2010

Comença l’any 2010, i amb ell iniciem des del BLOC una nova etapa política, crec que amb més avantatges que problemes. En tot cas hauria de ser este un any de gran activitat i molt, molt de treball, sobretot de cara a fora per tal de fer-nos visibles a la majoria de la societat valenciana; faena esta que implica un gran esforç de l’organització, de la militància, ja que, desgraciadament, no tenim mitjans de comunicació d’abast nacional valencià que ens ajuden, sobretot televisius. Per tant, ens hem de multiplicar nosaltres, al llarg i ample del territori, per explicar el país que volem, fent ús de televisions locals i comarcals, de mitjans escrits, de ràdios,... però sobretot estant en contacte directe amb la gent, amb la societat civil valenciana, que ha de conéixer les nostres propostes polítiques de primera mà, però també els nostres líders nacionals, comarcals i locals.
Valore que ara més que mai és imprescindible que, a nivell local, cada militant del BLOC es movilitze per tal de conéixer, quan més millor, quins són els nostres votants actuals; només així podrem saber que esperen de nosaltres i podrem dur a terme una política quotidiana d’acord amb les expectatives d’aquells i aquelles que ja ens han donat el seu suport, i per tant els conservarem per a futures convocatòries electorals. Però a més, hem de bastir una xarxa de voluntaris i voluntàries en cada poble i ciutat, que ens permeta arribar a noves persones. No oblidem que un votant nou es troba molt a prop d’un que ja ho és. I de segur esta és la forma d’augmentar elecció rere elecció el suport a la nostra opció política.
Traslladar tota esta informació que es genera als municipis i comarques a nivell nacional crec que és, també, bàsic i imprescindible, perquè només així el projecte nacional del BLOC per al conjunt del País Valencià es farà visible, més enllà dels programes locals. Açò permetrà a la direcció nacional, dissenyar accions i tindre presència directa dels líders del partit allà on siga prioritari, sempre tenint en compte que quan més conegudes siguen les cares que ens representen i les nostres propostes polítiques, millor. En açò consisteix la vertadera política de baix cap a dalt, que ben feta, ens hauria de portar a l’èxit electoral.
Ara, a més, comptem a l’avantatge de tindre 300 regidors i regidores al llarg del país, i un grup parlamentari a les Corts Valencianes que dóna aixopluc a les necessitats polítiques dels nostres col·lectius i grups municipals. Caldrà aprofitar-ho bé. Com caldrà saber fer un bon ús del nostre lideratge dins d’este grup, ara que el nostre Secretari General, Enric Morera, n’ostenta la sindicatura.
Tot açò ho haurem d’adobar amb una bona formació. Cal que tots nosaltres, cadascun en el seu àmbit, tinga clara la tasca a realitzar i tinga al seu abast les millor eines per dur-la a terme.
Amb l’esforç de totes i tots els que ens estimem este país, ho aconseguirem, estic segura. Bon i fructífer any 2010!

BLOC-INICIATIVA-VERDS

El Consell Nacional del BLOC va aprovar ahir, amb el 67% dels vots, el pacte amb Iniciativa i els Verds-EE per tal de concórrer junts a les properes eleccions autonòmiques, al 2011. El mateix van fer els altres dos partits en els seus òrgans corresponents. Comença així un camí, a any i mig de les eleccions, on Enric Morera, diputat i secretari general del BLOC, assumirà la sindicatura del grup parlamentari Compromís i podrem explicar, amb temps, a la societat valenciana, què busca i quins són els objectius d’esta coalició política i electoral que naix per posar-se al servei dels interessos del poble valencià.
Crec que l'aparició d’esta coalició és una bona notícia per al panorama polític valencià. I ho és, perquè és un bon instrument per plantar-li cara al bipartidisme PPSOE que pretén instal•lar-se a la màxima institució valenciana, les Corts. Unir esforços sense dubte facilitarà la presència d’una tercera força política al parlament valencià la propera legislatura i donarà veu a milers de valencians i valencianes que no ens conformem amb la política depenent de Madrid que practiquen els dos grans partits centralistes. Desgraciadament, a este país nostre, i amb l’actual correlació de forces polítiques existents, no hi ha espai electoral per cadascuna de les formacions que treballem per tornar-li la dignitat al nostre poble, per millorar la situació dels ciutadans i ciutadanes –sobretot d’aquells i aquelles que més ho necessiten-, per fer del nostre un país sostenible des del punt de vista medioambiental, per preservar el nostre territori en condicions adequades, per regenerar la vida democràtica, tan feta malbé en els últims temps. Hem d’unir-nos per plantar-los cara al PP i al PSOE i a les seues poderoses maquinàries mediàtiques, per tal d’aconseguir, amb una política de contacte directe amb els ciutadans, despertar a la realitat a una bona part de la societat valenciana ara aletargada amb la propaganda de grans esdeveniments, buida de contingut real, del PP. I per acabar amb la política de corrupció instal·lada a la Generalitat Valenciana.
Però, a més, l’entesa de forces polítiques que ens reclamem valencianistes, progressistes i ecologistes possibilitarà la presentació de moltes més candidatures municipals i per tant la representació de la nostra opció a més ajuntaments valencians, les institucions més properes als ciutadans. I així, aquells que fem política sense que ens manen des de fora, podrem dur a cap molt millor les propostes polítiques quotidianes pensades només en benefici dels valencians i valencianes.
A este acord, a partir d’ara, ja sabem que es sumaran altres grups, locals o comarcals, interessats en participar en esta manera de fer política. I així, el BLOC estarà complint el manament congressual de creació i consolidació d’un Espai Valencià de Progrés, que tinga un reflex electoral en consonància a la nostra influència social.
Ho mires per on ho mires, una bona i enriquidora notícia per al món polític valencià.

