PREMIS LLIBERTATS NACIONALS

El dissabte 28 d'abril, al Teatre El Micalet, de València, el BLOC va fer entrega dels seus Premis Llibertats Nacionals, que enguany han arribat als 20 anys, i que sempre celebrem per commemorar el 25 d’abril.

Els premiats d’enguany, el Centre de Cultura Contemporània, Octubre, i l’organització basca Lokarri.

Joan Mansanet, secretari comarcal de València, va ser l’encarregat de parlar sobre el premi Cap i Casal al centre Octubre, que va arreplegar Eliseu Climent. L’existència d’este gran i espectacular contenidor cultural, a l’antic edifici dels magatzems El Siglo, en ple cor de la ciutat de València, és una magnífica notícia, i sense dubte es mereixia la concessió del premi d’enguany.

El premi Llibertats Nacionals que concedeix l’executiva Nacional del BLOC, ha anat enguany a les mans de Lokarri. El seu Coordinador General, Paul Rios, es va desplaçar fins València per arreplegar el premi, i jo mateixa vaig ser l’encarregada de fer-li l’entrega i de parlar sobre esta organització.

Este és el parlament que vaig realitzar.

Moltes vegades, quan parlem del 25 d’abril, de la batalla d’Almansa i dels maulets, se’ns oblida que l’abolició dels nostres Furs l’any 1707 va tindre lloc en mig d’una guerra. D’una guerra tan desagradable, tan inhumana, tan injusta i tan reprovable com qualsevol altra guerra. Una guerra en la qual vam perdre el nostre autogovern, sí, però on també van morir milers de valencianes i valencians.

Dic tot això perquè el passat dimecres, 25 d’abril, l’Executiva Nacional del BLOC va aprovar una Declaració en la qual remarcàvem un element fonamental: que ara, tres-cents anys després, la recuperació de la sobirania nacional del poble valencià vindrà de les urnes, o no vindrà. La llibertat nacional s’aconseguirà pacíficament, i democràticament, o no hi haurà llibertat possible.

Lliurar el nostre Premi Llibertats Nacionals d’enguany a LOKARRI, “Xarxa ciutadana per l’acord i la consulta” ha estat un enorme encert i crec que lliga molt bé amb això que vos estava dient: els homes i les dones de LOKARRI demostren amb el seu treball diari la importància de la pau i el diàleg com a elements indispensables per construir qualsevol projecte polític.

LOKARRI és una paraula en euskera que vol dir “allò que serveix per a unir”. Crec que més clar no es pot dir: la xarxa Lokarri té com a principal objectiu promoure la unitat, el diàleg, la negociació a Euskal Herria per construir una pau que siga satisfactòria per a tots.

LOKARRI es declara hereu d’ELKARRI, l’organització que durant més de deu anys va treballar de manera més activa per afavorir l’inici d’un procés de pau al País Basc. La treva d’ETA, la llei de partits, els acords entre PP i PSOE en matèria antiterrorista i la il·legalització de Batasuna van fer que ELKARRI decidira dissoldre’s en una nova organització que s’adaptara a la nova situació política, a Euskal Herria i a Espanya. ELKARRI va preparar el procés de pau, i LOKARRI està treballant activament per desenvolupar-lo, per promoure fòrums de participació i diàleg arreu d’Euskal Herria.

Premiar LOKARRI és fer un reconeixement a la societat civil d’una terra tan estimada pels nacionalistes valencians com és Euskal Herria. És reconèixer els milers d’homes i de dones anònims que han estat víctimes de la manipulació, la crispació i dels interessos d’alguns partits polítics. I premiar LOKARRI és, també, posar de manifest el compromís ferm dels nacionalistes valencians amb la pau i el diàleg, però també, que ningú no ho oblide, amb la llibertat del nostre poble.

Els valencians i valencianes sabem molt bé què volen dir les paraules crispació, demagògia, manipulació i censura, i crec que és precisament per això que no podem deixar de sentir-nos solidaris amb els moviments que, com LOKARRI, treballen per acabar amb eixa manera de fer i d’entendre la política. Perquè acabar amb vides humanes per defensar unes idees és una acció absolutament execrable, i aquell que ho fa perd tota la credibilitat per continuar defensant eixes idees. I jo personalment, com a nacionalista, m’opose i m’oposaré sempre a que ningú utilitze el nacionalisme, que és inseparable de la paraula llibertat, com a excusa per matar.

