva, Pàtria i M. Teresa Mirabal, que van ser brutalment assassinades el 25 de novembre de 1960 per militars del règim de Trujillo, en la República Dominicana. Tenien un ampli historial de lluita social i pels drets de les dones, i es dirigien a la presó a visitar els seus homes empresonats per estar involucrats en la mateixa lluita. En honor a elles és que cada any fem campanyes, manifestacions i despleguem banderes i pancartes.
Són tres noms que representen el sofriment i la victimització de milions de dones. Les estadístiques són esfereïdores: 130 milions de xiquetes i adolescents de tot el món han estat objecte de mutilació genital; una de cada cinc dones és violada o sofreix un intent de violació al llarg de la seua vida; entre el 25 i el 75% de les dones –depén del país- sofreixen agressions físiques o psicològiques en l’entorn familiar...i podríem seguir. Enguany, les xifres oficials parlen de més de 60 dones assassinades, només a l’Estat espanyol.
Estem davant d’un problema global. Els abusos i violència contra les dones són part d’un problema estructural que depén de factors i interessos socials, econòmics, culturals, polítics, i són conseqüència de la desigualtat entre els sexes inherent a l’estructura mateixa de les nostres societats. Esta desigualtat s’expressa i es reprodueix mitjançant l’educació, la cultura, el llenguatge, la religió i pot vores ampliada per totes les demés formes de desigualtat social i econòmica.
Conscienciats del problema gràcies a les pressions dels grups feministes i de les xifres anuals de dones mortes a mans de les seues parelles, els governs han començat a potenciar distintes polítiques per tal de fer-hi front. És un pas, però només això, un pas. Els governs tenen l’obligació d’elaborar plans integrals contra la violència cap a la dona i dotar-los de recursos econòmics i humans suficients. I estos plans, necessàriament, deuen passar per una educació en la igualtat; i no em referisc a una assignatura sobre la igualtat de sexes, sinó a un pla educatiu complet que incloga des de la forma d’ensenyar història del món fins el comportament del professorat davant d’este tema.
Els exemples i formes d’abús i agressió cap a les dones són innumerables. D’ací la importància d’este dia internacional que no deuria quedar-se en un parell d’actes minoritaris. Un dia per a la dona, però també per a l’home. Unes i altres som subjectes i objectes d’una societat que demana canvis a crits.

LA MARJAL DE PEGO-OLIVA

Moltes persones d’Oliva, d’una generació, ens hem passat mitja vida lluitant perquè la Marjal de Pego-Oliva no desapareguera. Un projecte franquista, desenvolupat per l’Iryda dels anys de les majories absolutes del PSOE, va suposar durant molts anys que, de forma sistemàtica, es tractara de dessecar la terra del Pla, provocant la contínua degradació d’este important ecosistema del País Valencià. Fins i tot es va construir un artefacte d’obra faraònica, el Venturi, a la desembocadura del riu Bullent. Salinització dels aqüífers, mort de flora i fauna, pèrdua d’unes senyes d’dentitat importants per a molta gent , van ser només alguns dels efectes que va tindre esta acció. Per fortuna, la natura va impedir que acabaren amb ella.
Vam fer de tot: campanyes ciutadanes, taules redones amb experts i professors universitaris que deien que era una barbaritat el que es feia a la marjal, estudis seriosos, exposicions, manifestacions i fins i tot una vaga de fam .Finalment, després de molts anys, a principis del 90, l’Ajuntament d’Oliva canvia de posició per efecte de la pressió popular i es pronuncia a favor de la seua conservació.
En tot este temps, a Pego les coses es veien d’una altra manera. No hi havia a la població veïna de La Marina la mateixa sensibilització conservadora d’este espai, sinó tot el contrari.
Però al remat, la racionalitat i la cordura es van imposar i finalment la Marjal de Pego-Oliva va ser declarada Parc Natural, figura legal que ens va alegrar molt, que va significar que es desmantelara el Venturi, però que no ha acabat de posar del tot les solucions; com quasi sempre, no es destinen prou recursos.
I amb aixó, l’any 95 va arribar Carlos Pascual, Barret, a l’alcaldia de Pego i la batalla es va revifar. L’autoritari alcalde de Pego, que “li plantava cara al sol de migdia”, en 8 anys al front de l’alcaldia les va fer de tots els colors en quasi tots els camps, i també en el que respecta a la marjal; fins i tot se li va pegar foc a estes terres.
Ara, el Tribunal Suprem acaba de condemnar-lo a sis anys de presó i tants altres d’inhabilitació per a ostentar un càrrec públic, per tot el mal que va fer durant eixos anys en la marjal. Una sentència exemplificadora, sens dubte.