CAMPS HA PERDUT L’ OREMUS

Últimament, el PP valencià ens entreté amb espectacles que ratllen el ridícul. I Camps, el president de la Generalitat Valenciana n’és l’actor principal, indiscutible protagonista d’esta opera bufa en què, el partit que se suposa ens hauria de governar, està entretingut.
Si vam sentir vergonya aliena i ens vam enrojolar quan vam sentir les floretes que es deien Camps i el Bigotes la nit de Nadal - recordeu: “te quiero un huevo” “amiguito del alma” i altres perles per l’estil-, després la sensació d’engany i frau va ser total al vore com el President de tots els valencians, mentia descaradament a les Corts, òrgan de representació sobirana del poble, i havia d’anar a declarar als tribunals. Entremig, Francisco Camps ha perdut l’ oremus.
El President Camps és un cadàver polític i ell ho sap. Però no vol admetreu, es juga massa coses, entre elles perdre la condició d’aforat davant el que se li ve al damunt a nivell judicial. I no vol deixar el seu càrrec. Per això es veu que s’ha muntat una pel·lícula sobre la situació actual que poc o gens té a vore amb la realitat.
Se li nota. Està nerviós, dóna botets en la tribuna, somriu compulsivament d’orella a orella, els solta als i les periodistes frases com ara “ son ustedes estupendos” o “los quiero mucho a todos” (quina mania té este home en declarar-li el seu amor a tothom!). Camps està desencaixat i no controla del tot.
Només així es pot entendre l’últim esdeveniment ocorregut a les Corts Valencianes, on Camps acusava al PSOE de voler donar-li el tristament famós paseïllo, de voler vore’l mort. “A usted lo que le gustaria es venir a mi casa, de madrugada, en una camioneta, i al dia siguiente apareciera jo boca abajo en una cuneta”. Terrible frase, dirigida al portaveu socialista de les Corts. Camps emula l’assassinat de Calvo Sotelo en la seua persona, públicament, dalt la tribuna d’oradors de les Corts, i el Grup Popular, els seus diputats i les seues diputades, l’aplaudeixen a rabiar.
Haurien, hauríem de inhabilitar-los. Una tropa així, i amb el Cap que tenen, no poden tindre el nostre present i futur, el de tots els valencians i valencianes, en les seues mans. Són un perill públic. CAMPS DIMISSIÓ!

NO A LA CORRUPCIÓ. CAMPS DIMISSIÓ

No he pogut estar a la manifestació d’esta vesprada a València. I ho lamente, però tenia un agradable compromís, ineludible, amb uns bons amics, Paco Mestre i Pura Fernández, que celebraven les bodes d’argent. Hem passat un bon dia.
Però m’haguera agradat estar junt als molts miler de persones que hui deien NO A LA CORRUPCIÓ i demanaven la DIMISIÓ DE CAMPS. Per salut democràtica; perquè la política és una digna i necessària activitat que ells, els corruptes, embruten; perquè els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern de lladregots; perquè és urgent que el President Camps assumesca responsabilitats polítiques i no ens mentesca més; perquè no tots els polítics som iguals i perquè un altre govern, honest, que mire pels interessos de tots nosaltres, els valencians, és possible.
El PP i el PSOE (mireu, sinó, Catalunya) han entrat en una espiral perillosa. Perillosa per la democràcia, per la credibilitat de la classe política, perquè estar en la picabaralla constant del “tu més” només porta a desprestigiar tota activitat política, per altra banda necessària per a la bona marxa dels quefers públics, perquè estes situacions només afavoreixen l’abstenció, no sols en les convocatòries electorals, sinó també –i açò és molt més greu- en la participació i implicació dels ciutadans i les ciutadanes en allò que passa al seu país.
Per tots aquells i aquelles que estimem esta terra, que voldríem que es solucionaren els problemes que té la gent, que té el territori, la situació per la que travessa la vida política valenciana és dramàtica. Som la burla de tota Espanya i tenim un govern que no governa; no tenen temps els del PP, estan massa ocupats en els seus bruts assumptes.
Per això, milers i milers de valencians hem cridat, esta vespra de Tots Sants, en persona o en esperit, NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ. I si fa falta continuarem fent-ho, tan fort i tantes vegades com siga necessari. Perquè no tots som iguals.

