Blog de Pepa Chesa

2010

2010-01-03T20:07:00.002+01:00

Comença l’any 2010, i amb ell iniciem des del BLOC una nova etapa política, crec que amb més avantatges que problemes. En tot cas hauria de ser este un any de gran activitat i molt, molt de treball, sobretot de cara a fora per tal de fer-nos visibles a la majoria de la societat valenciana; faena esta que implica un gran esforç de l’organització, de la militància, ja que, desgraciadament, no tenim mitjans de comunicació d’abast nacional valencià que ens ajuden, sobretot televisius. Per tant, ens hem de multiplicar nosaltres, al llarg i ample del territori, per explicar el país que volem, fent ús de televisions locals i comarcals, de mitjans escrits, de ràdios,... però sobretot estant en contacte directe amb la gent, amb la societat civil valenciana, que ha de conéixer les nostres propostes polítiques de primera mà, però també els nostres líders nacionals, comarcals i locals.
Valore que ara més que mai és imprescindible que, a nivell local, cada militant del BLOC es movilitze per tal de conéixer, quan més millor, quins són els nostres votants actuals; només així podrem saber que esperen de nosaltres i podrem dur a terme una política quotidiana d’acord amb les expectatives d’aquells i aquelles que ja ens han donat el seu suport, i per tant els conservarem per a futures convocatòries electorals. Però a més, hem de bastir una xarxa de voluntaris i voluntàries en cada poble i ciutat, que ens permeta arribar a noves persones. No oblidem que un votant nou es troba molt a prop d’un que ja ho és. I de segur esta és la forma d’augmentar elecció rere elecció el suport a la nostra opció política.
Traslladar tota esta informació que es genera als municipis i comarques a nivell nacional crec que és, també, bàsic i imprescindible, perquè només així el projecte nacional del BLOC per al conjunt del País Valencià es farà visible, més enllà dels programes locals. Açò permetrà a la direcció nacional, dissenyar accions i tindre presència directa dels líders del partit allà on siga prioritari, sempre tenint en compte que quan més conegudes siguen les cares que ens representen i les nostres propostes polítiques, millor. En açò consisteix la vertadera política de baix cap a dalt, que ben feta, ens hauria de portar a l’èxit electoral.
Ara, a més, comptem a l’avantatge de tindre 300 regidors i regidores al llarg del país, i un grup parlamentari a les Corts Valencianes que dóna aixopluc a les necessitats polítiques dels nostres col·lectius i grups municipals. Caldrà aprofitar-ho bé. Com caldrà saber fer un bon ús del nostre lideratge dins d’este grup, ara que el nostre Secretari General, Enric Morera, n’ostenta la sindicatura.
Tot açò ho haurem d’adobar amb una bona formació. Cal que tots nosaltres, cadascun en el seu àmbit, tinga clara la tasca a realitzar i tinga al seu abast les millor eines per dur-la a terme.
Amb l’esforç de totes i tots els que ens estimem este país, ho aconseguirem, estic segura. Bon i fructífer any 2010!

BLOC-INICIATIVA-VERDS

2009-12-20T18:44:00.004+01:00

El Consell Nacional del BLOC va aprovar ahir, amb el 67% dels vots, el pacte amb Iniciativa i els Verds-EE per tal de concórrer junts a les properes eleccions autonòmiques, al 2011. El mateix van fer els altres dos partits en els seus òrgans corresponents. Comença així un camí, a any i mig de les eleccions, on Enric Morera, diputat i secretari general del BLOC, assumirà la sindicatura del grup parlamentari Compromís i podrem explicar, amb temps, a la societat valenciana, què busca i quins són els objectius d’esta coalició política i electoral que naix per posar-se al servei dels interessos del poble valencià.
Crec que l'aparició d’esta coalició és una bona notícia per al panorama polític valencià. I ho és, perquè és un bon instrument per plantar-li cara al bipartidisme PPSOE que pretén instal•lar-se a la màxima institució valenciana, les Corts. Unir esforços sense dubte facilitarà la presència d’una tercera força política al parlament valencià la propera legislatura i donarà veu a milers de valencians i valencianes que no ens conformem amb la política depenent de Madrid que practiquen els dos grans partits centralistes. Desgraciadament, a este país nostre, i amb l’actual correlació de forces polítiques existents, no hi ha espai electoral per cadascuna de les formacions que treballem per tornar-li la dignitat al nostre poble, per millorar la situació dels ciutadans i ciutadanes –sobretot d’aquells i aquelles que més ho necessiten-, per fer del nostre un país sostenible des del punt de vista medioambiental, per preservar el nostre territori en condicions adequades, per regenerar la vida democràtica, tan feta malbé en els últims temps. Hem d’unir-nos per plantar-los cara al PP i al PSOE i a les seues poderoses maquinàries mediàtiques, per tal d’aconseguir, amb una política de contacte directe amb els ciutadans, despertar a la realitat a una bona part de la societat valenciana ara aletargada amb la propaganda de grans esdeveniments, buida de contingut real, del PP. I per acabar amb la política de corrupció instal·lada a la Generalitat Valenciana.
Però, a més, l’entesa de forces polítiques que ens reclamem valencianistes, progressistes i ecologistes possibilitarà la presentació de moltes més candidatures municipals i per tant la representació de la nostra opció a més ajuntaments valencians, les institucions més properes als ciutadans. I així, aquells que fem política sense que ens manen des de fora, podrem dur a cap molt millor les propostes polítiques quotidianes pensades només en benefici dels valencians i valencianes.
A este acord, a partir d’ara, ja sabem que es sumaran altres grups, locals o comarcals, interessats en participar en esta manera de fer política. I així, el BLOC estarà complint el manament congressual de creació i consolidació d’un Espai Valencià de Progrés, que tinga un reflex electoral en consonància a la nostra influència social.
Ho mires per on ho mires, una bona i enriquidora notícia per al món polític valencià.

CAMPS HA PERDUT L’ OREMUS

2009-11-15T21:37:00.002+01:00

Últimament, el PP valencià ens entreté amb espectacles que ratllen el ridícul. I Camps, el president de la Generalitat Valenciana n’és l’actor principal, indiscutible protagonista d’esta opera bufa en què, el partit que se suposa ens hauria de governar, està entretingut.
Si vam sentir vergonya aliena i ens vam enrojolar quan vam sentir les floretes que es deien Camps i el Bigotes la nit de Nadal - recordeu: “te quiero un huevo” “amiguito del alma” i altres perles per l’estil-, després la sensació d’engany i frau va ser total al vore com el President de tots els valencians, mentia descaradament a les Corts, òrgan de representació sobirana del poble, i havia d’anar a declarar als tribunals. Entremig, Francisco Camps ha perdut l’ oremus.
El President Camps és un cadàver polític i ell ho sap. Però no vol admetreu, es juga massa coses, entre elles perdre la condició d’aforat davant el que se li ve al damunt a nivell judicial. I no vol deixar el seu càrrec. Per això es veu que s’ha muntat una pel·lícula sobre la situació actual que poc o gens té a vore amb la realitat.
Se li nota. Està nerviós, dóna botets en la tribuna, somriu compulsivament d’orella a orella, els solta als i les periodistes frases com ara “ son ustedes estupendos” o “los quiero mucho a todos” (quina mania té este home en declarar-li el seu amor a tothom!). Camps està desencaixat i no controla del tot.
Només així es pot entendre l’últim esdeveniment ocorregut a les Corts Valencianes, on Camps acusava al PSOE de voler donar-li el tristament famós paseïllo, de voler vore’l mort. “A usted lo que le gustaria es venir a mi casa, de madrugada, en una camioneta, i al dia siguiente apareciera jo boca abajo en una cuneta”. Terrible frase, dirigida al portaveu socialista de les Corts. Camps emula l’assassinat de Calvo Sotelo en la seua persona, públicament, dalt la tribuna d’oradors de les Corts, i el Grup Popular, els seus diputats i les seues diputades, l’aplaudeixen a rabiar.
Haurien, hauríem de inhabilitar-los. Una tropa així, i amb el Cap que tenen, no poden tindre el nostre present i futur, el de tots els valencians i valencianes, en les seues mans. Són un perill públic. CAMPS DIMISSIÓ!

NO A LA CORRUPCIÓ. CAMPS DIMISSIÓ

2009-11-01T00:29:00.003+01:00

No he pogut estar a la manifestació d’esta vesprada a València. I ho lamente, però tenia un agradable compromís, ineludible, amb uns bons amics, Paco Mestre i Pura Fernández, que celebraven les bodes d’argent. Hem passat un bon dia.
Però m’haguera agradat estar junt als molts miler de persones que hui deien NO A LA CORRUPCIÓ i demanaven la DIMISIÓ DE CAMPS. Per salut democràtica; perquè la política és una digna i necessària activitat que ells, els corruptes, embruten; perquè els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern de lladregots; perquè és urgent que el President Camps assumesca responsabilitats polítiques i no ens mentesca més; perquè no tots els polítics som iguals i perquè un altre govern, honest, que mire pels interessos de tots nosaltres, els valencians, és possible.
El PP i el PSOE (mireu, sinó, Catalunya) han entrat en una espiral perillosa. Perillosa per la democràcia, per la credibilitat de la classe política, perquè estar en la picabaralla constant del “tu més” només porta a desprestigiar tota activitat política, per altra banda necessària per a la bona marxa dels quefers públics, perquè estes situacions només afavoreixen l’abstenció, no sols en les convocatòries electorals, sinó també –i açò és molt més greu- en la participació i implicació dels ciutadans i les ciutadanes en allò que passa al seu país.
Per tots aquells i aquelles que estimem esta terra, que voldríem que es solucionaren els problemes que té la gent, que té el territori, la situació per la que travessa la vida política valenciana és dramàtica. Som la burla de tota Espanya i tenim un govern que no governa; no tenen temps els del PP, estan massa ocupats en els seus bruts assumptes.
Per això, milers i milers de valencians hem cridat, esta vespra de Tots Sants, en persona o en esperit, NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ. I si fa falta continuarem fent-ho, tan fort i tantes vegades com siga necessari. Perquè no tots som iguals.

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

2009-10-24T17:30:00.003+02:00

Un any més arriba la data de la celebració de la festa del nostre partit, el BLOC. Una festa, que com cada any, celebrarem demà, en l’Aplec de El Puig, als peus de l’històric Monestir de Santa Maria.
Les circumstàncies polítiques d’enguany són ben especials. Per un costat, ens trobem un Partit Popular immers en una forta crisi interna i externa, amb un President de la Generalitat que es troba baix una forta sospita de corrupció per finançament il·legal del seu partit, més ocupat, ell i el seu govern, en vore com fan front a tot el que ja tenen al damunt, que en solucionar els greus problemes que tenim els valencianes i les valencianes. Crec que no m’enganye si dic que, en estos moments, el poble valencià es troba desgovernat per part dels responsables del PPCV.
Al altre costat ens trobem amb un PSOE (això del PSPV no li agrada a Alarte), incapaç d’oferir una alternativa real i creïble a les nefastes polítiques del PP i amb personatges com el Delegat del Govern central, Ricardo Peralta, que justifica els atacs dels violents i feixistes als demòcrates i gent de pau.
El que està clar, a hores d’ara, és que ni uns ni altres ens trauran als valencians de la crisi econòmica que patim, ni de les altíssimes xifres d’atur, ni augmentaran la qualitat de la nostra democràcia. Ells, els del PPSOE, no tenen com a prioritat el poble valencià, ells tenen un projecte per a Espanya, on el País Valencià juga un paper subordinat.
Per això, enguany, en la festa del darrer diumenge d’octubre, els i les valencianistes reafirmarem el nostre compromís amb el nostre poble, raó primera i primordial de la nostra acció política. I farem una crida a totes aquelles persones, a tots i totes els valencians i valencianes que volem un futur pròsper i el volem viure en valencià, per tal d’articular una alternativa política ampla, plural, progressista, valencianista i compromesa en la defensa del medi ambient, que d’una forma potent i creïble oferisca a la societat valenciana aquelles polítiques que el nostre País necessita en el segle XXI. Només des d’una visió realista, xafant de peus en terra, serem capaços de convéncer als nostres veïns i veïnes de la bondat del projecte polític que oferim.
Ara, és l’hora del BLOC. Ara, és l’hora de tots aquells i totes aquelles que volem treballar, des de la fidelitat i el compromís al poble valencià, per fer un País Valencià més just, més igualitari, més transparent, més valencianista, més democràtic. Ara, és l’hora de tots aquells i totes aquelles que tenim vocació de governar el nostre país des de l’honestedat. Si som capaços d’articular una alternativa política baix els principis esmentats, segur que ho aconseguirem. Com diu el Llach, “si estirem tots ella caurà” i els centralistes deixaran de (des)governar-nos.

INDIGNACIÓ

2009-10-10T02:55:00.006+02:00

Són altes hores de la nit del 9 d’octubre, i escric este post des de la indignació més profunda. Estic indignada, i molt, pel que passa al meu país.
Ens governa un Partit Popular, amb el President Camps al cap, que és la vergonya de tot l’estat espanyol, immers en un procés de corrupció d’alt nivell,...i ací no passa res. Per a la TV pública valenciana el cas Gürtel no existeix i el govern de Francisco Camps és el millor del món. Vergonya, cavallers (i senyores, afegesc jo), vergonya!. Els valencians i les valencianes semblen com endormiscats; hui mateix, una enquesta els donava als populars un 53% d’intenció de vot a les pròximes eleccions autonòmiques. I per què?. Camps i el seu equip estan baix forta sospita de deshonrats i mentirosos, i a més a més, no són bons governants per al poble valencià. Es revesteixen d’un valencianisme carrincló i de boqueta, però la realitat és que el País Valencià és líder en atur, encapçala el rànquing de pitjors inversions en sanitat i educació públiques, no dóna solució al problemes econòmics del sector productiu valencià, ni dels treballadors, ni dels agricultors, de tots aquells i aquelles que pitjor suporten la crisi econòmica que patim. Això els ho devem a ells, als i les nostres governants, tots del Partit Popular. A ells els devem ser la Comunitat Autònoma amb més barracons per a què estudien els nostres xiquets i les nostres xiquetes, que l’ús social de la nostra llengua no avance, que no s’atenga degudament als nostres majors, ni a les persones dependents, que les nostres infraestructures no siguen les adequades ni estiguen al nivell de les d’altres comunitats ( tren Gandia-Oliva-Dénia, ja!), que el territori estiga fet una verema, que hagen tapat sèquies i barrancs i ens inundem cada tres per quatre. I tantes i tantes coses que podríem afegir, de coses que ens falten als valencians per millorar la nostra qualitat de vida. A ells els ho devem, als del Partit Popular. A ells, als de Camps, els devem també la pèrdua de qualitat democràtica que patim. Els fets ocorreguts este matí a València, en la celebració del dia nacional dels valencians, als diputats i militants del Bloc, són un trist exemple d’açò últim.
Però la gent d’este país diu que els va a continuar votant. I el principal partit de l’oposició, el PSOE (a Alarte no li agrada això de PSPV), ¿què fa davant d’este panorama?. Llig un manifest a la porta de les Corts, demanant la dimissió de Camps. I ja està. Són invisibles per a la societat valenciana com a projecte de país, al seu líder no el coneix ni el 20 % dels valencians, no tenen cap proposta per millorar les coses de què parlava més amunt, i una responsabilitat que tenen al País Valencia, que és la representació del govern de Zapatero a la Comunitat Valenciana, és a dir la Delegació del Govern central en mans de Ricardo Peralta, la fan molt, però que molt malament.
Hui, en la processó cívica de la Senyera, a la ciutat de València, els Diputats del Bloc, Enric Morera i Josep M. Pañella, junt a molts militants i simpatitzants del BLOC i del BLOC JOVE, han estat tan ben “protegits” per la policia que dirigeix el PSOE, front a les agressions de uns grups organitzats de feixistes, que no han pogut participar a la processó, mentre que representants de les organitzacions agressores, antidemocràtiques per altra banda, si que ho feien. I no han detingut ningú. Com tampoc ho van fer quan ara fa dos anys ens van posar una bomba a la seu de València, o quan ens han cremat la seu de Gandia i de tants altres llocs, o quan han agredit físicament a la nostra gent, que ha hagut de passar per l’hospital, o quan ens amenacen en pàgines web d’ordinadors identificables. I esta llista també podria ser més llarga. Els grups antivalencians i feixistes campen impunement al País Valencia . I entre els dos, PP i PSOE, ho consenteixen.
Què voleu que vos diga?. Jo, a les pròximes eleccions, com en totes, votaré al BLOC.

ESTIU

2009-09-06T21:36:00.004+02:00

Parèntesi estiuenc al blog. L’activitat política, però, no ha parat. Articular l’Espai Valencià de Progrés requereix de moltes converses, amb gent ben diversa, però entestats tots que este país nostre millore en tots els aspectes: en qualitat democràtica, en més i millors prestacions socials, en oportunitats econòmiques, en activitat cultural...; en definitiva, parlem amb gent compromesa amb un País Valencià més lliure, més valencià, més progressista, més sostenible en els diversos camps, més democràtic, més nacional.
D’eixos principis partim, tot i que després estan els matisos, la manera particular de cada grup de persones -i de vegades de persones individuals- d’entendre la tàctica i l’estratègia per tal d’aconseguir els objectius. Tots pensant, això si, en el que més li convé al País. Per tal d’articular un espai social valencià, progressista, respectuós amb el territori, que es traduesca en un suport electoral ample, que ens assegure als que pertanyem i ocupem eixe espai social que estarem presents en totes les institucions públiques, calen grans dosis de voluntat. Perquè eixe espai és molt plural i gestionar eixa pluralitat sempre és complicat. Hauríem d’estar convençuts i convençudes que això és el que volem fer, i després posar-nos d’acord en com , en quin paper van a jugar cadascuna de les organitzacions, cadascun dels grups de persones articulades entre elles que són d’este espai social, cadascú en definitiva. Però no ens enganyem, l’Espai Valencià de Progrés només el farem realitat sumant i sumant gent ben diversa, amb un mínim comú denominador: la voluntat d’actuar sobre la realitat política d’este País, per tal de canviar-la a una altra diferent, baix els principis anomenats en començar este post.
Crec que al si del BLOC, cal una reflexió calmada i serena sobre que entenem cadascú per Espai Valencià de Progrés, i posar-nos d’acord en el que volem fer en el futur, que per altra banda ja és aquí.
Be, com que este estiu ha donat per a molt, ens ha donat temps, a més de fer treball polític, a gaudir de la magnífica platja d’Oliva i de fer-nos, Rafa i jo, un viatge de 15 dies per Roma, Nàpols i la Costa Amalfitana. Fantàstic. Ací vos deixe unes fotos.

MOROS I CRISTIANS

2009-07-12T21:23:00.004+02:00

Ja estem a vespres de la festa de Moros i Cristians a Oliva. Comença poc a poc. Durant setmanes van guspirejant els actes, que obrin boca als 4 dies grans de la festa, de dijous a diumenge, sempre el tercer del mes de juliol, enguany del 16 al 19.
Ahir, dissabte al matí, va tindre lloc l’Esmorzar Fester al Passeig Gregori Maians. La Federació de Moros i Cristians d’Oliva, distingeix en este acte a una persona, vinculada a la Festa, que haja contribuït amb la seua tasca a fer-la més gran. En esta ocasió, la distinció ha recaigut en Rafa, el meu home, que durant 4 anys, del 95 al 99, va presidir la Junta Central. En un acte senzill, però molt emotiu, li van fer entrega de la placa, feta artesanalment per l’amic Manolo Arnal, home clau en estes festes, que l’acredita com el premiat l’any 2009. Rafa, en un sentit parlament, els va agrair la distinció i va remarcar com la seua participació en este moviment cívic, tan important i nombrós a la ciutat, l’ha ajudat a integrar-se a Oliva.
Per la nit, gran espectacle de presentació dels càrrecs de la festa. Enguany, la Filà Pirates, que celebra els 60 anys d’existència, ostenta la capitania cristiana, amb Andrés Fuster com a Capità i Paco Falgàs com a Ambaixador, tots dos provinents de famílies amb una llarga tradició en la pirateria olivana. El bàndol Moro, està liderat pels Mudèjars, amb Salva Ferrer com a Capità i David Veiguela com a Ambaixador. Tots, acompanyats dels abanderats i les abanderades de les 12 filades, i els seus presidents i presidentes, van desfilar per l’escenari, lluint impressionants i fastuoses vestimentes. Després, sopar a la cabila Tuareg, la nostra, i festa posterior amb una magnífica xaranga.
Un cap de setmana de prolegòmens de la festa que començarà dijous que ve i que enguany celebrarem amb l'alegria de la declaració de les Festes de Motos i Cristians d'Oliva com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic.
No sentiu ja el sò dels timbals i l’olor del putxero?. Intentarem gaudir al màxim i carregar piles, perquè com diuen per ací, la vida són quatre dies...dijous, divendres, dissabte i diumenge de moros i cristians. Si s’acosteu a la nostra cabila, esteu convidats a burret.

CANVI D'ETAPA

2009-06-21T18:40:00.006+02:00

Va a produir-se un canvi d’etapa en la meua vida professional: el proper dia 30 de juny deixaré de treballar com a assessora política al nostre Grup Parlamentari i em reincorporaré a la meua feina com a catedràtica de Biologia i Geologia, d’ensenyament secundari, a l’Institut Gregori Maians d’Oliva.
La decisió ha estat conseqüència de causes molt diverses que no venen ara al cas però, en qualsevol cas, no ha estat una decisió fàcil. No ha estat fàcil perquè, després de sis anys com a alliberada amb dedicació exclusiva, treballant cada dia a la Seu Nacional primer, i a les Corts després, una s’adona que una de les feines més boniques que es poden tindre és justament la que jo he fet durant estos anys: treballar pel nostre país i pel projecte polític que representa el BLOC.
Però s’enganya qui pensa que la política és un treball com qualsevol altre, i s’enganya també qui crega que la política, especialment la del BLOC, s’ha de fer, o s’ha de fer només, des dels despatxos. El nostre partit té gent perfectament preparada per fer efectiu el repte de professionalitzar una part de la nostra organització, però també té molta gent, la majoria de la gent, que treballa cada dia als col·lectius i als ajuntaments, als pobles, les ciutats i les comarques i que ho fan amb una única gratificació: la satisfacció d’estar fent allò que creiem més bo per al País Valencià. Jo he tingut l’extraordinària sort d’haver estat en els dos grups, en la política “de carrer”, d’assemblea, d’enganxada de cartells i de grup municipal, i també, durant els últims sis anys, en la política d’abast nacional, primer com a Secretària d’Organització i després com a assessora del Grup Parlamentari. I creieu-me: l’experiència ha pagat la pena, moltíssim, i crec que és una doble experiència que, si teniu ocasió, hauríeu de conéixer.
Torne al meu treball a l’Institut, però seguiré amb la responsabilitat que l’últim Congrés del BLOC em va encomanar, com a Secretària de Relacions Polítiques. No crec en cap cas que una cosa i l’altra siguen incompatibles, sinó més aviat al contrari: trobe que els polítics tenim l’obligació de xafar terra, i per això crec que la tornada al meu lloc de treball pot ser una ocasió magnífica per incorporar altres perspectives, altres visions i altres realitats a la tasca que tinc encomanada com a Secretària de Relacions Polítiques, al si de l’Executiva Nacional.
Sé que és un tòpic, però permeteu-me que done les gràcies a totes les persones que han contribuït a fer que estos anys hagen estat una de les etapes més interessants de la meua vida política, personal i professional. I permeteu-me també que no diga noms, em duria massa temps, correria el risc de deixar-me algú i, sobretot, seria incapaç de triar. Gràcies als meus companys de l’equip humà que cada dia obri la porta de la Seu Nacional, i a aquells que ho fan al Grup Parlamentari; gràcies a tots els càrrecs públics i orgànics que m’han permés treballar pel BLOC i que m’han donat l’oportunitat de conéixer este partit i la magnífica gent que el representa arreu del país, des dels simpatitzants fins als nostres regidors, alcaldes i alcaldesses i diputats. Gràcies a totes i a tots per haver estat sempre ací, i per haver acudit allà on éreu necessaris. Pel que fa a mi, ara estaré, com sempre, al servei del meu país.

WANTED CAMPS. ONLY ALIVE

2009-05-24T22:53:00.003+02:00

Des de què Mònica Oltra, síndica del Grup Parlamentari Compromís (BLOC-Iniciativa), davant l’absència del President Camps de la sessió de control al govern, a les Corts, va lluir una samarreta amb la imatge de Camps i la llegenda “Wanted. Only alive”, el PP ha donat ordre de perseguir, políticament, als diputats i diputades del grup i, sobretot, a la síndica.
Es ben clar. Dels fets ocorreguts el dia d’autos deixa constància el vídeo de la sessió, on es veu com Rafael Maluenda (PP), li trasllada a la Presidenta de les Corts les ordres que, prèviament, li havia transmés Ricardo Costa, síndic del Grup Popular. Textual : ”la llamas al orden una vez, dos veces, tres veces, i la expulsas”. I així, fil per randa, ho va fer la presidenta Milagrosa Martínez, tot i que no va estar prou hàbil i no van poder imposar-li una sanció a Mònica Oltra, a més de l’expulsió de la sessió.
Ara volen sancionar-la. En l’últim ple de les Corts, els diputats del PP van armar un bon escàndol davant la pregunta del Grup Compromís sobre el cas Gürtel, i la presidenta en lloc de cridar-los a l’ordre a ells, ho va fer per dues vegades a Oltra, buscant, de nou l’expulsió i, ara si, la sanció.
No ens preguntem el per què d’esta actitud. Sabem de cert els motius: al PP valencià i a Camps els molesten les preguntes i les intervencions de Compromís sobre la imputació del President de la Generalitat en la trama de presunta corrupció del seu partit. Camps es posa molt nerviós cada vegada que les diputades i diputats de Compromís intervenen sobre este tema. Li fan mal les seues preguntes, que l’obliguen a haver de donar respostes, i cau en contradiccions, es posen de manifest les mentides que ha dit, i continua dient, sobre tot això dels vestits d’home - pel que es veu regalats per Orange Market-, sobre les seues relacions amb els implicats en la trama. Però darrere de tot això, potser hi ha un monumental entramat de finançament del Partit Popular, i clar, deu fer-los terror que isca a la llum.
Per això amaguen la informació. El Grup Parlamentari Compromís ha registrat 5112 preguntes parlamentaris, relacionades amb els contractes del Consell del PP amb les empreses implicades en l’auto del jutge Garzón, i esta és l’hora que no hem rebut cap resposta. Les preguntes en les sessions de control, tampoc la tenen.
Mentrestant, les valencianes i els valencians assistim a un tristíssim espectacle: el President de la Generalitat, el síndic del Grup Popular a les Corts, un ex-vicepresident del Consell i una alt càrrec de Turisme, passant pels tribunals en qualitat d’imputats en un delicte; i ex-consellers, alts càrrecs i mig govern, citats a declarar. Estos dies, a més, hem sabut que el fiscal li demana a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló (PP), dos anys de presó.
Fins quan, els valencians hem de ser la riota de tot l’estat espanyol?. El President Francisco Camps és ja un cadàver polític, sense credibilitat, incapaç d’impulsar i dur a terme les accions que este país nostre necessita per fer front a la crisi, per implantar un nou model de creixement econòmic, per garantir una major protecció social a les persones més necessitades de la nostra societat. El President de la Generalitat valenciana no pot ja liderar este país.
En lloc de perseguir políticament aquella gent que està complint amb la seua obligació, amb la que li van manar els electors, Francisco Camps faria be en dimitir o convocar, ja, eleccions. Però una cosa els ha de quedar clara als dirigents del PPCV: Els diputats i les diputades del BLOC i d’Iniciativa continuaran fent la feina de defensa dels interessos del valencians i les valencianes, des d’una posició progressista i valencianista, continuaran treballant per la defensa dels valors democràtics de la transparència i l’honestedat en la vida política, encara que això supose haver d’aguantar el tarannà poc democràtic i de falta de respecte a les llibertats, dels dirigents del Partit Popular.

RECONEIXEMENT

2009-05-10T19:17:00.006+02:00

El divendres, dia 8, el Bloc de La Safor-Valldigna feia entrega del IX Premi Abril a l’Acció Cívica Valenciana, en un acte celebrat a la Casa de la Cultura de Xeresa, municipi saforenc governat pel BLOC, amb Tomàs Ferrandis, l’alcalde, al cap de l’equip de govern. Vaig tancar l’acte, en nom i representació de l’Executiva Nacional, però com ja els vaig dir, sense poder oblidar, ni voler fer-ho, que sóc una militant del BLOC d'esta comarca, perquè justament les persones i entitats que l’Executiva Comarcal ha decidit premiar enguany, m'ho fan molt difícil: l’Associació Comarcal d’Ajuda al Poble Sahrauí (ACAPS), Miquel Joan, i el Moviment Escolta de la Safor.
És difícil, per no dir impossible, parlar d'ACAPS sense recordar que jo mateixa vaig estar fa ja alguns anys als campaments de refugiats de Tinduf, coneixent de prop la realitat que pateix el poble sahrauí i coneixent, també, la impressionant tasca que fan des de fa anys les associacions de solidaritat amb este poble.
I em resulta difícil, per no dir impossible, parlar de la trajectòria de Miquel Joan sense recordar la meua mateixa o la de tantes companyes i companys que, com Miquel, han treballat de valent pel projecte polític valencianista i progressista als pobles i ciutats de la nostra comarca i, el que és més important, que continuen fent-ho.
Crec que els premiats d’enguany són la prova més clara d'un fet incontestable: que estem en el lloc on toca, que les dones i els homes del BLOC, contràriament al que algú, de manera interessada, puga dir per ahí, tenim un projecte polític sòlid, coherent, compartit i arrelat.
L’agraïment pel seu compromís, l'hem reiterat enguany, a nivell comarcal, a una persona exemplar: el professor i periodista de Tavernes, Miquel Joan, regidor l'any 1979 i pare del nostre company Jordi, regidor actualment a l'Ajuntament de Tavernes. Un reconeixement que no necessita ni tan sols justificació perquè allò que va fer Miquel, i tants altres, l'any 79, i el que es va fer a les eleccions següents, i a les següents i així fins ara mateix, va ser, simplement, assumir la veu d'un poble, com deia el poeta, i posar-se al seu servei.
Al servei del poble valencià, sí, però que ningú no es confonga: nosaltres no som d'eixos nacionalistes que es diuen no-nacionalistes i que posen la seua nació per damunt de les persones que viuen. Nosaltres volem un país més lliure per una raó fonamental: perquè volem que les persones que viuen ací tinguen un futur millor. Volem un país lliure, solidari, sostenible, democràtic... I per això som valencianistes i som progressistes, les dues coses, mai una sense l'altra; perquè volem un país més lliure, sí, però per construir una societat millor.
És justament perquè som nacionalistes, i perquè som progressistes, que ens preocupa la injustícia dins de casa nostra, i també fora. I és per això que el nostre moviment fa molts anys que té una estreta vinculació amb les associacions que treballen per cooperar amb el Poble del Sàhara. La raó, és òbvia: el sahrauí és un poble oprimit políticament, arraconat, criminalitzat... i tot això davant el silenci de la comunitat internacional i de la complicitat, cada vegada més explícita, de l'estat espanyol. Un moviment nacionalista no pot deixar de ser solidari amb altres moviments que també busquen un estat propi arreu del Món; i, a més, un moviment progressista no pot deixar passar una injustícia com la que s'experimenta cada dia en els camps de refugiats sense fer alguna cosa.
Per tot això celebre i compartisc plenament la iniciativa del BLOC de la Safor-Valldigna de premiar dues trajectòries, una individual i una associativa, que tenen moltes més coses en comú del que podria semblar i que, a més, representen de manera tan evident el sentir i el compromís de moltes de les persones que formem el BLOC.
Si a tot això afegim la tercera pota del nostre moviment, l'ecologisme, entendrem perfectament el sentit del premi que enguany, per primera vegada, ha concedit el col·lectiu del BLOC JOVE de la nostra comarca: al moviment escolta, una autèntica escola de formació de joves en valors com la solidaritat, la cooperació, el coneixement i respecte pel nostre medi natural i, perquè no dir-ho, també la diversió i l'esplai. Premiar els escoltes és reconéixer la seua aportació a la transmissió als joves de la nostra comarca d'uns valors que també són, en gran mesura, els nostres.
Moltes felicitats als premiats i no voldria que s’entenguera açò com un colpet a l'esquena o, en el cas de Miquel, com un homenatge de jubilació. Ni molt menys!. El nostre país necessita persones joves actives, i necessita un teixit associatiu ric, i necessita la trajectòria dels que ja no són tan joves com a exemple i necessita, també, saber que allò que fem té una transcendència que travessa les fronteres d'aquest país llarg i estret i arriba a pobles germans que necessiten el nostre suport.