Però crec, i pense que estareu d’acord amb mi, que l’única via per acabar amb la violència a Euskal Herria passa pel reconeixement de l’existència d’un conflicte i, a partir d’este punt, per la posada en funcionament d’instruments per al diàleg. Sense diàleg, i vull remarcar-ho amb contundència, no serà possible la pau.

En nom de l’Executiva Nacional del BLOC, i m’atreviria a dir que en nom també de centenars de milers de valencians que apostem per la pau i per la llibertat a Euskal Herria, faig lliurament del Premi Llibertats Nacionals 2007 a LOKARRI.

25 D'ABRIL

Enguany, el 25 d’abril, Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, té una significació especial perquè es commemora el tercer centenari de la desfeta austriacista a la batalla d’Almansa, de l’abolició dels Furs del Regne de València i de la supressió, “por justo derecho de conquista”, del règim polític amb el qual s’havia governat autònomament el País Valencià des de la fundació del Regne per Jaume I.

La desaparició del marc legal que garantia la independència política del nostre país, però, no va acabar amb una identitat col•lectiva que va anar adaptant-se, actualitzant-se i reorientant-se fins a donar lloc a l’actual identitat nacional del País Valencià. Malgrat la posada en marxa, ara fa 25 anys, d’algunes institucions que han permés als valencians i valencianes gaudir d’un cert grau d’autonomia política dins de l’estat espanyol, estes encara estan molt lluny d’assegurar la sobirania política del poble valencià que garantien els Furs abolits per Felip V.

Per tot això, el Bloc Nacionalista Valencià, com a expressió política del moviment valencianista, en commemoració del tricentenari del 25 d’abril de 1707, fa la següent DECLARACIÓ:

1. El 25 d’abril és la data que, des de fa anys, simbolitza les aspiracions d’autogovern del poble valencià i recorda l’existència d’una entitat política independent anomenada Regne de València, que va ser suspesa a foc i flama per les armes de Felip V de Borbó.

2. Des del BLOC denunciem el silenci deliberat de la Generalitat Valenciana en la commemoració del tricentenari de la batalla d’Almansa i els intents d’aigualir el seu caràcter reivindicatiu i de limitar-la a un acte institucional.

3. Des del BLOC creiem que l’estudi, la divulgació i el record del 25 d’abril i del vell Regne de València han de ser eines útils perquè cada vegada siguen més els valencians i valencianes que se senten membres d’un projecte polític i d’una identitat col•lectiva que actualment es diu País Valencià, que es declara hereu d’aquell regne independent.

4. Com a formació unitària del valencianisme polític, els homes i les dones del BLOC afirmem la nostra voluntat d’anar recuperant progressivament els instruments que garantien, fa 300 anys, la independència política del Regne de València. Aspirem, doncs, a la construcció d’un País Valencià políticament lliure i socialment just.

5. Per assolir eixos objectius democràticament, els nacionalistes valencians entenem que la política és el millor dels instruments, per la qual cosa reivindiquem el treball diari dels centenars de càrrecs públics del BLOC, que han aconseguit que, cada dia que passa, més homes i més dones del nostre país siguen conscients de la necessitat de què el nostre país compte amb instruments polítics propis que afavorisquen el dret a triar quin futur volem.

Enguany, en el tercer centenari de la desfeta austriacista d’Almansa, els valencians i les valencianes tenim l’oportunitat de guanyar amb les armes que ens dóna la democràcia, que no són altres que la força de les urnes.

El Partit Popular és l’antítesi de tot allò que representa el BLOC i és, cada vegada de manera més palesa, el principal entrebanc per avançar en la construcció nacional del País Valencià. Per això, el canvi polític que reclamen milers de valencians i valencianes és especialment important per als nacionalistes, ja que sols així podrem, des de les institucions, assentar unes bases més sòlides per avançar en un futur de llibertat per al País Valencià.

