PROGRESSISME

La teoria segons la qual les polítiques d’esquerres són incompatibles amb la defensa de l’economia productiva tenen, ara i ací, menys sentit que mai. L’actual –i els passats Consells-, emparant-se en un liberalisme mal entés, ha contribuït a què la crisi en què es veuen sumides les indústries tradicionals, l’agricultura i el comerç amenace en convertir-se en estructural i deixar el nostre país sense els seus teixits productius més autòctons. Davant d’això hi ha una resposta des del progressisme, que passa per donar suport als emprenedors, a la xicoteta i mitjana empresa, als xicotets propietaris agrícoles, als autònoms, als treballadors i treballadores, a tots aquells que veuen cada dia com les seues inversions de fa anys, i els seus propis llocs de treball, perillen per la ineficàcia del govern. Des del progressisme, defensem una política econòmica que s’emmarque en el nou context internacional, on els recursos estratègics centrals són els coneixements i la seua gestió, en comptes d’apostar per una política econòmica depredadora del propi territori.

Ser progressista hui significa molt clarament apostar per un determinat model de societat i, sobretot, per una acció política al servei de la ciutadania, per les polítiques socials, pels drets civils i la igualtat d’oportunitats, per polítiques avançades d’integració social de la immigració, pel suport a les persones amb discapacitats i als grups socials amb risc d’exclusió, etc.. Una política que opte sense embuts per una educació i una sanitat pública i de qualitat, capaç de fer avançar la democratització de la vida; que no siga dubitativa en la defensa dels drets de les dones, que facilite la integració social de les noves generacions i, a més, ho faça en una societat més justa. Este és el tipus de política que, des del progressisme considerem necessària per al nostre país.

VALENCIANISME

Ser valencians és la nostra manera de dir-nos ciutadans. Esta frase, que ha estat present en nombrosos documents polítics i estratègics del BLOC, torna a prendre ara plena vigència quan mirem d’explicar per quin motiu el nostre valencianisme serà un instrument útil en estes properes eleccions del 9 de març. Solament nosaltres, aquells i aquelles que treballem diàriament per la construcció nacional del País Valencià, podrem fer-lo visible davant la resta de l’Estat, a través de la nostra presència en el Congrés dels Diputats, a Madrid.
El nostre valencianisme ens duu a defensar la promoció i normalització de la nostra llengua. La nostra llengua ha de ser mitjà de comunicació, espai de trobada, de creació. Les llengües són instruments de transmissió de la cultura i l’educació i, per això, la nostra opció política, el nacionalisme, és l’antítesi de qualsevol mena de control o censura sobre la creació cultural. Nosaltres, els valencianistes, apostem per la cultura i per una educació global, que implique tota la societat, perquè creiem fermament que només serem més lliures com més cultes siguem.
És el nacionalisme el que ens porta a defensar una política que actue en clau valenciana, unes institucions que es consideren les dipositàries i representants d’una nació històrica, i continuarem treballant per aconseguir que el nostre país siga reconegut internacionalment com una nació sense estat.
I també és el nostre nacionalisme el que ens permet assumir posicions compromeses en defensa de l’economia valenciana, apostant per donar suport a la nostra indústria, a la nostra agricultura, al nostre comerç, com a sectors estratègics que ens asseguraran un futur més pròsper i que el nostre país puga tindre veu pròpia al Món.
Sense territori no hi ha país, s’ha dit sovint. I sense cap mena de dubte el nostre territori està patint, darrerament, un seguit d’agressions irreversibles que estan canviant-lo de dalt a baix. Per tant, el nostre nacionalisme va intrínsecament lligat a la defensa del territori, dels espais naturals, de la sostenibilitat, de l’ordenació i racionalització dels recursos naturals.
La nova societat valenciana no és la que van conéixer els fundadors del nacionalisme valencià. Les velles fórmules ja no ens serveixen. Però el nacionalisme valencià, potser més que qualsevol altre, ha sabut adaptar-se als nous temps i bastir un discurs no essencialista, sinó de ciutadania, un nacionalisme d’inclusió, que suma, perquè d’allò que tracta és d’encarar un futur millor, i no de recrear-se en un passat idealitzat.