MANIFESTACIONS

2009-05-03T21:29:00.004+02:00

Ha estat una setmana de manifestacions. El dimarts, dia 28 A, la Plataforma per l’Ensenyament públic ens convocava a una jornada de vaga en l’educació, i a la manifestació de la vesprada. Eixe mateix dia, a les 16 hores, s’havia de reunir la Comissió d’Educació de les Corts, i membres de la Plataforma i professionals de la premsa s’hi van presentar per tal d’assistir com a públic convidat a la sessió. Però no va poder ser: la Secretària d’Educació, Concha Gómez, compareixia i va arribar acompanyada d’una multitud de càrrecs de la Conselleria que, ràpidament, van ocupar tots els seients de convidats. Davant del rifi-rafe corresponent, la presidenta de la comissió, del PP, la va suspendre. Així demostrava, el PP, la nul•la voluntat de diàleg amb els representants de l’estament educatiu, el sector social que més maldecaps li està donant a Camps esta legislatura. És un clamor la petició de dimissió del Conseller d’Educació, Font de Mora. Per la vesprada, a la multitudinària manifestació, les pancartes i els crits dels manifestants així ho demanaven. Però el president Camps, s’enroca; com en tants altres temes. Per exemple amb això dels vestits i el cas Gürtel. Si és cert que no hi ha “nada de nada”, com li agrada dir, només havia de presentar les factures. Però clar, com diu el mateix Rajoy, no és creïble que tot un president de la Generalitat s’embrute per tres peces de roba, per més selectes que siguen. Per tant, haurem de treure com a conclusió que, pressuntament, hi ha molt, molt més, darrere d’esta història d’amistats de l’ànima dels nostre president.
I el divendres, la celebració de l’1 de maig, treia als carrers altra vegada a molts milers de persones, convocades pels sindicats, per exigir ocupació, inversió pública i protecció social. Enguany, el Dia del Treball està marcat arreu per la crisi i l'augment de l'atur, amb més de 4 milions de parats a tot l'estat, dels quals vora 500.000 són al País Valencià.
Cada vegada es mostra amb major virulència la destrucció d’ocupació en el nostre territori. Segons les dades de l’EPA, a fi del primer trimestre de 2009, al País Valencià 491.200 persones es troben en situació d’atur. Això suposa un increment respecte al trimestre anterior de 109.500 parats, un 28% més. Respecte al mateix període de l’any anterior, les xifres de l’atur s’han duplicat. És a dir, ara hi ha 250.200 parats més que fa un any. Així, la taxa d’atur en el País Valencià es situa en el 19,20%, superant àmpliament la taxa d’atur del conjunt de l’Estat que es situa en el 17,36%, amb 4.010.700 aturats, el valor més elevat per primera vegada en la història. Les mesures implementades tant des del Govern central com des del Consell no estan tenint cap efecte de contenció de l’alarmant increment de l’atur. Les diferents Administracions haurien d’impulsar noves i contundents mesures en coordinació amb les organitzacions socials, que siguen capaces de posar fre a una situació que desborda dramàticament totes les previsions.
I davant d’esta situació, Francisco Camps torna a enrocar-se. Torna a repetir la cançoneta aquella que tant li agrada sobre la Comunitat Valenciana, en el sentit que ací lliguem els gossos amb llonganisses, demostrant poc respecte per aquells i aquelles que a dures penes poden sobreviure.
Motius per eixir al carrer a protestar per la situació política que vivim al País Valencià, amb estos governants del PP, en tenim tots els dies

25 D'ABRIL

2009-04-27T12:00:00.006+02:00

Enguany el BLOC ha celebrat el 25 d’abril al meu poble, Oliva (La Safor), amb tot un seguit d’activitats entre les quals, l’entrega dels Premis Llibertats Nacionals, que l’Executiva Nacional del BLOC atorga cada any.
Hem començat el dia rebent, a l’Oficina de Turisme, a la gent que volia conéixer millor la nostra ciutat, per fer un recorregut pel centre històric, durant el qual hem pogut comptar amb el privilegi dels coneixements d’Imma Seguí, regidora de Patrimoni Històric un grapat d’anys i artífex de què el nostre casc antic estiga en tan bones condicions, haja conservat la trama urbana i tinga un bon número d’edificis importants per un ús públic, com ara el Museu Arqueològic, les torres i els vestigis del Palau dels Centelles, les cases senyorials del carrer Tamarit amb la Biblioteca i el Museu Etnològic, la casa de Gregorio Maians, amb el Museu de vida quotidiana del segle XVIII , la biblioteca infantil, sales d’exposicions i de reunions,, etc, etc. Hem acabat amb una visita a la magnífica exposició sobre la guerra civil i la postguerra, que el grup per la recuperació de la memòria històrica d’Oliva ha preparat amb la col·laboració de la Universitat de València, la FVMP i el Consell Valencià de Cultura.
Satisfets i una mica cansats de caminar, hem arribat a l’Hort de La Bosca, on ens esperava orxata i coca-en-llanda. Allí, companys i companyes d’arreu del País, ens hem aplegat davant la frondosa vegetació mediterrània del parc, per fer l’acte polític i homenatjar a totes les dones i tots els homes que durant els trenta anys d’ajuntaments democràtics, han format part de les llistes electorals nacionalistes. I ho hem fet en les persones d’aquells que van ser elegits en les primeres eleccions municipals de l’any 79: Jesús Puig, alcalde de la Font d’En Carròs, pel PNPV; Miquel Juan i Joan Muñoz, regidors a Tavernes de la Valldigna; Hector Verdú i Xavier Sanz, regidors a Ontinyent; Pep Cabanes, regidor a Sedaví. Tots sis ens han acompanyat hui, però també aquells que no han pogut assistir han tingut el nostre reconeixement, com ara Vicent Pitarch, regidor a Castelló. Amb este senzill homenatge hem volgut manifestar-los el nostre agraïment per ser els primers, els que van obrir foc, els que van propiciar que el nacionalisme valencià haja passat de la dotzena de càrrecs públics que va obtindre l’any 79, als més de tres-cents que a hores d’ara ens representen als ajuntaments valencians. Ha estat un acte emotiu que ha tancat el so de la Muixeranga, per posat punt final al parlament del Secretari General del BLOC i Diputat a les Corts, Enric Morera.
Un dinar a un restaurant de la platja ha estat el colofó d’un dia festiu i reivindicatiu, al que només li ha faltat una mica de sol.

EUROPA

2009-04-13T21:32:00.004+02:00

Estem a les portes d’unes eleccions europees. Triarem, el proper 7 de juny, els i les nostres representants al Parlament Europeu, aquelles persones que creguem que van a defensar millor els nostres interessos com a europeus i europees, sense renunciar a la nostra condició de valencianes i valencians. Per això, Europa ens ha interessat sempre als valencians, bé com a mercat on posar els nostres productes, on anar a treballar, però també com a paisatge cultural. I com a espai comú, on els valencians i les valencianes puguem estar presents com un país, com una regió europea que té molt a aportar al conjunt.
Però estar presents al centre de les decisions que es prenen a la Unió Europea, i que ens afecten i molt, significa, també, tindre algú que hi mire per nosaltres i el nostre territori.
A finals del mes passat, i per tercera vegada en esta legislatura, l’Eurocambra va condemnar el model de desenvolupament urbanístic de la Comunitat Valenciana i, en general, d’Espanya. El Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre l’urbanisme massiu i el seu impacte sobre els drets individuals dels ciutadans europeus, el medi ambient i l’aplicació del dret comunitari, la ponent de la qual va ser l’eurodiputada danesa de Els Verds, Margrete AuKen.
La llavor d’esta tercera resolució de l’Informe AuKen, es troba en la Comunitat Valenciana, d’on procedeixen la gran majoria dels milers de queixes que ha rebut el Comitè de Peticions del Parlament Europeu: costes destruïdes pel ciment i el formigó, en l’última dècada, cosa que perjudica al turisme de qualitat, però també a la identitat, el medi ambient i el llegat cultural i arqueològic; alarmant falta de confiança, i per tant indefensió, davant del sistema judicial per part dels ciutadans afectats per les urbanitzacions massives; formes endèmiques de corrupció lligades a la construcció, la principal víctima de la qual és el ciutadà, però que també ha ocasionat pèrdues substancials al govern; crítiques a la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU) i a la Llei Urbanística Valenciana (LUV), totes dues davant del Tribunal de Justícia de Luxemburg per incomplir la legislació europea sobre contractes públics...
Davant d’estes afirmacions, tan greus, de l’Informe AuKen, el PP i el PSOE presenten sengles resolucions alternatives al plenari, per tal de modificar el crític text d’Auken, però van fracassar estrepitosament i l’informe es va aprovar, tal qual. Qui diu que el PP i el PSOE no es posen d’acord en res?. Ara, la gran excusa és que l’informe està polititzat!!. Què fan 785 diputats, polítics, fent política al Parlament Europeu?, deuen pensar els del PPSOE. Tot plegat, i com hem vist estos dies al País Basc, i abans a Navarra, demostra que tots dos partits, PP i PSOE, comparteixen moltes coses; si més no un model d’Estat en que els valencians i les valencians juguem un paper subaltern.
Tornant al principi. Perquè volem nosaltres tindre a Europa uns representants, que sempre actuen com a PP o com a PSOE, i mai com a valencians?.
Apunteu-vos al Grup de suport a Enric Nomdedéu al Facebook. Tots guanyarem si finalment hi ha valencians que actuen com a tal a totes les institucions, i clar està, a l’europea.

FONT DE MORA, DIMISSIÓ

2009-04-09T19:26:00.005+02:00

La Plataforma per la Defensa de l’Ensenyament Públic, ens convoca a una vaga a l’ensenyament el dia 28 d’abril. Poques vegades he trobat tantes raons per adherir-me a una mobilització, com en esta ocasió. L’educació pública, al País Valencià, es troba en una situació que fa pena i, durant mesos, la Plataforma ha estat negociant les seues reivindicacions amb la Conselleria d’Educació, sense que a hores d’ara hi haja un resultat satisfactori per la majoria de demandes, necessàries per millorar la qualitat del nostre ensenyament. En estos moments, la Conselleria ajorna la creació de la xarxa de centres d’educació infantil de 0-3 anys, no es rectifica de manera visible el disbarat d’Educació per la Ciutadania, no s’aborden, deliberadament, ni la revisió de plantilles ni la modificació de la norma d’admissió d’alumnes, no es vol pactar el mapa escolar i per tant la construcció de nous centres que suposen la desaparició dels barracons, no s’assegura l’ensenyament en valencià, ni s’aborda de cap manera l’altíssim índex de fracàs escolar que patim..., per citar només algunes de les raons que han dut a la Plataforma a proposar tot un seguit de mobilitzacions que culminaran en la jornada de vaga del 28-A.
Ara fa una setmana es coneixien les xifres creuades entre el Ministeri d’Educació i l’INE, i la dada era alarmant pel que fa al fracàs escolar al País Valencià: vora el 40% de l’alumnat valencià d’ESO abandona els estudis i no obté el corresponent certificat acadèmic. La mitjana a Espanya és d’un 30,8%. Les tres províncies valencianes es troben entre les 9 amb pitjors resultats educatius a tot l’estat espanyol.
Front a estes dades, i a les necessitats, reals i urgents, de canvis en la política educativa, el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, s’entesta en no negociar seriosament amb la comunitat educativa i manté sense canvis la seua política. Això si, d’ocurrències gracioses, en té moltes: EpC en anglés, l’uniforme escolar, el xinés mandarí... I mala llet, sinó mireu l’expedient que li han obert al director de l’IES Las Norias de Monfort, per posar en el centre un retrat del Conseller cap per avall, per protestar de la política educativa del Consell.
Crec que és una obvietat que per al Consell i el seu President, Francisco Camps, la qualitat de l’ensenyament públic valencià no és una prioritat. Al contrari del que passa en qualsevol societat avançada, per les quals la formació dels seus joves és allò més important, ací, a casa nostra, patim un govern amb majoria absoluta del Partit Popular, al qual li dóna igual el futur dels nostres fills i filles.
Sense dubte, donaré suport a totes les mobilitzacions promogudes per la Plataforma, i cridaré, segur que amb altres molts milers de persones, FONT DE MORA, DIMISSIÓ!! CAMPS, DIMISSIÓ!!.

LÍDERS EN FRACÀS

2009-03-29T22:59:00.004+02:00

Quan sent al President Camps, els seus consellers o els portaveus a les Corts parlar de la situació del País Valencià, bé a Espanya o a la UE, sempre em fa la sensació que ens conten una història, que ells pretenen al nivell d'Alicia en el país de les meravelles, però que no arriba ni de bon tros. Segons ells, els valencians som líders en tot el que se'ls pose a mà. Després, però, ens assabentem de la realitat. Eixen les dades de l'INE, de la Comptabilitat Regional d'Espanya, del Banc d'Espanya, del Ministeri d'Educació, del Parlament Europeu... , i a poc que el fixes te n'adones que, desgraciadament, la Comunitat Valenciana només lidera el fracàs: el fracàs econòmic, la fallida d'empreses, la crisi de l'agricultura, el nivell d'endeutament públic, el fracàs escolar, la desfeta del territori.
El dimarts passat, l'INE propinava una bofetada de realitat al autobombo oficial al revelar que el creixement del Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat, en 2008, va ser del 0,5%, la pitjor dada de totes les autonomies espanyoles. Molt per baix del 0,9% que va registrar la mitjana europea i de l'1,2% del conjunt d'Espanya. Sembla que el dinamisme de la indústria va estar el factor clau per a què el País Basc ((2,1%), Navarra (1,9%), Extremadura (1,8%) i Galícia (1,8%) es situaren l'any passat al cap del creixement econòmic regional. Per contra, la Comunitat Valenciana - líder per la cua- és la més perjudicada perquè no s'impulsen, ni s'inverteix en els sectors industrials, ni s'impulsa la inversió que reforça la capacitat productiva, com ara les polítiques d'I+D+I o aquelles que tendeixen a fomentar models de desenvolupament sostenible.
A més, els valencians eixim més perjudicats per la incidència de la crisi en els nostres sectors secundaris i en els de la construcció. La valenciana és l'autonomia espanyola més dependent dels impostos indirectes, aquells que depenen del consum i la construcció, precisament els més malparats en l'actual conjuntura econòmica.
Malauradament, l'economia més tocada d'Espanya, la valenciana, difícilment trobarà en la seua Generalitat suport per recobrar l'alé. Primer, perquè al PP no saben o no volen fer-ho, es falta la voluntat política necessària per preocupar-se per este país, a més de pels seus flamants vestits. Tinc seriosos dubtes sobre la capacitat del Consell de tirar, ara, en estos moments de dificultats, del carro.
Però també perquè no tenen un euro. La valenciana és l'Administració amb un major deute i amb el pitjor nivell de despesa i la penúltima en inversió, per habitant. El deute de la Generalitat és de 14.140 milions d'euros. Bé, la veritat és que parlem de xifres incomprensibles per a la majoria dels mortals.
Ara, el que trobe pitjor, és com i on s'han invertit eixos diners públics, que cadascun i cadascuna de nosaltres paguem cada dia (417 euros per família de dos progenitors i dos nens; o 104,47 euros per cada valencià/na). El PP ha dilapidat en la seua gestió, ha programat grans projectes amb sobrecostos enormes. però no ha aprofitat estos anys anteriors de bonança econòmica per posar al dia els nostres sectors productius, per eliminar els barracons de les escoles, per augmentar el número de llits hospitalaris per habitant, per millorar les infraestructures (fer el tren Gandia-Oliva-Dénia, ja!), per fer gratuïta l'AP7, per millorar l'entorn natural, per potenciar l'ús del valencià..., i tantes altres coses que crec imprescindibles per al meu país.
Ara, davant esta situació, el dilluns passat Camps apostava pel ciment, per fer i impulsar més construcció, com a solució màgica per a eixir del clot. Em sembla una broma de mal gust. Més, si tenim en compte que els plans anticrisi que presenta a les Corts valencianes, només es faran realitat si arriba més finançament de Madrid o s'encarrega més deute.
Perquè a tot l'anterior hem d'unir que la valenciana és l'autonomia que té el segon pitjor finançament per habitant, de tot l'Estat. Davant d'esta situació, i en un moment on veiem que altres territoris s'estan movent, política i cívicament, per millorar el seu finançament, quan hi ha un debat a nivell d'Estat sobre el finançament de les autonomies, el Consell i el President de la Generalitat Valenciana són incapaços d'articular una proposta ambiciosa i raonable, i intentar treure-la per tots els camins possibles. Per no fer, ni tan siquiera s'ha creat la Comissió d'Experts per elaborar la proposta sobre el finançament valencià, a la que es va comprometre el PP (Enric Morera ha presentat una pregunta sobre esta qüestió a les Corts).
Tot plegat, una pena. Els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern.

OBRINT ESPAIS DE COMUNICACIÓ

2009-03-14T20:46:00.003+01:00

Els companys i les companyes de l'Horta Sud han tret al carrer el seu InfoBLOC, d'abast comarcal. Abans del Congrés em van demanar un article. A continuació reproduesc el que vaig escriure i van públicar. La meua enhorabona a l'equip del BLOC de l'Horta Sud.

Des que el BLOC va començar a fer, de manera organitzada i conscient, “política des de baix cap a dalt”, hem aprés moltes coses a través de mitjans ben diversos: sopars de dinamització, enquestes a la militància, reunions amb votants, la Conferència Nacional de juny etc. Hem aprés, per exemple, que estar presents al carrer, al costat de la nostra gent, coneixent i preocupant-nos pels seus problemes quotidians, no és només una obligació, sinó la millor manera perquè ens coneguen. Se’ns ha recordat també, que el nostre creixement només serà possible si som capaços de cohesionar, d’il·lusionar i d’armar ideològicament la gent que ja tenim, aquella que elecció rere elecció ha confiat en el BLOC, i que ens ha d’ajudar a aconseguir nous votants. I, a més de tot això, hem pogut constatar un fet que ja coneixíem: que la nostra política comunicativa no pot dependre –o no pot fer-ho en exclusiva– dels mitjans de comunicació tradicionals.
Hem dit moltes vegades que el BLOC té pocs amics en els grans grups mediàtics, ens hem queixat –com ho faria qualsevol demòcrata– de la barroera manipulació que Canal 9 fa de la política valenciana i hem lamentat que, en general, les nostres propostes troben un ressò insuficient en els mitjans. Però els problemes no es resolen només detectant-los i lamentant-nos-en, sinó actuant, i crec que les companyes i companys del BLOC de l’Horta Sud han encertat en la recepta: editar aquest InfoBLOC, distribuir-lo massivament, fer-lo arribar a les veïnes i veïns dels pobles i ciutats de la comarca i contribuir, així, a què la gent conega millor, de primera mà, sense interferència d’altres, el projecte polític que el nostre partit té per a l’Horta Sud i per al conjunt del País Valencià.
D’ací a poques setmanes el BLOC celebrarà el seu V Congrés Nacional, i aquesta és una magnífica ocasió per fer balanç de tot allò que hem fet durant aquests anys, per avaluar les nostres fortaleses i febleses i per encarar, en les millors condicions, els reptes que tenim plantejats a nivell nacional, comarcal i local. Uns reptes entre els quals té un pes determinant la busca d’eixides a la gravíssima crisi d’abast mundial que, a casa nostra, està tenint els seus perfils més greus. A partir de l’1 de març, les dones i els homes del BLOC haurem de demostrar a la societat valenciana que ens preocupa la situació que està travessant la nostra economia i que estem disposats a treballar per trobar solucions a l’atur, als tancaments de xicotetes empreses, a la crisi agrícola, als expedients de regulació, a la manca de crèdits, a la pèrdua de poder adquisitiu .... A les extenses ponències que debatrem al Congrés hi ha propostes ben clares en aquest sentit, així que ningú no podrà dir que el BLOC no té propostes. En tenim, i moltes, i és responsabilitat nostra fer-les conéixer i, allà on tenim responsabilitats de govern, aplicar-les.
A partir de l’1 de març haurem de parlar de la situació econòmica, però aquesta no serà la nostra única preocupació. És evident que les conseqüències d’aquesta crisi es fan paleses en tots els àmbits, però és cert també que alguns –no cal que diga qui– intentaran convertir-la en l’excusa per no acabar amb els barracons escolars, per no fer els hospitals que calen (el de Torrent, per exemple), per no invertir en cultura, llengua i R+D+I etc. És precisament tot això, eixes coses que ara sembla que han passat a les planes secundàries dels diaris i a les hores de menor audiència en les televisions, el que marca la diferència entre el BLOC i el PP-PSOE i, justament perquè eixe és el nostre tret diferencial, treballarem de valent perquè s’escolte la nostra veu i perquè les nostres propostes puguen arribar a la ciutadania a través d’eines com aquest magnífic InfoBLOC.

TRES DÈCADES DE DONES ALS NOSTRES AJUNTAMENTS

2009-03-08T20:56:00.004+01:00

Ací vos deixe la Declaració del BLOC amb motiu del Dia de la Dona.

D’ací a poques setmanes, el dia 19 d’abril, es complirà el trenté aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a l’estat espanyol, una data que, justament per això, va ser declarada com a “Dia del Municipi” i que des de les federacions de municipis, des de les diputacions i mancomunitats i des dels ajuntaments commemorem cada any amb major o menor intensitat.
Enguany farà trenta anys que els valencians i les valencianes van poder tornar a les urnes per triar els seus governs municipals, un dels drets fonamentals de qualsevol sistema democràtic, que ens havia estat arrabassat més de quaranta anys abans. Les eleccions d’abril de 1979 van ser, per això, una peça clau en el procés de recuperació de la democràcia a l’estat espanyol, però no només per allò més evident, sinó també perquè, més de quaranta anys després, les dones valencianes van poder votar en plena igualtat amb els homes i, també, ser votades com a representants de la ciutadania a les institucions locals.
Des d’aquelles primeres eleccions municipals fins a hui ha transcorregut molt de temps, un temps que ha servit perquè el dret de les dones al sufragi haja estat reconegut constitucionalment i perquè, amb aquest fet, la democràcia espanyola haja recuperat el temps perdut durant la llarga nit de la dictadura. Ha servit, certament, perquè les dones hagen començat a participar activament en la vida política i ha servit perquè, legalment, puga haver dones alcaldesses, regidores, presidentes de diputació, diputades, senadores, ministres i presidentes del govern. Tot això és, ara, legalment possible, però malauradament estem encara molt lluny de què el pes demogràfic real de dones i d’homes en la societat espanyola i valenciana tinga el seu reflex en les institucions.
Fa trenta anys van eixir triades 98 dones com a alcaldesses a tot l’estat, una xifra testimonial, però lògica en un context com aquell. Hui, la xifra s’ha incrementat substancialment, però ens enganyaríem si pensàrem que la feina està ja feta: el nombre de dones alcaldesses no arriba, a tot l’estat, al 15%, i a la nostra comunitat autònoma se situa en poc més del 17%. S’han produït avanços incontestables, alguns com a resultat de la lluita de les associacions de dones i del moviment feminista, altres com a conseqüència de la voluntat política d’algunes institucions o entitats, i altres avanços han estat propiciats per mesures legals com la Llei d’Igualtat recentment aprovada. Queda, però, molt de treball per fer, i les institucions són una peça clau perquè eixe treball tinga èxit.
La Generalitat, les diputacions, els ajuntaments..., deurien promoure totes aquelles accions i campanyes que siguen necessàries per aconseguir que la ciutadania entenga la importància que va tindre, fa trenta anys, la recuperació del dret al sufragi de les dones; perquè el conjunt de valencianes i valencians valoren la tasca duta a terme per aquelles primeres dones que van donar el pas i van ser elegides regidores, i diputades, en un temps difícil i en un context advers; i estaria be que les institucions locals promogueren aquelles accions que consideren adients per commemorar que el trenté aniversari de les primeres eleccions municipals ho és, també, del ple accés de les dones als seus drets democràtics.

SETMANA

2009-03-07T20:56:00.005+01:00

Fa una setmana del V Congrés del BLOC, que va anar be, molt be diria jo. Finalment, les ponències esmenades i molt, molt, consensuades, es van aprovar amb percentatges de més del 90% dels delegats i delegades presents a la Fira de Mostres de València. L’Executiva Nacional triada pel Congrés, amb 13 cares noves, està formada per 20 persones, més el secretari general del BLOC JOVE. El dimarts, dia 3 de març es va constituir formalment, ja s’han marcat responsabilitats i hem començat a treballar, cadascú a la seua àrea. En esta nova etapa em faré càrrec de la Secretaria de Relacions Polítiques, al temps que coordinaré i assessoraré al nostre Grup Parlamentari, la qual cosa encare amb optimisme. La meua primera tasca en esta nova responsabilitat serà negociar la coalició europea en que es presentarem a les eleccions del mes de juny, per tal que el Consell Nacional que celebrarem el 4 d’abril puga prendre una decisió amb totes les variables damunt la taula. La dinamització i consolidació de l’Espai Valencià de Progrés requerirà, però, la meua principal atenció i dedicació en els propers temps, ja que d’això depén, en bona mesura, l’èxit al 2011.
També esta setmana ha estat moguda per l’ombra d’escàndol amb que es veu envoltat el PP valencià, amb la implicació per part de l’auto del jutge Garzón del President de la Generalitat, Francisco Camps, i el síndic del grup popular a les Corts, Ricardo Costa. El nostre diputat, Enric Morera, ha preguntat a cada Conselleria per la relació que han tingut amb les empreses implicades en la presumpta trama de corrupció del PP, i ha sol·licitat tota la informació referent a la contractació amb eixes empreses. Ja vorem que ens contesten, perquè si hem de fiar-nos de les informacions que han donat els consellers i les conselleres en esta setmana de compareixences a les Corts per donar explicacions, estem apanyats. Ha estat un gran teatre del PP, però de trellat no n’hem tret cap. Allò ben cert és que entre això dels vestits de Camps i de Costa, i les amistats del conseller de Governació, Serafín Castellanos, amb empresaris que s’emporten adjudicacions milionàries de les Conselleries per les quals passa, el PP valencià està sota sospita. I el seu president i de tots els valencians, el Sr. Camps, continua escudant-se en la seua majoria absoluta per no donar explicacions. Els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern de presumptes xoriços!

CONGRÉS

2009-02-09T11:46:00.004+01:00

Un anònim m’ha deixat un comentari al post anterior, fent-me retrets per no escriure al blog la meua opinió sobre el proper Congrés del BLOC i, ves per on, m’ha motivat a fer-ho. També em fa velades (?) acusacions sobre les meues, suposades per ell o ella, activitats pre-congressuals. He de dir que, en esta ocasió, no he redactat cap esmena a les ponències; he participat, com la resta de militants del BLOC, en l’assemblea comarcal de La Safor, la que em pertoca, i he donat suport a moltes de les esmenes que presentaven altres companys i companyes. I pel que fa a parlar amb periodistes, ho faig, quan tic alguna cosa a dir, com a portaveu de l’Executiva Nacional que soc.

D’altra banda, opine que el debat al si del BLOC de les ponències, tant la Político-Estratègica, com la d’Innovació Organitzativa i d’Estatuts, ha estat profitós, ja que tinc entés que totes les esmenes que s’han presentat, aprovades per les distintes assemblees comarcals, han estat negociades entre els ponents i els esmenants i a hores d’ara hi ha un ample acord al respecte. Fins i tot en aquelles que es presentaven a la part de la Ponència Política on es parla de la simbologia que ha d’assumir el BLOC i que, potser, és la que ha resultat més conflictiva. A hores d’ara hi ha un text pactat entre ponents i esmenants per a eixa part, que millora substancialment la ponència. I no sabeu com me n’alegre. Em preocupava, i molt, que a un Congrés, on s’aporten uns documents tant interessants per al debat, acabarem parlant molt i molt de símbols, i no prestarem la suficient atenció a d’altres qüestions, també ben importants, que es tracten a les ponències.

Ara això ja no passarà. Espere, i sé que serà així, que fem un bon Congrés, on encertem en les nostres posicions polítiques i sapiguem transmetre-les be, cadascú des del seu àmbit, a la societat valenciana, a la qual volem millorar en el seu conjunt amb la nostra acció política quotidiana.

Organitzar un Congrés del BLOC, la tercera força política d’este País, és costós. Hem crescut, en número i en experiència, i això ens fa més exigents. Afortunadament, la maquinaria del BLOC funciona be. Els equips de ponents han tingut els treballs preparats a temps, la distribució ha estat ràpida i eficaç, utilitzat les noves tecnologies, i el debat intern interessant i enriquidor. La COC tracta els aspectes tècnics del Congrés i controla la dinàmica de la seua organització. I des de la secretaria d’organització i tots els treballadors i treballadores del partit, estem bolcats en fer que el V Congrés, que celebrarem els propers 28 de febrer i 1 de març, a la Fira de Mostres de València, siga un gran èxit per a l’organització política nacionalista més potent que este País ha tingut mai.

BONES FESTES

2008-12-25T20:05:00.002+01:00

SOLIDARITAT

2008-12-16T13:01:00.005+01:00

L’experiència més recent, amb la crisi que patim actualment, però també la més antiga, la d’altres crisis prèvies, ja ens indica que el progrés social requereix de compromisos comunitaris, que no podem refiar eixe progrés a les exclusives regles de l’ individualisme i el benefici privat. Eixos mecanismes, independitzats d’allò social, no incrementen l’autonomia sinó tot el contrari: estableixen nous mecanismes de dependència, a sobre dels prèviament existents. Les activitats humanes, necessàriament socials, no són només competitives, ans al contrari, són fonamentalment cooperatives. L’adquisició de competències, arribar a ser competents, està substancialment lligat a les capacitats cooperatives de les persones. Les societats que aconsegueixen nivells de solidaritat i cohesió interna elevats, milloren significativament les capacitats per respondre als reptes de l’entorn, la seua competència, al mateix temps que eleven la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

La vida, individual i social, és incerta per definició, implica l’assumpció d’una gran quantitat de riscos, molts dels quals són riscos que no depenen de les decisions dels individus, sinó que són producte de l’entorn on es viu o de l’atzar. Les societats que més progressen i milloren la seua qualitat de vida són aquelles capaces d’assumir comunitàriament eixa mena de riscos no generats per la pròpia acció, sinó sobrevinguts des de i generats per l’entorn natural i social. Esta capacitat de compartir i cooperar en la superació dels riscos pot enriquir una societat i, en qualsevol cas, redueix significativament el malestar individual, i així també el comunitari, tot aconseguint que les persones, objectiu últim de qualsevol acció política, visquen amb menys por i major seguretat.

La societat valenciana pateix d’importants buits de solidaritat, tant la dotació de recursos formatius i informatius que ajuden en la conformació de preferències i situen els agents en posició de poder assumir i anticipar els riscos (educació), com la cobertura de riscos sobre la pròpia vida (sanitat) o la cobertura del risc d’haver nascut en un entorn extremadament limitat en recursos (servei social) o la de perdre el treball (atur) o la d’estar sol a la vellesa o en la malaltia (dependència), etc. són manifestament millorables. Tots aquests exemples són aspectes de la vida que no podem deixar en mans de cada persona, de les seues possibilitats individuals, són responsabilitat de la comunitat i s’han d’assumir entre tots i, per tant, els agents públics han de vetllar per la seua cobertura. És la comunitat en el seu conjunt la primera interessada i responsable de què els seus membres tinguen una formació que els capacite per assumir i anticipar riscos, de què els seus membres tinguen una vida saludable i se’ls ajude en la malaltia o la vellesa, de què no hi haja bosses de marginació, etc.

I és ben cert que els agents privats (tercer sector o empreses privades) poden col·laborar, però la responsabilitat és col·lectiva i és una responsabilitat de la que no és pot dimitir.

AUTONOMIA

2008-12-08T18:48:00.003+01:00

El BLOC sempre ha treballat, i ha de continuar fent-ho, pel progrés de la societat valenciana. És ben evident, que pràcticament la resta de partits diran el mateix. Però, la nostra concepció del progrés és ben diferent: autonomia i solidaritat. Un increment de la autonomia, estretament lligat a la llibertat individual i col·lectiva, exigible per tal de garantir el reconeixement de totes i cadascuna de les persones que habiten una societat com a subjectes amb finalitats pròpies; un increment de la solidaritat, estretament lligat a la fraternitat i igualtat, exigibles per tal de garantir una distribució dels riscos, imprescindible per la convivència pacífica, més segura. Una entitat, siga com siga i de l’àmbit que siga, només progressa quan és capaç de guanyar en autonomia respecte al seu entorn. És esta autonomia la que li permet d’establir els seus propis objectius, les seues pròpies finalitats, sense necessitat d’haver d’acceptar els objectius i finalitats d’altres, o de l’entorn, i la capacita per anticipar-se.

El País Valencià només podrà progressar en la mesura en què aconseguisca incrementar la seua autonomia de l’entorn: la seua autonomia política, la seua autonomia econòmica, la seua autonomia cultural... Autonomia que no significa autarquia i tancament, sinó més aviat el contrari: capacitat pròpia per interactuar amb altres sistemes polítics, econòmics i culturals. O altrament dit, enlloc de dependència, necessitem interdependència: i això només s’ha aconseguix amb més autonomia.

Políticament, s’ha d’aconseguir que el sistema polític valencià no siga tributari de l’espanyol, del que participa i continuarà fent-ho durant molt de temps. Participar d’un sistema polític més ampli, com ara l’espanyol, no significa, necessàriament, estar doblegat; i el País Valencià s’hi troba massa sovint doblegat en la determinació dels seus propis objectius i finalitats, certament per l’estructura constitucional espanyola, però primerament i inicialment, perquè els partits polítics que representen el País Valencià en els sistemes polítics dels que forma part, són partits polítics integrats en estructures organitzatives jerarquitzades i poc participatives. Tenim poca capacitat per intervindre al si d’aquests partits (altres ja ho han intentat i així va: PSPV dins el PSOE), més enllà d’intentar desplaçar-los del camp polític valencià. I és per això tant rellevant que el BLOC aconseguisca representació pròpia en tantes institucions polítiques com puga. Ara bé, en l’entramat institucional existent hi ha possibilitats que permeten el creixement progressiu de l’autonomia política valenciana: es va reformar un Estatutet que no havia estat desenvolupat en les seues possibilitats, s’ha aprovat un altre Estatutet que, tot i les seues limitacions, permeten que, amb voluntat política, la societat valenciana guanye en autonomia política, es poden establir acords que superen l’àmbit autonòmic (amb altres forces polítiques, amb altres comunitats autònomes, etc.). Unes possibilitats que s’haurien d’explotar al màxim.