VIATJANT PEL PAÍS

Quan et mous pel País te n’adones que el poeta tenia raó quan deia que, de tan estret no té ni voreres. Vivim en un país allargat i estret i això fa que hages de recórrer grans distàncies per desplaçar-te d’un lloc a un altre. El dijous, Carlet (La Ribera Alta), a una reunió amb votants; el divendres, la presentació del Compromís per Paterna, on vaig estar amb els companys del BLOC Emili Mira, Roger Mira i Vicent Jutglà en un míting ben muntat i que estava ple de gent; i per acabar el dia, un sopar de l’Associació La Brúixola, dinamitzada per l’incansable Rafa Sena, al Micalet de València, tot gaudint de la cuina d’Enric Casassús. Em van convidar per la celebració dels tres-cents anys de la Batalla d’Almansa, encara que vam acabar parlant més de les properes eleccions.

El dissabte al matí vaig estar a Vila-real (La Plana Baixa). Els companys i les companyes del Bloc Jove hi feien una estada, una Trobada de Joves Nacionalistes, a l’alberg de l’Ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, i em van convidar a fer una xerrada. Vam parlar de nacionalisme i del BLOC, del moviment valencianista al llarg del temps, i en concret, de la part de la història del valencianisme que jo mateixa he conegut personalment, ja que he tingut la sort de viure una part molt important de l’evolució d’este moviment.Vam acabar parlant d’estratègies de futur, dels espais de creixement del nacionalisme, de la dualitat i dentitària ací al nostre país...S’hi acostaren M. Gràcia Moles, la nostra portaveu a l’Ajuntament de Vila-real i Josep Sendra, d’Oliva, que venia de Vinaròs.

Per la vesprada hi havia convocades a les ciutats de Castelló, València i Alacant les manifestacions del Compromís pel territori. Totes elles han estat un èxit. Els joves acudirien a la de Castelló i després cap al concert de Benicarló. Jo vaig anar, ràpidament, cap a Albaida, on vaig participar en la presentació de la candidatura del BLOC a eixa localitat de la Vall d’Albaida. La llista encapçalada per Josep Albert és molt bona i de segur seran decisius per decidir l’Ajuntament de la seua ciutat després del 27 de maig. Multiplicaran resultats. Estaven també els companys Rafa Francés, d’Ontinyent i Jesús Pla, el nostre regidor d’Agullent.

Mentre tant, a la Seu Nacional del BLOC els companys Enric Capilla, Lluismi Campos i Gerard Donat, fan guàrdia el cap de setmana per resoldre tots els problemes que puguen sorgir en la presentació de les candidatures; el dilluns s’acaba el termini.

El BLOC està en campanya electoral i des d’ara fins el dia de les eleccions li dirà Adéu al PP des de l’aire en una avioneta que porta una pancarta de molts metres. L’heu vista?.

R+D+I

En tots els països desenvolupats del Món, la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és d’una importància cabdal. Cap país que no vullga tindre una posició subsidiària respecte dels altres no pot deixar d’invertir en este concepte. Així, per exemple, l’article 44.2 de la Constitució espanyola disposa que els poders públics han de promoure la ciència i la recerca científica i tècnica.
La R+D inclou la recerca bàsica i aplicada que es pot desenvolupar, tant en el sector públic (universitats i centres de recerca) com en el sector privat (fonamentalment empreses) encara què hi ha també fórmules mixtes, de recerca pública finançada per empreses per a una finalitat particular. Les empreses valencianes, però, fan més innovació que no recerca, per la qual cosa se sol entendre este camp com el de l’R+D+I.
Si es té en compte que la producció industrial valenciana s’orienta sobretot cap a articles de consum (moble, calcer, ceràmica, vidre, tèxtil, joguet...) que han de satisfer una demanda molt exigent pel que fa a la varietat i la innovació, i que la nostra oferta ha d'entrar en una lluita ferotge per la competència en els circuits mundials del mercat, l’R+D+I es converteix en l’única possibilitat de fer front al futur comercial globalitzat amb garanties d’èxit.
Per tant, entenc que el Govern de la Generalitat hauria d’afavorir totes les iniciatives empresarials i professionals que fomenten l’R+D+I, però no sols això, sinó que hauria de tindre una política activa de foment de la innovació a les empreses i hauria de ser l’encarregada de posar les bases per a una relació fluïda entre la universitat i el món empresarial.
A hores d’ara l’Estat Espanyol té un clar dèficit en esta matèria, i el País Valencià està per baix de la mitjana de les autonomies de l’Estat en inversió pública en R+D+I amb un 0’90 del PIB valencià, la qual cosa ens situa per darrere de Catalunya, Madrid, Navarra o el País Basc. Però de la despesa valenciana en R+D+I sols un 10% ix directament de l’administració (la resta de la universitat i les empreses); amb això restem en penúltima posició, tenint sols a Castella i Lleó per darrere.
A tot això cal sumar la problemàtica situació laboral dels investigadors valencians: molts d’ells es veuen obligats a marxar a altres ciutats i països per a completar la seua formació, i després no hi ha programes suficientment dotats de reincorporació d’especialistes. La situació dels becaris investigadors i de l’ample col·lectiu de treballadors de la investigació sense assegurances ni contractes, i la fugida o els entrebancs per al treball de científics prominents són un veritable drama per a un País que aspira a fer-se un lloc en l’economia i la ciència del segle XXI.