FONT DE MORA, EL VALENCIÀ I LA CAPITALITAT CULTURAL

Les valencianes i els valencians correm, des de fa ja uns anys, un greu perill: acostumar-nos a la política esperpèntica, crispadora i irresponsable del Partit Popular i perdre la capacitat de sorprendre'ns d'alguns dels despropòsits del Consell de Francisco Camps. Però la veritat és que ens ho posen ben difícil, perquè amb una cadència quasi setmanal, ens assabentem per la premsa de noves agressions al nostre territori, de nous atacs als serveis socials i de noves burles a la nostra democràcia i institucions. La darrera, fa només uns dies. El conseller d'Educació i Cultura, és a dir, el màxim responsable de la promoció de la nostra llengua i cultura, Alejandro Font de Mora, participava en representació dels governs autonòmics de l'estat, en una reunió dels responsables de cultura, educació i joventut dels països de la Unió Europea, i va negar-se a fer-ho en valencià
Les raons que va adduir el conseller em sonen a una vella cançoneta. L'horrible cançoneta que hem hagut d'escoltar tantíssimes voltes les dones i els homes que, senzillament, parlem habitualment la llengua que vam aprendre dels nostres pares o que vam aprendre al carrer o a l'escola: que cal tindre respecte per aquells que parlen castellà, que cal ser educats i tindre cortesia, que el castellà és la llengua de tots i, en definitiva, que el valencià està molt bé per a les relacions familiars, per al folklore o per a dir brofegades, però que "no toca" per a les coses serioses, i menys encara per a parlar-lo en organismes internacionals, no siga cosa que pensen que el senyor Font de Mora "és de poble". Això, en termes psiquiàtrics, es diu d'una manera molt concreta: complex d'inferioritat.
Cal recordar que a les institucions de la Unió Europea es pot parlar en qualsevol de les quatre llengües de l'estat espanyol des de fa alguns mesos -la qual cosa, per cert, no es pot fer al Congrés dels Diputats ni al Senat espanyols- però no cal oblidar que el famós memoràndum de les llengües promogut pel ministre Moratinos va provocar una encesa polèmica quan el govern valencià, amb els consellers González Pons i Gema Amor al capdavant, va exigir que el valencià fóra considerat com una llengua diferent del català, que hi haguera un servei d'intèrprets diferent i que, per tant, es parla de les "cinc llengües" de l'estat. Ja aleshores, des del BLOC vam considerar que això era una nova estratègia del PP valencià per crispar, per utilitzar la llengua amb finalitats partidistes i per encendre el foc de l'anticatalanisme. Els fets d'esta setmana ens han donat la raó: per a què, senyors del PP? per a què volien tant de reconeixement per a una llengua que només empren com a arma electoral?
En conèixer la decisió del conseller Font de Mora vaig fer unes declaracions als mitjans en què expressava la profunda indignació i vergonya amb què havíem rebut al BLOC la lamentable notícia. Amb el pas de les hores, però, l’esperpent encara s'ha fet més gros, en saber que el conseller va aprofitar l'estada a Brussel•les per anunciar que el Consell promourà la candidatura de València a la capitalitat europea de la cultura per a l'any 2016. L'anunci té tota la traça de ser només una eixida endavant per intentar amagar la indigna actitud del conseller a Brussel•les, però em du al cap algunes reflexions que només volia apuntar:
1. No li tocaria a l'alcaldessa de València d'anunciar que optarà a la capitalitat de l'any 2016? O és que Rita Barberà no tenia ni idea d'eixe projecte del Consell?
2. No van tindre prou amb fer el ridícul l'any 2000 i l'any 2001 quan es va rebutjar la mateixa proposta per manca de credibilitat?
3. Quina credibilitat ha de tindre un govern -municipal o autonòmic- per obtindre el reconeixement que suposa la capitalitat cultural quan eixe govern manté una actitud hostil cap als productors i gestors culturals?
4. Es pensen que el nou Mestalla i la Ciutat de les Arts i de les Ciències (i de les presentacions falleres, i dels anuncis de cotxes, i de les passarel•les de moda, i de les fotos de bodes, i de les gales televisives horteres) són suficient per a que la nostra capital esdevinga un referent cultural per a Europa?
5. Creuen que una ciutat, el màxims responsables de la qual ataquen la cultura pròpia és la millor mostra de la promoció cultural?

Estic convençuda que València té mèrits més que suficients per esdevindre capital europea de la cultura. Però eixe mèrit és de la gent que, malgrat el PP, continuem apostant per la nostra llengua i cultura i d'aquelles i aquells que, malgrat la manca de suport institucional, continuen fent de la nostra capital un focus d'irradiació cultural. Espere, en qualsevol cas, que el 2016 València siga Capital Europea de la Cultura, sobretot perquè estic convençuda que eixe any el PP ja no governarà ni a la nostra Generalitat ni a l'Ajuntament de la nostra estimada capital.