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

Un any més arriba la data de la celebració de la festa del nostre partit, el BLOC. Una festa, que com cada any, celebrarem demà, en l’Aplec de El Puig, als peus de l’històric Monestir de Santa Maria.
Les circumstàncies polítiques d’enguany són ben especials. Per un costat, ens trobem un Partit Popular immers en una forta crisi interna i externa, amb un President de la Generalitat que es troba baix una forta sospita de corrupció per finançament il·legal del seu partit, més ocupat, ell i el seu govern, en vore com fan front a tot el que ja tenen al damunt, que en solucionar els greus problemes que tenim els valencianes i les valencianes. Crec que no m’enganye si dic que, en estos moments, el poble valencià es troba desgovernat per part dels responsables del PPCV.
Al altre costat ens trobem amb un PSOE (això del PSPV no li agrada a Alarte), incapaç d’oferir una alternativa real i creïble a les nefastes polítiques del PP i amb personatges com el Delegat del Govern central, Ricardo Peralta, que justifica els atacs dels violents i feixistes als demòcrates i gent de pau.
El que està clar, a hores d’ara, és que ni uns ni altres ens trauran als valencians de la crisi econòmica que patim, ni de les altíssimes xifres d’atur, ni augmentaran la qualitat de la nostra democràcia. Ells, els del PPSOE, no tenen com a prioritat el poble valencià, ells tenen un projecte per a Espanya, on el País Valencià juga un paper subordinat.
Per això, enguany, en la festa del darrer diumenge d’octubre, els i les valencianistes reafirmarem el nostre compromís amb el nostre poble, raó primera i primordial de la nostra acció política. I farem una crida a totes aquelles persones, a tots i totes els valencians i valencianes que volem un futur pròsper i el volem viure en valencià, per tal d’articular una alternativa política ampla, plural, progressista, valencianista i compromesa en la defensa del medi ambient, que d’una forma potent i creïble oferisca a la societat valenciana aquelles polítiques que el nostre País necessita en el segle XXI. Només des d’una visió realista, xafant de peus en terra, serem capaços de convéncer als nostres veïns i veïnes de la bondat del projecte polític que oferim.
Ara, és l’hora del BLOC. Ara, és l’hora de tots aquells i totes aquelles que volem treballar, des de la fidelitat i el compromís al poble valencià, per fer un País Valencià més just, més igualitari, més transparent, més valencianista, més democràtic. Ara, és l’hora de tots aquells i totes aquelles que tenim vocació de governar el nostre país des de l’honestedat. Si som capaços d’articular una alternativa política baix els principis esmentats, segur que ho aconseguirem. Com diu el Llach, “si estirem tots ella caurà” i els centralistes deixaran de (des)governar-nos.

