LA MARJAL DE PEGO-OLIVA

Moltes persones d’Oliva, d’una generació, ens hem passat mitja vida lluitant perquè la Marjal de Pego-Oliva no desapareguera. Un projecte franquista, desenvolupat per l’Iryda dels anys de les majories absolutes del PSOE, va suposar durant molts anys que, de forma sistemàtica, es tractara de dessecar la terra del Pla, provocant la contínua degradació d’este important ecosistema del País Valencià. Fins i tot es va construir un artefacte d’obra faraònica, el Venturi, a la desembocadura del riu Bullent. Salinització dels aqüífers, mort de flora i fauna, pèrdua d’unes senyes d’dentitat importants per a molta gent , van ser només alguns dels efectes que va tindre esta acció. Per fortuna, la natura va impedir que acabaren amb ella.
Vam fer de tot: campanyes ciutadanes, taules redones amb experts i professors universitaris que deien que era una barbaritat el que es feia a la marjal, estudis seriosos, exposicions, manifestacions i fins i tot una vaga de fam .Finalment, després de molts anys, a principis del 90, l’Ajuntament d’Oliva canvia de posició per efecte de la pressió popular i es pronuncia a favor de la seua conservació.
En tot este temps, a Pego les coses es veien d’una altra manera. No hi havia a la població veïna de La Marina la mateixa sensibilització conservadora d’este espai, sinó tot el contrari.
Però al remat, la racionalitat i la cordura es van imposar i finalment la Marjal de Pego-Oliva va ser declarada Parc Natural, figura legal que ens va alegrar molt, que va significar que es desmantelara el Venturi, però que no ha acabat de posar del tot les solucions; com quasi sempre, no es destinen prou recursos.
I amb aixó, l’any 95 va arribar Carlos Pascual, Barret, a l’alcaldia de Pego i la batalla es va revifar. L’autoritari alcalde de Pego, que “li plantava cara al sol de migdia”, en 8 anys al front de l’alcaldia les va fer de tots els colors en quasi tots els camps, i també en el que respecta a la marjal; fins i tot se li va pegar foc a estes terres.
Ara, el Tribunal Suprem acaba de condemnar-lo a sis anys de presó i tants altres d’inhabilitació per a ostentar un càrrec públic, per tot el mal que va fer durant eixos anys en la marjal. Una sentència exemplificadora, sens dubte.