CANDIDATURES LOCALS

Ara, amb el decret de convocatòria electoral publicat, estem immersos en la confecció de candidatures d’última hora (en presentarem vora 250) i, sobretot, en la presentació pública de candidatures locals. La setmana passada vaig anar a la de Godella i a la de Foios (L’Horta Nord), i divendres és va presentar, públicament en un acte al Centro Olivense, la candidatura del meu poble, Oliva, on tinc el goig d’ocupar el lloc d’honor número 21, l’últim de la llista.
Va ser un acte bonic, molt cuidat en tots els detalls. L’escenari, no molt gran, tenia unes cadires en un lateral que ocupaven companys i companyes , inclòs el nostre candidat a l’alcaldia de Gandia, Josep Moya, i que al llarg de l’acte van anar eixint a dir una frase d’explicació del nostre projecte polític o de suport als candidats i candidates. Imma Seguí, Moya, Paco Devesa, i altres, van desfilar pel faristol. A l’altre costat, el grup Tramuntana, format per un violí, un saxo, una dolçaina i un piano, intercalava peces musicals als parlaments.
En una gran pantalla al costat de l’escenari s’anava projectant un DVD com a fons a les paraules d’explicació i presentació de Remei Martínez i Paco Pérez. Després de presentar el Compromís pel País Valencià, la nostra candidatura autonòmica, em va tocar el torn de pujar a l’escenari com a candidata a les Corts Valencianes. La sala, quasi a obscures; un focus m’il·luminava.
Els vaig contar, a les més de 300 persones que omplien el local de gom a gom, com em sentia de feliç d’estar al meu poble i poder dirigir-me a tots ells i totes elles. Que havíem fet el Compromís pel País Valencià per tal que no es perdera cap vot a les properes eleccions i poder acomplir l’objectiu de fer fora de les institucions autonòmiques, democràticament, al Partit Popular. Però que la solució no és un PSOE instal•lat al poder; això ja ho hem experimentat en altres époques i sabem que no ho és, la solució. El que necessitem és que els diputats i diputades del Compromís condicionem, després del 27 de maig, un govern progressista, valencianista i ecologista. I ho necessitem per canviar de polítiques: per protegir el nostre territori, per invertir en els serveis públics, per salvar la nostra agricultura, per fer de la nostra llengua una eina de comunicació i d’entesa i no de conflicte, per aconseguir uns mitjans de comunicació públics de qualitat, plurals i en valencià...Quantes coses bones podrem fer per este País si hi ha canvi el 27 de maig!!. I ho farem comptant amb les persones, donant-los la veu als homes i dones que vivim en este tros de terra que tant ens estimem. Vaig acabar comprometent-me amb els meus veïns i veïnes en que, si som decisius, no pararem fins treure la carretera de dins del poble i portar el tren.
Finalment, tota la llista va ser cridada a l’escenari, encapçalada per David Gonzàlez, el nostre candidat a l’alcaldia d’Oliva, que després de fer repàs a les moltes coses aconseguides en esta legislatura des de les delegacions de Patrimoni històric, Turisme, Comerç, Mercats i Consum que hem gestionat, es va ratificar en que l’objectiu de la candidatura és treballar pel benestar dels homes i les dones de la nostra ciutat, i que el BLOC és un partit amb vocació de governar com ja ho hem fet a Oliva i a centenars d’altres pobles i ciutats.
Per acabar, va sonar la Muixaranga mentre una veu en off recitava el poema Assumiràs la veu del poble, de Vicent Andrés Estellés. Un acte preciós!
Espere uns bons resultats a Oliva en les properes eleccions. La llista del BLOC és bona, renovada i representa el ric entramat associatiu i cívic de la nostra ciutat. I les ganes, la capacitat i la il·lusió de la gent són molt grans. S’està fent un bon treball.