Econòmicament, s’ha d’aconseguir que el sistema econòmic valencià no siga dependent de determinats sectors o territoris. La diversificació sempre aconsegueix la dispersió dels riscos i, d’aquesta manera, incrementa l’autonomia de l’entorn. L’economia valenciana no pot dependre de la construcció, ni de sectors econòmics amb baix valor afegit. L’economia de serveis de baixa aportació, pot ser reconduïda cap a una economia de serveis d’alt valor afegit, que interactue amb els sectors industrials tradicionals i l’agricultura valencianes. La inversió en I+D+I, la reducció de la dependència energètica, l’economia del benestar social, l’economia de la cultura, el manteniment d’un entorn natural en condicions etc..., són activitats que, diversificades, poden augmentar l’autonomia de l’economia valenciana de les crisis i problemes de l’entorn, tot oferint multitud d’alternatives i oportunitats de treball als valencians i valencianes.

Culturalment, s’ha d’aconseguir que el sistema cultural valencià siga més autònom, generar una espai propi de creativitat, crear espais on la més que evident creativitat de la nostra societat puga expressar-se. La generació de referents d’àmbit global ocupats, però, per creatius i creadors forans, poden ser un esperó, però són totalment insuficients per tal de millorar les oportunitats de l’expressivitat dels valencians i valencianes: el consum passiu de la cultura dels altres és insuficient, és necessària la creativitat pròpia, per tal de generar un espai social més autònom. Això no pot significar tampoc tancament a d’altres cultures, sinó tot el contrari obertura des de la convicció de les pròpies capacitats.

Estos processos d’increment de l’autonomia valenciana, política, econòmica i cultural, no són independents, sinó tot el contrari es reforcen mútuament, i conjuntament són la garantia del progrés de l’entitat social valenciana, són els que poden aconseguir que els valencianes i valencianes sigam més competents política, econòmica i culturalment, i amb esta competència crescuda pugam encarar les incerteses que sempre ens plantejarà l’entorn sense pors i major capacitat d’anticipació.

El BLOC ha d’apostar-hi fermament, i col·laborar amb tots els agents socials i polítics (siguen valencians o d’altres indrets) quan calga, per tal d’aconseguir que estos processos es desenvolupen al si de la societat valenciana i en les seues relacions amb la resta de societats.

TRENCAR EL BIPARTIDISME

2008-11-26T14:40:00.004+01:00

Davant la celebració del pròxim Congrés del BLOC, ens trobem en una cruïlla en la que cal prendre importants decisions. Decisions que afecten no només el debat intern i la conformació de majories al si de la nostra organització política, sinó també, i sobre tot, el debat i acció polítics dels propers anys i la posició que ocupem al mapa polític i social al País Valencià.
Des del darrer Congrés del BLOC, el mapa polític valencià ha canviat una mica. Ara, el BLOC disposa de 2 diputats a les Corts Valencians que, junt a les dues diputades d’Iniciativa, formen part del Grup Parlamentari de Compromís. Amb tot, l’hegemonia del PP no ha estat derrotada, sinó més aviat el contrari. En l’actualitat, el PP ocupa una posició de domini absolut sobre la política valenciana. Per la seua part, la victòria socialista a Espanya provoca que el PP valencià aguditze les seues reivindicacions regionalistes, tot presentant-se com màxim defensor dels interessos valencians, com a portaveus del valencianisme ben entés, mentre que el PSOE valencià es troba, d’una banda, pillat entre les exigències de les directrius centralistes del seu partit i la defensa de la seua posició a l’espai valencià i, d’altra, molt concentrat en les competicions internes per tal de consolidar un mínim liderat.
Per tant, políticament, l’agenda i el discurs polític és dominat absolutament pel PP, el PSOE s’hi troba immers en massa contradiccions internes, amb els interessos del partit a Madrid, amb els interessos de les diverses corrents i líders, mentre Compromís, del que formem part, està absorbit, igualment, pels conflictes entre les parts. I això, malgrat l’enorme esforç i treball dedicat dels nostres diputats. O algú hi posa remei, i apareix com una oposició política solvent o el 2011 repetirem la història, empitjorada.
El context social, per altra banda, viu un període de crisi econòmica de l’alçada de la crisi del 1929. Això eleva encara més l’exigència d’una proposta responsable que faça de contrapunt i permeta un mínim debat polític a la societat valenciana. Les crisis tendeixen a radicalitzar les posicions socials i afavorir la por dels grups socials amb menys recursos, econòmics i cultural, però també d’aquells que amb el seu esforç ha aconseguit certa mobilitat social positiva. Si la societat i els seus agents, no troben referents polítics que donen certa confiança, que faciliten l’arribada de les seues inquietuds a les propostes d’acció política col·lectiva, poden girar la seua mirada cap a propostes radicalitzades, que irresponsablement ofereixen fórmules simplistes i de culpabilització del diferent (siga de fora o de casa), tot generant una reacció contra el principis sobre els que es fonamenta la convivència pacífica.
El País Valencià no s’hi troba al marge d’aquesta crisi global, l’atur augmenta, es tanquen fàbriques i botigues, la construcció s’atura,... L’estratègia econòmica valenciana no ha estat previsora, i amb la recerca del benefici a curt termini en anys de vaques grasses, s’ha oblidat de posar les bases per les èpoques de vaques flaques. El PP ha de defendre la seua acció i culpabilitzarà Zapatero i augmentarà encara més la seua pressió regionalista cap a Madrid, sense recursos propis, i potser també sense voluntat d’acarar seriosament els problemes estructurals de l’economia valenciana. El PSOE ha de defendre a ZP, tot resistint la pressió regionalista i la apolítica sobre l’economia productiva del govern de Madrid. Encisat per les finances internacionals i la defensa de ZP, el PSOE valencià serà matxucat sistemàticament pel PP. Finalment, les propostes polítiques, bàsicament ideològiques, d’EU que tenen el seu origen al PCE, són tan allunyades de la praxi quotidiana de les persones a les que diuen voler defendre que és ben difícil que puguen concitar l’entusiasme de ningú, més enllà dels grupets més fortament ideologitzats.
Per tant, tenim per davant un període de problemes econòmics i socials greus que arribarà fins les portes de 2011, i més enllà. Un període en el que, si no hi posem remei, la societat valenciana, les persones que hi vivim, només disposarem políticament de les possibilitats, d’una banda, del triomfalisme del PP i la culpabilització de ZP o, de l’altra, de la santificació de ZP i la demonització del PP. Si ningú hi posa remei i pressiona seriosament i compromesa pel disseny i aplicació de mesures econòmiques destinades als sectors productius valencians, el benestar de la societat valenciana es vora seriosament perjudicat en termes relatius, en comparació a d’altres indrets; ho passarem encara pitjor del que poguérem esperar.
Des del BLOC hem de ser capaços de trencar el bipartidisme al País Valencià, pel be de tots i totes els valencians i les valencianes.

IMMA SEGUÍ

2008-11-16T20:51:00.003+01:00

El divendres 14 de novembre, l’Associació Centelles Riusech d’Oliva, que es preocupa del patrimoni històric de la nostra població i de la seua recuperació, però sobretot d’allò que es relaciona amb l’antic Palau dels Comtes de Centelles, va concedir la Distinció Honorífica d’enguany, en la seua XIII edició, a Imma Seguí. Ho va fer en un acte públic, precedit d’un concert de l’Orquestra Clàssica d’Oliva, per cert, d’una qualitat extraordinària.
Quan el Secretari de l’Associació, Paco Mestre, va començar a enumerar els mèrits que havien considerat per concedir-li la Distinció, crec que tots els presents, que desbordàvem el local, vam fer consciència de la quantitat i la qualitat del treball realitzat durant tots estos anys per Imma Seguí, al front de la Regidoria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament d’Oliva.
Efectivament, Imma, regidora del BLOC durant 18 anys -dels quals he pogut compartir de prop la majoria d’ells en el mateix grup municipal-, va ostentar durant 9 anys i fins el juny del 2007, la regidoria de Patrimoni Històric. I com diu ella, va anar fent: cal assenyalar com a actuacions més rellevants l’adquisició per al municipi de cinc cases del conjunt de l’antic Enginy del Sucre, -exemple singular d’arquitectura gòtica industrial-, la recuperació del forn romà, de l’aula de gramàtica maiansiana, l’adquisició d’immobles al recinte del Palau del Centelles i l’adequació d’una de les torres, la rehabilitació de la Cripta de L’Església de Santa Maria, el Museu Arqueològic amb la recuperació de les columnes del Palau, el Museu de la vida quotidiana del XVIII a la casa de Gregori Maians, subseu del MUVIM, l’adequació de places urbanes del centre històric, i a més, l’adquisició per part de l’Ajuntament del conjunt de cases senyorials del XV al XIX, del Carrer de Tamarit i la seua rehabilitació com a Museu Etnològic i seu de la Biblioteca Central, entre altres.
Probablement, per la meua proximitat a Imma i pel treball conjunt durant tants anys, dec ser una de les persones que més coneixen la seua manera de treballar. Vos puc dir que és incansable quan li apassiona allò que duu entre mans, que durant tots estos anys l’he vista moure’s i remoure cel i terra per aconseguir el finançament necessari per portar endavant tots estos projectes, que té una aguda visió política, nacionalista valenciana de pedra picada, en definitiva, la meua valoració personal i política de l’amiga Imma Seguí, és molt alta. Tant com l’estima que li tinc. Enhorabona Imma pel premi, i gràcies per tot.
Molt, s’ha fet molt durant estos anys. El BLOC ha fet i fa molta faena al nostre Ajuntament per tal de beneficiar els nostres veïns i veïnes. Però com comentava amb Paco Devesa eixa mateixa nit, només per tot el que s’ha fet en Patrimoni, per tot el que s’ha recuperat, només pel que ha guanyat Oliva en espais útils i usats i visitats pels d’ací i pels que arriben de fora, ja haguera pagat la pena el pas del BLOC per l’Ajuntament d’Oliva.

YES, WE CAN

2008-11-09T20:38:00.006+01:00

L’èxit no s’improvisa. I una vegada aconseguida una fita que semblava impossible (yes, we can), ara s’obri un horitzó que no té res de fàcil. El canvi, els canvis, no s’aconsegueixen amb la seua mera formulació. Cal treballar-los, i de valent. L’oposició al canvi sempre juga amb avantatges.

La victòria d’Obama a les presidencials dels Estats Units obre tot un espai de possibilitats. I no només perquè ell tinga una ascendència racial diferent a la de tots els presidents que l’han precedit, sinó per moltes altres característiques que el defineixen i el converteixen en un referent rellevant. Un referent d’èxit bastant diferent a tots els presidents que l’han precedit.

Obama va créixer en una família amb una estructura poc tradicional per als estàndards nord-americans. Es va formar en escoles a Indonèsia i a Hawaii. Va estudiar a la Colúmbia University de New York. Va treballar d’organitzador comunitari al sud de Chicago, una zona especialment maltractada, amb moltes necessitats socials. Després va estudiar a la Harvard University, al costat de Boston, on va ser el primer president negre de la revista universitària de dret més prestigiosa. Ha estat professor de dret constitucional a la University of Chicago. Ha treballat de voluntari per l’inscripció de la població negra als censos; també en un despatx d’advocats... I la seua carrera política va començar per la legislatura del seu estat. El currículum és massa llarg per reproduir-lo, les seues experiències intenses i diverses. No hi ha dubte que el camí cap a l’èxit de Barack H. Obama és bastant diferent al de la família Bush o al de Reagan. També és diferent al dels Clinton.

La victòria d’Obama ens diu que es pot tindre èxit sense necessitat de saber cantar o ballar, no cal ser actor o model, tampoc és precís provindre d’una família a l’ús. Requereix dedicació, això sí, treball; cal treballar i de valent. Em sembla que la referència d’Obama ens fa bé, les persones més joves no necessiten emmirallar-se en actors de fama dubtosa, o en persones amb un riquesa material d’origen incert i una formació cultural més que discutible. Poden referir-se a persones que s’esforcen per formar-se, que reflexionen, que treballen... Hi havia una necessitat imperiosa en creure en la possibilitat (yes, we can).També al País Valencià, hi ha, encara, esperança.

Ara resulta que el que hi ha per endavant és més difícil encara. Massa sovint formulem el liderat en termes del què ha de fer qui lidera. Esperem que super-herois resolguen els problemes. I és veritat que és important que qui es posa al davant actue, sobre tot que actue bé. Per començar, el que fa Obama, el que l’ha portat fins on està, és molt distint del que va fer el seu predecessor. I malgrat això ho ha aconseguit. Obama ha aconseguit mobilitzar milers i milers de persones, milions. La crisi i els canvis no depenen només d’Obama, depenen de tothom, del que fem tots i cada un de nosaltres. El referent de Bush, i tants altres, juga en contra. No podem esperar d’Obama que resolga els problemes del món. Sí podem demanar que mantinga oberta la possibilitat de què un altre món és possible, que els esforços lleials i honrats de les persones tenen la seua recompensa, que amb el treball podem tindre èxit, que és possible reduir les desigualtats indecents que plaguen el món que vivim...

Hi ha molt per fer. Que s’aconseguisquen noves fites va a dependre, no tant de quines coses es facen, sinó de com vagen fent-se: de l’estàndard moral, ètic i polític que prevalga. Els obstacles a remoure són molts i molt grossos, i no desapareixen de la nit al matí. La crisi econòmica que patim és l’expressió, de fet, d’una crisi de valors socials; i les mesures requerides no són només econòmiques. Són mesures, les que fan falta, d’un important contingut de valor ètic. La primera d’elles ha estat la pròpia victòria d’Obama. Implementar les següents caldrà del treball compartit, imprescindible.

Obama, ho hem pogut comprovar, és especialista en formular objectius col·lectius il·lusionadors, sap parlar de política en majúscules per engrescar la ciutadania, de valors; i també ho és en l’estratègia. Diuen que el recentment nomenat cap de gabinet d’Obama, Rahm Emanuel, és un especialista en lligar polítics amb policies, és a dir, la política de paraules grosses (igualtat, llibertat, democràcia, compromís,...) i estratègica amb les mesures concretes requerides. Falta en farà, de concretar les mesures i els projectes per anar fent realitat els valors i objectius dels que n’ha parlat Obama, no només per dirigir-se als nord-americans, sinó perque l’escolta, àvid de canvi, el món sencer.

L’èxit que representava Bush era l’èxit del poder d’uns pocs, l’èxit de la riquesa, l’èxit de la posició heretada, l’èxit d’una formació escassa, l’èxit que tradueix les possibilitats d’una minoria, pràcticament l’èxit del rapinyaire. L’èxit d’Obama, per contra, és l’èxit de l’esforç, del treball ben fet, de la dedicació, de l’estudi, de la convicció en la possibilitat d’alguns somnis i projectes. És l’èxit de molts, jo diria que Obama representa l’èxit a l’abast de la majoria.

És l’èxit de les persones que confiem en l’esforç, de les persones a les que ens agrada el treball ben fet, de les persones que no defallim en els nostres objectius, és l’èxit que fuig del regal i del guany fàcil, l’èxit que depén del treball solidari de tothom, de l’honradesa, la generositat i la confiança amb els companys, que fuig del sectarisme ... En definitiva, l’èxit d’Obama retorna la possibilitat de l’èxit a les persones de bona fe. I és per això que no depén només d’ell, sinó de tots nosaltres, que el canvi que s’ha iniciat tinga continuïtat.

CIUTADANIA

2008-10-27T11:11:00.003+01:00

El projecte que defensa el BLOC requereix de noves formes de fer política. La nostra és una proposta política que es construeix, el País Valencià; la del PP i la del PSOE està construïda: Espanya. Així, tant el PSOE com el PP, poden desenvolupar el seu treball polític confiant exclusivament en l’estructura institucional existent (estructura constitucional): ajuntaments, diputacions, autonomia, estat... El BLOC, però, no pot dependre d’això només. El contingut polític i la forma de fer la política no són independents, estan relacionats.
Ara com ara, podem dir que el PP fa una política populista. Populisme que consisteix a aparentar poder davant la població, a fer ús dels tabús i els mites per manipular la població (en l’àmbit de la llibertat i l’individu, de les emocions); a practicar l’autoritarisme i la arbitrarietat (irracionalitat), tot negant la pluralitat; a negar la comunitat, tot generant falsos conflictes interns. Un populisme que posa en comunicació directa el liderat (Camps, Barberà) amb la població en general, amb la base, sense intermediaris associatius.
El PSOE, però, practica, sempre ho ha fet, una política que podríem denominar gestionista. Una política que posa en contacte el liderat (Felipe, Lerma, Pla...) amb els líders del món associatiu (sindicats, patronals, associacions de veïns, etc.), tot obviant a la població en general, a la base social: de resultes, molt sovint, aquest líders associatius acaben integrant-se al PSOE, descapçalant la mobilització social i bloquejant els possibles canvis. És un forma de fer política que utilitza el poder, que oblida els tabús i els mites, obvia les emocions, que practica l’elitisme racionalista i imposa la cohesió (social i nacional).
Donades les finalitats inicials del BLOC, la seua forma de fer política no pot ser confosa, ha de ser diferent a la del PP i a la del PSOE, més enllà de fer populisme, com el PP (no només pel seu significat, sinó també per l’absència de mitjans), més enllà de la gestió elitista del PSOE; el BLOC ha de fer una política basada en la ciutadania.
Una política de ciutadania que en comptes d’aparentar poder (PP) i en comptes d’usar el poder (PSOE), cree poder, genere capacitats col·lectives. Una política que en comptes d’usar els tabús per manipular (PP) i en comptes d’oblidar-obviar els mites-tabús (PSOE), trenque eixos tabús i mites per alliberar i obrir noves capacitats. Una política que en comptes de practicar l’autoritarisme (PP) o de practicar l’elitisme (PSOE) alimente la pluralitat i d’esta manera l’aprenentatge compartit, i construesca la comunitat. Una política que en comptes de negar la fraternitat (PP) i em comptes d’imposar la fraternitat (PSOE), negocie aquesta fraternitat al si de la pluralitat comunitària, tot superant tabús i mitificacions.
Una política pròxima als veïns, als ciutadans, oberta a la discussió, a la creativitat, a la participació. Amb esta política es poden anar construint xarxes socials de suport a eixe creixement de l’autonomia i de la solidaritat que considerem centrals per al progrés valencià.
Este plantejament, més lligat a la ciutadania, és el que dóna més coherència a tot plegat, ja que en haver d’enfortir una identitat afeblida, d’assumir un projecte de construcció nacional alternatiu a l’oficial, el métode més adient és de baix cap a dalt, de la base nacional cap a les institucions, i no a l’inrevés: la política de dalt cap a baix és la pròpia de les entitats ja construïdes, la pròpia del PP i del PSOE, que ja disposen de la seua identitat objectivada amb un estat, l’espanyol, i disposen, per tant, de les eines per fer de dalt cap a baix. Nosaltres només aconseguirem irrompre en l’espai polític amb força si som capaços de construir xarxes socials de base fortes, exigents amb les institucions: si fem això estarem construint país.

AUTOGOVERN

2008-10-21T12:23:00.006+02:00

Les demandes d’autogovern de les nacionalitats històriques són vistes per molts espanyols no com un dret, sinó com un problema. I són també molts els polítics espanyols (de dretes i d’esquerres, que de tot hi ha), que tenen una percepció negativa de la qüestió nacional, com una mena de “problema a resoldre” dins el marc administratiu, com d’encaix descentralitzador en l’organització territorial de l'Estat, però no com un problema polític.
L’assumpte no ve d'ara. Arranca de la Transició, quan ucedistes, socialistes i comunistes , tot i no entendre el fons de la qüestió, consideraren que calia respondre de forma convincent a les demandes nacionalistes. Entre altres raons perquè després de 40 anys de Dictadura uniformista, bona part dels demòcrates de la Transició veien identificat l'Estat centralista amb el franquisme. Des de llavors, però, hem assistit a una curiosa -i no menys exitosa- operació de filibusterisme polític, consistent en abordar “el problema” no des de la política i entorn a les urgències dels nacionalismes històrics, sinó a través d’un plantejament més global i difús de reajustament territorial de l'Estat: allò que es deia “el Estado de las Autonomías “ i el café per a tothom.
Resposta política molt intel·ligent per part de la UCD i del PSOE en el marc de la Transició i posteriorment concretada en la Constitució i en els Estatuts, que creia solucionar els “problemes nacionalistes” en dissoldre’ls en una proposta de descentralització i de reorganització de l'Estat. Proposta que catalans i bascs, malgrat les resistències inicials, acabaren acceptant en vore-la com un punt de partença millorable i, també, perquè llavors desconeixien que hi hauria després de l’aprovació dels seus Estatuts, sobretot quan arran el colp del 23 F de 1981 es desplegaren les vies d’accés a l’autogovern per a les restants Comunitats i es va aprovar la LOAPA (Llei Orgànica d´Armonització del Procés Autonòmic) de juliol de 1982, que va ser l'instrument emprat per eliminar els fets diferencials. Una llei, recorreguda pels nacionalistes bascs i catalans davant el Tribunal Constitucional que, per cert, els va donar la raó, però que al capdavall va servir per nodrir d’arguments als governs socialistes dels 80 de cara a justificar i legitimar la seua política armonitzadora i després, els darrers anys, als gabinets d’Aznar, per frenar l’autogovern.
Durant tot este temps, la incidència del País Valencià en el conjunt de l’economia, la societat i la cultura de l´Estat ha estat molt feble; no em sabut aprofitar l’autogovern per fer-nos més presents i, en conseqüència, no hem estat decisius en la política espanyola. PP i PSOE valencians no han sabut extraure rendiments a moltes de les competències transferides per falta de voluntat política d’aprofundir en l’autogovern.
Des del punt de vista descentralitzador, a més a més, l'Estat de les Autonomies ha sigut en altres aspectes decebedor. Com ara en despesa pública i financiació, molt lluny del 33% d’un Estat Federal tipus alemany (un terç a l'Estat, un terç a les Comunitats Autònomes i l’altre per als Ajuntaments). D’altra banda, les transferències no han estat acompanyades d’un bon model de financiació de les hisendes autonòmiques, la qual cosa ha comportat el seu endeutament estructural. Mentre la pretesa solidaritat entre les CC. AA., mitjançant una convergència entre les economies regionals, no ha servit per equilibrar els diferents ritmes de desenvolupament després de 20 anys de vigència d’un marc que, es deia, anava a retallar el diferencial.
El mite, profusament difós durant els anys 80, que l'Estat de les Autonomies, tot i no comptar amb una estructura jurídica d´Estat Federal, sancionava quotes d’autogovern superiors, finalment hui ja no se sosté. I no és una afirmació canònica: ho afirmen aquells que han estudiat en profunditat com ha funcionat de debò la descentralització ací aplicada. De fet els politicòlegs ens situen entre els Estats de descentralització moderada, on malgrat la notable transferència de recursos humans i materials a les regions, és l'Estat qui continua decidint en realitat les polítiques públiques i qui té l'última paraula en el disseny de les regles de xoc a través d’un sistema que, com afirmen els especialistes, “centralitza” les grans decisions en el marc general i “descentralitza” la seua gestió. Per entendre'ns, les Comunitats Autònomes són més administradores que govern.
I a les proves em remet. Per exemple, les competències assumides, que són nombroses quant a número, són magres quant a rellevància social; mentre les competències compartides entre les CC. AA. i l'Estat, que són les més importants per als governs autònoms, sempre han estat patrimonialitzades en última instància per l'Estat: vegeu sinó el que ha passat amb la LOU o la LOCE en matèria educativa. Cal recordar, també que les CC. AA. tampoc tenen competències decisives en relació amb el control de les administracions locals, la qual cosa debilita el seu propi paper davant els ciutadans.
El “café per a tothom”, és a dir la generalització de l’autogovern a 17 Comunitats Autònomes, fins i tot a aquelles que no tenien voluntat identitària ni arrels històriques, per altra banda, ha tingut a mitjà termini efectes no desitjats. Entre ells que PSOE i PP continuen veient el dret a l’autogovern com una mena de concessió, que s’incrementa o es rebaixa en funció d’allò que interessa a l'Estat en cada conjuntura amb arguments com ara la preservació de la unitat d’Espanya, els límits constitucionals o l’estabilitat política. Hi ha hagut fins i tot qui ha plantejat una reforma de la llei electoral per crear un sistema totalment bipartidista, amb dos formacions espanyolistes i estalviar-se així allò que denuncien com el “permanente chantaje nacionalista”.
Davant estes raons, i d’altres que podríem afegir (decebedor paper del Senat com a cambra territorial, manteniment de la província com a ens orgànic de facto del'Estat, escassa sensibilitat per les cultures i llengües minoritàries...), no era d’estranyar que aviat sovintejaren les crítiques, ateses les insuficiències de la descentralització administrativa que hi havia darrere de l'Estat de les Autonomies.
Encabotar-se en eixa visió de la qüestió no va a resoldre lo que ells anomenen “el problema” de les autonomies. Perquè en el fons no es tracta de plantejar un “debat administratiu” entorn el grau de descentralització: es tracta d’un “debat polític” sobre els drets a l’autogovern i sobre la redefinició de l´Estat, que està pendent des de la Primera Transició, i que va a afectar la mateixa Constitució. El debat no ha fet més que començar. I podeu estar segurs que no es va a resoldre amb retocs superficials dels Estatuts i amb una tèbia segona descentralització, sense modificar la mateixa estructura de l'Estat de la Transició consagrada en la Constitució del 1978.

ARA, MAITE PEIRÓ

2008-09-28T23:44:00.003+02:00

Ara li ha tocat a Maite Peiró, la regidora del BLOC a l'Alqueria de la Comtessa, a la Safor. Uns fatxes es van dedicar a tirar pedres als pacífics manifestants del Correllengua de Gandia, a aquells i aquelles, incloses criatures, que van anar a rebre la flama per la llengua. I una d’eixes pedres va anar a parar a la cara de Maite que va quedar malferida. Ha necessitar dotze punts de sutura i té la cara i l’ull tan inflats que ni tan sols pot veure; està esperant que la visite l’oftalmòleg. La policia mirava i no feia res. La impunitat dels agressors va ser total.
Malauradament no és l’únic cas. Santi Rosado, de Mislata, Alex Crespo de València, i tants d’altres que la llista es faria molt llarga, han estat víctimes dels atacs dels violents de la ultra dreta valenciana.
Estem farts. Estem cansats de tindre por per la nostra integritat física, que ens cremem les seus, que ens pinten les parets amb dianes, que ens agredesquen verbalment i física. I estem farts de que ni la Delegació del govern del PSOE, ni la Conselleria de Governació del PP, facen res, estem farts de que miren cap a un altre costat. Ja ens vam entrevistar amb l’anterior Delegat del Govern per este tema, i ara ho farem amb el nou.
No anem a quedar-nos de braços creuats davant del terrorisme que patim els nacionalistes, els progressistes i el món associatiu. Exigirem la investigació d’estos atacs, com ja ho estem fent des de la Plataforma contra la Impunitat, en la que el BLOC participa.
Ara s’acosta el 9 d’octubre, dia nacional del País Valencià, i estes sempre són dades crítiques per a nosaltres, tots els anys passa alguna cosa, hi ha alguna agressió. Que prenguen bona nota els responsables de les forces de seguretat i que no deixen que enguany també tinguem desgràcies. Nosaltres, des de la direcció del BLOC, farem tot el que ens pertoca per protegir els nostres.

IMMIGRANTS

2008-09-11T12:37:00.002+02:00

Pràcticament cada dia, les costes meridionals de l’estat espanyol són escenari d’una autèntica catàstrofe humanitària com a conseqüència de les desenes d’accidents i de morts provocades pels trajectes en cayuco de centenars de persones que busquen, a casa nostra, millors condicions de vida. El drama és conseqüència de l’actuació de màfies que, jugant amb les expectatives i il·lusions de les persones, les fan pagar enormes summes de diners per intentar arribar a Europa de manera il·legal, per la nit i en unes embarcacions que es converteixen, en la majoria de les ocasions, en un parany mortal.

Crec que la política d’immigració ha de ser tractada amb una premissa: estem parlant de persones, dones i homes les condicions de vida de les quals són tan dolentes que estan disposades pràcticament a qualsevol cosa per trobar un futur millor. Per damunt de tot, doncs, hem de garantir un tracte digne a aquelles persones que arriben al nostre litoral i combatre amb contundència qualsevol forma d’explotació. Això està per damunt de la “integración en nuestras costumbres” de què parlava l’inefable Moratinos i això ha de substituir d’una vegada per totes termes com “fluxos” o “quotes” o “contingents” aplicats a les persones immigrades.

Quan es tracta de política sobre la immigració, s’hauria de treballar perquè les relacions de l’estat espanyol amb països “emissors” de persones migrades estiguen condicionades a la lluita policial contra les màfies i la seua persecució efectiva. Calen programes complets i ambiciosos d’inversió en serveis socials, de cooperació al desenvolupament i cal que les institucions europees vetllen perquè als països d’on ix la major part dels immigrants es respecten els drets humans, s’assumisca la repatriació i s’acabe amb qualsevol forma de persecució per raons de raça, opció sexual, religió o ideologia política.

THINK TANK

2008-08-30T19:31:00.003+02:00

La recent dinàmica sociopolítica del País Valencià, caracteritzada per un creixement econòmic amb peus de fang i que compta amb un suport social popular (potser populista), està relacionada amb l'hegemonia absoluta i absolutista del PP i la crisi del PSOE valencià. Mentrestant, el valencianisme polític, que representa el BLOC, es mou amb certa inseguretat entre la innovació i la tradició. Hem introduït noves formes de fer política (des de baix cap a dalt), però operem encara amb esquemes de fons propis del passat. La societat valenciana ha canviat, i molt: els processos de globalització i d'individualització han canviat les formes i els continguts amb què les persones entenen les seues identitats. I el nostre és un projecte polític que no pot funcionar bé si no capta i treballa per les expectatives i desitjos de desenvolupament biogràfic i històric de les persones que viuen en este territori nostre que anomenem País Valencià. I els resultats de les darreres eleccions autonòmiques ens van mostrar en la praxis, quant d'important és aconseguir-ho.
És ben cert, però, que en la dinàmica política quotidiana, les persones, les dones i els homes del BLOC, estem més dedicats a resoldre qüestions del dia a dia, més a curt termini que no a llarg termini. El temps que podem dedicar els diputats, els regidors i alcaldes, així com els responsables de partit de cada escala territorial (local, comarcal o nacional) al pensament teòric i a l'elaboració de propostes de resolució de conflictes socials, innovadores i efectives, està molt limitat. Les dinàmiques de relació interna al partit, així com els processos de relació amb les accions dels altres partits, consumeixen una part molt important, i necessària, del nostre temps. Eixa part del nostre treball és imprescindible. Tanmateix, en estos temps de canvi accelerat, necessitem d'eines que ens permeten d'anticipar-nos als esdeveniments del nostre entorn més immediat, però també més allunat, en el temps i en l'espai. I la manera d'aconseguir-ho pense que és amb la introducció d'un plus de complexitat en la nostra acció, en la nostra organització. Des del meu punt de mira, és ja inajornable que sigam capaços de dotar-nos de vincles amb algun 'Think Tank', o alguns.
El nom ens arriba dels EEUU, i significa 'dipòsit d'idees'. Són organitzacions conformades per intel·lectuals i teòrics que debaten, elaboren anàlisis i fan propostes. Solen assumir un estatus d'institució privada, majoritàriament amb format de 'fundació'. I serveixen els seus debats, les seues anàlisis i les seues propostes, per a què altres organitzacions (siguen governs, empreses privades o partits polítics) preguen decisions sobre les seues línies d'accions.
En el nostre entorn més immediat ja som l'única força política que no en disposa d'esta mena de dipòsit d'idees. El BLOC és l'única organització política parlamentària que no té vincles amb cap think tank. N'hi ha d'independents, com ara el Cercle d'Estudis Soberanistes (la dels López: López Tena i López Bofill), però els partits també en tenen de fundacions d'esta mena, lligades d'alguna manera a la seua estructura, i amb major o menor èxit en els seus resultats. El PSOE té una xarxa de fundacions amb finalitats diverses (idees, formació, edició i publicació...) a les que es pot accedir des de la mateixa web socialista : la Fundación Jaime Vera, la Fundación Pablo Iglesias o la Fundación Sistema . Els socialistes catalans també tenen la seua: la Fundació Rafael Campalans , i els socialistes valencians la pròpia: la Fundació Societat i Progrés . Però, potser, la més mediàtica ha estat la del PP, la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES). També el PCE en disposa d'una, la Fundación de Investigaciones Marxistas (FIM).