ÀREES METROPOLITANES

Un Àrea Metropolitana és un territori superior al terme municipal d’una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, que té per finalitat posar en marxa serveis públics que exigeixen una planificació sobre un territori més extens. La forta concentració urbana de moltes grans ciutats provoca que estes cresquen en extensió fins arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix una planificació urbanística, d’accessos, transport, sanitat, educació, etc. que englobe tots els municipis afectats.
Al nostre País existeixen vàries d’estes Àrees: si més no, la de València, les planes de Castelló, la d’Alacant i la d’Elx. Quin territori en concret conforma cadascuna d’estes Àrees Metropolitanes, és encara motiu de discussió entre els entesos, cosa gens estranya si reparem que vivim en un país que no té, encara, Llei de Comarcalització.
Normalment, estes Àrees requereixen la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per tal de poder decidir sobre les actuacions públiques d’esta àmplia zona. Però ací al nostre país, el PP no va tindre cap pudor en carregar-se l’òrgan polític de l’Àrea Metropolitana de València i les altres no tenen reconeixement oficial.
Si pensem una mica, ens adonarem que el treball conjunt de totes les institucions públiques implicades, coordinades políticament, comptant amb els milers i milers de persones que treballen, pensen, creen, en eixa zona, amb un bon programa d’actuacions, ben planificades, crea sinèrgies importants, qualitat en els serveis i cohesió social. No obstant tots els efectes beneficiosos que pot tindre articular estes zones, els nostre govern no impulsa este tipus de polítiques no siga que a l'unir-se els nostres representants municipals es facen més reivindicatius. I això al PP no li interessa; ens vol dòcils i poc protestons.
Des del BLOC volem donar-los tota la importància que es mereixen estes Àrees Metropolitanes i creiem una necessitat la coordinació, tant orgànica com de propostes polítiques. Per això, impulsem la redacció de programes d’actuació conjunts.
El dimecres passat, Enric Carbonell, secretari d’Àrees Metropolitanes i jo mateixa, vam estar a El Campello reunits amb la nostra gent de l’Alacantí, Baix Vinalopó i Valls del Vinalopó per tal d’articular estes propostes. Va ser només la primera de les reunions, que continuaran la setmana que ve a Castelló i la següent a València.
A les eleccions del 2007, probablement el BLOC serà l’únic partit polític que incloga en el seus programes electorals per al País Valencià, una proposta coherent per a estes Àrees Metropolitanes. I si podem dur-la a la pràctica, això repercutirà, per a be, en la qualitat de vida de les persones.

NOUS COL·LECTIUS

Ahir per la nit es va presentar, públicament, el nou col•lectiu del Bloc de Senija (La Marina Alta). Quan vaig arribar al Centre de Cultura de la població, on es realitzava l’acte, ja em va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia a la porta, però és que no cabien al local. Vora 200 persones –d’una població de poc més de 600 habitants - es van reunir per tal d’assistir a l’acte de presentació d’este nou projecte polític que concorrerà a les eleccions municipals vinents a esta població de La Marina. Hi havia gent de totes les edats i condicions, i l’acte estava presidit per una mesa amb els components del col•lectiu, homes i dones bàsicament joves, molt vinculats a la vida del poble. Veure la il•lusió i les ganes d’esta gent i sentir els seus discursos d’una profunda estima cap al seu poble i el país, em va emocionar fins el moll de l’os.
Quan em va tocar el torn de dirigir-me als assistents, els vaig contar quin era el projecte del BLOC. Els vaig parlar del nostre valencianisme, de la defensa del territori que és per nosaltres una premissa bàsica (sense territori no hi ha País), de la nostra manera de fer política, en contacte permanent amb la ciutadania i sense que ningú ens mane des de fora, i els vaig fer vore que, en el camí que començaven, no estaven sols, que tot el partit, i molt especialment la comarca, estaríem al seu costat ajudant-los en tot el que necessitaren. Els vaig dir que La Marina Alta era per al BLOC una comarca fonamental, amb 5 alcaldies – Xàbia, Xaló, Benidoleig, La Xara i El Verger- i un bon grapat de regidors i regidores en cadascun del pobles que, amb el seu treball, havien canviat i molt les condicions de vida de la gent. I els vaig recomanar que en la futura llista municipal que elaboraran estigueren presents tres sectors per nosaltres importants: joves, dones i residents comunitaris (per cert, tot l’acte va estar traduït a l’anglés per una persona d’eixa nacionalitat). I em vaig comprometre a celebrar amb ells i elles la primera victòria que obtindran al mes de maig proper, quan traguen representació a
l’Ajuntament.
Després havien organitzat un vi d’honor, on per cert vaig retrobar un amic lleonés, el Tito, ara afincat a Senija i professor a l’I.B. de Benissa al que feia molts anys que havia perdut la pista i que parla un perfecte valencià.
Acompanyant-nos en l’acte estaven també els nostres regidors Xavi Pons, d’Ondara, Maties Monfort, de Gata, Xavi Tro, de Benissa i Marc Kruitoff, de Llíber, junt al secretari local de Dénia, Dimas Montiel, i el secretari comarcal i regidor de Els Poblets, Salvador Sendra.
Després, corrents, vaig arribar al Consell Comarcal de La Safor, que es celebrava al Centre Social Sant Francesc d’Oliva, on, entre d’altres qüestions, vam fer un repàs de les llistes que esta comarca presentarà a les pròximes eleccions municipals: seran totes, als 31 pobles.
En definitiva, un divendres molt productiu i engrescador. El BLOC creix dia a dia.