UNA IDENTITAT VALENCIANA OBERTA AL MÓN

No és cert que la globalització implica una superació de les identitats nacionals substituïdes per una identitat universal cosmopolita. Més bé està ocorrent el contrari. El processos de globalització, amb els seus components d’homogeneització, generen el reforçament d’identitats que serveixen d’ancoratge en un món vertiginós.

El que sí que és cert és que estes identitats nacionals estan canviant en els seus continguts, de forma què cada vegada es fonamenten menys en una suposada homogeneïtat essencial dels ciutadans i ciutadanes, i més en una voluntat expressada de dur endavant un projecte col·lectiu autònom que els identifique en el món global: un projecte que es base en el reconeixement dels drets cívics d’una cultura democràtica, que els cohesiona i els dóna la força necessària per encarar els reptes i riscos de la societat global emergent.

Així, davant el nacionalisme excloent i essencialista del PP, fonamentat en la tradició i els vells símbols nacionals, que es tanca als progressos en la construcció d’una societat políticament global, el BLOC ofereix al poble valencià una proposta política nacional oberta al món, en la què la integració i l’autonomia són els principis rectors, que han d’ajudar-nos a adequar les nostres estructures polítiques a les necessitats dels nous temps.

El País Valencià comença el segle XXI amb algunes incerteses importants pel que fa al seu autogovern i al seu futur com a col·lectivitat diferenciada. Ens enfrontem a una ideologia majoritària que, sota l’aparença amable i l’utilització de l’etiqueta valencianista, amaga un projecte de subordinació del nostre país al centre peninsular.

Actualment, la Generalitat Valenciana representa la voluntat política d’autogovern dels valencians i valencianes, en aplegar les institucions que, triades pels mateixos valencians i valencianes, han de defensar els seus interessos en tots els àmbits d’acció col•lectiva: el Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes. En estos moments, els valencians i valencianes disposem, per tant, d’unes institucions que poden convertir-se en un instrument de primer ordre de l’acció col·lectiva valenciana, a favor de la conscienciació nacional valenciana, però també, segons com s’utilitzen, en la seua alienació.

A més, estes institucions d’autogovern tenen competències sobre un territori ben delimitat. De les activitats que es desenvolupen en este territori som responsables els valencians i valencianes davant la resta de pobles del món. És rellevant assenyalar també que l’estructura del territori valencià pateix una infradotació greu d’infrastructures. I és rellevant perquè este aspecte afecta les decisions referides a l’assignació de recursos públics, si es té en compte que la seua funció més important és afavorir la captació de factors de producció —treball i capital— o impedir que estos es traslladen a altres territoris més desenvolupats. En este sentit no es pot pretendre defensar que la política regional espanyola haja estat neutral amb la societat valenciana.

Cal oposar al discurs victimista entre comunitats autònomes riques i pobres, les dades de producció i renda que ens permeten afirmar que les desigualtats territorials a l’Estat espanyol són menys destacades —de fet les desigualtats entre zones rurals i metropolitanes són més importants— que les disparitats amb la resta de territoris europeus. Certament, hi ha diferències entre les comunitats autònomes espanyoles, però les divergències es troben instal·lades com un tòpic en la doctrina nacionalista espanyola a l’ús, de manera que constitueixen un clar coll d’ampolla per a la convergència amb Europa. La prioritat és saber si el poble valencià ha de guanyar-se la mateixa qualitat de vida que la mitjana europea o ha d’acontentar-se a ser una regió perifèrica i abandonada d’Espanya.