Però no només en l'àmbit espanyol trobem esta proliferació de think tanks que treballen per als partits polítics. Al País Basc, el PNB compta amb la col·laboració de la Fundació Sabino Arana i Eusko Alkartasuna amb la Fundación Alkartasuna . O Galiza, el Bloque Nacionalista Galego amb la Fundación Galiza Sempre . I Catalunya, potser ja coneguem la Fundació Catalanista i Demòcrata 'Trias Fargas' de Convergència Democràtica de Catalunya, o la Fundació Josep Irla d'ERC; però potser menys coneguda és la que té també Iniciativa per Catalunya, la Fundació Nous Horitzons .

Vaja, tothom amb representació parlamentària disposa d'alguna fundació que exerceix de think tank, de dipòsit d'idees, que facilita la faena del conjunt de l'organització, més centrada en el dia a dia.
Al BLOC ens cal també, ja fa temps que ens cal, però més ara, si cap, ja que disposem de parlamentaris. Necessitem d'un espai allunyat dels debats organitzatius interns, un espai privilegiat de llibertat on es puga pensar allò aparentment impensable, un lloc que afavorisca la creativitat, d'idees, d'anàlisis, de propostes... Un dipòsit d'idees del que l'organització puga poar a l'hora de prendre les seues decisions. Al País Valencià, a la seua societat, hi ha persones, i també organitzacions, que treballen potser massa aïlladament en l'elaboració d'anàlisis i de propostes valencianistes; donem-los l'oportunitat que eixes propostes puguen arribar a les institucions, a l'espai públic de debat polític, que siga el BLOC qui puga oferir eixe espai valencianista i progressista. Tots i totes guanyarem.

U.K.

2008-08-21T20:42:00.006+02:00

A l’estiu, Rafa i jo aprofitem per fer un viatge una mica més llarg. Enguany, la necessitat de desconnectar i aïllar-nos en nosaltres mateixos era més gran, després d’un dur any tant en l’aspecte professional com en el personal. I ens hem estat dues setmanes al Regne Unit, una a la gran ciutat de Londres i una altra a Escòcia (Edinburgh i les Highlands).

Londres és una ciutat que sempre està be. Hem passejat per tots els barris, vist museus i monuments, hem anat a un musical sobre la vida del roquer dels cinquanta, predecessor del pop-rock, Buddy Holly, que vos recomane si teniu l’oportunitat. Hem comprat a Portobello, Covent Garden i Oxford Street, visitat Chelsea, bressol de la minifalda, i ens hem tombat a l’herba dels meravellosos parcs que té la ciutat al bell mig mateix; tot això sense oblidar-nos dels característics pubs londinencs, que sempre tenen bona cervesa.

La setmana d’Escòcia ha estat especial; era la primera vegada que hi érem i ens ha agradat moltíssim. Edinburgh, amb el seu Festival de Teatre en marxa, era tota la ciutat una performance contínua en els seus bellíssims carrers. Vam llogar un cotxe, i gràcies a que Rafa va resultar un crac en això de conduir per l’esquerra, vam recórrer les Highlands, plenes de paisatges que de tan bonics et posen la carn de gallina.

Llacs enormes i de més xicotets, envoltats d’altes muntanyes atapeïdes d’arbres grandíssims, que traspuen tranquil·litat, castells per totes bandes, i ací i allà un poble. Fa la sensació que al fons sempre hi ha el so d’una gaita, que per altra banda sona sovint en castells i altre indrets.

Al mític Loch Ness, Gordon, un independentista escocès, patró de la barca en la que passejàvem, ens contava com al 1707 es va produir la unió amb “els amics del sud” i més tard van perdre la batalla de Culloden , al costat d’Inverness, la capital de les Highlands. I que en venjança ells, els escocesos, els han enviat a Gordon Brown. Ja en serio deia que encara lluitaven i que serien independents. Nosaltres li contàvem que també eixe any vam perdre la Batalla d’Almansa i que encara ara treballem intensament per construir un País.

Tot plegat un viatge molt agradable que ens ha servit per recuperar forces i carregar bateries. Ara, a continuar la faena.

DE FESTA

2008-07-21T21:12:00.007+02:00

Este cap de setmana han sigut les festes de Moros i Cristians del meu poble. Em pregunte que deu pensar un turista que, casual i puntualment, passa per Oliva, un dia qualsevol de Festes de Moros i Cristians. De ben segur que pensarà : “esta gent s’ha tornat boja”. I quan torne a sa casa de la freda Europa, contarà l’anècdota d’aquell poble de la mediterrània pel qual va passar en el seu últim viatge i on la majoria de gent anava vestida amb xilabes i cotes , amb uns estranys gorrets al cap, mentre altres disparaven trons que omplien la ciutat d’un soroll eixordador, defensant uns senyors que anaven sumptuosament vestits de reis.
Però si eixe mateix turista, atret per les nostres magnífiques platges, està passant una temporadeta a Oliva i té l’oportunitat de viure des de dins la festa, perquè en l’Oficina de Turisme l’han informat que pot adquirir tiquets per anar a sopar a les diferents càbiles i cubils, i per veure les desfilades sentat còmodament; veu el gran teatre del desembarc i disfruta del ball amb l’orquestra prèvia, s’uneix a l’alegria de les diferents comparses, descobreix el putxero amb les pilotes, el burret, la música de les bandes que no deixen racó en silenci, la solemnitat de l’Entrada amb la fastuositat de totes les filades, però sobretot les dos capitanes... Si, a més, s’ha preocupat d’assabentar-se una mica de què va tot açò i què commemorem amb esta festa els valencians, de ben segur que quan arribe al seu país, parlarà d’estos dies com una de les fites importants de les seues vacances, parlarà de les nostres festes de Moros i Cristians com un espectacle que recomana veure a les seues amistats i familiars, els dirà que vinguen a Oliva en juliol i descobriran un poble acollidor i alegre, vertebrat i cohesionat al voltant de la festa, i obert al món.

I això és important per a Oliva. Per això les Festes de Moros i Cristians s’han consolidat com un element identificador del nostre poble, com un referent de les millors festes que es celebren en la zona; crec que tots i totes, d’una manera o altra, som conscients de la importància que té la Festa i per això contribuïm a fer-la més gran i lluidora cada any. Sense renunciar a divertir-nos tot el que puguem, acollint amb una gran generositat a tota persona que s’acosta a les nostres càbiles.

Enguany, hem donat un gran pas en l’enfortiment de les nostres Festes de Moros i Cristians, segur. La Comparsa Taifes, Capitana Mora d’este any, la més jove del bàndol moro, ha fet l’esforç per tal d’estar a l’altura i sorprendre a propis i estranys. El Capità, un home que viu la festa amb intensitat i passió, ha estat al front de totes les tropes sarraïnes en representació del cabdill àrab Al-Azraq. Ell, el més valent dels Taifes, ens ha representat a tots i totes nosaltres amb majestuositat i amb superbes vestimentes, acompanyat de la seua favorita i, sobretot del seu audaç i intrèpid Ambaixador.

L’altre bàndol, el cristià, amb el seu Capità Maser al front i ajudat pel seu Ambaixador, ha donat la justa rèplica.

A casa, som Tuaregs des de sempre. I ens agrada retrobar-nos amb tots els i les components de la comparsa, cada any, en estes festes que procurem gaudir a tope.

ENSENYAMENT DE 0-3 ANYS

2008-07-17T12:29:00.002+02:00

Les xiquetes i els xiquets tenen el dret, legalment reconegut, a accedir a un ensenyament públic i gratuït, i la llei també reconeix el dret que assisteix els pares i les mares a conciliar la seua vida personal, familiar i laboral. Per tot això, apostem sense pal·liatius per l’escola pública, laica, democràtica i de qualitat, i per això defensem que s’amplie la prestació d’aquest servei a les xiquetes i xiquets entre 0 i 3 anys.

L’ensenyament pre-escolar (que és com s’anomena aquesta etapa educativa) no té caràcter obligatori, és cert, però no hi ha cap dubte que cada dia es fa més necessària la generalització d’aquesta xarxa i es fa més palesa la manca d’interés del govern valencià, en mans del PP, per posar-la en marxa.

És necessari que el govern central i la Generalitat es posen d’acord per iniciar el desplegament d’eixa xarxa. Per aconseguir-ho, s’hauria d’elaborar, en coordinació amb els professionals i les organitzacions sindicals, un mapa que determine les necessitats realment existents; a partir d’ací, el govern central haurà de garantir unes dotacions pressupostàries suficients.

Per la seua part, l’administració autonòmica, qui té les competències en matèria educativa, haurà de vetllar per la construcció de centres en condicions, per la contractació de personal i perquè es facen efectius eixos drets.

ACTIVITAT

2008-07-13T21:27:00.004+02:00

El BLOC no para. El dissabte 5 de juliol, el Consell Nacional va convocar el V Congrés Nacional per als dies 28 de febrer i 1 de març del 2009 i va aprovar també, per unanimitat, una proposta de resolució presentada pel Consell Comarcal de la ciutat de València, de suport als nostres diputats, davant del que està passant al si del grup parlamentari COMPROMÍS.

El grup va celebrar dijous passat un acte a les Corts, de comiat de l’any parlamentari, on els diputats i les diputades van fer balanç del treball realitzat. Tot això davant un nodrit grup de persones entre les que es trobaven representants de la Intersindical, de CCOO, dels Verds-EE, d’Escola Valenciana, els ex-diputats Joan Ribó i Alfred Botella i un bon grapat de càrrecs públics i orgànics del BLOC i d’Iniciativa, junt als mitjans de comunicació que normalment cobreixen la informació parlamentària. Esperem que el proper curs siga millor pel que fa a la tranquil·litat als sí del grup parlamentari i tot el treball que fan els nostres diputats puga percebre’s en positiu per part dels valencians i les valencianes.

Ahir, dissabte, l’Assemblea Comarcal del Camp de Túria va triar com a nou Secretari Comarcal, Joano Baudés , fins fa pocs dies regidor del BLOC a Bétera. L’anime a fer bona faena; a esta comarca el valencianisme ha arrelat i ara l’hem de fer créixer. El pròxim dimecres es renovarà, també, la secretaria comarcal de l’Horta Sud, en una assemblea convocada a l’efecte a la nostra seu de Catarroja.

I ara entrem, de ple, en l’organització de tot el procés pre-congressual. I sobretot haurem de parlar molt entre nosaltres per tal de fer un congrés d’èxit, que rellance el projecte nacionalista valencià que representem i ens situe òptimament de cara al 2011.

RTVE AL PAÍS VALENCIÀ

2008-07-01T12:35:00.004+02:00

Crec que els mitjans públics han de ser un instrument per al suport i la difusió dels productes audiovisuals que es creen a casa nostra i que es fan en la nostra llengua i aposte per la pluralitat en els mitjans de comunicació. Per això, crec que el centre territorial de RTVE al País Valencià ha de convertir-se en un centre de producció de programes amb plantilles fixes i amb una programació molt més ampla de la que hi ha actualment.

Cal recordar que la legislatura passada ha estat marcada per la voluntat del govern Zapatero de retallar les plantilles dels centres territorials de RTVE al 50%, la qual cosa afectaria de manera molt especial les treballadores i treballadors, és evident, però també al conjunt del sector audiovisual valencià i a la qualitat dels productes que eixirien del centre de RTVE a Paterna. Finalment, els sindicats i el govern van arribar a un acord que va “salvar la situació” des del punt de mira laboral, però que no ha servit per donar l’impuls que necessita la delegació valenciana de RTVE.

Apostem per una producció continuada de programes de qualitat i per una programació completa i en la nostra llengua; per això cal que s’estabilitzen les plantilles i les produccions de les delegacions d’Alacant i de Castelló.

Treballarem, també, perquè tornen les emissions de “Ràdio 4”, la primera emissora de ràdio que va emetre en la nostra llengua.

FIRA DE FIRES

2008-06-25T13:33:00.006+02:00

El cap de setmana passat, el meu poble va celebrar la Fira d’enguany baix el lema Fira de Fires.
Des d’antic, Oliva celebrava la Fira a finals de juny, quan comença l’estiu, però fa més de deu anys que, acabada la participació dels gremis i l’elecció d’una Regina de festes, no aconseguia trobar un model per a les seues festes majors. Enguany, el departament de festes de l’Ajuntament, dirigit per la regidora del BLOC, Rosanna Torres, l’ha encertada de ple, apostant per tres dies de festa amb una proposta lúdica i cultural de primer nivell.

La Fira de Fires ha acollit un mercat cristià, un àrab i un jueu, amb diversos actes paral·lels; la fira del Rebombori per als més menuts; la Pista de la Fira per a la gent gran; la Fira Gastronòmica que és recupera amb col·laboració amb Gastroliva, l’Associació d’Hosteleria local; la Fira Esotèrica o de la màgia; la Fira al Ras, amb les actuacions de Desgavell i Fangoria, entre d’altres; teatre de carrer, gimcanes urbanes, revetlles, etc., etc. Tot açò en distints escenaris de la ciutat, que han fet que els carrers d’Oliva estigueren, durant tres dies, plens de gent gaudint de la festa. La Fira ha servit, també, per recuperar el Tio de la Porra, que en un recorregut per les escoles va començar la festa divendres al matí.

Per primera vegada en molts anys, els olivans i olivanes, amb tota la gent que ens ha visitat estos dies, hem viscut una fira intensa i participativa. Enhorabona, Rosanna.

CONFERÈNCIA NACIONAL

2008-06-15T23:17:00.003+02:00

Ahir vam celebrar, al BLOC, la Conferència Nacional, que vaig tindre l'honor de presidir, i que d’entre altres coses, va posar al dia les estratègies a seguir per millorar i modernitzar la nostra organització, per guanyar eficiència en la comunicació interna i externa i per aconseguir que els nostres posicionaments polítics, sempre de defensa dels interessos valencians, arriben amb nitidesa a la societat valenciana, a la que ens dirigim.

La Conferència ha estat la culminació d’un intens debat a si del nostre partit. Pràcticament la totalitat dels col·lectius locals del BLOC s’han reunit en assemblea, a la qual ha assistit algun membre de l’Executiva Nacional, per tractar els tres eixos que he citat. Açò ha suposat un gran esforç per part de tots i totes, però ha pagat la pena ja que ens ha permés, per un costat prendre-li el `pols a l’organització i, al mateix temps, que ahir poguérem treure conclusions i propostes útils per a la nostra acció política. Totes les intervencions que es van produir, van aportar alguna cosa positiva.

També els alcaldes de Xeresa, Tomàs Ferrandis, de Muro, Rafael Climent, de Sueca, Joan Baldoví i el regidor de Castelló, Enric Nomdedéu, ens van explicar les bones pràctiques polítiques que porten a cap als seus municipis, per tal de treure els bons resultats que aconsegueixen, en pobles i ciutats de distinta mida. Va ser molt il•lustratiu i crec que molt útil per la militància, que omplia la sala del Paranimf de la Universitat Politècnica de València.

L’intens dia de feina de la gent del BLOC, va culminar amb la taula rodona que va moderar Pere Mayor. Francisco Jorquera, del BNGa, Iñaki Anasagasti, del PNB, Koldo Amezketa, de NaBai, Antoni Vives, de Convergència, Pere Sampol, de PSM-EN i Josep M. Pañella, del BLOC, van debatre sobre Nacionalismes i Bipartidisme a l’estat espanyol. Conclusions molt clares: hem de coordinar-nos més, els partits nacionalistes, per relacionar-nos amb el PSOE que governa l’estat i fer-nos cada vegada més forts cadascú a casa seua ; però també la conclusió, certa, que som els partits nacionalistes dels distints territoris els únics que parem el bipartidisme i impedim majories absolutes.

Crec que vam fer una cosa important ahir, pel projecte polític. I crec, també, que tots i totes vam eixir més animats i animades del que vam entrar.

J.V. MARQUÉS

2008-06-08T20:02:00.002+02:00

El dijous passat vam dir adéu a J.V. Marqués, en una senzilla cerimònia al crematori del cementiri de València. Amb ell se n' ha anat un referent indiscutible del valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme al País Valencià. Descansa en pau, amic Marqués.

Vaig conéixer Josep Vicent Marqués en arribar a la Universitat de València a estudiar Biologia, l’any 72. Vaig entrar a formar part de Germania Socialista de la mà de Pura Peiró i Robert Usach, i allà vaig trobar-me amb Vicent Martí, amb Marqués, Imma Seguí i d’altres companys i companyes. En la nostra organització, els components participatius, no autoritaris i transformadors, generaven unes dinàmiques d’aprenentatge i formació, personal i col·lectiva, que encara hui ens permet reconéixer-nos quan ens trobem. Marqués ens colpejava el pensament amb la seua creativitat, amb les seues anàlisis imprevisibles i innovadores. Amb ell vam aprendre a discutir i a debatre. I és així com, amb ell, vam guanyar en autonomia i en capacitat crítica, i vam poder pensar les nostres condicions de vida, el nostre territori, el nostre país, el País Valencià, des de nosaltres mateixos, sense esperar que altres el pensaren, i el feren, per nosaltres. Gràcies Marqués.

El contacte amb Marqués va ser intermitent, però contínuo. Sobretot els anys que va estiuejar, amb Virgínia i Jaume, a la platja d’Oliva, época en la que també veníen de vacances a l’hivern. Anaven a un apartament dels Mestre, i ens trobàvem a l’arena, nedàvem, passejàvem i moltes nits feiem soparets inacabables, plens de converses i partides de cartes i fins i tot de Trivial. Eren els anys que escrivia “Tots els colors del roig”, i l’amiga Fanni li feia de secretària-mecanógrafa.

Eixa és la imatge que vull recordar de l’amic Marqués. Un capell de palla al cap, per protegir-se del sol, carregat amb la sombrilla, el cabàs i els periòdics, dirigint-se a la mar amb el seu fill per trobar-se amb tots nosaltres i fer-la petar; i a les vesprades dedicat a la producció literària i a l’estudi. Estava feliç eixos anys. Amb ells em quede.

OFRENAR

2008-06-01T21:06:00.002+02:00

Rodríguez Zapatero va sopar l’altre dia amb els presidents de les Comunitats Autònomes per parlar del finançament autonòmic. No va sopar, però, amb tots els presidents autonòmics, va sopar només amb els presidents del PSOE. No em sembla bé que el president del govern d’Espanya convoque un sopar a La Moncloa amb els presidents autonòmics, però només del seu partit, els del PP deuen estar molt ocupats amb el seu congrés. Però ¿voleu dir que el PSOE no té altres mecanismes per tal de coordinar posicions i propostes, com ara congressos, reunions directives, comissions, consells federals, etc.? Potser no és molt greu, però el detall denota falta de tacte i de visió institucional, de conjunt.

El Periódico de Catalunya publicava el darrer 11 de maig unes dades sobre el repartiment autonòmic per càpita que resulta de l’actual sistema de finançament autonòmic. La font de la informació és el mateix Ministeri d’Economia que dirigeix Pedro Solbes, diuen que ministre valencià. Les dades mostren que la Generalitat valenciana rebia el 2005, per cada valencià i valenciana, uns 1.867€. La informació em suggereix diverses reflexions. La primera i potser la més evident és la de ‘on ha invertit el senyor Camps i el seu govern els diners, els nostres diners? Vaja, els 1.867€ que, el 2005, vingueren a títol de la meua ciutadania valenciana, on són?’. Pregunta que necessita no d’un sinó de molts blogs.

La segona potser no siga tan evident i per això costa més de difondre. La cosa és que la Generalitat valenciana rep per cada valenciana i valencià, menys diners dels que rep el govern d’Andalusia per cada andalús i andalusa o el govern d’Extremadura per cada extremeny i extremenya. I clar quan sents parlar d’igualtat en boca dels qui defensen l’espanyolitat del conjunt, ‘todos los españoles hemos de ser iguales’, resulta que la igualtat s’acaba quan arribem a la butxaca. I els valencians i valencianes paguem i callem.

La diferència del que rep la Generalitat valenciana respecte a la mitjana del que reben en conjunt els governs autonòmics de règim comú és, el 2005, d’uns 144€ per valencià i valenciana. Vist així pot semblar que no és molt, però clar, el que estem dient és que, només el 2005, la Generalitat valenciana va rebre 684 milions d’euros menys dels que haguera rebut si el finançament autonòmic fora equitatiu. Repetisc, sí heu llegit bé, 684.000.000€ menys en només un any. ¿Quants anys portem així, perdent capacitat econòmica, pagant i callant? Feu números.

Certament, la valenciana no és l’única Comunitat Autònoma que pateix este espoli econòmic d’Espanya. Al nostre costat estan Catalunya, les Illes Balears, Múrcia, Madrid i Canàries. Vaja que l’Arc Mediterrani (Catalunya, Balears, País Valencià i Múrcia), Madrid i Canàries, financem, paguem Espanya. I d’això fa ja molt de temps.

Amb tot, el que em resulta encara més sagnant és que d’estes sis comunitats autònomes a les que els toca menys en el repartiment del pastis d’Espanya, hi ha tres que tenen una renda per càpita inferior a la mitjana espanyola: és a dir, són tres comunitats autònomes amb renda per sota de la mitjana espanyola que reben menys diners del finançament comú. És això solidaritat? O és que ens prenen el pèl? Efectivament, sense que servisca d’excusa o explicació a l’espoli que també pateixen elles, Balears, Catalunya i Madrid, tenen rendes per càpita per damunt de la mitjana, però és que Múrcia, Canàries i el País Valencià tenim una renda per càpita per sota, i així i tot, encara rebem menys. Això sí que és ser espavilats i llestos!! Però ja sabeu, ‘Per a ofrenar noves glòries a Espanya’.

PREMI ABRIL

2008-05-26T20:15:00.004+02:00

Ara fa huit anys que el BLOC de La Safor-Valldigna va instaurar el Premi Abril, a l’acció cívica valenciana, i cada any s’atorga a una persona, entitat o col·lectiu de la nostra comarca que s’haja caracteritzat per la defensa de la nostra terra, la nostra cultura, llegua i tradicions des de qualsevol vessant.

Molt diferents han sigut els guardonats al llarg d’estos anys. Des del Pare Vicent Faus al CEIC Alfons el Vell, passant per l’Associació de Malalts d’Alzheimer, Joan Climent, el Col·lectiu de Mestres de La Safor, la Plataforma pels Pobles de La Safor o la Plataforma cívica Carretera No!, d’Oliva.

Enguany, l’Executiva Comarcal del BLOC, ha decidit atorgar el VIII Premi Abril al Col·lectiu Obertament, que es composa de persones creatives afectades per una malaltia mental greu, que utilitza diferents manifestacions artístiques com a forma d’expressió, comunicació i acció social.

Opine que premiar Obertament ha estat tot un encert. Ja vaig tindre l’oportunitat de felicitar-los efusivament en la meua intervenció en l’acte d’entrega del premi, celebrat el divendres passat a la Casa de la Marquesa de Gandia, en un saló ple de gent del BLOC, d’amigues i amics d’Obertament, de la gent del propi col·lectiu i públic en general. Ens acompanyaven l’alcaldessa de Palma, els alcaldes d’Almoines, Potries i Xeresa i regidors i regidores de quasi tots els pobles de la comarca. A l’acte, molt emotiu, les persones d’Obertament ens van mostrar tot el seu art: hi van haver cançons, poesia, piano, i vam poder vore el llibre i les dues agendes que ja tenen al carrer sobre els pobles i racons de la comarca. Ens ofereixen un producte molt digne, culturalment parlant, i molt arrelat al nostre territori.

Però premiar Obertament, es premiar també les persones que aposten per l’associacionisme, per la col·laboració i per la reivindicació. I este és el model de societat que volem: una societat de persones lliures i iguals, que tinguen els mateixos drets i deures independentment del seu sexe, del seu origen geogràfic, de la seua religió o de les seues capacitats físiques, psíquiques o sensorials; de dones i d’homes crítics, que treballen per superar qualsevol mena de barrera, d’injustícia o de discriminació.

Crec sincerament que el nostre partit s’enforteix, es cohesiona i es fa més útil cada vegada que organitza un acte com este.

RODALIES

2008-05-21T14:22:00.003+02:00

Els pressupostos generals de l’estat porten anys de governs del PSOE, però també del PP, incloent una xicoteta partida per fer “estudis informatius” de la línia de ferrocarril entre Gandia i Dénia, una reivindicació històrica de les comarques de La Safor i La Marina que continua bloquejada per la manca de voluntat política del govern central i del govern valencià, i dels partits que els sostenen, el PSOE i el PP.

El Gandia-Dénia és només un exemple, perfectament aplicable al tren Castelló-Vinaròs i a la pèssima situació en què es troba la línia entre Xàtiva i Alcoi. Per a PP i per a PSOE hi ha altres prioritats: allò que anomenen “grans infrastructures”, és a dir la xarxa de trens d’alta velocitat, amb un costos econòmics elevadíssims, amb un impacte ambiental enorme però, això sí, amb una repercussió mediàtica espectacular.

Nosaltres apostem perquè el País Valencià tinga comunicacions ràpides i eficaces per ferrocarril amb Europa, amb el centre de la Península i amb Catalunya, però això no pot ser incompatible amb la construcció d’una xarxa de trens de rodalia que garantisca la mobilitat en les àrees metropolitanes i entre els diferents pobles; una xarxa que permetrà la progressiva reducció del trànsit rodat i que tindrà, per tant, un cost ambiental molt baix.

Apostem, també, perquè la xarxa de rodalies siga gestionada per la Generalitat, perquè és la millor forma per integrar-la en plans de mobilitat més amples que incloguen també la xarxa de FGV, les rutes urbanes i metropolitanes d’autobús etc.

Ara el PP valencià vol demanar al govern central del PSOE la transferència d’esta competència, però el que és cert és que ni uns ni altres han invertit un sols euro en la millora dels trens de rodalies ací al nostre país.

El PAÍS VALENCIÀ I ESPANYA

2008-05-14T13:34:00.003+02:00

En els darrers temps, per motius ben diversos, la Constitució espanyola s’ha convertit en protagonista indiscutible de l’actualitat política, bé per plantejar-ne la seua reforma, o bé –en la majoria dels casos– per convertir-la en un fre per a tots aquells que plantegem avançar cap a un altre model d’organització de l’estat espanyol. Des d’una òptica nacionalista i valenciana la Constitució de 1978 no ens deixa gens satisfets i creiem necessària una reforma en profunditat de la Carta Magna perquè garantisca la plurinacionalitat de l’estat i, per tant, que el poble valencià puga exercir el seus drets polítics com a nació.
L’estat espanyol és, a pesar de l’exaltació que alguns fan de la descentralització autonòmica, un dels països més centralitzats d’Europa, i això es nota especialment als mitjans de comunicació. En el nostre cas, fora de la televisió i ràdio públiques valencianes, de la premsa escrita –bàsicament provincial– o dels mitjans d’abast local i comarcal, la major part de la informació política de la ciutadania valenciana prové de les institucions centrals de l’estat. Per dir-ho més clar: el Parlament espanyol o el Govern central són millor coneguts pels valencians i valencianes que les nostres Corts o el Consell, i això com a conseqüència d’un context comunicatiu fortament centralitzat.
Però a més de l’oportunitat mediàtica, no hi ha cap mena de dubte que bona part de les decisions que afecten la vida quotidiana de la nostra ciutadania es prenen a Madrid. De fet, moltes més de les que nosaltres voldríem: dels Pressupostos Generals de l’Estat depén el finançament de la Generalitat; a Madrid es dissenyen les principals infrastructures; el govern de l’estat pren decisions en relació a ports i aeroports, defensa, costes, presons, seguretat etc.
És el nostre compromís treballar per la construcció d’un estat plurinacional, plurilingüe, on la solidaritat no siga una excusa per espoliar el nostre país sense tan sols conéixer que aportem i que gaudim o que ens manca en cadascun dels territoris, amb un marc legal suficientment obert com per garantir el dret d’autodeterminació de les nacions que el formen i, a més, un estat respectuós amb el medi ambient, amb els drets civils i amb la pau com a nucli central de les relacions internacionals.

ARRELAR I CRÉIXER

2008-05-04T20:52:00.002+02:00

El 14 de juny d’enguany, el BLOC celebrarà una Conferència Nacional, al Palau de Congressos de València, sota el lema “Estratègia 2011: arrelar i créixer”. La Conferència Nacional és un esdeveniment arreplegat als Estatuts del BLOC, i es convoca per tractar temes sectorials o programàtics, i en cap cas pot canviar la línia política aprovada als Congressos del nostre partit.

Eixe dissabte, dedicarem tot el matí a discutir i analitzar les conclusions que haurem extret de les reunions de tots el nostres col·lectius locals, que debatran sobre tres eixos estratègics: organització i funcionament intern, comunicació política i imatge pública i discurs i posicionament estratègic. També parlarem de bones pràctiques polítiques, i ho farem a través de l’experiència exitosa de tres municipis de distinta grandària: xicotets, mitjans i grans. Per la vesprada, en una taula rodona amb representants d’alt nivell del partits nacionalistes de l’estat, amb representació al parlament espanyol, parlarem de “Nacionalismes i bipartidisme a l’Estat Espanyol”, un tema que preocupa, i molt, als distints partits nacionalistes, després de l’alt grau de bipartidisme que s’ha produït en les passades eleccions generals. Tots hem de resituar les nostres estratègies i el BLOC farà d’amfitrió d’esta primera posada en comú.

Davant de la Conferència Nacional tenim una oportunitat immillorable per fer un salt qualitatiu en la permanent reflexió col·lectiva que ens ha de dur a optimitzar les eines que tenim al nostre abast per defensar el nostre projecte polític. Una profunda reflexió i un ric intercanvi d'experiències personals i col·lectives que hauran de servir per orientar encertadament el projecte polític del BLOC.

En els darrers anys, el BLOC ha posat en marxa una nova cultura organitzativa, expressada amb el concepte de “Política des de baix cap dalt”, amb la qual hem tractat d'establir un diàleg fluid amb la societat i molt especialment amb les nostres bases socials, les del valencianisme progressista. Mitjançant iniciatives com ara els Sopars de Dinamització, les reunions amb l'electorat, la realització d'enquestes internes o les auditories de funcionament dels col·lectius locals, hem obtingut una valuosa informació que no només esdevé una potent i nítida radiografia del BLOC, sinó que ha estat, al mateix temps, una dinàmica molt profitosa per al disseny de la nostra proposta política. Una experiència amb la participació de la militància, els simpatitzants i l'electorat que cal potenciar encara amb més força per tal d'aprofitar les oportunitats i salvar els riscos que es deriven dels nostres punts forts i d'aquells més febles que s’hi han detectat.

Espere que la Conferència Nacional servisca per aconseguir nous i exitosos objectius, i això només serà possible amb la participació de tots i totes, militants i simpatitzants del BLOC.

EDICIONS BROMERA

2008-04-27T19:47:00.005+02:00

Enguany fa 8 segles del naixement de Jaume I, el rei que va decidir que esta franja de terra que s’estén entre l’Ebre i el Segura es convertira en un país independent i que s’anomenara Regne de València. Fa 770 anys que eixe Regne va iniciar la seua vida pròpia, amb les seues pròpies lleis, privilegis i institucions. Ara fa justament 301 anys que Felip V va començar a passar a foc les nostres llibertats nacionals. I fa uns quants dies la Fundació Jaume II, encarregada de la gestió del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, ens va prohibir al BLOC celebrar l’acte d’entrega dels Premis Llibertats Nacionals dins del recinte.
El PP, el mateix partit que va defensar que en el nou Estatut es declarara el Monestir de la Valldigna com a “referent cultural i d’identitat del poble valencià” ens nega el dret a utilitzar-lo com a marc per a l’entrega d’uns premis que volen reconéixer justament això: una entitat que treballa per la identitat i la cultura del nostre país, l’editorial BROMERA.
Com a saforenca i valenciana, vaig celebrar moltíssim que es reconeguera el valor històric, patrimonial i simbòlic del Monestir de la Valldigna, i que això s’haja desenvolupat en una llei específica. Però amb legislar no n’hi ha prou. Els monuments estan per ser gaudits, per ser estudiats, per ser visitats i per ser utilitzats per la societat civil. Però clar, ells, els del PP, això no ho entenen, i si ens encantem convertiran el Monestir de la Valldigna en un parc temàtic com Terra Mítica.
Premiar BROMERA era un deute pendent de la nostra organització. Any rere any hem assistit al lliurament dels Premis Ciutat d’Alzira, un referent indefugible en el calendari cultural i literari del nostre País, i des del BLOC, tant a les Corts com als centenars d’ajuntaments on tenim presència, hem donat suport decidit a la Fundació Bromera per al foment de la lectura, una feliç iniciativa que ompli un buit lamentable, el buit en política cultural i en política lingüística al qual ens ha portat el govern del PP.
Per tot això, i per les acurades edicions, i pel treball en favor de la literatura infantil i juvenil, i per haver transmés l’estima per la lectura i per la nostra llengua a tants valencians i valencianes. Per tot això mereixia el premi des de feia molt de temps.
Però enguany, l’Any Jaume I, ens ha ofert el magnífic llibre preparat per Antoni Furió sobre el Rei Conqueridor; i l’any passat ens va oferir la magnífica obra de Joan Francesc Mira sobre la Batalla d’Almansa, i en altres ocasions ens ha apropat als Borja, i a la ciutat de València, i a Ausiàs March, i a l’Albufera, i a la nostra cuina i als nostres paratges naturals.
Per tot això vam considerar que la millor manera de recordar Jaume I i, al mateix temps, d’homenatjar Bromera pel seu treball de tants anys, era concedint-los el Premi Llibertats Nacionals, que vam entregar dissabte a les portes del Monestir.