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

Ahir, diumenge, el BLOC va celebrar l'Aplec del Darrer Diumenge d'Octubre, al peu del Monestir de Santa Maria del Puig, amb un gran èxit. Més de 2000 persones participaren, al llarg del dia, en esta festa del nostre partit.
A continuació, adjunte el discurs que vaig realitzar en l'acte públic

Discurs de Pepa Chesa el Darrer Diumenge d'Octubre

Bon dia, companyes i companys.
En nom de l’Executiva Nacional del BLOC us done la benvinguda a l’Aplec del Darrer Diumenge d’Octubre, la festa del nostre partit. Un dia, més que qualsevol altre de l’any, per sentir-nos orgullosos de formar part del partit nacionalista més important que ha tingut mai el País Valencià. Un dia per felicitar-nos perquè estem contribuint, cadascú de nosaltres des de la nostra responsabilitat, a la construcció nacional del nostre país.
Vull donar la benvinguda als centenars de militants i simpatitzants que heu vingut d’arreu de les nostres comarques per compartir un dia de festa, per trobar-vos amb vells amics i companys, per intercanviar loteria i, sobretot, per posar-vos les piles. Perquè no sé si estareu d’acord amb mi, però jo, cada any, després del Darrer Diumenge d’Octubre, me’n torne a casa amb el convenciment que estic en el partit que toca, que la gent del BLOC és la millor gent que té este país i, en definitiva, me’n vaig a casa amb força i ànim per continuar tirar endavant.
Companyes i companys, estem en campanya electoral. Falten 7 mesos justos per a unes eleccions municipals i autonòmiques en les què ens juguem moltes coses. En les què el nostre país té l’oportunitat d’eixir del malson del PP i obrir un nou escenari polític. Un escenari en el qual el nacionalisme progressista que representa el BLOC tindrà un paper decisiu. Perquè, com hem dit en moltíssimes ocasions, no tingueu cap dubte que sense el BLOC no hi haurà canvi.
Per a eixe canvi, evidentment, hi ha moltes fórmules, d’algunes de les quals s’ha parlat dins del partit i, durant molt de temps, als mitjans de comunicació. Però hui és el nostre dia, el dia del BLOC, la festa del partit. I hui precisament vull deixar-vos ben clara una cosa: el canvi polític i l’entrada del BLOC a les Corts Valencianes no ens el regalarà ningú. Ens l’hem de guanyar a pols cadascun dels 200 dies que falten per a les eleccions, el canvi ha de començar pels pobles i les ciutats, per les comarques. Vosaltres sou l’única garantia per a fer fora el Partit Popular. No tingueu cap dubte: el canvi polític està en les nostres mans.
Per això vull demanar-vos, en nom meu i de l’Executiva Nacional, que a partir de hui treballeu de valent. Ja sé que això ho feu des de fa mesos, des de fa anys, i sé també que alguns heu dedicat la vostra vida precisament a això: a treballar pel nostre país. Però tinc plena confiança en vosaltres, en les dones i els homes que formem el BLOC, i per això no tinc cap dubte que no abuse si us demane que, a partir de demà mateix, cada col•lectiu del BLOC entre de ple en la precampanya electoral.
Abans he dit que done la benvinguda a la militància i als simpatitzants, i deliberadament he deixat d’esmentar a la gent que dóna la cara cada dia en centenars d’ajuntaments valencians: les nostres regidores i regidors, els nostres alcaldes i alcaldesses. Vosaltres sou la millor carta de presentació d’allò que és el BLOC; vosaltres demostreu cada dia, des del govern i des de l’oposició, què és el BLOC, què defensem i què no estem disposats a tolerar. Vull, per això, demanar un fort aplaudiment per a algunes de les persones que ja han acceptat l’enorme responsabilitat de representar el BLOC a les municipals de l’any vinent. Demane un fort aplaudiment per a Cristina Suñer, candidata a l’alcaldia de Xàtiva; Vicent Beguer, candidat a l’alcaldia de Torrent; Paco Blay, candidat a l’alcaldia d’Alcoi; Josep Vicent Garcia, de la Pobla de Vallbona; Quico Fernàndez, de Sagunt; Joan Baldoví, de Sueca; Josep Miquel Moya, de Gandia; Carles Aranda, d'Alzira; Enric Nomdedéu, de Castelló; Toni Arques, d’Alacant i Joan Mansanet, candidat a l’alcaldia del Cap i Casal. Ells són només les primeres cares, a les quals, en els propers mesos, se’n sumaran més de 200, fins arribar a la xifra de candidatures municipals més elevada que mai ha presentat un partit nacionalista al nostre País. Davant d’això, jo vos pregunte: creieu que hem de tindre cap mena de complex davant de qualsevol altra força política? Sincerament, jo no tinc gens de por, i hui, després de vore la nostra força, la nostra capacitat de convocatòria, després de comprovar que ens hem aplegat al Puig més de 1.200 persones, encara tinc més clar que açò no ho para ningú.
Amigues, amics, tenim per molta feina per davant. Però això ja ho sabíem. Sabíem, ho sabem des de fa temps, que ningú no ens regalarà res, que este país el construirem nosaltres pas a pas, poble a poble, comarca a comarca. Però mireu, això, com tantes altres coses en la vida que exigeixen esforç, té una compensació. I la compensació la tindrem a l’endemà de les eleccions autonòmiques i municipals quan veurem més pobles i ciutats amb governs nacionalistes i, especialment, quan comprovarem que el BLOC ha entrat a les Corts Valencianes i que el PP ha perdut la majoria absoluta.
Estic segura que molts i moltes de vosaltres haureu vist el magnífic vídeo que s’ha distribuït des de l’àrea de comunicació de l’Executiva Nacional. Al vídeo hi ha un xic jove, modern i compromés, com ho són bona part dels nostres votants i com ho la nostra gent del BLOC JOVE. El xic s’espanta en vore al diari que el PP ha tornat a guanyar les eleccions; ix al carrer i comprova que, efectivament, continua havent-hi barracons a les escoles, llistes d’espera als hospitals, un Canal 9 que manipula i fa propaganda del partit que governa i que a les nostres boniques platges apareixen, com si foren bolets, enormes edificis d’apartaments. Al final, com sabeu, tot ha sigut un malson i quan el xic mira el diari, allò que diu és que el PP ha perdut la majoria.
En estos moments, amigues i amics, eixe somni el tenim a tocar amb els dits. Tot és possible perquè tot està en les nostres mans. Ara més que mai, si volem, podem. Així que, gaudiu de la festa, tingueu bon profit i a partir de demà, comencem a fer realitat el somni.
Moltes gràcies