INDIGNACIÓ

Són altes hores de la nit del 9 d’octubre, i escric este post des de la indignació més profunda. Estic indignada, i molt, pel que passa al meu país.
Ens governa un Partit Popular, amb el President Camps al cap, que és la vergonya de tot l’estat espanyol, immers en un procés de corrupció d’alt nivell,...i ací no passa res. Per a la TV pública valenciana el cas Gürtel no existeix i el govern de Francisco Camps és el millor del món. Vergonya, cavallers (i senyores, afegesc jo), vergonya!. Els valencians i les valencianes semblen com endormiscats; hui mateix, una enquesta els donava als populars un 53% d’intenció de vot a les pròximes eleccions autonòmiques. I per què?. Camps i el seu equip estan baix forta sospita de deshonrats i mentirosos, i a més a més, no són bons governants per al poble valencià. Es revesteixen d’un valencianisme carrincló i de boqueta, però la realitat és que el País Valencià és líder en atur, encapçala el rànquing de pitjors inversions en sanitat i educació públiques, no dóna solució al problemes econòmics del sector productiu valencià, ni dels treballadors, ni dels agricultors, de tots aquells i aquelles que pitjor suporten la crisi econòmica que patim. Això els ho devem a ells, als i les nostres governants, tots del Partit Popular. A ells els devem ser la Comunitat Autònoma amb més barracons per a què estudien els nostres xiquets i les nostres xiquetes, que l’ús social de la nostra llengua no avance, que no s’atenga degudament als nostres majors, ni a les persones dependents, que les nostres infraestructures no siguen les adequades ni estiguen al nivell de les d’altres comunitats ( tren Gandia-Oliva-Dénia, ja!), que el territori estiga fet una verema, que hagen tapat sèquies i barrancs i ens inundem cada tres per quatre. I tantes i tantes coses que podríem afegir, de coses que ens falten als valencians per millorar la nostra qualitat de vida. A ells els ho devem, als del Partit Popular. A ells, als de Camps, els devem també la pèrdua de qualitat democràtica que patim. Els fets ocorreguts este matí a València, en la celebració del dia nacional dels valencians, als diputats i militants del Bloc, són un trist exemple d’açò últim.
Però la gent d’este país diu que els va a continuar votant. I el principal partit de l’oposició, el PSOE (a Alarte no li agrada això de PSPV), ¿què fa davant d’este panorama?. Llig un manifest a la porta de les Corts, demanant la dimissió de Camps. I ja està. Són invisibles per a la societat valenciana com a projecte de país, al seu líder no el coneix ni el 20 % dels valencians, no tenen cap proposta per millorar les coses de què parlava més amunt, i una responsabilitat que tenen al País Valencia, que és la representació del govern de Zapatero a la Comunitat Valenciana, és a dir la Delegació del Govern central en mans de Ricardo Peralta, la fan molt, però que molt malament.
Hui, en la processó cívica de la Senyera, a la ciutat de València, els Diputats del Bloc, Enric Morera i Josep M. Pañella, junt a molts militants i simpatitzants del BLOC i del BLOC JOVE, han estat tan ben “protegits” per la policia que dirigeix el PSOE, front a les agressions de uns grups organitzats de feixistes, que no han pogut participar a la processó, mentre que representants de les organitzacions agressores, antidemocràtiques per altra banda, si que ho feien. I no han detingut ningú. Com tampoc ho van fer quan ara fa dos anys ens van posar una bomba a la seu de València, o quan ens han cremat la seu de Gandia i de tants altres llocs, o quan han agredit físicament a la nostra gent, que ha hagut de passar per l’hospital, o quan ens amenacen en pàgines web d’ordinadors identificables. I esta llista també podria ser més llarga. Els grups antivalencians i feixistes campen impunement al País Valencia . I entre els dos, PP i PSOE, ho consenteixen.
Què voleu que vos diga?. Jo, a les pròximes eleccions, com en totes, votaré al BLOC.

ESTIU

Parèntesi estiuenc al blog. L’activitat política, però, no ha parat. Articular l’Espai Valencià de Progrés requereix de moltes converses, amb gent ben diversa, però entestats tots que este país nostre millore en tots els aspectes: en qualitat democràtica, en més i millors prestacions socials, en oportunitats econòmiques, en activitat cultural...; en definitiva, parlem amb gent compromesa amb un País Valencià més lliure, més valencià, més progressista, més sostenible en els diversos camps, més democràtic, més nacional.
D’eixos principis partim, tot i que després estan els matisos, la manera particular de cada grup de persones -i de vegades de persones individuals- d’entendre la tàctica i l’estratègia per tal d’aconseguir els objectius. Tots pensant, això si, en el que més li convé al País. Per tal d’articular un espai social valencià, progressista, respectuós amb el territori, que es traduesca en un suport electoral ample, que ens assegure als que pertanyem i ocupem eixe espai social que estarem presents en totes les institucions públiques, calen grans dosis de voluntat. Perquè eixe espai és molt plural i gestionar eixa pluralitat sempre és complicat. Hauríem d’estar convençuts i convençudes que això és el que volem fer, i després posar-nos d’acord en com , en quin paper van a jugar cadascuna de les organitzacions, cadascun dels grups de persones articulades entre elles que són d’este espai social, cadascú en definitiva. Però no ens enganyem, l’Espai Valencià de Progrés només el farem realitat sumant i sumant gent ben diversa, amb un mínim comú denominador: la voluntat d’actuar sobre la realitat política d’este País, per tal de canviar-la a una altra diferent, baix els principis anomenats en començar este post.
Crec que al si del BLOC, cal una reflexió calmada i serena sobre que entenem cadascú per Espai Valencià de Progrés, i posar-nos d’acord en el que volem fer en el futur, que per altra banda ja és aquí.
Be, com que este estiu ha donat per a molt, ens ha donat temps, a més de fer treball polític, a gaudir de la magnífica platja d’Oliva i de fer-nos, Rafa i jo, un viatge de 15 dies per Roma, Nàpols i la Costa Amalfitana. Fantàstic. Ací vos deixe unes fotos.