Perquè nosaltres, a diferència d’ells, entenem que la cultura descansa sobre la llibertat, sobre la diversitat, sobre la creativitat. Nosaltres, a diferència d’ells, no censurem, ni prohibim fer actes, ni ens neguem a donar subvencions per a les Trobades. Nosaltres, a diferència d’ells, ens estimàvem el Monestir de la Valldigna quan la desídia del PP, i del PSOE, el va deixar en una situació de pràctic abandonament. I nosaltres, en definitiva, a diferència d’ells, entenem que la nostra història s’ha de conèixer, s’ha d’estudiar i s’ha de respectar, i això només és possible d’una manera: llegint.

EL VALENCIÀ ÉS FUTUR

2008-04-19T23:27:00.005+02:00

El dijous passat vaig assistir, en representació del BLOC, a la roda de premsa que oferia Escola Valenciana, a la seu del Consell Valencià de Cultura, per presentar les Trobades 2008. El BLOC no falta mai a esta convocatòria, ja que per nosaltres Escola Valenciana és una de les entitats cíviques més importants del nostre país. Tot el treball que fan a favor de la recuperació de la nostra llengua a l’escola, però també preocupant-se pel seu ús social, és impagable.
Enguany, les Trobades fan 23 anys i es celebrem amb el lema “el valencià és futur”. Diego Gómez, president de l’entitat, va explicar que amb este lema “es vol transmetre un missatge en positiu, una declaració d’intencions, convençuts que l’aposta de l’entitat per promoure la nostra llengua en diversos àmbits està donant els seus fruits, davant l’escassa política lingüística del govern valencià”. Té tota la raó. 25 anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, a hores d’ara no existeix la Direcció General de Política Lingüística, i no parlem ja d’una Oficina de Drets Lingüístics, ambiciosa proposta que presentarà Escola Valenciana al mes de novembre, tot coincidint amb la data de l’aniversari de la LUEV.
Gómez va dir que estava convençut que si el Rei Jaume I visquera ara, aniria a les Trobades amb la samarreta de la festa per la llengua. Segur. I ben probablement hauria ajudat a l’entitat a celebrar-les, no com el govern valencià, que no les subvenciona. El PP s’omple la boca de paraules grandiloqüents, vol demostrar la seua gran valenciania, però no dóna suport a la manifestació més important, a favor de la nostra llengua, que es celebra al País Valencià. Els importa poc el valencià, al govern de Camps. A més de gastar-lo poc, i alguns i algunes, gens, manifesten un gran menyspreu pel nostre tret cultural més important, com demostra l’absència del Conseller Font de Mora en el ple de les Corts on havia de respondre a una pregunta del BLOC sobre el tema de les ajudes a les Trobades.
Tots i totes els que som usuaris del valencià, els que volem viure en la nostra llengua, en tots els àmbits en els que ens relacionem ací a la nostra terra; que volem que el valencià siga una eina d’enteniment, de comunicació, de coneixement, i no font de crispació i conflicte; tots i totes, de segur ens anirem trobant en alguna de les 19 Festes per la Llengua organitzades esta primavera per Escola Valenciana. Un plaer.

TIBET LLIURE

2008-04-12T22:26:00.006+02:00

Amb ocasió dels Jocs Olímpics de Beijing que tindran lloc l’agost d’enguany, s’han produït una série de manifestacions de gent a favor de l’alliberament de l’ocupació i domini de Xina cap al Tibet. S’ha aprofitat el recorregut de la torxa olímpica per les principals ciutats del món, per expressar la ironia que significa que els jocs de la Pau siguen organitzats per un país que manté una ocupació militar en esta regió, des de fa molts anys.

El Tibet és una regió autònoma del Sud-oest de Xina, enclavada en l’Àsia Central, i la seua capital és Lhasa. Està a més de 4500 mts d’altura i envoltat de les serralades més grans del món : al Tibet és troba l’Everest fent frontera amb Nepal. La població és en una gran majoria budista, encara que el religiosos han disminuït des de l’ocupació xinesa. La llengua majoritària és el tibetà. En l’actualitat, la zona pateix una opressiva dominació per part de la Xina, i cap país estranger ha reconegut el govern en l’exili del Dalai Lama.

El que si pareix ser cert és, que si be les condicions de vida del Tibet han millorat considerablement baix el règim xinés, la Revolució Cultural (1966-1976) i l’actual i contínua immigració de xinesos, han erosionat seriament la cultura i les tradicions d’este poble i violat sistemàticament els drets humans dels tibetans que expressen el seu descontent cap l’ocupació xinesa.

El mes de març passat, es va desencadenar una revolta de la que no es coneixen molt be ni el número de víctimes, ni el motius concrets, ara, de les protestes. Xina, durant estos successos, va expulsar als mitjans de comunicació internacionals del Tibet, pel que es desconeix amb exactitud el grau de repressió portat a cap per l’exèrcit xinés. El Partit Comunista xinés va dir que “aplacaria” als manifestants i va enviar prop de sis mil militars a la zona. Les últimes imatges de televisió, mostraven tancs entrant en Lhasa, la capital.

Ara, la Xina diu que al Tibet existeix una dictadura religiosa, per justificar les seues actuacions. Estic d'acord amb la necessitat de secularitzar el règim polític tibetà, estic d'acord que el cap de l'estat tibetà no ha de ser un líder religiós, estic d'acord que en tot això els que més pateixen són els habitants del Tibet... Però que això ho diga la Xina, ja fa gràcia!. I, sobretot, que la manera d'imposar eixa suposada democràcia "à là chinoise" siga procedint a l'extermini cultural del Tibet i a la deliberada emigració massiva cap a les regions tibetanes per deixar els indígenes en minoria, em sembla escandalós.

Igual d’escandalós que el silenci d'Europa occidental, tan interessada a mantindre un règim com el xinés, que és el somni de tot bon capitalista: un règim liberal en allò econòmic, però dictatorial en allò polític, cosa que garanteix que els milions de xinesos i xineses que ens fan les samarretes de Zara o les espardenyes de Nike no s'afiliaran a cap sindicat, ni faran cap vaga, ni plantejaran cap alternativa política; senzillament, no poden fer-ho (dumping social, se'n diu d'això).

APROFUNDINT EN LES DADES

2008-03-28T19:24:00.005+01:00

En primer lloc, vull agrair les aportacions constructives que s'han fet als comentaris sobre els resultats electorals. Treballar amb dades sempre és positiu i, a partir d'elles, podem entendre més coses; encara que no totes, és veritat. Vull, però, fer algunes matisacions, en el sentit d'aprofundir en les dades.

1. No crec que el centre siga el lloc per on puga créixer el BLOC. De fet, vull recordar que les eleccions de 2003 no van suposar un creixement significatiu del BLOC: vam passar d'uns 102.000 a uns 114.000, i d'un 4.6% a un 4.8%. En aquelles eleccions vam experimentar un canvi important de votants: vam guanyar per un costat, però en vam perdre per l'altre. Segons l'enquesta de juny de 2007, només al punt 5 de l'escala ideològica (el centre), se situa, més o menys, un 26.2% de la població valenciana. Però és una població que es distribueix, al mateix temps, d'una manera determinada segons la seua identitat. I, segons les dades disponibles, només un 2% dels valencians i valencianes es definirien com a valencianistes i de centre: per tant, no hi ha tant per on créixer.

2. A les eleccions de 2003, segons l'enquesta postelectoral 2519 del CIS, el BLOC va aconseguir fidelitzar aproximadament un 78% del seus votants de 1999: va perdre, més o menys, un 20% de votants. Que va canviar per altres de nous, procedents de votants de primera vegada i d'antics votants d'UV. A les eleccions de 2007, segons l'enquesta postelectoral 2714 del CIS, el BLOC va aconseguir fidelitzar a Compromís aproximadament un 90% dels seus votants i es va aconseguir atreure més antics votants del PSOE que en 2003; EU, però, va perdre, més o menys, un 33% dels seus antics votants. Així, en les autonòmiques de 2007, el BLOC ha aconseguit, en termes generals, una fidelització de votants, com mai abans l'havia aconseguida.

3. Segons les dades disponibles en eixe estudi 2714 del CIS, la composició ideològica del votant del BLOC no ha canviat gaire amb l'estratègia del Compromís; de fet, el votant mitjà de Compromís se sembla més al votant mitjà del BLOC que no al d'EU. El votant mitjà de Compromís el 2007 se situa ideològicament en el 3.14, i al BLOC el situa al 3.27 i a EU al 2.89. Amb Compromís obtenim el tros més gran en el 4 i en el 3, i no hem perdut la nostra presència en el 5. La distribució ideològica del vot de Compromís, segons la mateixa base de dades, és:

4. Clar que la percepció social del BLOC ha canviat! Però no ho ha fet entre els propis votants, sinó entre els d'altres partits: pense que no era bona cosa que, el 2005, els votants del PSOE situaren el BLOC en el 5.00 (quan els propis votants socialistes se situaven al 3.87), o els d'EU ens situaren en el 4.62. Ara uns i altres ens situen una mica per damunt del 3. Són els votants del PP, els que ens situen quasi a l'extrema esquerra i fan que la mitjana de posició ideològica global del BLOC baixe tant. Els resultats de les eleccions generals de 2008 no han canviat aquesta situació i no pot provocar una avaluació negativa de l'estratègia amb el Compromís i Iniciativa. Si alguna cosa ens diuen els resultats del 9M és que quan unes eleccions es convoquen en clau espanyola, els electors voten en clau espanyola. I les reflexions més productives les traurem de preguntar-nos per les millors estratègies, no per les millors ideologies, per arribar a una societat tan espanyolitzada com la valenciana.

EUSKADI

2008-03-26T13:08:00.004+01:00

Ha estat una setmana de vacances, entre Falles i Setmana Santa, i hem aprofitat per fer una escapada de cinc dies al País Basc. Quin país més bonic!. Ens hem estat a Donostia, al bell mig del seu centre històric, i des d’allí hem fet viatges per la costa, inclosa la que està a França, fins a Biarritz; i la de l’altra part , Zarautz, Getaria, per provar l’exquisit “cogote” de lluç fet a la brasa, Lekeitio, fins arribar a Gernika , on ens vam trobar un autobús de valencians, amb gent coneguda: Pep Cortell, del BLOC de Sueca que els feia de guia, Paco Garcia i família, del BLOC de València, Enric Crespo, d’Iniciativa, Pepe i Mar. Vam vore junts la Sala de Juntes i ens vam fotografiar davant del roure vell. També l’Euskadi dels pobles de l’interior, Bergara, Oñati, Idiazabal, Arrasate..., han estat objecte de la nostra atenció. Quin país més verd! Ara, que ja poden: va ploure molt. El clima és el preu que paguen per tindre tanta aigua.

El viatge també ha estat gastronòmic i venim satisfets del peix i del marisc del Cantàbric-Kantauri, de la carn de l’interior, dels pinxos de les Jatetxea de Donostia... I del vi, inclòs el Txacoli. L’últim dia de la nostra estada, es celebrava l’Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria Basca, que enguany ha tingut especial rellevància pel moment polític en que es troba l’Estat Espanyol i els possibles pactes que es poden donar entre el PSOE i el PNB.

Hem vingut amb energies renovades. Ara toca posar-se a treballar per tal d’organitzar un bon debat i una bona Conferència Nacional, al si del BLOC, que li done participació als homes i dones del nostre partit, però també a totes aquelles persones de la societat civil valenciana que hi vulguen aportar alguna cosa. El projecte polític del valencianisme progressista , que significa el BLOC, de segur que sabrà articular la manera de rebre el màxim nombre d’aportacions i plasmar-les en la seua realitat política del dia a dia. Tenim l’obligació de cohesionar eixe espai, que a este país nostre vol una política diferent a la que fan PP i PSOE, i que el País Valencià compte.

PARLEM-NE

2008-03-15T14:44:00.005+01:00

La ciutadania té el dret a exigir que el seu vot siga útil per dur a la pràctica les polítiques que afecten el seu benestar general. I, en el procés electoral, la percepció d'esta utilitat és central en la decisió final del vot.
El Partit Popular fa molts anys que és el partit hegemònic del sistema polític valencià: des de les Generals de 1993, fa 15 anys, ha guanyat amb molta diferència totes les eleccions que s'han celebrat al País Valencià. I quan, el 2004, semblava que el cicle anava tancant-se, arriba el 2007 i la distància entre el PSOE i el PP s'amplia. El PP va guanyar les Generals al País Valencià abans que a Espanya; i mentre a Espanya el PSOE ja ha guanyat dues eleccions, al País Valencià la distància a favor del PP s'amplia.

El votant mitjà del BLOC a les Eleccions Autonòmiques, incloses les de 2003, és un votant que, en una escala ideològica de l'1 al 10 (on l'1 és l'extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta), se situa al voltant del 3,2. Per tant, el votant mitjà del BLOC a les eleccions on millors resultats obtenim és un votant valencianista d'esquerra (a les municipals el votant mitjà del BLOC es modera una mica i se situa al voltant del 3,5). En este eix ideològic, el votant mitjà d'EU se situa al voltant del 2,9. Este eix ideològic és el que bàsicament visibilitza la societat valenciana i esta proximitat entre votants es la que va aconsellar els acords que conformaren Compromís pel País Valencià a les Autonòmiques de 2007. És cert, i n'érem conscients, que el votant mitjà del BLOC se situa bastant allunyat dels votants mitjans de tota la resta de partits polítics valencians. I quan dic tota la resta és tota la resta. Cap altre votant manifesta un nivell tan elevat d'identitat valenciana com el del BLOC; i, precisament, el votant mitjà d'EU s'expressa amb una identitat espanyola bastant nítida. És esta distància identitària la que ens ajuda a entendre els resultats de Compromís a les Autonòmiques de 2007. Però, no ens enganyem. El votant mitjà de Compromís és més pròxim al votant mitjà del BLOC que no al d'EU. La pèrdua de vots de la suma va ser deguda de manera destacada a la fugida d'antics votants d'EU que no votaren a Compromís. Així ens ho diuen les dades, i així ho ha entés també Iniciativa del Poble Valencià, conformada per la gent més valencianista d'EU: altrament no hagueren donat el pas d'escindir-se d'EU per entendre's, que no fusionar-se, amb el BLOC; i conformar un espai electoral de progrés social valencianista. Un espai polític de progrés social valencianista que el PSOE és incapaç d'oferir al País Valencià, perquè no forma part del seu projecte modernitzador d'Espanya. I és la conformació d'eixa política de progrés social valencianista l'única capaç de guanyar vots en el terreny tradicionalment ocupat pel PSOE.

Davant unes Eleccions Generals, al votant mitjà del BLOC, valencianista i d'esquerra, li espanta la possibilitat de tindre un govern del PP, no només a la Generalitat, sinó també a l'Estat: es tracta del votant més crític amb el PP, més crític encara que els votants d'EU (que comparteixen l'espanyolitat amb el partit de la dreta). Així, davant el dubte generat per una campanya presidencialista, promotora del bipartidisme i la por, el votant mitjà del BLOC a les autonòmiques i municipals vota PSOE, per a evitar l'arribada d'un govern del PP també a Madrid, les polítiques del qual se situen a les antípodes de les seues preferències ideològiques i identitàries.

La proposta electoral BLOC-INICIATIVA-VERDS no ha tingut el temps suficient de maduració i treball de base, ni evidentment la projecció mediàtica necessària per competir a unes eleccions com les Generals, en les que els votants han pogut vore més sovint la Rosa Díez, entrevistada per diverses cadenes espanyoles, que als nostres candidats.

El BLOC té el repte de fer arribar el seu ideari valencianista i de progrés a la societat valenciana, i sobretot a aquell sector més permeable a les nostres propostes.

El BLOC fa política valencianista tots els dies i en tots els llocs on està present, als Ajuntaments i a les Corts valencianes. Si és així, ¿perquè els valencians i les valencianes no perceben al BLOC com l'opció que més útil pot ser als seus interessos?. De tot açò haurem de parlar també en la Convenció que celebrarem pròximament. D'eixe debat hauria d'eixir un posicionament polític clar del BLOC i aclarir la manera de dur-lo a terme.

A pesar dels desastrosos resultats que vam obtindre el passat 9M, veig amb optimisme el futur del nacionalisme valencià. El BLOC és una organització forta, bastant ben distribuïda territorialment (amb el dèficit de les zones castellano-parlants), amb lideratges forts a nivell local i comarcal, que puja de militants i simpatitzants i que, de segur, sabrà trobar el millor camí per tal de consolidar-nos com la força política que necessita este país.

Voleu dir que entre tots i totes no ho podem aconseguir?. Crec que si.

Dit això, pense que hem de començar a reforçar el partit. I reforçar vol dir liderar. Tenim molt bona gent que està fent molt bona faena al territori. Segurament, sense aquesta xarxa i el treball que s'està fent, els resultats electorals haurien estat pitjors. Ens espera una faena intensa i estem a temps de rectificar en allò que considerem necessari i reforçar allò que ja fem be.

Parlem-ne. Ara, només passen les vacances de Falles i Setmana Santa comencem, tranquil·lament, a debatre entre nosaltres, sense apriorismes, ni manies. Hem de millorar en moltes coses, aprendre dels errors, i consensuar una fulla de ruta que ens duga a l'èxit electoral al 2011.

RESULTATS ELECTORALS

2008-03-10T14:50:00.005+01:00

Font: Ministeri Interior

Al resultats es pot vore com excepte el PSOE i el PP, la resta de forces polítiques rellevants han patit retrocessos en vot absolut, i en percentatge, respecte a 2004, excepte BNG i NaBai que aconsegueixen estabilitzar-se.
El creixement és sobre tot del PP, que ha guanyat més de 400.000 vots i 4 punts percentuals, ja que el del PSOE és molt discret. NaBai guanya algun vot, com BNG, però els percentatges es mantenen pràcticament.
Així doncs, hem assistit a una concentració generalitzada del vot.
BLOC-INICIATIVA-VERDS es troba dintre de la tònica general, amb una pèrdua relativa de vot (27%) similar a la del PNB (28%), IU (25%), CC (30%) o Aralar (22%).
La victòria del PSOE em sembla ‘pírrica’ a la vista del cost que ha tingut, amb la pèrdua de 5 diputats d’ERC, 3 diputats d’IU-ICV, 1 diputat del PNB, 1 diputat de CC, 1 d’EA i 1 de la CHA. És a dir, s’han canviat 12 diputats que donaven suport al govern Zapatero, per 5 diputats del PSOE i 1 de CiU; més 5 diputats del PP i 1 de UPyD (Rosa Díez), que no li’n donaran. En total, el progrés i la diversitat està pitjor que estava.
Al País Valencià, però, el passeig del PP continua. L’esforç de traspàs de vots del valencianisme i l’esquerra cap el PSOE no ha servit per evitar, ni reduir, la victòria del PP al País Valencià. El PP ha passat de 1.242.800 vots (47%) en 2004, a 1.411.052 vots (52%) a tot el País Valencià. Uns resultats històrics. Torna a guanyar: uns 170.000 vots respecte a G-2004 i uns 140.000 respecte a A-2007 (que ja fou un resultat exagerat); en percentatges guanya uns 5 punts percentuals respecte a 2004. Mentrestant, el PSOE perd vots, uns 14.000 i, també, 1.6 punts percentuals.
El comportament dels resultats d’EU i del BLOC-INICIATIVA-VERDS encaixen perfectament en la tendència general mostrada pels resultats a la resta d’Espanya per forces de característiques similars.

AVANÇA LA CAMPANYA

2008-03-02T20:38:00.005+01:00

Ja hem passat l’equador de la campanya electoral i estic contenta de com van les coses. Tots els actes de la nostra coalició, BLOC-INICIATIVA-VERDS, estan plens de persones interessades en les nostres propostes. Ho he pogut comprovar personalment a Gandia, Sueca, en l’acte del Compromís amb la Música en valencià, a Llíria, i ahir a València en l’acte central de la campanya.

La sala gran del Complex Esportiu La Petxina es va quedar xicoteta, estava plena de gom a gom, i fora, a través d’una pantalla, seguien l’acte les persones que no havien pogut entrar-hi. En total, més d’un miler de persones ens aplegàrem anit a València per sentir als nostres candidats i candidates. La música d’Enric Casassús va començar, i la intervenció d’Isaura Navarro va acabar un acte que ens dóna ànims per encarar, amb força, la recta final de la campanya electoral.

La nostra coalició trenca l’agenda política al bipartidisme que ens volen imposar en esta campanya. El bipartidisme és una amenaça a la qualitat de la democràcia al conjunt de l’Estat, i és especialment greu al nostre país, perquè és ací, més que en altres llocs, on les coincidències entre PP i PSOE són majors: en el model d’organització territorial, basat en les províncies i no en les comarques; en el model urbanístic, que es fonamenta en la depredació dels recursos naturals; en la marginació de la nostra llengua; en la negativa a publicar les balances fiscals; en el manteniment de l’antidemocràtica barrera electoral; en un disseny radial de les infrastructures que no té en compte les especificitats de la nostra economia, la nostra població i el nostre medi ambient...La millor prova d’eixa coincidència de projectes entre el PP i el PSOE la vam tindre en l’aprovació de “l’Estatut de la vergonya”, un estatutet que ens condemna a ser una “comunidad” de segona divisió i que va ser aplaudit per tots els diputats valencians al Congrés dels Diputats, amb una sola excepció: la diputada Isaura Navarro. Ella va ser l’única veu dissonant, l’única que va demostrar que el País Valencià existeix més enllà de la trista Comunidad Valenciana imposada pels partits centralistes.

La nostra coalició, la de BLOC-INICIATIVA-VERDS, té propostes, valors i idees per fer que el nostre futur, els de tots els valencians i totes les valencianes, siga més sostenible, solidari i

just.

_Per cert, estic també contenta perquè he superat les 100 entrades al meu blog. De fet, acabe d'adonar-me que esta entrada és la que fa 101. Gràcies a tots i totes els que ho feu possible amb les vostres visites, lectures i comentaris._

UNA VEU VALENCIANA A MADRID

2008-02-24T01:36:00.005+01:00

Si alguna cosa ens demostra la campanya que els dos grans partits, PP-PSOE, fan al País Valencià, és que els dos candidats “d’ací”, no importa qui siguen. Al meu poble, per exemple, no hi ha ni un sol cartell d’Esteban González Pons, tots el cartells del PP són de M. Rajoy. Al candidat valencià no cal posar-lo, és igual qui siga. Quan arribe a Madrid s’integrarà dins dels bancs del Partit Popular i de segur que en 4 anys no el sentirem, al Congrés dels Diputats, dir ni pruna d’allò que ens afecta als valencians i les valencianes.

Pel que fa al PSOE, si que ha posat cartells de M.Teresa Fernández de la Vega, però en quantitat molt menor que de Rodríguez Zapatero, clar. Vos imagineu el grau de coneixement directe, de contacte amb la gent d’ací que té la vice-presidenta del govern central?. Ve de visita i el que importa és treure molts vots per a després governar. Per suposat que la vice no s’ocuparà de les necessitats dels valencians com a primera prioritat. No crec que la seua principal identitat siga la valenciana.

És a dir, venen a fer campanya i se’n van al Parlament a actuar com a diputats i diputades del PP o del PSOE, però en cap cas actuen com a diputats o diputades valencians.

En estes condicions, els valencians som invisibles al Congrés de Madrid i al conjunt de l’Estat. No ens veuen, no es parla mai de nosaltres, d’allò que necessitem o que fem; en definitiva, no existim.

Si existeixen, en canvi, aragonesos, catalans, bascos, canaris, gallecs, perquè hi ha diputats i diputades que ixen per partits propis d’eixes terres. I parlen d’ells i del que passa en els seus corresponents territoris. Existeixen com a poble davant del conjunt d’Espanya. En eixes condicions les reivindicacions són més fàcils d’aconseguir.

Necessitem existir, nosaltres també. Necessitem diputats i diputades valencians, que tinguen com a prioritat representar-nos i aconseguir més benestar per tots nosaltres. Que facen vore a la resta, que el País Valencià no és el “Levante feliz”, sinó un poble emprenedor, faener, amb llengua, cultura i tradicions pròpies; i amb moltes coses encara per fer i moltes necessitats que resoldre. Que posen de manifest que els valencians aportem molt al conjunt i després rebem molt poc a canvi. Que treballen per nosaltres i el nostre territori, que és el mateix que treballar pel nostre país.

Açò només ho aconseguirem votant per nosaltres mateix, votant partits valencians. Sense representants de partits valencians a Madrid, no hi ha País Valencià visible al conjunt de l’Estat. I en esta campanya, eixa veu que ens reivindica com a valencians i valencianes, amb tot el que això comporta, és la d’Isaura Navarro, al capdavant de la candidatura del BLOC-INICITIVA-VERDS. Entre tots ho hauríem de fer possible.

KOSOVO: DORMINT AMB L'ENEMIC

2008-02-21T15:55:00.002+01:00

La posició del govern d'Espanya en el procés de Kosovo em sembla lamentable. Amagar-se en una institució constituïda amb les regles pròpies de la Guerra Freda, en un assumpte que res té a vore amb la guerra, una institució en la que governs com ara el de Putin, o com el de Bush, tenen dret a veto, és una excusa molt dolenta. Amb el dret a veto de Rússia ja se sap que l'ONU no donarà el vist-i-plau a l'emancipació kosovar. El que ha fet ara Kosovo, però, no és cap declaració de guerra, sinó una pacífica declaració d'independència, defensiva, per mitjà d'un òrgan de representació popular: el seu parlament. Un parlament declara la independència del poble al que representa: no veig on és el conflicte que ha de dictaminar l'ONU; aleshores, ¿quin problema té el govern d'Espanya en reconéixer la legitimitat de l'acció del parlament kosovar?
El govern del PSOE i l'oposició del PP s'han afanyat en assenyalar que el cas de Kosovo no té res a vore amb els casos de Catalunya o el País Basc. Com tampoc el tenia el cas d'Irlanda, quan es tractava de negociacions. Vaja, que res del que passa enlloc és idèntic al que passa en Espanya. Puc assumir-ho, això: cada realitat sociopolítica és específica i, potser, intransferible. Però, aleshores, si la diferència entre Kosovo i els casos al territori espanyol és tan evident per als dirigents d'Espanya, ¿quin problema tenen en reconéixer la legitimitat de l'acció del parlament kosovar?
Fa anys que tropes de l'OTAN són a Kosovo. La raó és que el govern serbi va suspendre el seu estatut d'autonomia i, davant les protestes de la població kosovar, va enviar el seu exercit, el serbi. L'OTAN va enviar forces per evitar un altre genocidi de Milosevic. Això passava fa molt poc temps, a finals dels anys noranta. No és fàcil que la població kosovar torne a confiar en un govern que li envia l'exèrcit per reprimir les seues reivindicacions; i demanar-li que confie em sembla cínic, insolidari i hipòcrita. ¿Una agressió violenta no és raó suficient per donar suport a l'emancipació? ¿Quantes agressions violentes s'han de suportar per tindre dret a l'emancipació?
Per tant, la proposta del govern d'Espanya per a Kosovo és èticament insostenible, lògicament indefensable i operativament impracticable. En definitiva, lamentable.

JOAN BRUSCA

2008-02-17T20:15:00.003+01:00

Ha mort Joan Brusca, Secretari General de La Unió de Llauradors i Ramaders del PV., d’un atac al cor mentre es trobava a Lleida, en el Congrés de la Unió de Pagesos.

Fa poques hores que me n’he assabentat de la sobtada notícia i encara no m’he refet de la impressió. Vaig conéixer Brusca ja fa molts anys a través de la gent del BLOC de Benicarló i sempre m’ha semblat un referent a tindre en compte, tant a nivell sindical com personal. Joan Brusca era un home íntegre, valent i lluitador; era un home de trellat, que s’estimava profundament este país i un gran defensor del camp valencià, per la supervivència i millora del qual ha treballat intensament tota la vida, sorprenent-lo la mort en plena activitat i amb moltes coses encara per fer. Crec que la seua desaparició la notarem molts i moltes, però sobretot els agricultors i ramaders valencians que perden un element importantíssim en la defensa dels seus interessos.

Descanse en pau, Joan Brusca. Els i les que l’estimàvem el trobarem a faltar, i tot i assabentats de la greu malaltia cardíaca que patia, tardarem en refer-nos del seu inesperat traspàs.

Des d’ací vull enviar el meu més sentit condol a la seua família i a la Unió.

TALLES

2008-02-12T14:08:00.000+01:00

Compartisc la necessitat d'uniformar les talles de la roba, i d'adequar els patrons a les realitats morfològiques de les persones, allunyant-se dels perjudicials prototips que fomenten l'anorèxia i altres trastorns alimentaris.

Celebre que des del Ministeri de Sanitat s'haja decidit una intervenció per regular el sector; ara bé, confesse que m’ha causat estupor els noms triats per als morfotips: “cilindre”, “diàbolo” i “campana”. Amb idèntics criteris, podrien haver creat la dona “àmfora”, que seria aquella dona de coll llarg i orelles grans, o qualsevol altre disbarat.

Trobe especialment preocupant que no s'haja fet el mateix amb els homes, associant una vegada més l'univers femení a qüestions estètiques, com si els homes no es vestiren, o no fóra també difícil per ells trobar una talla 60 en molts establiments, o com si els fabricants de roba masculina sí que tingueren uniformades les talles.

Seguint la mateixa línia, el Ministeri podria haver fet una classificació morfològica masculina. Els propose uns noms tan desafortunats com els que han triat per les dones:

L'home birla (bolo) que són aquells homes amb el cap menut si el compares amb el seu cul gros de tantes hores de sofà mirant el futbol.

L'home San Miguel, de prominent panxa cervesera.

L'home liquadora, que és l'home adult al que se li fa la boca aigua quan veu passar una “dona diàbolo”.

En definitiva, una desafortunada elecció dels noms per als morfotips, i una evident manca de sentit de la igualtat d'oportunitats, en no incloure els homes en la nova política de talles.

En este sentit, el Grup Municipal del BLOC a l’Ajuntament de Castelló ha fet estes mateixes consideracions al Servei d’Igualtat d’Oportunitats, per tractar-se de l'organisme municipal encarregat de vetllar per la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, per tal que, si ho consideren oportú, eleven una queixa formal. Propose que fem el mateix als centenars d’Ajuntaments on tenim representació municipal.

LA PLANIFICACIÓ SOSTENIBLE DEL TERRITORI

2008-02-06T13:47:00.000+01:00

El model d’ordenació del territori en les darreres dècades, ha generat un gran consum del sòl i la segregació dels grups socials i de les funcions urbanes. Per una banda, la qüestió del consum del sòl ha estat bàsicament causat pel tipus de ciutat desenvolupada, una ciutat difusa i dispersa que utilitza una major superfície. Els grans centres comercials, les urbanitzacions residencials, els polígons industrials i ara, els camps de golf, són l’essència d’un urbanisme de baixa densitat amb poca intensitat d’ús. Un model que busque la sostenibilitat territorial, ha de reduir la forta pressió sobre els espais oberts i el paisatge, i per tant, sobre el patrimoni cultural i la biodiversitat de la zona. En conseqüència, recuperar el model de ciutat compacta, propi del mediterrani, i passar a una densitat mitjana, pot ser un sistema de bona pràctica en l’aprofitament del sòl. Un model que garanteix la qualitat de vida, a l’hora que no malbarata el patrimoni cultural i natural i que a més, permet reintroduir els espais públic comunitaris.

Per altra banda, la segregació espacial de les funcions urbanes en espais molt especialitzats i fragmentats, ha fomentat la mobilitat per contrarestar l’accessibilitat, donat que cada vegada les nostres activitats quotidianes estan més allunyades i disperses. El creixement fonamentat en l’ocupació del territori ha facilitat l’augment dels desplaçaments en cotxe, perquè les distàncies són importants i les direccions molt diverses. El model d’ordenació que deuria primar en un discurs de sostenibilitat, és aquell que vertebra el territori, fomentant l’accessibilitat a les zones urbanes, la barreja de les funcions urbanes i l’ús del transport públic.

Per últim, una qüestió que sempre cal tindre present en el moment de passar a la planificació, és que les actuacions sobre el territori són irreversibles, en tant que els elements construïts i els seus efectes sobre este, es mantenen a llarg termini i, generalment, tornar a la situació inicial resulta, si més no, impossible.Em conseqüència, la planificació territorial es converteix en un important instrument de racionalització de l’ús del territori, amb l’objectiu d’evitar la destrucció de recursos, especialment de la urbanització de determinades zones amb valors ecològics, econòmics, socials i culturals, clarament reconeguts. El model territorial es converteix, així, en un element fonamental per tal d’assolir els objectius de cohesió social, de gestió prudent dels recursos en el llarg termini i de competitivitat equilibrada del territori. Este és el tipus de polítiques per les que apostem

EL REI JAUME I FA 800 ANYS

2008-02-03T17:56:00.000+01:00

Vull unir-me a la iniciativa de celebrar a la xarxa els 800 anys del naixement del rei Jaume I el Conqueridor, amb la reproducció d’un fragment del Llibre dels Fets. He triat l'últim paràgraf del foli 122, on explica els seus sentiments en albirar la senyera onejant a Balansiya, el nom àrab del que hui és València.