COMPROMISOS

A L'urbanisme al País Valencià acabava dient que «L'urbanisme que practica el PP, es fruït d'un model polític basat en el guany fàcil, en pa per hui, fam per demà. Hem de canviar este estat de coses al 2007.»
Hui vull començar dient que això és possible. Que és possible amb una representació política que, com el BLOC, estiga disposada a encarar -i arrancar- les principals arrels que donen vida a tanta corrupció i destrucció del territori del País Valencià, però també el d'altres territoris de l'Estat espanyol. Parle d'una representació política que, amb una composició tan plural com es vullga, pose damunt la taula, negocie seriosament i aplique mesures que tallen de soca-rel l'origen de tant de desficaci.
Jo posaré ara uns quants exemples, aquells que considere més rellevants, tot i que altra gent en pot aportar d'altres. Del que es tracta és d'acabar amb tant de descrèdit de la política. Cal ser valents, molt, per fer-hi front a estes qüestions, i no conformar-se amb propostes que l'única cosa que aconseguiran serà afeblir la democràcia i allunyar les decisions de la gent, com ara les que he arribat a sentir respecte a retirar per llei les competències urbanístiques als ajuntaments.
No podem negar que la recerca dels guanys privatius i personals formen part, ara com ara, de la naturalesa de moltes persones, i que afecta a gent que es dedica a la política, però també a la que es dedica a d'altres activitats. Ara bé, no és eixe un model que puga ser acceptat al món de la política, que ha de vetllar pels bens comuns, col•lectius i compartits. A la política, hem de trobar persones que donen exemple d'ètica i de bones maneres. No podem demanar sants i santes, perquè en vida no els hi ha, però sí que podem demanar compromisos. Per tant, el que hem de fer és prendre acords vinculants, és a dir, fer lleis i reglaments, dissenyar polítiques, que ens comprometen a tots a complir-les.
Preguntem-nos i trobem qui està disposat a comprometre's a:
1) Elaborar i aplicar una llei anticorrupció que siga més dura amb els polítics, siguen del signe que siguen, que amb la resta de la població. Quan un polític assumeix un càrrec institucional fa una promesa pública de complir i fer complir la llei, voluntàriament; el ciutadà està obligat per la llei, el seu desconeixement no l'exculpa. ¿Com poden ser tractats per igual un polític corrupte i un ciutadà corrupte? Els seus compromisos col•lectius no són iguals. ¿O és que la resposta de Rajoy segons la qual mentre no hi haja sentència ferma, no hi farà res respecte als polítics sospitosos de corrupció del seu partit, és correcta? I, ¿per què, a més a més, no pot existir una llei que penalitze els partits polítics amb casos de corrupció provats, amb la pèrdua d'alguna de les prebendes que els dóna l'Estat?
2) Elaborar i aplicar una llei de finançament de partits que establisca mecanismes transparents que permeten als ciutadans saber i conéixer qui finança a qui, i que, a més a més, no beneficien només aquells partits que, per disposar de governs, poden repartir prebendes entre el sector privat, tot generant unes immenses xarxes de clientelisme. Perquè això és el que s'aconsegueix quan tots els mecanismes de finançament de partits polítics previstos tenen com a fonament premiar al que més té: més vots més diners, més governs més clients, etc. Una dinàmica que porta a la lluita fratricida pels recursos econòmics dedicats a la política i a la constitució d'oligarquies partidàries quasi impossibles de renovar.
3) Elaborar i aplicar una llei de finançament dels ens locals, ajuntaments, que són la trinxera de l'Estat davant els ciutadans. Podria ser un altre dels fronts per lluitar contra potser l'única via per la consecució de recursos que els queda, que no és altra que vendre el territori al millor postor. O ¿és que és lògic que els municipis continuen rebent els mateixos recursos ara que fa trenta anys (en termes relatius), per atendre poblacions i serveis que fa trenta anys no hi eren? ¿Per què no fem una revisió del repartiment dels recursos públics en funció de criteris que es puguen objectivar al màxim i que tinguen com a premissa el principi de subsidiaritat?
4) Elaborar i aplicar un Pla de Reforma en profunditat del sector agrícola al País Valencià. Un pla que pose les bases que permeten l'extracció d'una rendibilitat a la terra que no situe als agricultors en un carreró sense eixida, rodejats de constructors d'adossats i camps de golf. Un pla que ajude als agricultors a defendre la seua activitat davant d'atacs tan potents com els que reben per part dels alquimistes especialitzats en la conversió de sòl rústic en sòl urbanitzable.
Sóc conscient que són quatre qüestions molt polèmiques, i potser, segur, es podrien afegir d'altres. Ara, una comunitat humana només es pot enfortir si es capaç d'afrontar, conjuntament, els reptes més difícils. I al País Valencià li fa falta enfortir-se molt.
Posem sobre la taula col•lectiva (les Corts Valencianes són la més alta instància en este aspecte, però també els mitjans de comunicació n'han de participar del debat) qüestions que ataquen els problemes reals a fons, i no només en la superfície propagandística, que arriba fins les revistes del cor.
Les solucions no són fàcils i ningú té la fórmula màgica, però si ni tan sols ens els plantegem res no aconseguirem més que empitjorar, en la retòrica de pati d'escola del “i tu més”. Els meus companys i companyes del BLOC i jo estem disposats a parlar-ne. Hi ha algú més?