NOVA ETAPA

Hui s’ha aclarit la incògnita de a quina llista electoral donarà suport Izquierda Unida, si als oficialistes de la direcció d’EUPV comandada per Gloria Marcos, o a la dels crítics d’Iniciativa del Poble Valencià , socis electorals del BLOC i de Els Verds-EE. Finalment, el PCE s’ha imposat a les tesis de Llamazares, i EUPV i IU aniran de la maneta a les eleccions del 9 de març.

Este fet també aclareix, i molt, les coses per al BLOC, tot i que nosaltres estàvem preparats per a qualsevol de les dues decisions. Esta setmana es formalitzarà la coalició anomenada BLOC-INICIATIVA-VERDS, que estarà encapçalada a la circumscripció de València per Isaura Navarro, actual diputada al Congrés, i per M. Josep Ortega, regidora i portaveu del BLOC a Carlet; una persona del BLOC serà candidat o candidata a les circumscripcions d’Alacant i de Castelló.

Per tant, està serà l’única candidatura electoral estrictament valenciana, sense cap dependència de Madrid, i que unirà el valencianisme, el progressisme i l’ecologisme, per tal d’oferir als valencians i les valencianes una opció pròpia, a la que puguen donar suport tots aquells que estan farts del bipartidisme PP-PSOE, tots aquells que pensen és necessària una veu valenciana i valencianista al Congrés dels Diputats, tots aquells que fins ara han trobat a faltar una força política que només pense en els interessos d’esta terra nostra, el País Valencià, i els faça visibles davant la resta de l’Estat.

El tipus de polítiques que portarem a cap, ja tenen el seu reflex en l’actual Grup Parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes. L’actual majoria del grup, conformada per dos diputats del BLOC i dos diputades d’Iniciativa, junt als centenars de regidors i regidores que treballen al municipis, és l’exemple de les moltes coses que podem fer pels valencians i les valencianes des de les institucions.

I sobretot, ara iniciem un camí de suma, de diàleg, de participació, que ens ha de portar a construir un espai polític propi i potent, que en la vessant nacional està igual de lluny del nacionalisme espanyol del PP i del PSOE, però que en l’aspecte social i econòmic fa polítiques de progrés, i entén el respecte al medi ambient com una de les eines per aconseguir un progrés sostenible. Comença una nova etapa en el panorama polític valencià.

Ens espera una pre-campanya i una campanya electoral dura i intensa. Hem de fer, tots, la faena necessària per tal de fer arribar a la ciutadania les nostres propostes polítiques.

Cavallers i senyores, estem en campanya electoral!. Fem que ho noten tots els valencians i totes les valencianes.

PARTICIPEM, DONES, PARTICIPEM

El passat dimarts, 8 de gener, la Sen. Hillary Clinton (D-NY) es va convertir en la primera dona en guanyar unes eleccions primàries presidencials als Estats Units. Va passar a New Hampshire, un estat menut però simbòlic, ja que també va ser el primer en declarar la seua independència del Rei Jordi, fa més de dos-cents anys; a les matrícules dels seus cotxes es pot llegir: 'Viu lliure o mor'.

Els mitjans televisius, i d'altres, s'han afanyat en assenyalar el gest protagonitzat per la senadora en la campanya a New Hampshire, quan es va emocionar en la resposta a una pregunta, com a dada bàsica per entendre la sorpresa dels resultats. Sorpresa, perquè les enquestes donaven com a segur guanyador al Sen. Barak Obama (D-IL). Pels efectes aconseguits, molts s'afanyen a senyalar que, sense dubte, es va tractar d'un gest calculat, ja que la senadora té massa experiència com per mostrar eixa 'feblesa' emotiva.

No negaré que el gest de què es parla va ajudar a humanitzar una imatge molt freda i calculadora, ni discutiré que fóra un gest més o menys sincer. Tanmateix, sí que em sembla decebedor, quan no insultant per les dones, que es puga pensar que si la senadora no haguera fet eixe gest no haguera pogut convertir-se en la primera dona en guanyar unes primàries presidencials als Estats Units. Em sembla masclista argumentar per eixa línia: ¿les dones només guanyem per les emocions?.