PROGRESSISME

2008-01-31T16:57:00.000+01:00

La teoria segons la qual les polítiques d’esquerres són incompatibles amb la defensa de l’economia productiva tenen, ara i ací, menys sentit que mai. L’actual –i els passats Consells-, emparant-se en un liberalisme mal entés, ha contribuït a què la crisi en què es veuen sumides les indústries tradicionals, l’agricultura i el comerç amenace en convertir-se en estructural i deixar el nostre país sense els seus teixits productius més autòctons. Davant d’això hi ha una resposta des del progressisme, que passa per donar suport als emprenedors, a la xicoteta i mitjana empresa, als xicotets propietaris agrícoles, als autònoms, als treballadors i treballadores, a tots aquells que veuen cada dia com les seues inversions de fa anys, i els seus propis llocs de treball, perillen per la ineficàcia del govern. Des del progressisme, defensem una política econòmica que s’emmarque en el nou context internacional, on els recursos estratègics centrals són els coneixements i la seua gestió, en comptes d’apostar per una política econòmica depredadora del propi territori.

Ser progressista hui significa molt clarament apostar per un determinat model de societat i, sobretot, per una acció política al servei de la ciutadania, per les polítiques socials, pels drets civils i la igualtat d’oportunitats, per polítiques avançades d’integració social de la immigració, pel suport a les persones amb discapacitats i als grups socials amb risc d’exclusió, etc.. Una política que opte sense embuts per una educació i una sanitat pública i de qualitat, capaç de fer avançar la democratització de la vida; que no siga dubitativa en la defensa dels drets de les dones, que facilite la integració social de les noves generacions i, a més, ho faça en una societat més justa. Este és el tipus de política que, des del progressisme considerem necessària per al nostre país.

VALENCIANISME

2008-01-24T14:08:00.000+01:00

Ser valencians és la nostra manera de dir-nos ciutadans. Esta frase, que ha estat present en nombrosos documents polítics i estratègics del BLOC, torna a prendre ara plena vigència quan mirem d’explicar per quin motiu el nostre valencianisme serà un instrument útil en estes properes eleccions del 9 de març. Solament nosaltres, aquells i aquelles que treballem diàriament per la construcció nacional del País Valencià, podrem fer-lo visible davant la resta de l’Estat, a través de la nostra presència en el Congrés dels Diputats, a Madrid.
El nostre valencianisme ens duu a defensar la promoció i normalització de la nostra llengua. La nostra llengua ha de ser mitjà de comunicació, espai de trobada, de creació. Les llengües són instruments de transmissió de la cultura i l’educació i, per això, la nostra opció política, el nacionalisme, és l’antítesi de qualsevol mena de control o censura sobre la creació cultural. Nosaltres, els valencianistes, apostem per la cultura i per una educació global, que implique tota la societat, perquè creiem fermament que només serem més lliures com més cultes siguem.
És el nacionalisme el que ens porta a defensar una política que actue en clau valenciana, unes institucions que es consideren les dipositàries i representants d’una nació històrica, i continuarem treballant per aconseguir que el nostre país siga reconegut internacionalment com una nació sense estat.
I també és el nostre nacionalisme el que ens permet assumir posicions compromeses en defensa de l’economia valenciana, apostant per donar suport a la nostra indústria, a la nostra agricultura, al nostre comerç, com a sectors estratègics que ens asseguraran un futur més pròsper i que el nostre país puga tindre veu pròpia al Món.
Sense territori no hi ha país, s’ha dit sovint. I sense cap mena de dubte el nostre territori està patint, darrerament, un seguit d’agressions irreversibles que estan canviant-lo de dalt a baix. Per tant, el nostre nacionalisme va intrínsecament lligat a la defensa del territori, dels espais naturals, de la sostenibilitat, de l’ordenació i racionalització dels recursos naturals.
La nova societat valenciana no és la que van conéixer els fundadors del nacionalisme valencià. Les velles fórmules ja no ens serveixen. Però el nacionalisme valencià, potser més que qualsevol altre, ha sabut adaptar-se als nous temps i bastir un discurs no essencialista, sinó de ciutadania, un nacionalisme d’inclusió, que suma, perquè d’allò que tracta és d’encarar un futur millor, i no de recrear-se en un passat idealitzat.

NOVA ETAPA

2008-01-20T18:50:00.000+01:00

Hui s’ha aclarit la incògnita de a quina llista electoral donarà suport Izquierda Unida, si als oficialistes de la direcció d’EUPV comandada per Gloria Marcos, o a la dels crítics d’Iniciativa del Poble Valencià , socis electorals del BLOC i de Els Verds-EE. Finalment, el PCE s’ha imposat a les tesis de Llamazares, i EUPV i IU aniran de la maneta a les eleccions del 9 de març.

Este fet també aclareix, i molt, les coses per al BLOC, tot i que nosaltres estàvem preparats per a qualsevol de les dues decisions. Esta setmana es formalitzarà la coalició anomenada BLOC-INICIATIVA-VERDS, que estarà encapçalada a la circumscripció de València per Isaura Navarro, actual diputada al Congrés, i per M. Josep Ortega, regidora i portaveu del BLOC a Carlet; una persona del BLOC serà candidat o candidata a les circumscripcions d’Alacant i de Castelló.

Per tant, està serà l’única candidatura electoral estrictament valenciana, sense cap dependència de Madrid, i que unirà el valencianisme, el progressisme i l’ecologisme, per tal d’oferir als valencians i les valencianes una opció pròpia, a la que puguen donar suport tots aquells que estan farts del bipartidisme PP-PSOE, tots aquells que pensen és necessària una veu valenciana i valencianista al Congrés dels Diputats, tots aquells que fins ara han trobat a faltar una força política que només pense en els interessos d’esta terra nostra, el País Valencià, i els faça visibles davant la resta de l’Estat.

El tipus de polítiques que portarem a cap, ja tenen el seu reflex en l’actual Grup Parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes. L’actual majoria del grup, conformada per dos diputats del BLOC i dos diputades d’Iniciativa, junt als centenars de regidors i regidores que treballen al municipis, és l’exemple de les moltes coses que podem fer pels valencians i les valencianes des de les institucions.

I sobretot, ara iniciem un camí de suma, de diàleg, de participació, que ens ha de portar a construir un espai polític propi i potent, que en la vessant nacional està igual de lluny del nacionalisme espanyol del PP i del PSOE, però que en l’aspecte social i econòmic fa polítiques de progrés, i entén el respecte al medi ambient com una de les eines per aconseguir un progrés sostenible. Comença una nova etapa en el panorama polític valencià.

Ens espera una pre-campanya i una campanya electoral dura i intensa. Hem de fer, tots, la faena necessària per tal de fer arribar a la ciutadania les nostres propostes polítiques.

Cavallers i senyores, estem en campanya electoral!. Fem que ho noten tots els valencians i totes les valencianes.

PARTICIPEM, DONES, PARTICIPEM

2008-01-10T18:31:00.000+01:00

El passat dimarts, 8 de gener, la Sen. Hillary Clinton (D-NY) es va convertir en la primera dona en guanyar unes eleccions primàries presidencials als Estats Units. Va passar a New Hampshire, un estat menut però simbòlic, ja que també va ser el primer en declarar la seua independència del Rei Jordi, fa més de dos-cents anys; a les matrícules dels seus cotxes es pot llegir: 'Viu lliure o mor'.

Els mitjans televisius, i d'altres, s'han afanyat en assenyalar el gest protagonitzat per la senadora en la campanya a New Hampshire, quan es va emocionar en la resposta a una pregunta, com a dada bàsica per entendre la sorpresa dels resultats. Sorpresa, perquè les enquestes donaven com a segur guanyador al Sen. Barak Obama (D-IL). Pels efectes aconseguits, molts s'afanyen a senyalar que, sense dubte, es va tractar d'un gest calculat, ja que la senadora té massa experiència com per mostrar eixa 'feblesa' emotiva.

No negaré que el gest de què es parla va ajudar a humanitzar una imatge molt freda i calculadora, ni discutiré que fóra un gest més o menys sincer. Tanmateix, sí que em sembla decebedor, quan no insultant per les dones, que es puga pensar que si la senadora no haguera fet eixe gest no haguera pogut convertir-se en la primera dona en guanyar unes primàries presidencials als Estats Units. Em sembla masclista argumentar per eixa línia: ¿les dones només guanyem per les emocions?.

Res no es diu, però, de la faena desenvolupada durant els quatre dies que van de les primàries d'Iowa a les de New Hampshire. Sense dubte que el resultat d'Iowa va suposar un cop d'atenció per la campanya de Clinton. I res no es diu dels més de 4.000 voluntaris (dels quals més de la mitad eren de fóra de l'estat), que durant quatre dies han obert les portes de més 100.000 llars de l'estat. Res no es diu de l'estrategia de mobilització, porta a porta o per telèfon, desenvolupada per la seua organització. Res no es diu del lobby demòcrata de dones que li dóna suport, anomenat "EMILY's List", que fa cursos sobre política dirigits a possibles votants dones, tot explicant-los el complex sistema electoral nordamericà, que recapta fons, que emet anuncis, que aporta voluntaris, etc. Res no es diu, tampoc, que per a moltes dones, preocupades per la vida colectiva, econòmica, social, etc. el sen. Obama és massa condescendent amb l'auditori, és a dir, és massa demagògic i poc concret en les mesures que pensa mampendre. Que una part important de les dones exigeixen alguna cosa més que aparéixer al costat d'Oprah Winfrey en una mena de show polític. La carrera a la nominació demòcrata es preveu llarga, ja que tant Obama com Clinton tenen possibilitats reals, i cap dels dos està disposat a rendir-se.

Més que la llagrimeta, pense jo que la sen. Clinton va sorprendre guanyant perquè, després dels resultats d'Iowa, la seua organització es va mobilitzar com mai ho havia fet abans i va aconseguir que quasi el 60% dels electors participants a les primàries de New Hampshire foren dones, moltes més que mai abans . I com diuen a l’ EMILY's List: només quan voten les dones, les dones poden guanyar.

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

2008-01-03T12:13:00.000+01:00

El BLOC va fer una campanya a les últimes eleccions municipals del maig de 2007, amb l’eslògan “El Bloc compta, el Bloc compta amb tu”. Estàvem, per tant, anunciant la nostra manera d’entendre la política “des de baix cap a dalt”, és a dir, comptant amb la gent, promovent la democràcia participativa.

La democràcia participativa comporta, per part dels governs, obertura i transparència, diàleg bidireccional, compromís i corresponsabilitat cap a la comunitat, cap a una societat que vol ser escoltada, que vol participar del govern per compartir decisions, responsabilitats, facultats i compromisos, amb l’objectiu d’aconseguir el benestar social i econòmic de la població.

L’aplicació d’un procés integrador i participatiu duu aparellada una nova manera de prendre decisions i per això requereix d’un cert canvi de mentalitat sobre el paper de les institucions. En primer lloc, es tracta de transformar el rol de “paternalisme burocràtic” que ha caracteritzat als governs locals en el passat, per un nou rol “d’habilitador i facilitador” ja que el que es necessita és que els ciutadans recuperen la confiança en les institucions que els representen.

Per dur endavant qualsevol procés que requerisca de la participació veïnal, les administracions locals hauran de revisar alguns aspectes de la seua estructura i del seu funcionament tradicionals, perquè serà necessari dotar-les d’una administració eficaç, modernitzada i formada tècnicament. Les corporacions municipals hauran de ser equànimes a l’hora de recollir les aportacions de tots els grups socials i els ciutadans hauran de tindre un major grau d’informació i formació.

És indubtable que la participació ciutadana té beneficis importants: contribueix a la creació de sinèrgies que ajuden a solucionar problemes i establir solucions de consens; permet a la institució corresponent conéixer les necessitats i interessos de la població; contribueix a la millora de les relacions entre els grups socials; es fa més efectiva la integració dels ciutadans i grups tradicionalment aïllats de la vida pública.

Per totes estes i moltes altres raons, el BLOC continuarà impulsant una política de participació ciutadana allà on estiga, tant des dels Ajuntaments com des de les Corts Valencianes.

FELIÇ 2008

2007-12-31T18:55:00.000+01:00

NADAL ACTIU

2007-12-19T22:34:00.000+01:00

El dissabte passat , el BLOC va celebrar una important reunió del seu màxim òrgan entre Congressos, el Consell Nacional. Important, pels temes que vam tractar i les decisions que hi vam prendre. Entre d’altres temes, es va aprovar una reestructuració de l’Executiva Nacional per tal de fer-la més operativa i àgil en el seu funcionament ; però, a més, va causar baixa el company Pep Yubero (gràcies per la teua feina, Pep) i va entrar a formar-ne part Dimas Montiel, de Dénia i el nostre candidat al Sud en les passades eleccions autonòmiques. Benvingut. De segur que Dimas farà una bona acció política al si de la Comissió Executiva del BLOC.

Ara be, el punt on més van intervindre els consellers i les conselleres del BLOC, va ser en el que tractàvem les bases per a un pacte electoral amb Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista, de cara a les pròximes Eleccions Generals. I és normal. La gran majoria dels afiliats i afiliades del BLOC sabem que estem davant d’un moment polític estratègic per tal de consolidar un espai propi, valencià i valencianista, progressista i ecologista. La que ha de ser -ja ho és- la tercera pota dins del panorama polític valencià. I la primera en la defensa dels interessos dels valencians i les valencianes, en tots els camps, també en la d’una major qualitat democràtica del nostre autogovern.

Per això, el Consell Nacional de dissabte passat a Picassent (l’Horta Sud), va aprovar per una ampla majoria, de més del 79%, la proposta de coalició electoral que presentava l’Executiva. Ara encara haurem d’aclarir i acordar moltes coses. Per tant, tindrem un Nadal actiu.

Ahir, dimarts 18, vaig haver d’anar a la Ciutat de la Justícia de València, per declarar davant de l’Audiència Nacional sobre els fets ocorreguts la nit del passat 8 d’octubre. Com recordareu, els feixistes ens van col·locar, a la Seu Nacional del BLOC, un artefacte explosiu que per sort no va arribar a explotar. Ja ens pareix be que la justícia actue, perquè estem farts de que ens agredesquen, fins i tot físicament. Ens hem ratificat en la denúncia i fet presents en la causa judicial oberta per l’Audiència Nacional per ser considerat un cas de terrorisme. Mentrestant, des de la Delegació del Govern espanyol, continuen sense explicar-nos res de la investigació, si és que existeix.

COMARQUES CENTRALS VALENCIANES

2007-12-11T13:50:00.000+01:00

Amb els moviments modernitzadors de la societat valenciana que tenen els seus orígens en la segona meitat dels anys 60, i amb l’arribada de la democràcia, es posa de manifest la necessitat d’enfortir la vertebració del territori valencià, reconeixent el fet comarcal i la necessitat de crear àrees funcionals de caràcter regional. En este sentit, les Comarques Centrals Valencianes (CCV) van ser, per a la majoria dels estudiosos, un cas paradigmàtic d’este procés. Perquè en cap altre lloc del territori valencià, existeix un espai regional, culturalment i lingüísticament tan homogeni i econòmicament tan dinàmic, on la població i els recursos naturals i econòmics s’assenten sobre la totalitat d’un territori cohesionat per importants ciutats de tipus mitjà, com són, entre d’altres: Albaida, Alcoi, Benissa, Calp, Cocentaina, Dénia, Gandia, Ibi, Oliva, Ontinyent, Tavernes de Valldigna, Xàbia i Xàtiva.

La regió o agrupació de comarques - l'Alcoià, la Costera, el Comtat, les Marines, la Safor i la Vall d'Albaida - conformen un espai humà, geogràfic, cultural i econòmic, suficientment ampli i divers per permetre un desenvolupament coordinat que accepte i promocione els recursos allà on es troben, tot beneficiant-ne, al mateix temps, el conjunt de la regió.

Per altra banda, la regió que estem delimitant, per la seua especial situació entre les connurbacions de València-l’Horta i Alacant-Elx, i el fet de mantenir un gran equilibri poblacional i productiu, tant a l’interior com a la costa, li dóna un valor afegit molt important, que és el de fer de frontissa en la vertebració de l’estret i llarg territori valencià.

La regió de les CCV es caracteritza per un elevat grau de complementarietat econòmica ( industrial a l'interior, i comercial i turística a la costa), per un territori ben vertebrat per una homogènia xarxa de ciutats mitjanes, presenta una població (més de 600.000 habitants, el 14% del país) i una diversificació productiva suficientment ampla per a permetre el disseny de polítiques d'actuació globals. Gaudeix d'una elevada capacitat empresarial i una dinàmica innovadora superior a la mitjana valenciana. Les CCV generen el 29% del PIB de tot el País València.

La societat te un clar sentiment de pertinença a este territori i a la cultura valenciana, manté un elevat nivell d’associacionisme i comparteix uns valors i uns referents socials molt lligats a la idea de modernitat i progrés. Per altra banda, la no existència de grans àrees metropolitanes, sinó de grans espais naturals i rurals, permet un equilibri respectuós entre els espais naturals i el món urbà que constitueix un altre dels actius importants de l’àrea de cara a mantenir la qualitat de vida dels ciutadans i un desenvolupament econòmic sostenible.

No es tracta de crear la quarta província, entre altres raons perquè gran part dels agents que participem en el projecte no pensem que la divisió provincial siga la més adequada, ara i açí, per donar resposta a la problemàtica a que ens enfrontem.

El 17 de febrer de 1999 va ser constituït el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes, una institució creada per a establir les accions necessàries i afavorir la cohesió social, la promoció econòmica, cultural i mediambiental d’este espai territorial. Ara, però, el funcionament institucional del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes està totalment paralitzat des del mes de juliol del 2002, incomplint-se sistemàticament els seus estatuts.

Per tractar sobre el futur del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes el BLOC i el sindicat Comissions Obreres hem organitzat un acte el proper dijous, 13 de desembre, a les 19’00 hores, a la Seu de FOREM d’Ontinyent, en el qual contarem amb la participació de representants del món universitari, econòmic i social que ens aportaran la seua visió sobre el futur de l’ordenació del territori valencià. Esteu tots i totes convidats i convidades a este important acte.

SUSPENS

2007-12-08T19:41:00.000+01:00

En l’any 2000, 30 països van començar a comparar el que sabien els seus alumnes de 15 anys. El terratrèmol va arribar l’any següent, amb els resultats del primer Informe PISA (inicials en anglés de Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants) de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Des d’aleshores, l’enorme interés despertat per este informe (en 2006 han participat 57 països) i la influència que té en l’opinió pública i en els governs, no ha deixat de créixer.
La primera dada freda de l’informe PISA 2006 que s’ha fet públic esta mateixa setmana, és que Espanya és el país que més ha baixat el seu nivell de lectura respecte a informes anteriors, en concret 20 punts, el que la deixa en el lloc 35 dels 57 països analitzats. Tampoc s’avança ni en matemàtiques ni en ciències on es situa en 480 punts en el primer cas ( la mitjana a l’OCDE està en 484 punts) i en 488 punts en el segon ( la mitjana és de 491).
Els informes PISA asseguren que el context socioeconòmic de l’alumne és el que més condiciona els seus resultats, però també demostren que els millors sistemes educatius aconsegueixen atenuar eixos factors i augmentar la mitjana.
També el professorat és part de l’èxit o fracàs dels estudiants, així com la inversió que es fa en educació. Encara que en els últims anys ha millorat un poc, la inversió pública espanyola en educació segueix per baix de la mitjana de l’OCDE, amb un 4,3% front a un 5,4%.; els experts asseguren que tan important és la quantitat que s’inverteix que com i en què s’inverteix.
Davant de tot açò, hauríem de preguntar-nos si el que s’ensenya és allò adequat, si els docents disposen de la capacitació, les condicions i els incentius idonis per tal de fer les coses be, si la inversió en educació és suficient... El que està clar és que d’entre les deu Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol estudiades ( entre les quals no està la Comunitat Valenciana), les que millors resultats obtenen són aquelles que inverteixen més en educació
Si els països més avançats són aquells que més es preocupen per l’educació i la formació dels seus joves, queda clar que l’Estat espanyol suspén en esta matèria. Una pena.

EUROPEUS I EUROPEISTES

2007-12-05T14:35:00.000+01:00

Els valencians som europeus. Això ningú ho pot posar en dubte. La nostra història no s'entén sense esta perspectiva i voluntat. Hem estat un poble de pas, d'acollida. És més, moltes cultures han deixat la seua empremta a les nostres terres. I és que la nostra posició geogràfica i estratègica a la Mediterrània occidental he fet del nostre país un lloc de pas obert i integrador. Això sí, sempre amb la idea d’Europa com a horitzó de futur.

A tall d’exemple, durant el franquisme, una de les poques entrades de divises la va constituir l’exportació de taronges valencianes. Fins i tot, l'obertura dels mercats europeus per als nostres cítrics –una acció empresarial extraordinària que podem qualificar com a decisiva per a la nostra economia– té molt a veure amb el caràcter emprenedor del nostre poble i la seua vocació europea. Amb tot, la nostra incorporació a la Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea, aquell any 1986, va suposar un enorme sacrifici per al sector citrícola amb la imposició d'un període transitori excessiu. Vull dir amb això que, a pesar de la nostra vocació europeista, els interessos estratègics valencians sempre han estat deixats de banda pel govern central, el qual s'ha estimat utilitzar-los com a moneda de canvi en benefici d'altres sectors espanyols.

Volem una Europa unida però alhora diversa, que respecte la realitat de les regions europees i els pobles sense estat. Una Europa, en efecte, que potencie el paper institucional del Comité de les Regions i que, en base al principi de subsidiaritat, tinga en compte les regions europees que, com la nostra, tenen competències polítiques i econòmiques a l’hora de prendre decisions que afecten el seu futur. No és cap utopia això. Els länders alemanys o les regions holandeses les tenen atribuïdes.

Hui, les i els valencians tenim nous horitzons. Amb una Europa de 25 estats i 465 milions de ciutadans, se'ns plantegen nous reptes. També en política europea ens caldrà trobar consensos entre les forces polítiques i institucions valencianes.

VALÈNCIA, CAPITAL

2007-11-27T13:20:00.000+01:00

Fa uns anys, el col·lectiu del BLOC de la ciutat de València va organitzar una campanya que tenia este eslògan: “València, capital”, on es jugava, molt encertadament, amb la polisèmia de la paraula “capital”: ciutat principal d’un país, d’una regió o d’una circumscripció administrativa; adjectiu que és sinònim de principal, de fonamental, de vital; i en tercer lloc, riquesa –material o immaterial- acumulada.

València és el Cap i Casal del nostre País, i sense ella, sense el prop d’un milió de persones que hi viuen, el procés de construcció nacional no reeixirà. I no és només una qüestió de números: cap moviment nacionalista no pot recolzar-se sobre un enfrontament, una incomunicació, una disparitat de criteris, entre la capital i les comarques, per la qual cosa, com diuen els mallorquins, “sense València, no hi haurà independència”. València és, per tant, capital del nostre País i és una peça capital (ara és adjectiu) per a la consolidació del projecte polític que representa el BLOC.

El col·lectiu de la ciutat de València és el més nombrós de tots els del BLOC, fet lògic si es té en compte el pes demogràfic de la ciutat. I és per això que eixe col·lectiu acumula, també, un important capital polític (tercera accepció) que recolza sobre algunes de les persones que hi militen: el nostre Secretari General, Enric Morera, és afiliat a València i va ser candidat a l’alcaldia l’any 1999; Pere Mayor, l’ex-president del BLOC i diputat en la legislatura 1987-1991 també milita i viu a València. De València són persones imprescindibles en el nostre projecte polític, com Enric Capilla, com Empar Saràbia, com Joan Senent, com Sento Sanxis, com Oto Luque... i València té futur gràcies a gent com Artur Vélez, com Pere Fuset, com Francesc Gamero, com Patro Hernàndez, com Ximo López.

El passat divendres el col·lectiu de València va reunir de manera extraordinària l’Assemblea Comarcal per acceptar la dimissió de Joan Mansanet com a Secretari Comarcal. Joan i el seu equip van assumir la responsabilitat de dirigir el col·lectiu en un moment especialment fràgil dins del nostre partit, i van aconseguir un grau de cohesió interna molt important, com ho demostra el fet que l’acord amb el PSPV, possiblement la decisió política més difícil de la història recent del valencianisme polític al Cap i Casal, va rebre el suport d’una majoria aclaparadora de la militància del BLOC. Joan va donar la cara, i va haver d’assumir unes condicions infames imposades per un PSPV que va sobrevalorar "l’efecte Alborch”. Ara, en un gest d’enorme responsabilitat, ha decidit fer un pas enrere i propiciar una renovació de l’Executiva Comarcal que, des del divendres passat, serà coordinada per la candidatura que encapçalava Ximo López i en la qual hi ha dones i homes suficientment preparades i preparats per al repte: Mamen Gimeno, Xavi Navarro, Cloti Peña, Enric Capilla, Consol Castillo, Joan Moliner, Imma Àngel, Eduard Ramírez, Pili Micó i Jaume Ferrà.

A tots ells i totes elles la meua enhorabona. Que sàpiguen que sempre podran comptar amb el suport d’esta Secretaria d’Organització.

ALLÒ PRIVAT ÉS POLÍTIC

2007-11-25T21:12:00.000+01:00

69 dones han mort a l’Estat espanyol, víctimes de la violència de gènere, en els quasi onze mesos que portem d’any. La xifra ja supera el número de dones mortes per la mateixa causa, en tot l’any passat. És necessari fer l’impossible per evitar tant de patiment i tantes morts injustes.

Hui, 25 de novembre, commemorem el Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, un bon moment per reflexionar sobre esta xacra de la nostra societat.

No fa encara massa temps, les qüestions de parella de l’àmbit domèstic, positives o pejoratives, eren considerades un assumpte privat. “ Privat “ era el conjunt d’agressions, maltractaments, insults i assetjament psicològic cap a les dones. “Privada” era la consideració de propietat de l’home cap a la dona. “Privades” eren les desigualtats al si de la família, al ser les dones esclaves de tots els seus membres. Ni tan sols es qüestionaven les grans diferències jurídiques, laborals i político-socials entre dones i homes, perquè les dones estaven relegades a l’àmbit privat i privat era tot el que les envoltava.

En l’actualitat, gràcies a la lluita i el treball de moltes dones que ens han precedit, “allò privat és polític”, com diu el lema feminista. Ara assistim amb esperança a la incorporació de les dones a l’àmbit públic, amb tot el que d’útil i diferent podem aportar.

No obstant, la realitat es manifesta encara cruament. Precisament perquè les dones no callem, ja no patim en silenci, exigim als nostres companys un tracte en igualtat, mostrem a la societat les nostres aptituds i ens declarem autònomes, i perquè no ens considerem les úniques responsables de l’atenció a la família. És precisament per tot això, pel que moltes dones pateixen assetjament, vexacions, insults, discriminació i inclòs la mort.

Respectem el treball de les que ens han precedit per tal d’aconseguir que allò privat siga públic. Exigim als governs lleis, amb pressupostos suficients, que promoguen la igualtat. Negociem acords que eliminen les enormes diferències laborals entre homes i dones. Denunciem la feminització de la pobresa i la major exposició a la violència d’aquelles dones que viuen en societats amb conflictes armats. Solidaritzem-nos amb les dones immigrants, ja que de cada tres dones mortes enguany a mans dels homes, una era immigrant. Demanem mesures per tal que els homes s’incorporen a les tasques domèstiques. Treballem per una escola coeducadora , per una educació que promoga les relacions no violentes, igualadora de desigualtats. Denunciem els mitjans de comunicació que mostren la imatge de l’home possessiu i prepotent i de la dona objecte. Donem suport a un nou concepte de masculinitat basat en la solidaritat, la igualtat, el respecte i la convivència.

DESENVOLUPAMENT LOCAL I GLOBALITZACIÓ

2007-11-21T13:55:00.000+01:00

Tothom està d'acord que estem assistint a un procés de globalització de les relacions econòmiques, socials i culturals i que este procés accelera, cada vegada més ràpidament, els processos d'innovació i canvi. Però també és cert, com indiquen diferents informes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, OCDE, que les polítiques centralistes del passat, basades en decisions macroeconòmiques, ja no serveixen. Per a què el canvi i la innovació es puguen sostenir, la política econòmica ha de descentralitzar-se i democratitzar-se.

La màxima de l'OCDE "pensa globalment, actua localment", reformulada per l'escriptor Carlos Fuentes, com "no hi ha globalitat que valga sense localitat que servesca", simbolitza la nova realitat en la que la globalització dels mercats a escala mundial condueix els actors econòmics a centrar-se en estructures econòmiques i socials més pròximes.

Este fet es reflecteix en la voluntat de moltes poblacions i àrees rurals d'enfortir la identitat local com a mitjà d'integració en el sistema global, o en les actuacions de moltes empreses multinacionals de descentralitzar la presa de decisions a nivell regional o local. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació faciliten esta descentralització, ja que possibiliten que els actors econòmics i socials exploten la informació global existent sense haver de construir grans infrastructures centralitzades.

En resposta a estes noves tendències del sistema econòmic, tant la Comissió Europea com l'OCDE recomanen els seus Estats Membres polítiques actives de "traspassament de poder a les comunitats locals", el que suposa descentralització, mitjans econòmics i reformes administratives que permeten els agents econòmics i socials fer front a aquestes noves tendències amb garanties d'èxit.

No obstant això, estos canvis incideixen en els territoris concrets de manera desigual, de forma que existeixen àrees amb major possibilitat d'assumir i beneficiar-se dels mateixos i altres que corren el perill de quedar-se al marge del procés. La descentralització del sistema econòmic, el desplaçament dels centres de decisió i de noves localitzacions de les activitats econòmiques en àrees perifèriques de la Unió Europea, no tendeixen a repartir-se de manera uniforme en els distints territoris, sinó a concentrar-se en zones que compten amb un nivell mínim de població i d'infrastructures materials i immaterials que els permeten desenvolupar-se, que, normalment, són les zones metropolitanes dels territoris perifèrics. Ací rau la preocupació de l'OCDE pels "territoris intermedis" i la de la Comissió Europea per les "petites i mitjanes ciutats".

Els vincles econòmics, socials, culturals i mediambientals entre les ciutats i les regions circumdants estan canviant amb rapidesa. Existeix una considerable inèrcia de les estructures institucionals, que poden no ser les més adequades per les noves condicions. És imprescindible que hi haja una major cooperació entre municipis, i enfocaments basats en les necessitats i potencial de les àrees urbanes funcionals per tal d'assolir els objectius de sostenibilitat urbana i augmentar els efectes de les intervencions de les polítiques de la UE.

Les ciutats mitjanes estan en perill de declivi, el que suposa una amenaça al futur de les zones rurals veïnes si no arriben al llindar crític d'infrastructures materials i immaterials, especialment en matèria d'educació, qualificació professional i diversificació d'activitats Per això, és necessari reforçar els lligams amb les ciutats veïnes per tal d'assolir un nivell de demanda suficient per justificar el desenvolupament de serveis i equipaments comuns, inclosos les comunicacions i el transport; així com reforçar la capacitat de planificació i el llançament d'una estratègia de desenvolupament urbà.

Per millorar l'equilibri del sistema de ciutats, la recerca de la complementarietat i de la cooperació entre les mateixes revesteix una importància crucial. Aquesta cooperació tindrà un tarannà més integrat si es basa en els lligams naturals sorgits com a conseqüència de la seua proximitat geogràfica. Calen estratègies integrades per reforçar més els lligams d'estes agrupacions urbanes policèntriques i per realitzar una major complementarietat funcional. Diversos factors hi juguen, tanmateix, en sentit invers, entre ells les barreres administratives. La contradicció sorgeix en la dificultat, quan no la resistència, del conjunt de les administracions i també de les estructures establertes de les organitzacions civils per adaptar-se a les noves tendències de l'entorn econòmic. Així, veiem que molts anys després de donar el primer pas descentralitzador des de l'Estat a les Comunitats Autònomes, continuem pendents del segon pas des de l'Estat i les Comunitats Autònomes cap a les entitats locals i que els temes que envolten el Pacte Local estiguen contínuament en permanent discussió.

Al País Valencià la problemàtica general descentralitzadora s'ha vist agreujada pel conflicte polític local. I és que ací la problemàtica de l'organització territorial valenciana ha estat "vista" o interpretada a nivell regional com un fenomen purament "ideològic" lligada als corrents polítics"nacionalistes" i no com una qüestió derivada simplement de la necessitat de donar resposta política als canvis del model de desenvolupament econòmic i als requeriments de la competitivitat entre territoris i ciutats.