Mostra, INQUIET i CINEMACLET

Esta nit les companyes i companys del col·lectiu del BLOC de Benimaclet m'han convidat al cine. Sí, com sona. Hui comença, a la seu de l'Associació de Veïns de Benimaclet, el cicle de cinema "CINEMACLET" en el qual algunes persones vinculades a la política i a la societat civil presentarem les nostres pel·lícules preferides; jo he triat els "Temps Moderns" de Chaplin, i en les properes setmanes faran el mateix el diputat Carles Arnal i el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez. Totes les projeccions seran al local de l'associació, al número 42 de l'avinguda de Valladolid, a les 20 hores.

Quan la gent del BLOC de Benimaclet em va proposar de participar-hi la idea em va semblar magnífica, perquè en certa mesura recordava els temps dels cine-clubs, quan el cinema era una bona eina per conèixer gent i per compartir converses intel·ligents i enriquidores. I amb eixe mateix objectiu va nàixer, fa ja més de 25 anys, la Mostra de València. Fa només uns dies ho recordava en una entrevista Vicent Garcés, una de les persones que més activament va participar en el naixement d'un festival que, encara, porta per subtítol "Cinema del Mediterrani" malgrat la seua transformació, per obra i gràcia del govern de Rita Barberà, en un festival sense identitat, sense objectius, sense relació amb els sectors productius del país i que promou una manera d'entendre el cinema radicalment oposada a allò que representa el CINEMACLET. La prova més palesa, el lloc on s'ofereixen les projeccions: un centre comercial anodí, allunyat dels espais habituals on s'ofereix i es consumeix el bon cinema, i on és impossible que s'establisca cap mena de diàleg, ni entre els productors i els consumidors, ni molt menys entre els espectadors.
Posar estrelletes al passeig marítim, fer homenatges sense cap coherència a Jose Coronado o Lina Morgan -amb tots els meus respectes a un i l'altra- o buscar alguna estrella hollywoodiana de segona fila com Andy Garcia només perquè les senyores Barberà i Alcón es facen la foto amb un famós, no és suficient per fer un festival de cinema. Als del PP els falla, com sempre, la confiança; no es fien de ningú, i molt menys de la gent de la cultura, senzillament perquè és independent, perquè és crítica, perquè és incoformista. I així és com han de ser.

El CINEMACLET coincideix en el temps amb la Mostra, i també amb la segona edició del Festival INQUIET de cinema en valencià, que organitza l'Ajuntament de Picassent en col·laboració amb Escola Valenciana i les universitats públiques de València. En la seua primera edició, l'INQUIET, promogut per l'equip de persones que coordina el regidor del BLOC Artur Hernàndez, va ser tot un èxit, i enguany ha superat totes les previsions. Una bona mostra que el cinema, de qualitat, en valencià i tractat amb criteris professionals sí que té èxit i sí que compleix la funció socialitzadora i educadora que tenien els vells cine-fòrums de la transició. L'únic problema és que ni Picassent ni Benimaclet no tenen passeig marítim per a posar les estrelletes de la reina de la comèdia madrilenya i del propagandista del BÍFIDUS activo.