D’altra banda, cal dir que els valencians i valencianes tenim una cultura molt diversa i, per això, tolerant i respectuosa amb les altres cultures. De vegades potser renunciem massa aviat a les nostres pròpies característiques en favor d’aquells que ens visiten. Així, al nostre territori es parlen dues llengües que conviuen, segons com, en alguns àmbits territorials i/o socials. I la substitució cultural s’ha constituït en un dels trets diferencials, si més no d’alguns importants espais socials valencians. L’esforç de molts professionals de l’ensenyament per tal de formar noves generacions de valencians i valencianes conscients i dignes, i la presència d’una escola valenciana, juntament amb altres factors, ens permeten albirar esperances serioses per al futur. Amb tot, es conserven tradicions festives (Falles, Moros i Cristians, Fogueres, Gaiates, Sexenni, Festa d’Elx, Festa del Vi) amb importants arrels històriques, així com la presència d’un patrimoni històric i cultural molt destacat, amb aportacions més que reconegudes en tots els àmbits de les arts (pintura, escultura, arquitectura, literatura, etc.) al patrimoni universal de la humanitat.

Amb una cultura pròpia, una història i unes institucions d’autogovern, amb una problemàtica socioeconòmica particular, amb uns reptes i un entorn físic específics, els valencians i valencianes podem plantejar-nos, sense titubejos, la necessitat de dissenyar la nostra pròpia política sense dependències ni sucursalismes, perquè som nosaltres mateixos els que hem de fer anar endavant els nostres propis projectes. Ja ho hem fet, podem fer-ho i ho farem.

TROBADES

Ha arribat la primavera, i amb ella, com cada any des de fa 22, les Trobades d’Escoles en Valencià, les Festes de l’ús educatiu i social del valencià. Començaven este cap de setmana a El Verger (La Marina Alta), a Quatretonda (La Vall d’Albaida) i a Sueca (La Ribera Baixa), i es perllongaran fins ben entrat el mes de juny en un total de 20 Trobades.
Les Trobades són un invent valencià únic a Europa i segurament a la resta del món. Una Trobada és una festa per la llengua que reclama insistentment, dels responsables, majors quotes de normalitat lingüística: de fer del valencià la llengua pròpia i oficial d’ús normal per a tots i totes i per a tot. Les Trobades són la festa de l’ensenyament i l’ús social del valencià. Una festa magnífica. En les Tobades trobem gent de totes les edats, xiquets, xiquetes i joves, fonamentalment, però també pares i mares d’alumnes, mestres i responsables públics. Una Trobada és una expressió pública d’autoestima col•lectiva. Les Trobades van nàixer com un aplec reivindicatiu i lúdic de les escoles d’ensenyament en valencià, i actualment s’han convertit en els encontres per la llengua i la cultura valenciana més multitudinaris del País Valencià.
Enguany, les trobades continuaran reivindicant una societat valenciana més sostenible, com van fer al 2006, però com a campanya central destaca este any el LLIURAMENT DE NOTES A LA CONSELLERIA. Amb esta campanya Escola Valenciana publica mitjançant un Llibre d’Escolaritat d’Ensenyament Bàsic les notes que ha extret la Conselleria d’Educació durant la present legislatura. La comissió avaluadora de les Trobades 2007 ha qualificat la Conselleria d’Educació amb un Necessita Millorar tenint en compte 10 àrees avaluables, adjuntant també les observacions pertinents. Està clar que els responsables educatius del País Valencià no han superat el curs, ni pel que fa a la normalització lingüística, ni tampoc pel que fa a infrastructures i suport a l’ensenyament públic.
El compte enrere per a les festes per la llengua i l'ensenyament en valencià ja ha començat. Les vint coordinadores d'Escola Valenciana-Federacíó d'Associacions per la Llengua estan ja immerses en la preparació dels events cívics. Enguany, Escola Valenciana manté el COMPROMÍS VALENCIÀ i proclama que EL FUTUR ÉS NOSTRE, un futur amb més valencià en tots el àmbits d'ús, amb més ensenyament públic en valencià, més sostenible i amb més democràcia participativa. Tots i totes estem convidats.