Res no es diu, però, de la faena desenvolupada durant els quatre dies que van de les primàries d'Iowa a les de New Hampshire. Sense dubte que el resultat d'Iowa va suposar un cop d'atenció per la campanya de Clinton. I res no es diu dels més de 4.000 voluntaris (dels quals més de la mitad eren de fóra de l'estat), que durant quatre dies han obert les portes de més 100.000 llars de l'estat. Res no es diu de l'estrategia de mobilització, porta a porta o per telèfon, desenvolupada per la seua organització. Res no es diu del lobby demòcrata de dones que li dóna suport, anomenat "EMILY's List", que fa cursos sobre política dirigits a possibles votants dones, tot explicant-los el complex sistema electoral nordamericà, que recapta fons, que emet anuncis, que aporta voluntaris, etc. Res no es diu, tampoc, que per a moltes dones, preocupades per la vida colectiva, econòmica, social, etc. el sen. Obama és massa condescendent amb l'auditori, és a dir, és massa demagògic i poc concret en les mesures que pensa mampendre. Que una part important de les dones exigeixen alguna cosa més que aparéixer al costat d'Oprah Winfrey en una mena de show polític. La carrera a la nominació demòcrata es preveu llarga, ja que tant Obama com Clinton tenen possibilitats reals, i cap dels dos està disposat a rendir-se.

Més que la llagrimeta, pense jo que la sen. Clinton va sorprendre guanyant perquè, després dels resultats d'Iowa, la seua organització es va mobilitzar com mai ho havia fet abans i va aconseguir que quasi el 60% dels electors participants a les primàries de New Hampshire foren dones, moltes més que mai abans . I com diuen a l’ EMILY's List: només quan voten les dones, les dones poden guanyar.

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

El BLOC va fer una campanya a les últimes eleccions municipals del maig de 2007, amb l’eslògan “El Bloc compta, el Bloc compta amb tu”. Estàvem, per tant, anunciant la nostra manera d’entendre la política “des de baix cap a dalt”, és a dir, comptant amb la gent, promovent la democràcia participativa.

La democràcia participativa comporta, per part dels governs, obertura i transparència, diàleg bidireccional, compromís i corresponsabilitat cap a la comunitat, cap a una societat que vol ser escoltada, que vol participar del govern per compartir decisions, responsabilitats, facultats i compromisos, amb l’objectiu d’aconseguir el benestar social i econòmic de la població.

L’aplicació d’un procés integrador i participatiu duu aparellada una nova manera de prendre decisions i per això requereix d’un cert canvi de mentalitat sobre el paper de les institucions. En primer lloc, es tracta de transformar el rol de “paternalisme burocràtic” que ha caracteritzat als governs locals en el passat, per un nou rol “d’habilitador i facilitador” ja que el que es necessita és que els ciutadans recuperen la confiança en les institucions que els representen.

Per dur endavant qualsevol procés que requerisca de la participació veïnal, les administracions locals hauran de revisar alguns aspectes de la seua estructura i del seu funcionament tradicionals, perquè serà necessari dotar-les d’una administració eficaç, modernitzada i formada tècnicament. Les corporacions municipals hauran de ser equànimes a l’hora de recollir les aportacions de tots els grups socials i els ciutadans hauran de tindre un major grau d’informació i formació.

És indubtable que la participació ciutadana té beneficis importants: contribueix a la creació de sinèrgies que ajuden a solucionar problemes i establir solucions de consens; permet a la institució corresponent conéixer les necessitats i interessos de la població; contribueix a la millora de les relacions entre els grups socials; es fa més efectiva la integració dels ciutadans i grups tradicionalment aïllats de la vida pública.

Per totes estes i moltes altres raons, el BLOC continuarà impulsant una política de participació ciutadana allà on estiga, tant des dels Ajuntaments com des de les Corts Valencianes.