CARRETERA NO, TREN SI

El divendres, més de 5000 persones eixírem al carrer al meu poble, Oliva, convocats per una Plataforma Ciutadana, per tal de reivindicar la desaparició de la N-332 al seu pas per dins de la població. Són 3 Kms de carretera per la qual passen més de 40.000 vehicles diaris, molts d’ells camions de gran tonatge, i que provoca incomoditats en la vida diària, soroll, contaminació atmosfèrica i perill per als ciutadans; no són poques les persones que al llarg dels anys han mort d’accident en esta via dins del poble.
Portem molt de temps reclamant la desaparició d’esta carretera, però no ens fan cas des de les administracions superiors, a pesar de l’acord unànime que sobre este tema mantenen els distints partits polítics amb representació municipal i del clamor popular. Solucions alternatives hi ha: la més lògica i de menor cost medioambiental –el mal ja està fet- és la de l’alliberament de la A-7 al seu pas per La Safor i una altra la construcció d’una circumval•lació a part de la comarca, que incloga Oliva.
Però passen els anys i les solucions no arriben. S’escometen estudis, però no hi ha projectes ni finançament per mamprendre les obres alternatives necessàries. I és molt de temps ja que patim les conseqüències d’esta situació.
Fa molt de temps també ( aproximadament 30 anys), que vivim les conseqüències de la desaparició del tren Gandia –Dénia. En el seu moment van dir que, ràpidament, es prolongaria el tren de Gandia fins Oliva, però això no ha passat; sense cap explicació raonable, esta important infrastructura –que també es reclama unànimement- continua sense data de realització.
No és d’estranyar que, davant d’esta situació, els ciutadans i ciutadanes d’Oliva s’autoorganitzen i reclamen amb contundència. Tenim la sensació de ser el Soweto de la comarca i la certesa del maltracte a que ens someten les administracions autonòmica i central. Per això, des d’ací, vull felicitar als promotors i les promotores de la iniciativa de fer la manifestació i de l’arreplegada de firmes – més de 10000 ja-. Ahir vam ser convocats per al pròxim mes tornar a repetir-ho, i així fins que ens facen cas.
Els polítics de l’Ajuntament d’Oliva, tots els partits, van donar suport a la manifestació , i el Bloc, a més, ha contribuït de forma significativa a l’arreplegada de signatures. Ahir, fent costat als nostres tres regidors, Imma Seguí, Pau Pérez i David González, i a tota la gent del poble, es trobaven també els nostres alcaldes de Bellreguard i Palmera, Facund Puig i Àlvar Català i el nostre Secretari General, Enric Morera, junt a la totalitat de militants d’Oliva.
L’obligació dels governs és donar solucions als problemes dels seus ciutadans i fer que la vida els resulte més fàcil i siga de millor qualitat. En el cas d’Oliva, la Generalitat i el govern de Madrid no compleixen amb les seues obligacions i per tant, tornarem a cridar al carrer CARRETERA NO, TREN SI fins que ens senten i ens donen solucions.

"EPPUR, el BLOC JOVE, SI MUOVE"

Cada cert temps apareixen estudis sobre l'interés de la joventut per la política i sobre el grau de participació de les joves i els joves en iniciatives col·lectives, en el món associatiu, en moviments reivindicatius etc. i, la veritat, és que els resultats no són per a tirar coets. Tanmateix, per la meua dedicació a la docència durant tants anys sempre he pensat que les coses no eren exactament així i que probablement els joves que jo coneixia eren "excepcionals", perquè al meu voltant sí que veia interés pel medi ambient, per la nostra llengua i pel nostre País. Però des que vaig assumir la Secretaria d'Organització vaig poder comprovar que no eren només els meus alumnes els que es resistien a formar part d'eixa imatge de joventut hedonista, desinformada i passiva. Arreu de les comarques he pogut comprovar la força, les ganes de treballar, la il·lusió, el trellat i el compromís nacional de la gent que forma i ha format el BLOC JOVE.

Des dels temps de Josep Vidal fins als de Pere Fuset i Kepa Garcia passant per les etapes d'Artur Vélez i Mireia Martínez, les joves i els joves del BLOC han estat molt més que una "sectorial de joventut" com ho són en altres partits. Els nostres joves, malgrat tot, es mouen. I no paren!Ara que ja ha passat, puc confessar que estava aterroritzada pel concert del 8 d'octubre. Confiava plenament en la capacitat de treball dels companys i companyes del BLOC JOVE, i més tenint en compte el magnífic treball de coordinació fet per Albert Sebastià i Santi Rosado, però era un diumenge per la nit, d'un pont ben abellidor, i em feia por que tants dies de treball no es veieren recompensats per una participació suficient de públic. Afortunadament, em vaig enganyar, i abans i tot de començar el concert de La Gossa Sorda i Sva-ters, la plaça de Nàpols i Sicília estava plena de gom a gom de gent, molta gent i, sobretot, de gent molt jove.Vull aprofitar el meu blog per donar públicament l'enhorabona al BLOC JOVE pel concert, però no només per això, sinó també per la magnífica campanya "Adéu PP", per la seua massiva presència a la manifestació del 9 d'octubre, per la idea del concurs de vídeos per acomiadar Camps del govern de la Generalitat i per la seua imparable implantació al territori. Saben que, com sempre, Pere, Kepa, Vicent, Albert, Sergi, Sara, Amparo, Joana, Dolors, Helena i la resta de membres de la Coordinadora Nacional compten amb el meu suport.