PRESSUPOSTOS

2007-11-08T18:20:00.000+01:00

El dilluns 29 d’octubre, el conseller d’Economia i vice-president segon del Consell, Gerardo Camps, va presentar en Les Corts el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2008. La Llei de Pressupostos és la més important de l’any, ja que evidencia el conjunt de polítiques del govern, en aquest cas, del govern del PP.
El pressupost de la Generalitat per a l’any que ve puja un total de 13.828 M €.
Si analitzem alguns aspectes d’este pressupost, veiem que hi ha un fort increment de les despeses del Capítol 1: Personal. En total, suposa el 36,4% del total del pressupost, el que significa 6 o 7 punts per damunt de la mitjana de les CCAA. És a dir, quasi la meitat de les despeses del pressupost se’n va en pagar nòmines.
En el conjunt del pressupost, hi ha poc pes de les inversions reals (Cap 6). I la meitat de les inversions són gestionades per les empreses públiques. Moltes empreses, que no són tals (viuen de les transferències de les Conselleries de les que depenen), han estat creades per tal d’eludir els mecanismes de control més rigorosos de la contractació administrativa. Només cal veure successius informes de la Sindicatura de Comptes.
Al pressupost per a l’any 2008, no es redueix l’endeutament que actualment és el major endeutament de totes les CCAA, l’11,3 % del PIB, quan la mitjana estatal és el 5,7. Només RTVV ja deu 1.145 milions d’euros.
Des del BLOC qualifiquem l’actual projecte de pressupostos com OCULTISTA, NO REALISTA I REGRESSIU.
Ocultista, perquè és inintel·ligible per els ciutadans i perquè és impossible saber on aniran els diners previstos en el capítol d’inversions.
No realista, perquè no afronta els nous reptes de competitivitat que precisa l’economia valenciana
Regressiu, perquè augmenten més les quantitats consignades dins dels quatre primers capítols, que representen la despesa corrent, especialment el de personal que augmenta un 11%; mentre que proporcionalment els capítols 6 i 7, que indiquen la inversió, creixen només un 3,5 %, la meitat de l’augment global del pressupost. Esta característica de pressupost regressiu, socialment parlant, s’evidencia en el pressupost d’Educació, on podem veure que les inversions en construccions escolars d’Educació Primària són de poc més de 17 milions mentre que la contribució als concerts escolars amb l’ensenyament privat és de 300 milions, fet que es repeteix en les construccions de Secundària. I les inversions en Sanitat disminueixen respecte del 2007.
Caldrà presentar moltes esmenes a estos pressupostos, i esperem que el PP no faça ús de la seua prepotència i en prenga algunes en consideració. Només així aconseguirem millorar-lo.
El BLOC celebrarà este dissabte que ve, dia 10 de novembre, una jornada a la que assistiran més d’un centenar de càrrecs públics i militants, per tal de parlar de Pressupostos participatius i transparents. Segur que serà profitosa i servirà perquè fem les coses de manera diferent, des de baix cap a dalt i comptant amb la ciutadania.

-

L'APLEC D'EL PUIG

2007-10-28T20:29:00.000+01:00

El darrer diumenge d’octubre, data tan significativa, el BLOC celebra l’Aplec d'El Puig. Enguany, hui, com cada any, estic satisfeta de la gran quantitat de dones i d’homes que ens hem aplegat a El Puig, i contenta d’haver pogut parlar amb molts companys i moltes companyes i constatar el treball que fan els centenars de regidors i regidores nacionalistes arreu de tot el País. No puc evitar estar convençuda de que estem fent allò que toca, allò que es mereix el nostre País i la nostra gent.

Ahir mateix van fer cinc mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, i des d’aleshores hem fet les valoracions que tocava en els llocs on tocava: al nostre Consell Nacional, als col·lectius locals i comarcals, als sopars de dinamització... És evident que el resultat no va ser el que esperàvem. Però no és menys cert que un dels nostres objectius fonamentals, l’entrada del BLOC a les Corts Valencianes, sí que es va assolir, i comptem amb dos diputats al parlament valencià

Ara, crec que és un bon moment per tancar una etapa i iniciar amb força un nou període. Un període que té una fita fonamental d’ací a pocs mesos: les eleccions generals. Però un període que, sobretot, ha d’estar marcat per un intens treball intern, organitzatiu, de partit. De poc ens valdrà haver entrat a les Corts si no aprofitem eixa oportunitat per fer la nostra organització més forta, més oberta, més propera a la gent. Està en les nostres mans demostrar que allò de “la política des de baix cap a dalt” no era només un eslògan, sinó una prova de la nostra voluntat de fer la política amb la gent i per a la gent.

És fonamental estar al carrer, parlar amb la gent, amb la nostra gent. Hem de ser capaços de fer créixer exponencialment el nostre moviment, i això només serà possible si estem allà on cal: si estem en les associacions, en les mobilitzacions, en les plataformes ciutadanes, en els col·lectius culturals, cívics, ecologistes... Només creixerem si som coherents, si estem cohesionats, si actuem amb contundència i amb responsabilitat. Només creixerem si aconseguim il·lusionar i demostrar que, com també vam dir en una campanya, som diferents.

Hui hem celebrat la festa del nostre partit. Hui és un dia per sentir-se orgulloses i orgullosos de pertànyer a un projecte polític que té un objectiu molt noble: millorar les condicions de vida dels homes i les dones que viuen en este trosset del Món que es diu País Valencià.

En l’acte de hui, hem donat dos Blocs d’Honor: un, En Memòria, a l’estimat company del col·lectiu de València, Joan Manuel; l’altre, ha sigut un reconeixement als militants nacionalistes que han estat víctimes de la intolerància i la violència, i ho hem fet en la persona del nostre portaveu a Mislata, Santi Rosado, recentment agredit per un grup de feixistes. Ells, els intolerants, els feixistes, sabem perfectament que el nostre projecte és viable, que té futur, i per això estan tan nerviosos, per això ens persegueixen, per això ataquen les nostres seus i per això agredeixen la nostra gent. Però no ens pararan i no ens faran callar.

Ahir van soterrar a l’Alcúdia, el seu poble, a la companya i amiga Oreto Isona, històrica militant nacionalista i sindicalista, dona valenta i treballadora. Ha mort després d’una llarga i dolorosa malaltia. Et trobarem a faltar, Oreto estimada.

NOTÍCIES POLÍTIQUES

2007-10-21T20:37:00.000+02:00

A la casa del PSOE valencià, sembla que, lamentablement, s’ha fet bona la frase “hi ha amics, enemics i companys de partit”. Si, com tot pareix indicar, ha estat foc amic el que ha acabat, políticament, amb Joan Ignasi Pla, és tot ben trist. Ara, però, ha tornat el passat, ha tornat Joan Lerma a posar ordre entre les famílies socialistes. Mare de Déu, quina foto!.

Que el principal partit de l’oposició passe per moments com este, no és bona notícia. I que aquell a qui fa ja molts anys els valencians van enviar a l’oposició,- però, ràpidament es va escapar a Madrid-, torne a dirigir el partit a València, tampoc. Immersos com estan en eixes lluites fratricides , els socialistes ara no són útils (si mai ho han estat) per defensar els interessos dels valencians i les valencianes. A les pròximes eleccions del mes de març, caldrà que fem possible la presència a les Corts de Madrid, d’una veu valenciana i valencianista , progressista, que ens faça visible, als valencians, davant la resta de l’Estat i que ens represente dignament.

L’altra notícia política rellevant que ens ha deixat la setmana, ha sigut la constitució del corrent Esquerra i País en partit polític amb el nom d’Iniciativa del Poble Valencià (IdPV). El nostre Secretari General, Enric Morera, ens va representar davant el Congrés de la nova formació. Des d’ací vull desitjar-los molta sort i encerts a totes les companyes i tots els companys d’IdPV. Ens anirem trobant, segur.

El BLOC continua amb els Sopars de Dinamització de tardor. El divendres vaig estar amb els amics i les amigues del Camp de Morvedre, on vaig compartir taula entre d’altres amb el nostre alcalde de Segart, Vicent de Paül i el nostre regidor a Sagunt, Quico Fernández. Molt agradable i crec que profitós. La nostra gent, els militants , simpatitzants i votants hem d’estar actius davant la pròxima convocatòria electoral del mes de març vinent.

AIGUA, POR I RUÏNA

2007-10-14T20:34:00.000+02:00

Esta festa del 12 d’octubre (dia de la Hispanidad) ens ha deixat al País Valencià, aigua por i ruïna, sobretot a la comarca de la Marina Alta. Poblacions com ara Beniarbeig, El Verger, Els Poblets i Calp, van vore com l’aigua anava pujant dins les seues cases, sense poder fer res. La por i la impotència els dominaria, sense dubte. El riu Girona baixava ple i amb tanta força que va trencar i arrossegar el pont en Beniarbeig i en arribar al Verger i els Poblets, on desemboca, va omplir cases i baixos, va arrossegar i trencar cotxes, va tombar cases i fins i tot va causar la mort per ofegament d’una dona. Terrible.

Com pot ser que en ple segle XXI continuen passant estes coses?. Si, havia plogut molt i en poc temps, sobretot a la capçalera del riu, però ¿no podem evitar, o al menys pal·liar, estos desastres naturals?

Estic segura que el llit del riu no estava prou net, com demostra la quantitat de canyes i altres materials que arrossegava i xocaven contra tot el que trobaven al pas. També estic segura que el tipus de construcció que practiquem, envaint séquies i barrancs per on abans circulava aigua (i esta se’n recorda del camí), té molt a vore amb estes catàstrofes naturals. ¿On estan les actuacions que marca el corresponent pla per a les zones inundables?. O les reforestacions que es fan a les nostres muntanyes on es replanten pocs arbres autòctons que són els que millor fixen la terra i absorbeixen l’aigua.

Moltes són les raons, segurament, que han fet que a alguns pobles de La Marina , este divendres, haja arribat la ruïna, però no se m’acudix cap que siga insalvable, sobre la que no es puga actuar. Només fa falta voluntat política i pressupost.

Ara , esperem que els habitants d’eixos pobles no tarden 25 anys en cobrar les ajudes concedides, com els ha passat a alguns de la Ribera Alta afectats per la pantanada del 82, que a hores d’ara no han cobrat. Estarem ben atents.

ARA, AMB UNA BOMBA

2007-10-12T18:33:00.000+02:00

La nit entre el dilluns 8 i el dimarts 9 d’octubre, una bomba de fabricació casolana va ser col·locada en la porta de la Seu Nacional del BLOC a la ciutat de València. L’explosiu, consistent en una garrafa amb més de 8 litres de benzina, clor i altres components, així com un detonador, va ser localitzat per veïns de l’immoble, els quals van avisar la policia i es va procedir a retirar l’objecte sospitós, a analitzar la seua composició i es va iniciar una investigació sobre la possible autoria de l’atemptat.

No va ser fins a l’endemà dels fets, en el marc de la recepció institucional del 9 d’octubre en la plaça de Manises, que el Secretari General del BLOC i diputat a les Corts, Enric Morera, va tindre notícia de la localització de l’artefacte en una conversa informal amb el Secretari Autonòmic d’Interior, Luis Ibáñez, i amb el Subdelegat del Govern central a València Luis Felipe Martínez. Abans d’estes converses no hi havia hagut cap notificació oficial al BLOC d’allò que havia ocorregut a la Seu Nacional i el Delegat del Govern central va tardar més de 48 hores en posar-se en contacte.

Vull expressar el meu agraïment als veïns i veïnes de la Seu Nacional, tant per haver fet la denúncia com per la por i la nit en vetlla que van haver de patir. També per haver hagut de suportar els reiterats atacs de baixa intensitat que ha patit la nostra seu en diferents ocasions. Així mateix, agraixc molt sincerament les mostres de solidaritat que hem rebut per part de partits polítics, entitats cíviques i persones a nivell individual. No és la primera vegada que la nostra Seu Nacional és víctima d’agressions, però en esta ocasió la transcendència del fet supera amb molt les pintades i trencament de panys a que lamentablement estàvem acostumant-nos. Fa solament uns dies, el portaveu del BLOC a Mislata va ser víctima d’una agressió feixista que el va dur a l’hospital, i en eixe moment ja vam lamentar la manca de diligència de les institucions encarregades de la seguretat pública –la Delegació del Govern al País Valencià i la Conselleria de Governació– per prevenir la proliferació de grups feixistes al nostre País i per dur endavant investigacions en profunditat sobre l’acció d’estos grups i la relació que poden tindre en les reiterades agressions que estan patint els militants i simpatitzants nacionalistes, així com les nostres seus i les d’altres entitats polítiques i cíviques de l’àmbit de l’esquerra i el nacionalisme. La Delegació del Govern al País Valencià amb Antoni Bernabé (PSOE) al capdavant i la Conselleria de Governació de Serafín Castellanos (PP) haurien de treballar coordinadament per investigar el funcionament, organització, components i accions dels grups d’extrema dreta que actuen amb total impunitat en les nostres comarques i que s’han convertit en una seriosa amenaça a la convivència pacífica i a l’exercici de la llibertat d’expressió. Però, PP i PSOE, que s’afanyen a condemnar accions d’este tipus a altres territoris de l’Estat, ací, al País Valencià, amaguen el cap.

La nostra formació política continuarà endavant amb el seu treball diari en centenars d’ajuntaments valencians i a les Corts Valencianes malgrat les amenaces, insults i agressions a les nostres instal·lacions i a la nostra militància. Ho farem, pacíficament, però reclamant amb contundència la seguretat a la que tenim dret.

UN ANY DE BLOG

2007-10-10T12:33:00.000+02:00

Hui, dia 10 d’octubre, fa un any que vaig iniciar este blog. Estic contenta perquè s’han complit els objectius que em vaig marcar: escriure regularment, al menys una vegada per setmana, les meues impressions i opinions sobre la realitat política d’este país nostre. Durant este any, he penjat 75 entrades (76 amb esta) i el blog ha rebut 15000 visites. Gràcies a totes i tots els que seguiu el dia a dia dels meus escrits i gràcies també a tots aquells que m’heu fet suggeriments sobre temes a tractar. I com no, gràcies pels vostres comentaris. Seguiré.

AUTONOMIA FINANCERA

2007-10-05T19:36:00.000+02:00

En les darreres setmanes, i com a conseqüència de la proximitat de les eleccions generals, el Partit Popular i el Partit Socialista han protagonitzat un enfrontament mediàtic i parlamentari amb les infrastructures i les inversions de l’estat en el País Valencià com a element central.

De sobte, els partits espanyols sembla que han caigut en el compte que els valencians i les valencianes eixim clarament perjudicats en l’actual estructura territorial de l’Estat espanyol. Eixíem perjudicats amb Aznar i eixim perjudicats amb Zapatero. Perquè allò que els dos partits centralistes no veuen –o no volen veure– és que el problema no és conjuntural; no depén de la bona voluntat del govern de torn, sinó que és un problema estructural, que es deu a la manca de capacitat d’autogovern del govern de la Generalitat. Ni més ni menys.

Ara que ells ho han tret a la palestra amb finalitat exclusivament partidista és quan els nacionalistes els recordarem que ja vam dir que NO a un Estatut de vergonya. I que vam dir que no, precisament, perquè eixe Estatut no garantiria la nostra autonomia financera, i ens condemnaria a mantindre una relació de dependència total del govern de Madrid. No ens van fer cas aleshores i ara es trauen de la mànega el victimisme i una patètica guerra de xifres d’inversions, d’infrastructures etc.

Des del BLOC hem de posar de manifest davant la societat valenciana, que quan els nacionalistes reclamem més recursos per al nostre autogovern no parlem de coses etèries, sinó que estem parlant d’infrastructures educatives, sanitàries, de transport; estem parlant de recursos per desenvolupar la llei de dependència; estem parlant de diners per a millorar la qualitat de vida dels homes i de les dones d’este país.

Sense autonomia financera, no hi ha autonomia política

AGRESSIONS FEIXISTES

2007-10-02T12:58:00.000+02:00

La setmana passada, el nostre company Santi Rosado, portaveu del BLOC a Mislata, va ser agredit al seu poble per un grup de fatxes. L'agressió li va deixar ferides de diversa consideració i va haver de ser atés a l'hospital.
Ací vos deixe la Proposta de Resolució que, sobre estos fets, va aprovar el Consell Nacional del BLOC del passat dissabte, a Burjassot.
El passat dimecres a la nit el nostre company Santi Rosado, candidat del BLOC a l’alcaldia de Mislata, va ser agredit per un grup de feixistes als carrers de la seua ciutat.
Lamentablement no és la primera vegada que militants i simpatitzants nacionalistes són víctimes d’atacs, verbals o físics, de grups d’extrema dreta. El passat mes de maig van ocórrer uns fets semblants després del concert commemoratiu del 25 d’abril, i les nostres seus en diferents comarques del país han patit també la violència dels enemics de la democràcia.
Els culpables d’estes agressions són només aquells que les duen a terme, això és cert, però no hi ha cap dubte que la demagògia amb que algunes formacions polítiques parlen de temes tan sensibles com la immigració, com els drets civils de les persones homosexuals o com la nostra identitat nacional ha afavorit la proliferació de grupuscles d’extrema dreta al nostre país, els quals, cal recordar-ho, fins i tot han aconseguit representació institucional als ajuntaments d’Onda i de Silla a través de les candidatures d’España 2000.
El Consell Nacional del BLOC vol expressar amb esta proposta de resolució el seu suport total al nostre company Santi Rosado i a tots aquells militants i simpatitzants nacionalistes que abans que ell ja han estat víctimes d’esta mena d’atacs contra la llibertat.
Denunciem amb contundència i sense pal·liatius l’actuació de grups d’extrema dreta al nostre territori, independentment de quina siga la marca política o l’entitat cívica que els dóna empara, i exigim que la Delegació del Govern al País Valencià pose en marxa tots els instruments que la legalitat vigent posa al seu abast per buscar els responsables d’esta agressió i per a investigar les activitats d’aquells grups sospitosos de participar en moviments d’extrema dreta.
Demanem als diputats del BLOC dins del grup parlamentari de Compromís pel País Valencià que porten l’agressió del nostre company a les Corts Valencianes per demanar el suport de la resta de grups parlamentaris i perquè el Consell es comprometa a desplegar accions polítiques que permeten controlar les activitats dels grupuscles feixistes i acabar amb aquelles actituds i situacions que propicien la seua proliferació.

Burjassot, 29 de setembre de 2007

ESTRATÈGIA 2011

2007-09-29T21:33:00.000+02:00

Ha passat suficient temps des de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig per reflexionar de manera serena sobre els resultats que vam obtindre en eixa contesa; sobre la nova situació política que es va obrir el 27 de maig de 2007, amb l’entrada de dos diputats nacionalistes a les Corts Valencianes; sobre la tasca dels regidors i regidores del BLOC de totes les nostres comarques; i, especialment, és un bon moment per analitzar assenyadament la situació política present i per impulsar una estratègia que ens permeta fer créixer el nostre suport electoral.

Algunes d’estes qüestions ja es van plantejar en el primer Consell Nacional del BLOC posterior a les eleccions, el dia 9 de juny, però en aquell moment faltava perspectiva, i temps, per anar més enllà de l’anàlisi dels resultats. Ara podem mirar cap al futur i posar negre sobre blanc una proposta d’estratègia cap al 2011.

Hui, dissabte 29 de setembre, el BLOC ha celebrat Consell Nacional. I ha aprovat un document d’estratègia que ha estat el resultat d’un intens debat al si de l’Executiva Nacional, i no és l’únic instrument sobre el qual es recolzarà la nostra estratègia política per als propers anys. Esta mateixa setmana s’ha fet arribar a tots els secretaris i secretàries locals del partit un document on se’ls demana que contesten un seguit de preguntes relacionades amb la vida organitzativa del partit. A partir de les seues respostes podrem obtindre un diagnòstic complet de la situació del BLOC arreu del nostre territori des del punt de mira organitzatiu.

Això és un punt de partida fonamental per a projectar el nostre treball cap al futur. Si no fem recompte dels nostres efectius i si no aconseguim que la nostra xarxa organitzativa funcione correctament i àgilment, ho tindrem ben difícil perquè qualsevol projecte estratègic que es plantege arribe realment a la nostra militància.

Durant la campanya electoral vam parlar de la política “des de baix cap a dalt”, i vam començar a impulsar una nova manera de fer política, més propera a la ciutadania, basada en la comunicació permanent amb la nostra gent, amb els nostres militants i amb els nostres votants més fidels. Ells i elles, son la clau del futur del BLOC.

I junt a tot això és fonamental continuar amb el treball colze a colze amb els nostres regidors i grups municipals. Cal fer-ho perquè son la nostra cara institucional al territori, perquè son la millor eina per mostrar les “bones pràctiques” de les dones i els homes del BLOC i, també, no ho oblidem , perquè els nostres resultats autonòmics continuen sent, en un altíssim percentatge, conseqüència dels nostres resultats municipals i, per tant, donar suport als col•lectius locals és, en darrera instància, donar suport al futur del nostre projecte polític.

I cal, de nou, plantejar seriosament estratègies pròpies d’implantació en les grans ciutats i les seues àrees metropolitanes, però també en els petits municipis i en municipis mitjans on tenim una presència consolidada, per a la qual cosa cal crear grups de treball per a cadascuna d’estes realitats, que es plantegen objectius quantificables

La simplificació del panorama electoral valencià que han provocat estes eleccions és una ocasió única perquè el BLOC es consolide com el tercer pol del panorama polític al nostre País. Una ubicació que no vol dir, en cap cas, equidistància, sinó superació d’un enfrontament partidista bipolar entre PP i PSOE.

La ponència estratègica de 2003 i documents posteriors com Iniciativa 2007 definien perfectament un gran sector social que representa entre un 30 i un 35% de la població, on tenim els nostres millors resultats i on encara tenim molt de terreny per guanyar; un espai progressista, sensible al discurs ecologista i a propostes que incrementen l’autogovern i la cultura pròpia.

No hi ha fórmules màgiques. No confiem, perquè no podem fer-ho, en grans campanyes mediàtiques, ni tampoc en possibles genialitats. Els nostres votants ens els haurem de guanyar un per un, parlant amb ells i fent la política amb ells. Endavant, que estem en campanya de les Eleccions Generals.

NOSALTRES, TREBALL

2007-09-16T22:12:00.000+02:00

Este cap de setmana, el Consell Nacional d’EU ha decidit expulsar de l’organització a dues diputades autonòmiques, Mònica Oltra, Síndica del Grup Parlamentari de Compromís, i Mireia Mollà.
Normalment, no opinaria sobre una decisió orgànica d’un altre partit polític, però esta d’EU ens pot afectar molt ja que compartim Grup Parlamentari. No ens agradaria que la lluita interna d’EU i l’espiral d’autodestrucció en la qual ha entrat, afectara el treball del Grup a les Corts, que principalment es deu als valencians i valencianes que van dipositar la seua confiança en la candidatura del Compromís el passat 27 de maig.
Per això, li demanem a Glòria Marcos i a la direcció d’EU, sensatesa. No poden entrar en una dinàmica d’enfrontament continu al si del Grup Parlamentari, impedint que els ciutadans i les ciutadanes visualitzen el nostre treball polític per identificar-nos amb el conflicte. El conflicte és d’EU, no del BLOC. I el Grup Compromís a les Corts Valencianes no és una extensió d’EU.
S’haurà, per tant, de fer un esforç per tal que la convivència siga possible dins del mateix Grup Parlamentari, perquè del contrari només se’n poder derivar decisions greus, desagradables i no convenients. Es fa imprescindible un bon reglament de funcionament intern del Grup que possibilite la coexistència pacífica dins de Compromís i el treball que s’ha de fer.
El mateix matí del dissabte, mentre EU prenia acords tan conflictius com el de l’expulsió de dues diputades, el BLOC reunia al seu Consell de Coordinació Política. El CCP, que aplega als secretaris/es comarcals i part de la direcció, és el vertader nus del qual parteix la nostra organització en xarxa.
Allí vam acordar el pla de treball de tota la pre-campanya electoral de les Generals, on voldríem concórrer amb un acord amb tots aquells que estiguen disposats a sumar esforços, perquè creuen necessària a Madrid una veu valenciana i valencianista, progressista i ecologista, que realment faça visible el País Valencià i les seues necessitats, a les Corts Generals.
Estem fent molta faena i en tenim molta per endavant. Tot el BLOC està actiu per tal de treure el millor resultat possible a les eleccions del mes de març.

TV3

2007-09-12T14:46:00.000+02:00

Ja hi tornen. Sembla que el PP valencià s’ha acostumat a treure el tancament de la TV3 cada cop que comença una campanya electoral. Ja ho van fer a la primavera, en la campanya de les eleccions autonòmiques i municipals, i ara, a l’inici de la pre-campanya a les generals, tornen a la càrrega.

Efectivament. El govern valencià ha notificat estos dies a ACPV que desestimava el recurs contra l’expedient sancionador que el Consell va obrir contra les emissions de TV3. Això implica el tancament , en un termini de vint dies, del repetidors de TV3 al País Valencià i el cobrament de la multa de 300.000 euros imposada a Acció Cultural, que ja ha anunciat que presentarà un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

Esta decisió del Consell és més que absurda, ja que arriba en el moment que s’està negociant amb el Ministeri d’Indústria i la Generalitat de Catalunya la possibilitat d’un conveni de reciprocitat de la recepció dels diferents canals autonòmics. El govern valencià s’ompli la boca dient que vol un acord sobre este tema, però al mateix temps sanciona amb contundència una de les parts implicades en el conflicte i amenaça amb privar-nos del nostre dret a la pluralitat informativa, al deixar-nos sense poder vore TV3. Indignant.

Este fet no té precedents en la història de la democràcia espanyola i suposa l’aplicació de velles pràctiques utilitzades només per governs dictatorials que censuraven aquelles emissions que no s’adaptaven al pensament polític del règim.

El govern valencià torna a emprar, una vegada més, el tema de la TV3 com a matèria electoral i com a eina de crispació i batalla política. Esta decisió que pren ara el Consell només té com a finalitat mantenir la tensió de l’anticatalanisme més visceral davant la cita electoral de març de l’any que ve.

El govern de Camps, com sempre, intentant dividir-nos als valencians. No ho podem consentir ja més.

NO PENSES EN UN ELEFANT

2007-09-04T13:37:00.000+02:00

Sembla que el llibre que més ha circulat últimament per Ferraz (el carrer de Madrid on està la seu federal del PSOE) és No pienses en un elefante, de George Lakoff, lingüista i investigador del think tank (fàbrica d’idees) progressista als Estats Units, del Rockridge Institute. Crec que açò subratlla l’interés - o la preocupació- de l’executiva socialista pel canvi de tendència apuntat pels recents triomfs electorals de la dreta europea.
En el llibre, Lakoff explica alguns dels motius pels quals les visions conservadores estan trobant major acceptació pública, i apunta com un dels més importants l’ús de noves tècniques comunicatives, com el framing o enquadrament.
Per explicar-ho, Lakoff sol proposar un exercici als seus estudiants de Ciència Cognitiva. Els diu: “No penseu en un elefant. Feu el que feu, no penseu en un elefant”. Inevitablement, els alumnes acaben per evocar la figura de l’animal. A esta situació se li anomena emmarcar la situació. I és eixa capacitat dels mitjans, intel·lectuals i polítics conservadors, per dotar les seues reflexions d’un marc cognitiu, a través de l’ús del llenguatge i de la utilització de metàfores, el que, per a Lakoff, explicaria la seua major implantació popular. La dreta seria molt més experta que el progressisme en enquadrar la realitat.
La principal aportació de l’enquadrament de Lakoff té molt a vore amb assumptes quotidians. Per al professor nord-americà, el votant no sol moure’s pel propi interés o per marcades conviccions ideològiques, sinó per la defensa dels seus valors i de la seua identitat i per la identificació amb líders en els quals es reconeix. En este terreny, la dreta té major consistència perquè ha aconseguit enquadrar totes les seues propostes en un marc que Lakoff defineix mitjançant una metàfora, la “del pare estricte”. Per a la dreta, l’objectiu principal de la societat és protegir als seus donant-los un sentit de la responsabilitat, disciplinant-los per tal que s’esforcen i actuen correctament. I este ha estat el teló de fons dels arguments utilitzats per Bush , però també per Sarkozy. La reivindicació de qüestions com ara l’esforç i la disciplina, la lluita contra el relativisme i la condemna d’aquells que pertorben la convivència, serien les claus del seu èxit. En tot cas, sembla que els partits progressistes s'han adaptat al segle XXI pitjor que els partits de centre-dreta.
La pregunta és si eixos valors de contundència, fermesa i respecte serien també vàlids ací, a l’Estat espanyol. Qüestions recents, com ara la postura front a ETA, amb un govern que va apostar pel diàleg i un partit de l’oposició que preferia utilitzar la força, podrien respondre a estes noves tendències

SETEMBRE PER ENDAVANT

2007-08-31T22:04:00.000+02:00

Ja estem de ple a la faena. El curs polític ha començat i els partits engreixem les nostres maquinàries per tal d’estar a punt. Encara que l’aturada estiuenca no ha estat, ni molt menys, total. Al BLOC, la Seu Nacional no ha tancat en cap moment, i em consta que als nostres grups municipals sempre hi ha hagut algú de guàrdia, quan no tot el grup sencer. S’han atés les demandes dels i les afiliades i càrrecs institucionals i s’ha continuat fent política, que el nostre País no tanca a l’estiu.

Ara, però, tot s’intensifica, es normalitza. Tenim per endavant un mes de setembre amb un important treball per fer, tant a nivell intern, del BLOC, com extern, sobre la política del país.

El BLOC celebrarà un Consell de Coordinació Política, que reuneix part de la direcció nacional i als secretaris/es comarcals, per tal de planificar el treball a tot el territori en els pròxims mesos de pre-campanya electoral de les Generals de març de l’any que ve, i discutir l’estratègia a seguir per anar consolidant, cada vegada més, el projecte nacionalista, progressista i ecologista que representem. El Consell Nacional – màxim òrgan entre Congressos- de finals de mes, donarà via a les nostres propostes polítiques a curt i mitjan termini i en com dur-les a cap.

Continuarem també celebrant els sopars de dinamització a les distintes comarques, per tal de seguir amb la política "des de baix cap a dalt", tot escoltant els nostres militants, però també als simpatitzants i els votants. La nostra organització ha d'estar activa al màxim en tot el territori.

Per altra banda , com qui diu, començarà l’activitat parlamentària a les Corts, després de les eleccions dels mes de maig passat. El Grup Parlamentari del Compromís, amb els dos diputats del BLOC, haurà de trobar la manera d’entendre’s, ja que hem de prestar el servei als ciutadans al qual ens vam comprometre. Espere que un bon reglament intern de funcionament i bones dosis de trellat per part de tots ho facen possible. Els nostres Diputats, Enric Morera i Josep M. Panyella, no escatimaran esforços per tal que les dues coses es facen realitat; de fet, estan ja a la faena des del moment que es van constituir les Corts Valencianes.

Al País Valencià es presenta un panorama polític ben mogudet, per als pròxims mesos: Eleccions Generals, congressos, canvis de lideratges, coalicions electorals, crisis internes..., de tot hi ha en el panorama dels partits polítics valencians. Ara be, açò no ens ha d’impedir tindre clares les prioritats. La nostra, la del BLOC; són els homes i les dones que vivim en este territori, amb els i les quals ens vam comprometre a treballar de valent per tal que les coses canviaren, que les seues necessitats foren ateses i la seua veu escoltada.

Ara, més que mai, després de l’aclaparadora majoria absoluta del PP, ho hem de fer, ja ho estem fent.

ESCÒCIA: CAP A LA INDEPENDÈNCIA?

2007-08-23T21:35:00.000+02:00

M’interessa molt el que està passant a Escòcia. Que un país proper, en ple segle XXI tinga una govern independentista, de l’Scotisch National Party (SNP), disposat a iniciar un debat a nivell nacional sobre la seua sobirania i una negociació amb el govern del Regne Unit sobre el seu futur, em sembla molt engrescador. Desgraciadament els periòdics estatals espanyols no prodiguen les informacions sobre el que està passant a esta regió europea; només he llegit alguna cosa interessant a l’Avui i La Vanguardia

En només cent dies de govern de l’SNP a Escòcia -recordem que van guanyar les eleccions per només un diputat-, este partit ha pujat 15 punts percentuals en intenció de vot. El seu líder i primer ministre, Alex Salmond, vol aprofitar el creixement de confiança més gran que ha aconseguit mai un govern escocés, en un període de temps tan curt , per posar al primer pla de l’agenda política la independència d’Escòcia.

L’executiu escocés ha anunciat la imminent publicació d’un document oficial, Decidim el futur d’Escòcia: responsabilitat i independència en el mon de hui. El document posa, en 60 pàgines, les bases sobre el debat nacional que s’ha de produir al voltant de les negociacions que s’hauran d’obrir amb el govern britànic, amb l’objectiu que Escòcia esdevinga un Estat independent. Són els primers passos per iniciar el debat oficial que volen concloga en un referèndum d’autodeterminació previst per al 2010.

El repte de Salmond i el seu gabinet es convéncer al 48% dels escocesos que els donen suport, que l’independència és la millor opció per al país, perquè a hores d’ara només un 31% dels ciutadans estan a favor de la secessió. (Déu ni do!). I ho fan aplicant mesures i gestos moderats en economia i educació, principalment. Segons les enquestes, un 40% dels escocesos es declaren satisfets o molt satisfets amb les polítiques del SNP al govern i veuen positiva una autonomia fiscal més gran d’Escòcia.

L’oposició de laboristes i liberals sembla tèbia, però asseguren que “Escòcia té millors perspectives com a part integrant del Regne Unit”. Salmond aprofita la seua popularitat per prémer l’accelerador.

Veurem com va evolucionant tot. Ho seguiré amb interés.

VIATGE A LA COSTA EST DELS EEUU

2007-08-17T02:17:00.000+02:00

El curs 1995-96 vam tindre a casa un jove estudiant nord-americà, de Califòrnia. Ray, d’origen filipí per part de mare, es va adaptar perfectament a Oliva i a la nostra família, i nosaltres a ell, resultant d’això una estreta relació que es manté a través del temps. Nosaltres som la seua família valenciana i ve a casa -que també és la d’ell; de fet té claus que s’emporta a Amèrica cada vegada- amb certa freqüència, al menys una vegada a l’any. També ens han visitat en vàries ocasions els seus pares i fins i tot els seus germans, i nosaltres vam estar a San Francisco, on viuen, en una ocasió que vam aprofitar per viatjar al llarg de la costa oest dels Estats Units. També Anna, la meua filla, hi ha estat.