No sé si les enquestes i estudis acabaran reflectint un increment de la participació de la gent jove en la política, en una determinada manera de fer i entendre la política. Potser no. Potser siguen només els joves del BLOC, només els joves nacionalistes els què continuen eixint al carrer en manifestacions, concerts i campanyes, però afortunadament, cada vegada en són més. I que ningú no s'enganye: hi ha altres ofertes polítiques, hi ha altres maneres de militar i de participar, però malgrat tot, el BLOC JOVE no para. Eppur, el BLOC JOVE, si muove!

L'URBANISME AL PAÍS VALENCIÀ

Esta festa del 12 d'octubre ens ha deixat diverses notícies sobre l'urbanisme, molt preocupants per als valencians i les valencianes.
D'un costat, l'Observatorio de la Sostenibilidad en España, amb seu a la Universitat d'Alcalà d'Henares i finançat pel Ministeri de Medi Ambient, ha fet públic un informe on es destaca "el mal ús i destrucció del litoral" com el factor que més influeix, negativament, en la sostenibilitat en Espanya, i assenyala al País Valencià com a líder d'eixa mala política.
D'altre, la Comissió Europea torna a advertir al govern de Camps que ha de modificar la LUV, que les irregularitats continuen, i li dóna dos messos per fer-ho.
Si per sostenibles entenem aquelles actuacions que no posen en perill la supervivència de les generacions futures, estem davant un problema greu i fortament insostenible. L'informe diu clarament que l'urbanisme al nostre país "careix de planificació i participació social i provoca impactes ambientals i efectes irreversibles", i arriba a parlar "de gran ineficència en l'ús del sòl". L'urbanisme que el PP practica a casa nostra es basa en un model de creixement que afavoreix l'especulació, que destrossa sistemàticament les zones d'horta, contribuïnt així a fer desapareixer la nostra agricultura, tan arrelada al país; que no té en compte els recursos naturals necessaris -que no són inesgotables- per fer front a la demanda; que destrossa dia a dia el nostre territori, per continuar ofertant segones residències en un mercat on esta ja supera la demanda. Però això si, els nostres joves continuen sense tindre accés a una vivenda pròpia i qualsevol família s'ha d'hipotecar per molts anys per poder adquirir un habitatge.
Bo, qualsevol no. Hi ha uns quants que guanyen molts diners amb tot açò.
L'urbanisme que practica el PP, es fruït d'un model polític basat en el guany fàcil, en pa per hui, fam per demà. Hem de canviar este estat de coses al 2007.

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURA

Hui és dimarts, 10 d'octubre, l'endemà del nostre Dia Nacional i l'inici del termini que la Comissió de Llistes del BLOC ha obert per presentar candidatures als primers llocs de les llistes autonòmiques del proper mes de maig.

I hui mateix he presentat formalment la meua candidatura per ocupar el segon lloc de la llista per la circumscripció de València que encapçalarà el nostre Secretari General, Enric Morera.

Des del Congrés Extraordinari d’octubre de 2003 he estat Secretària d’Organització de l’Executiva Nacional del BLOC, una responsabilitat que vaig acceptar tot i ser conscient de les grans dificultats a què hauríem de fer front. Ara, tres anys després d’aquell Congrés, crec que els homes i les dones que formem el BLOC, podem donar-nos l’enhorabona perquè hem sigut capaços, cadascú des de la seua responsabilitat, de capgirar la situació i trobar-nos en estos moments en una posició òptima per encarar les eleccions de 2007.
La immensa sort d’haver representat el BLOC en desenes d’actes públics, manifestacions, taules rodones, debats i reunions de treball, m’ha permés comprovar personalment el desig de canvi que ens fa arribar la ciutadania, i l’esperança que en eixe canvi el BLOC tinga un pes decisiu. He conegut el país i he conegut el nostre partit, comarca per comarca, col·lectiu per col·lectiu, i he pogut observar que ens hem posat les piles, que en som més, de militants i de simpatitzants, i que estem més preparats que mai per a l’entrada del BLOC en totes les institucions.
Com molts dels membres del Consell Nacional, he estat regidora, i estareu d’acord amb mi que els ajuntaments són la millor escola de política. És en la política municipal on aprenem a dialogar i negociar, on entenem que coherència i pragmatisme són compatibles i on mantenim un contacte permanent amb la ciutadania. Però la política local aporta, sobretot, capacitat de gestió, la qual he pogut desenvolupar al meu poble, Oliva, i a la presidència de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
Per responsabilitat amb el nostre País i amb la seua gent, perquè em sent capacitada i perquè crec que, ara més que mai, el nacionalisme progressista que representa el BLOC ha de ser útil per al canvi, he decidit presentar la meua candidatura al segon lloc de la nostra llista per la circumscripció de València i des d'este mateix moment m'adreçaré a les conselleres i consellers nacionals perquè, si així ho consideren oportú, em facen arribar el seu aval.

En qualsevol cas, des d'este espai a la xarxa, aniré donant a conéixer les meues impressions sobre l'actualitat política, sobre la vida quotidiana del nostre partit i sobre la meua candidatura.

Benvingudes i benvinguts al meu quadern de bitàcora.

Pepa Chesa i Vila

Secr. d'Organització del BLOC