Ara, Ray està acabant la carrera de Medicina i fa les pràctiques a un hospital jueu de Brooklin, a Nova York, el Maimònides Hospital. Sabedor de les meues ganes de conéixer eixa ciutat, ha insistit perquè hi anàrem. I eixe ha estat el destí de les nostres vacances, de Rafa i meues, enguany: 20 dies fantàstics a Nova York, durant els quals hem visitat també Washington, Philadelphia i Boston.

Quina ciutat, Nova York!. Gran i contradictòria, com els mateixos EEUU, amb una arquitectura que pareix impossible però que té la seua lògica, amb gent de tots els colors i vestimentes i vinguda de totes les parts del món, on pots trobar el més innovador en tots els camps, també en el de les idees i els moviments socials. Hi ha el món, a Nova York.

Hem vist espectacles i art de totes les classes en els seus magnífics museus, hem sentit jazz, rock i gospel, hem pujat a l’Empire Estate marejant-nos amb la vista que es divisa, hem anat en vaixell a visitar Lady Liberty i l’illa d’Ellis i passejat per Central Park, ens hem mogut amb el Metro –un espectacle en si mateix- per anar a tots els barris, hem passat el pont de Brooklin, hem furgat en llibreries magnífiques, vist botigues precioses...I, sobretot, hem caminat fins l’extenuació pel seus carrers i avingudes, sorprenent-nos a cada pas.

Personalment, m’agraden els Estats Units, i no soc antiamericana en absolut. És més, considere que declarar-se antiamericà, demostra un gran i patètic complex d’inferioritat. De fet, tots, incloent el més furibunds antiamericans, usem la seua tecnologia, els avanços en la ciència, prenem els seus medicaments, en definitiva, devorem tot el que inventen. No podem negar que els ianquis, amb totes les seues misèries, són els responsables de la major part de les grandeses que milloren i acompanyen la nostra vida. Per descomptat mantinc una exigència crítica molt alta respecte a les seues polítiques concretes, però tal com ho faig respecte a qualsevol altre país, incloent el propi, el País València.

Ja es notava en l’ambient la proximitat de les eleccions de l’any que ve. Es veuen Hillary Clinton i Barack Obama pel costat demòcrata i Condolezza Rice i Rudolph Giuliani pel republicà. Vos imagineu? Dues dones i dues persones de raça negra disputant-se les nominacions per la carrera presidencial als Estats Units. Crec que això és una vertadera revolució en el món actual.

PARÈNTESI

2007-07-24T18:49:00.000+02:00

Desgraciadament, no hi ha hagut acord en el Grup Parlamentari de Compromís, i els diputats i diputades que conformen la majoria han decidit substituir Glòria Marcos com a Síndica. Prèviament, en la reunió que van mantindre ahir dilluns, li van oferir a Marcos la possibilitat de continuar, sempre que reconeguera que les coses no s’havien fet be i per tant la rectificació. Però no, Glòria Marcos persisteix en la seua actitud autoritària, i per tant la petició de substitució s’ha fet efectiva davant la Mesa de les Corts, que ara haurà de prendre una decisió.

Potser, al remat, tot serà bo per a una Glòria Marcos a la que vegem molt tocada física i anímicament. El desmai en l’hemicicle de les Corts, l’emoció en el consell Nacional d’EU, plors en la roda de premsa posterior a la reunió del Grup Parlamentari, ens mostren una Marcos que necessita descans.

Ara toca fer un reglament de funcionament del Grup, per tal que la convivència siga possible i es puguen dur endavant les iniciatives a que ens vam comprometre amb els valencians i les valencianes.

Mentrestant, jo comence les meues vacances i això farà que estiga unes setmanes sense escriure en este Blog. Estaré fora un temps i, segurament, serà difícil comunicar-me amb vosaltres per este mitjà.

Que passeu tots i totes un bon estiu. I descansem, que bona falta ens farà per tornar a la faena en setembre amb renovades energies. La tardor es presenta calenteta des del punt de mira polític.

CRISI EN COMPROMÍS

2007-07-16T13:06:00.000+02:00

Estos dies, Compromís pel País Valencià es veu immers en una crisi que afecta al Grup Parlamentari sorgit de les eleccions del passat 27 de maig. El detonant ha estat la designació del representant davant del Consell d’Administració de la RTVV. Però la cosa ve de més lluny. Anem a pams.

Després de les eleccions, s’hauria d’haver reunit la Comissió Política de la coalició formada pels representants de totes les forces polítiques signants del Compromís. Era convenient per molts motius. Per un costat per tal d’analitzar a fons els resultats electorals , però sobretot perquè davant la constitució del grup parlamentari i les designacions a realitzar al principi de la legislatura, feien necessari un intercanvi d’opinions i consensuar perfils polítics per als distints càrrecs. Però no, la Comissió Política no s’ha reunit fins el dia 10 de juliol, pràcticament mes i mig després de les eleccions. Tard i mal.

Mentre, es va nomenar la Síndica del Grup, Glòria Marcos (EU), i el Síndic adjunt, Enric Morera (BLOC). En el grup parlamentari no va haver acord respecte del nomenament del segon síndic adjunt, però Marcos va nomenar Lluís Torró, cap de llista per Alacant del Compromís, unilateralment, sense comptar amb l’aprovació dels demés diputats i diputades del Grup.

També, els òrgans d’EU proposen Amadeu Sanchis, cap de llista de EU a la ciutat de València en les últimes eleccions municipals, com a representant de la coalició al Consell d’Administració de RTVV. Des del BLOC els vam notificar, verbal i per escrit, als companys i companyes d’EU, que no ens semblava la persona adequada per a eixe càrrec per moltes raons, però fonamentalment perquè pensem que una persona que es va negar a fer el Compromís a la ciutat de València i després es va quedar fora de l’Ajuntament, no era la més adequada per representar la coalició. Però a més, per coherència política: el programa electoral d’EU parlava de fer eixe nomenament d’acord amb el Consell de l’Audiovisual i amb un perfil professional i no partidista. És la mateixa opinió que tenen els sindicats i la mateixa Unió de Periodistes. No pot ser que protestem perquè el Consell de RTVV és partidista i el PP el controla, i després nosaltres nomenem una persona de partit (del PC) que no té res a vore des del punt de vista professional amb els mitjans de comunicació. És una flagrant contradicció i falta de coherència política.

Ara, el més greu d’esta qüestió és que Glòria Marcos, en la reunió del Grup Parlamentari, es negue a què es vote la proposta per por a perdre-la. La greu crisi interna que pateix EU no pot influir en la democràcia interna , necessària, en el Grup Parlamentari de Compromís.

Malament anem si les decisions al si de Compromís s’han de prendre sense comptar amb totes les forces que el conformem. Des del BLOC no estem acostumats a eixa manera, dictatorial, de funcionar.

UN ANY DE L'ACCIDENT DEL METRO

2007-07-06T12:29:00.000+02:00

El passat dimarts dia 3 de juliol va fer un any del terrible accident de la Línia 1 del Metro de València, i entre d’altres actes, l’Associació de Víctimes va convocar una concentració, a l’entrada de l’Estació del C/ Jesús, a la una del migdia, l’hora en que es va produir l’accident de l’any passat.
Els vaig acompanyar junt a d’altres companys i companyes del BLOC, PSOE, EU i de diversos sindicats, tots ells representats pels seus màxims dirigents. Es van posar rams de flors a la boca del metro, es sentien plors dels familiars i després vam guardar 5 minuts de silenci, impressionats i commoguts. Per totes bandes samarretes i enganxines : 43 morts + 47 ferits = 0 responsabilitats.
No hi havia cap representant públic del Partit Popular ni del govern de l’Ajuntament de València o de la Generalitat. Ells es van fer els seus propis actes, sense comptar amb les víctimes i els seus familiars. La vespra, el dia 2, l’alcaldessa de València Rita Barberà, i el vice-president Rambla, van inaugurar un monòlit en record de les víctimes –monòlit de la mort, li diuen els familiars- i van haver d’escoltar imprecacions i xiulits. Això si, acompanyats per l’Arquebisbe Garcia-Gasco, el mateix que volia cobrar-los 300 euros a l’Associació per celebrar una missa a la Catedral. Ells sols, els del PP. Com el mateix dia 3, en la convocatòria de 5 minuts de silenci a les portes de les Institucions; ells tots sols. Els demés estàvem a l’entrada del Metro de Jesús, amb les víctimes i els seus familiars.
Per cert, tampoc va estar en eixe acte Canal 9, però si en els del PP.
Res d’açò m’estranya ja a estes altures. No pot estranyar-nos si reparem en el fet que, passat un any, el President de la Generalitat encara no s’ha reunit oficial i públicament amb l’Associació de Víctimes. Com tampoc m’estranya que la Comissió Parlamentària més curta de la història, que va “investigar” l’accident acabara donant-li la culpa al xofer i no s’assumira cap responsabilitat política per les deficiències en seguretat existents el la Línia. ¿Com pot el govern del PP tindre culpa de res si són els millors i els ha votat tanta gent el passat 27 de maig?. Hi ha coses, però, que no les disculpen els resultats de les urnes.
43 morts + 47 ferits.= 0 responsabilitats. Les víctimes i els seus familiars continuen esperant, desesperats.

NOU CONSELL

2007-07-01T20:38:00.000+02:00

Francisco Camps ha nomenat un nou govern, el nou Consell que ha de gestionar els nostres assumptes públics en els propers anys.
El divendres al matí vaig acompanyar el nostre Secretari General i Diputat, Enric Morera, al Palau de la Generalitat, i vaig poder contemplar en directe el jurament (tots van jurar) dels nous Consellers i Conselleres. El Saló de Corts o Sala Nova, l’estança més important del Palau, va acollir l’acte. Entre el públic, el Delegat del Govern (l’únic càrrec socialista present), el President del Consell Valencià de Cultura, la Presidenta de les Corts, familiars dels nous consellers i conselleres, els que no repetiran en el càrrec i molts, molts, a l’espera de destí en el segon escaló de l’Administració de la Generalitat Valenciana.
El nou govern està format per els que, a partir d’ara, seran els responsables de les 14 conselleries en que Camps ha organitzat l’acció política, tres d’elles convertides en vice-presidències en mans de Vicente Rambla, Gerardo Camps i l’ultracatòlic Juan Cotino, homes forts del nou govern. Noves cares i altres ja molt conegudes, com la de Rafael Blasco, nou conseller d’Immigració i Ciutadania, un supervivent on els haja. En general, pareix un Consell de baix perfil polític i poc conflictiu, on sembla que el que ha primat per a l’elecció és la fidelitat a Camps (no hi ha cap Zaplanista). Però tampoc se li veu al nou govern un gran perfil tècnic. Com a mostra la nova Consellera de Turisme, Angèlica Such, experta en polítiques de família, i aliena fins ara al que ha sigut la política turística; això si, és de Benidorm!.
La Llei d’Igualtat i les Polítiques de Paritat se les ha botat impunement Francisco Camps. De 14 conselleries, només 4 dones són titulars d’una: Turisme, Cultura, Agricultura i Indústria i Innovació. I cap vice-presidència està en mans d’una dona.
Temps tindrem de conéixer als nous consellers i conselleres. D’alguns d’ells i d’algunes d’elles ja tenim notícia d’alguna malifeta del passat, com a responsables autonòmics o municipals. Valga com a exemple el fet que la nova Consellera de Cultura, Trinidat Miró, es va carregar les magnífiques Jornades de Sociolingüística que es feien a Alcoi, sent Regidora de Cultura d’eixa ciutat.
Tinc la impressió que en vorem de bones en este període polític que tenim al damunt.

INVESTIDURA

2007-06-27T14:28:00.000+02:00

Esta setmana s’ha celebrat el Ple de les Corts Valencianes on s’ha produït el Debat d’Investidura del nou President de la Generalitat Valenciana.
El que podíem esperar d’un plenari d’estes característiques és que el candidat a la Presidència explicara el seu programa de govern per als propers quatre anys i els grups de l’oposició opinaren i feren propostes alternatives, per tal que, entre tots, aclariren als valencians i valencianes quines coses faran per nosaltres els nostres governants.
Però, ai!, no és això el que va passar. El debat va estar buit de continguts: el candidat Camps es va limitar a dir que som els millors del món mundial i que el seu programa de govern és el programa que el Partit Popular va presentar a les eleccions. Tot el demés va ser un míting ple de prepotència i xuleria per part del candidat del PP, que fins i tot es va atrevir a dir-li a l’oposició el que havia de fer.
Camps va anar sobrat a eixe debat. Sobrat, amb la força que li dóna la seua aclaparadora majoria absoluta, i amb un absolut menyspreu per les altres opcions polítiques presents al Parlament Valencià i que han sigut votades per milers de valencians i valencianes.
Si alguna cosa va posar de manifest la sessió del dilluns, va ser que Camps està més pendent de Madrid i de l’estratègia de Rajoy que de les necessitats del poble valencià. I que la campanya electoral de les generals ha començat per al PP valencià.
Hui, ara mateix, s’està fent la sessió d’investidura de Francisco Camps com a President de la Generalitat Valenciana. En l’hemicicle sonarà l’himne valencià al piano, però no es farà cap declaració institucional sobre el 300 aniversari de la pèrdua dels nostres Furs, tal i com va proposar el BLOC.

NIT DE SANT JOAN

2007-06-24T21:15:00.000+02:00

El solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, és el 21 de juny, i a molts indrets es celebra que l’estiu ja ha arribat. Els rituals són diversos, segons on estiguem.
Ací a les nostres terres, el celebrem la nit de Sant Joan. I al meu poble, Oliva, significa la inauguració oficial de la temporada estiuenca i de la platja com a espai físic. Els xiquets i xiquetes han acabat l’escola i eixe cap de setmana moltes famílies es desplacen a viure al barri marítim , que està a dos kms, per passar tres o quatre mesos. I ho celebrem, fent les fogueres i botant-les, tirant coets, fent correfocs i una revetlla amb un grup de música.

Ahir, els meus nebots Raimon i Júlia amb dos amiguets, Sergi i Carles, es van passar la vesprada buscant material per poder fer la foguera a la nit, a la vora de la mar. Després d’un sopar d’entrepans a la casa de la platja del meu germà i la meua cunyada, anàrem a fer la foguera a l’arena.

La platja anava ja il·luminant-se amb les flames, que s’enlairaven en una nit esplèndida. Molta gent, en grups, feia la seua foguera i la botava. Nosaltres, també. A les 12 de la nit, com mana la tradició, ens vam arremangar els pantalons i vam anar a banyar-nos els peus, a botar les ones d’escuma blanca. I vam demanar, cadascun de nosaltre, un desig; en silenci, per tal que es complesca. Els xiquets, que poden amb tot, van acabar donant-se un bany nocturn a la mar.

Després, vam arreplegar-ho tot per deixar l’arena en bones condicions.

Esta festivitat de Sant Joan és, també, una prova de civisme. No és tolerable l’estat en el que es queden les platges després d’una nit de festa., quan allò més fàcil és que cadascú arreplegue les seues deixalles. Eduquem els menuts, donant exemple els majors, demostrem que festa i civisme són compatibles.

CORTS I AJUNTAMENTS

2007-06-17T20:20:00.000+02:00

Esta setmana s’han constituït les institucions valencianes sorgides de les eleccions del passat 27 de maig. El dijous dia 14 ho feien les Corts, i el dissabte 16 els Ajuntaments.
Pel que fa a les Corts, on el Partit Popular té una cómoda majoria absoluta, l’única novetat és la presència del nacionalisme polític. Enric Morera i Josep M. Panyella, els nostres dos diputats, van participar de la sessió que va elegir Milagrosa Martínez, ex-alcaldessa de Novelda i ex-consellera de Turisme, com a presidenta de les Corts Valencianes; una dona poc brillant políticament i que ha fet un pobre paper allà on ha estat en les seues responsabilitats polítiques.Els nostres dos diputats es faran ressò de les necessitats dels pobles valencians i traslladaran a la cambra les peticions dels nostres col•lectius.

Comença per al BLOC una nova etapa de treball institucional parlamentari que de ben segur donarà els seus fruits.

Les eleccions municipals deixen de vegades majories estranyes, i també composicions als Ajuntaments que fan dels pactes una necessitat. Esta vegada també ha estat així, i el BLOC ha participat activament en la constitució de més de 40 Ajuntaments progressistes, tal i com va manar el nostre Consell Nacional. Temps tindrem de fer be els números, per vore sobre quantes persones d’este país governarem, però ja sabem que hem aconseguit 18 alcaldies , que es voran augmentades en un futur quan el BLOC n’asumesca unes quantes més en funció dels pactes pels quals hi haurà rotativitat en l’alcaldia, com ara a Almussafes o Gavarda.

Jo vaig estar en l'Ajuntament d'Oliva, al costat dels tres regidors del BLOC, David Gonzàlez, Pau Pérez i Rosanna Torres, que tornen a ser decisius en la governabilitat del consistori, amb el PSOE en l'alcaldia de la ciutat. Després del plenari, el col·lectiu de militants i simpatitzants ho vam celebrar amb una magnífica paella al Bar El Pelut.

Ara toca fer política, de la bona, de la que millora el benestar dels ciutadans , però també la del contacte amb el votants, de la política de baix cap a dalt, comptant amb les persones, estant al seu costat per saber què volen.

I així comencem la campanya que ens ha de dur a les pròximes Eleccions Generals.

ANÀLISI DELS RESULTATS

2007-06-10T19:53:00.000+02:00

Ahir dissabte, el BLOC va celebrar un tranquil Consell Nacional on es van analitzar els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del passat dia 27 de maig.
Les eleccions municipals de 2007 han consolidat al BLOC com la tercera força política municipal i l’onzena de tot l’estat, amb 298 regidors i regidores, 8 majories absolutes i 4 majories relatives. La nostra presència en 150 municipis ens porta a ser decisius per a la formació de governs en més de 70 d’eixos ajuntaments. Això unit al manteniment d’un diputat provincial de Castelló - M. Gràcia Moles, la nostra portaveu a Vila-real, va ser elegida per al càrrec pel Consell Nacional-, i de la presència de dos diputats del BLOC a les Corts Valencianes, converteix el BLOC en la tercera força política del País Valencià.
En qualsevol cas, dels resultats municipals també es desprenen diverses conclusions de caràcter organitzatiu, com ara la necessitat de dotar l’estructura nacional de presència en tot el territori, que permeta una acció de suport a les secretaries comarcals, independentment del que poden ajudar els alliberats i càrrecs públics locals.
Compromís pel País Valencià, la coalició dins la qual concorria el BLOC a les eleccions autonòmiques, ha obtingut el 8,14% dels sufragis, que atorguen a la coalició 7 diputats/des a les Corts Valencianes, dels quals 2 corresponen al BLOC. Estos resultats han suposat un retrocés respecte a la suma dels vots obtinguts per separat l’any 2003 per les principals organitzacions de la coalició (BLOC i EUPV), i per això no podem valorar d’èxit este resultat.El Compromís pel País Valencià, aconsegueix els millors resultats en les comarques de El Comtat, La Ribera Baixa, La Safor, El Camp de Morvedre, La Marina Alta, la Ribera Alta, l’Horta Nord i la Foia de Bunyol. I els pitjors en L’Alt Palància, El Baix Vinalopó, El Baix Segura, L’Alt Vinalopó i la Plana de Utiel-Requena. Si es comparen eixos resultats amb els obtinguts pel BLOC i per EUPV en les eleccions municipals, a grans trets s’observa que les comarques amb millor resultat per al Compromís corresponen a aquelles on el BLOC obté millors resultats municipals.
Del resultat de les eleccions es desprén la necessitat d’encetar, al si de les forces progressistes, un procés de reflexió sobre els motius d’esta victòria del PP i sobre els possibles canvis sociopolítics que han pogut influir en l’electorat.
Pel que fa al BLOC, esta reflexió també s’haurà de dur a terme des de diferents punts de vista. El primer, sobre la continuïtat o no del Compromís com a fórmula electoral; el segon, el paper que ha de jugar el BLOC a les Corts Valencianes, on s’haurà de marcar un perfil propi; i el tercer, la necessitat de continuar amb la planificació prevista en diferents documents per seguir creixent com a organització. El BLOC hauria de jugar un paper de lideratge del valencianisme progressista , fins i tot d’aquell que encara no està al si del nostre partit, si més no per la presència territorial i institucional del BLOC al llarg i ample del País.
Per això hem de reflexionar i fer autocrítica constructiva , així com analitzar en quins aspectes i en quina mesura hem presentat una bona estratègia política i una bona campanya, i en quins aspectes no ho hem fet. El Consell Nacional d’ahir ja va començar este treball.

ELECCIONS

2007-06-03T16:08:00.000+02:00

Fa una setmana coneguérem quina era la voluntat política manifestada pels valencians i valencianes per la conformació del govern autonòmic i dels governs municipals. Ja hem pogut escoltar, o llegir, múltiples explicacions del que va passar el diumenge 27 de maig al País Valencià. Algunes molt centrades als números i, de vegades, hipodèrmiques; d'altres, però, més profundes.
Des del meu punt de mira, els resultats de les eleccions al País Valencià han evidenciat desajustos importants, de caràcter estructural, entre les ofertes polítiques de les forces progressistes i la població valenciana susceptible de donar suport a propostes de progrés social, econòmic i social. No pense que els resultats siguen una conseqüència d'una situació política conjuntural: al Pais Valencià, les autonòmiques les guanya el PP desde 1995, i a l'Ajuntament de València des de 1991; massa temps per explicar la seua victòria del diumenge, ara, com la resultant d'esdeveniments ocorreguts fa poques setmanes o mesos. Pense que les eleccions del 27 de maig fa molt més temps que les forces progressistes les havíem perdudes.
Les enquestes preelectorals indicaven l'existència de 'vot ocult'; un vot ocult que provenia de persones que en les anteriors eleccions havien votat PSOE, EU-ENTESA o BLOC-EV. Això ens feia pensar que el vot ocult era el vot amagat d'una part dels progressistes valencians, i que els resultats de les forces progressistes serien millors del que indicaven les enquestes. Però, no. Eixe vot ocult progressista es va manifestar molt majoritàriament a favor del PP. També els votants més joves, els que votaven per primera vegada a unes autonòmiques, han votat molt majoritàriament el PP. Tot plegat indica que una part rellevant de votants progressistes ha preferit votar PP.

Els números que he vist i la intuïció passada pel tamís de la raó, em diuen que hi hagut ciutadans valencianistes i d'esquerra (susceptibles de votar Compromís) que han preferit donar avantatge al PSOE davant un PP tan mobilitzat (allò del vot útil, una vegada més inútil) o, en el pol oposat, han preferit no votar; però, al mateix, també ha passat que ciutadans que havien votat PSOE, ara optaren per votar PP o no votar.
Podem pensar que això és degut a què les forces que conformàrem Compromís, ho férem tard i mal. No negaré que si s'haguera adelantat la decisió de l'acord, i s'haguera lligat l'acord a les principals ciutats del País Valencià, els resultats de la coalició autonòmica hagueren estat millors. També pense, però, que la millora dels resultats de Compromís per eixe camí no haguera aconseguit girar el resultat de les eleccions: majoria absoluta del PP. El que no hi cap dubte és que, si no s'haguera produït l'acord, ni EU ni BLOC haguérem obtingut respresentació parlamentària.
I dic això perquè estic convençuda que els fluxes de valencians i valencianes a l'abstenció o al PP no han estat fluxes de l'esquerra mobilitzada. La mobilització social de l'esquerra ha estat molt superior a la d'altres conteses electorals, i eixos grups socials mobilitzats ens vam trobar el diumenge votant Compromís o votant PSOE. La qüestió de fons és què va passar amb els milers i milers de valencians i valencianes progressistes que no estaven tan compromessos amb la mobilització social de l'esquerra. I ací és on trobem les raons estructurals que poden ajudar-nos a entendre els resultats electorals.
Parle de sectors socials directament afectats pels processos de globalització i pels processos d'individualització que viu la societat valenciana, com totes les societats occidentals. Parle de sectors socials afectats per les emigracions de capitals (les anomenades deslocalitzacions), per les immigracions de mà d'obra, per la precarietat laboral, per la precarietat formativa, per les pautes de consum massiu posicional, pel desconcert generat per les noves estructures familiars,...Fa molt de temps que estos sectors socials no voten EU i, em sembla, que mai han votat BLOC. Els nostres votants, d'EU i de BLOC, més freqüènts,són ciutadans amb recursos individuals suficients com per plantejar-se possibles alternatives col·lectives: són majoritàriament ciutadans amb recursos formatius, amb estabilitat laboral i certs recursos econòmics, amb què competir individualment.
Les condicions socials valencianes són generals a tot occident, i també al conjunt espanyol. Tanmateix, els resultats de diumenge al País Valencià són l'expressió d'un situació estructural específicament valenciana. Els ciutadans progressistes 'precaris' dels que parlava són més aviat votants tradicionals del PSOE, tal com es demostra sistemàticament amb els resultats de les Eleccions a Corts Espanyoles. És per a mi evident, que la inversió política del PSOE en la realitat valenciana és molt escassa. Sectors socials rellevants de jubilats, mestresses de casa, estudiants o treballadors precaris valencians s'han trobat en la disjuntiva de votar el projecte del PP per al País Valencià o no votar, ja que enfront no hi trobava una alternativa progressista valenciana als seus problemes, un buit massa gran. Ja vorem com a les Eleccions Generals sí que troben una alternativa progressista espanyola als seus problemes.
Amb les meues reflexions no busque culpabilitats. Busque complicitats. Per a canviar el govern de la Generalitat, cal un projecte progressista per al País Valencià (ha quedat molt clar ara que no n'hi ha prou amb un per a Espanya), una proposta valenciana de progrés que s'aprofite dels avantatges socials que poden derivar-se de la globalització i la individualització, i que tinga, també, respostes clares i contundents a les seues conseqüències negatives. Calen moltes complicitats a l'esquerra i centresquerra: si els que se suposa que estan cridats a liderar eixe canvi valencià no estan disposats a fer-ho, altres haurem de prendre la iniciativa. El País Valencià necessita un projecte de progrés propi amb què contrastar el que ens presenta el PP.

Pel que fa al BLOC, ens hem quedat en una situació agredolça: per primera vegada en vint anys tornem a estar presents al Parlament valencià, i ens hem mantingut -fins i tot hem augmentat una mica- en el número de regidors i regidores, que ens consoliden com a tercera força municipal. Ben cert és que en alguns llocs hem perdut representació municipal, i entenc la frustració de les persones dels pobles on això ha passat; també és la nostra. Vull, des d'ací, assegurar-los que tindran tota la col·laboració del partit per ajudar a refer eixes situacions. També hi ha molts llocs on hem augmentat i/o li hem fet perdre al PP la majoria absoluta; enhorabona.

Ara toca analitzar i comprendre, per rectificar en allò necessari. I fer molt de projecte, enfortir el BLOC. El País València necessita una força política com la que nosaltres representem. Continuarem treballant amb el cap ben alt.

CAMPANYA

2007-05-25T13:34:00.000+02:00

Esta campanya electoral, tan intensa, està demostrant una cosa: que el nacionalisme valencià està ben viu i guanya adeptes sense parar. Allà on anem hi ha més gent que mai en els actes, les sales o les places plenes, i cada vegada més col•lectius cívics i ciutadans s’interessen per la nostra oferta política.

La campanya electoral m’ha dut a molts llocs del nostre país: Albaida, Xàtiva, Picassent, Carlet, Alginet, Godella, Foios, Paterna, l’Olleria, Vilamarxant, Gandia, Ondara, València, Ontinyent, Oliva, Callosa d’En Sarrià, Llíria..., són alguns dels llocs per on he passat, a més de visitar mercats, associacions, de reunions amb entitats i persones individuals, amb mitjans de comunicació, de visites al barris, seguint la campanya “des de baix cap a dalt” en la que el BLOC es troba immers. Vull donar les gràcies a Albert Sebastià, Rafa Ramos, Adel Francés, Anna i Rosario, i sobretot al meu home, Rafa, que m’han fet de xofers i m’han acompanyat als diversos pobles i ciutats. La campanya, amb la seua companyia, ha estat més fàcil i agradable.

La nostra gent s’ha implicat del tot en esta campanya electoral i han fet un esforç titànic per arribar a totes bandes, i ara, tot eixe treball donarà el seu fruit el pròxim diumenge 27 de maig, quan, de ben segur, multiplicarem el número de regidors i regidores nacionalistes als Ajuntaments valencians.

I entrarem al Parlament. En esta nova legislatura, la presència del BLOC a les Corts valencianes augmentarà la seua pluralitat i la veu del nacionalisme polític es sentirà amb força fent propostes i defensant tot allò que incremente la qualitat de vida de tots els valencians i totes les valencianes.

En vint-i-quatre hores, més de 15000 SMS demanant el vot per al BLOC i el COMPROMÍS, han eixit des de la nostra web i la campanya del BLOC en internet ha sigut, sense dubte, la millor d’estes eleccions. Les noves tecnologies ens han donat l’oportunitat d’arribar a molta gent i hem d’aprofitar encara el que queda de campanya per fer arribar les nostres propostes.

Hui, últim dia de campanya electoral, aniré a Burjassot a fer el tancament de la campanya a les comarques de València, i després a Benifaió on el companys del BLOC fan el seu acte central. Acabaré al meu poble, Oliva, on el BLOC ha organitzat un concert per a la gent jove, a la platja, en el que participaran tots els grups de música que hi ha a la població.

I el diumenge, no vos oblideu: hem d’anar tots a votar. La dreta, el PP, no ho dubteu, te mobilitzats tots els seus efectius i el diumenge aniran a les urnes. Nosaltres, la gent progressista, valencianista i ecologista, hem de fer el mateix, anar a votar les candidatures del BLOC i del COMPROMÍS i així assegurar el canvi.

Un canvi de signe polític, ací al nostre país, que assegurarà un canvi de polítiques des de la Generalitat, a favor del territori, de l’educació, de la sanitat, dels sectors econòmics, de la nostra llengua i cultura. Un canvi a favor de les persones que vivim en este tros de terra que tant ens estimem.

Molta sort a tots i totes!!!.

HABITATGE JOVE

2007-05-16T13:38:00.000+02:00

El problema de l’habitatge entre els joves s’ha convertit en un clàssic de les discussions polítiques i, des de fa algun temps, dels mitjans de comunicació, però això, lluny de sensibilitzar la gent pot tindre l’efecte contrari: que presente el problema com un element estructural i, per tant, impossible de solucionar. I això, evidentment, no és així (o no deuria ser-ho).
El problema és molt complex, sobretot perquè sovint fa la sensació que les polítiques municipals (que és a les que pertoca el disseny urbanístic) es decideixen més a despatxos d’empreses constructores que als respectius ajuntaments. I això és certament descoratjador. Tot i així, pense que un altre País Valencià és possible, i un altre urbanisme també, i que si les institucions prenen la iniciativa, el problema de l’habitatge jove tindrà possibilitats de resolució; però si continuen governant les grans empreses constructores i ajuntaments i Generalitat no marquen les directrius, no hi ha cap dubte que el problema tardarà a solucionar-se.
Recentment sembla ser que els totpoderosos grups constructors també han pres interés en l’habitatge jove, però davant d’això hem d’estar alerta: la necessitat de pisos per a joves no pot convertir-se en una nova ocasió per a l’especulació. Els i les joves tenen unes condicions de vida emancipada particulars (una gran part no formen famílies de la manera tradicional) i, per tant, les expectatives i necessitats són diferents a les familiars. Per això, esta necessitat ha de ser aprofitada com una oportunitat per a canviar algunes coses, i és una ocasió històrica per a rehabilitar els centres històrics de les ciutats, abandonats per les famílies tradicionals però que s’adapten ben bé a les necessitats dels i les joves. Així es resoldrà un dels principals problemes de les ciutats actuals: la despoblació dels barris històrics i dels centres. Així podrem, a mitjà termini, posar fre a un disseny urbanístic extensiu que potencia les urbanitzacions aïllades, insostenibles des del punt de vista ambiental i que provoquen greus problemes de socialització, sobretot de xiquets i joves.
A més del debat sobre l’oferta de pisos hi ha el debat sobre el règim de tinença, presentant-se’ns com una disjuntiva entre la compra i el lloguer. Davant esta tria, molts joves opten per la compra, esperant-se a tindre prou diners estalviats, sobretot perquè el preu i condicions dels lloguers els fa una opció més que arriscada. Però si tenim en compte les dificultats per trobar un treball estable i, per tant, per a tindre un crèdit bancari, la compra d’un pis s’ajorna fins ben passats els 30 anys, als quals se’n sumen 30 més per a pagar totes les lletres... de manera que un jove valencià pot estar fins als 60 anys sense tindre un pis propi.
Front a això hi ha alternatives raonables, però cal convéncer als dirigents polítics i empresarials, a les famílies i als propis joves valencians, que l’emancipació és una necessitat vital; el fet que la mitjana d’edat per anar-se’n de casa sobrepasse els 30 anys ha de convertir-se en una de les principals preocupacions de les agendes polítiques.